“La ciutat necessita places específiques per a persones refugiades LGTBI”

24/12/2018 - 10:38

Entrevista. Conversem amb Rodrigo Araneda, psicòleg activista i president de l'Associació Catalana per la Integració d'Homosexuals, Bisexuals i Transexuals Immigrants (ACATHI).

És el col·lectiu que més experiència té en el treball amb migrants LGTBI. Quan es va crear l’any 2002, ACATHI va ser pionera en abordar des d’una mirada interseccional la qüestió LGTBI, tenint en compte les diversitats ètniques, de procedència o d’idioma. No hi havia cap altre organització arreu que treballés exclusivament amb aquesta especificitat i, avui, encara segueixen sent pràcticament els únics.

Sens dubte són referents i, des de l’increment de l’arribada de persones refugiades a casa nostra, la seva experiència en matèria de refugi ha estat clau per la ciutat. De fet és una de les 7 entitats darrera l’èxit de la posada en marxa de Nausica, el programa municipal complementari de suport a sol.licitants d’asil i refugiats a Barcelona i, enguany han organitzat les principals activitats que tenen a veure amb refugi LGTBI del Pride Barcelona.

Ha ajudat que el Pride Barcelona d’aquest any reivindiqués les persones refugiades LGTBI?
Sens dubte ha estat positiu perquè ha visibilitzat el tema en els mitjans i en la ciutat. Ha permès que no només es parli de persones refugiades, com normalment es fa, sinó també, de refugiades LGTBI. També com a entitat ens ha donat a conèixer més i hem pogut veure com més gent està disposada a fer voluntariat amb nosaltres. Ara bé, això no vol dir que ja estigui tot fet. És cert que durant un temps hi ha hagut predisposició a que Barcelona es transformés en una ciutat d’acollida i diferencial en polítiques LGTBI, però en certs aspectes està retrocedint.

“Quan l’atenció que donem a les persones refugiades LGTBI no se centra en l’especifitat correm el risc que quedi diluida”.

Quins serien aquests passos enrere?
És molt important que en el cas de l’acollida a les persones refugiades LGTBI hi hagi recursos de l’administració específics per atendre les seves necessitats. Un dels més importants és poder oferir espais segurs on acollir aquestes persones, places d’acollida específiques LGTBI on atendre-les. Fins ara, dins el programa Nausica, aquestes places existien. Ara ja no. Seguim trobant persones LGTBI en el sistema d’acollida que seran ateses, però no amb recursos específics. A dia d’avui, Madrid té més places LGTBI reals que nosaltres a Barcelona, que no en tenim cap.

Però les persones LGTBI segueixen sent ateses en el sistema d’acollida?
Sí, però l’atenció no se centra en aquesta especificitat. És diferent que hi hagi pisos d’acollida a les persones com les que hi ha ara, a que hi hagi pisos d’acollida LGTBI. Nosaltres considerem que d’aquesta manera l’atenció queda diluida.

Quines altres necessitats tenen en comú les persones refugiades LGTBI?
A l’hora de sol·licitar l’asil. El treball que fem com a assessors és diferent al que faríem amb altres persones refugiades, per exemple, hem de preparar molt bé i amb més temps l’entrevista que hauran de fer quan ho sol·licitin.

“La majoria de persones no tenen moltes proves que demostrin que han estat perseguides per la seva orientació sexual i identitat de gènere”.

Hi ha més sol·licituds d’asil aprovades per motius d’orientació sexual i identitat de gènere ara que fa uns anys?
Tot i que la taxa d’aprovació és baixa, estem guanyant més casos, sí. Sobretot perquè hem après la necessitat de treballar amb la persona amb molta més antelació. La majoria de persones no tenen moltes proves que demostrin que han estat perseguides per la seva orientació sexual i identitat de gènere. Tampoc és fàcil per a elles explicar-ho i ho fan normalment de forma inconnexa. Des d’ACATHI intentem que aquest relat no sigui caòtic i tingui credibilitat per ell mateix.

Com heu aconseguit guanyar més casos?
Tenim professionals amb molta especialització i coneixement. En els darrers anys hem anat treballant materials perquè la persona pugui treballar amb la seva història. Si una persona només rep serveis legals, segurament un advocat treballarà uns 90 minuts amb ella per preparar el seu relat. I això és insuficient. Cal anar més enllà. Nosaltres oferim el que diem suport psicojurídic que consisteix en oferir, en primer, lloc suport emocional per a que entengui que les coses que ha normalitzat no són normals i cal que les inclogui en el seu relat.

Arribar aquí ha estat fruit de l’experiència acumulada?
Un dels punts que més ens defineix i alhora ens diferencia és que les persones que participen més activament a ACATHI són refugiades i migrants. Per tant no és només la visió d’un professional que dona suport, sinó de l’experiència de les persones i el fet que elles han passat pel mateix. Per aquest motiu ACATHI ha estat pioner i segueix sent referència visibilitzant certs elements sobre la població migrant LGTBI, perquè són les mateixes persones les que detecten què és allò no s’està cobrint com per exemple el nou servei que oferim a les presons.

“Hem detectat molts casos de persones preses que que no han pogut exercir el seu dret a l’asil per aquest motiu hem començat també a acompanyar-les”.

També acompanyen a les persones preses en la sol·licitud d’asil?
Les persones LGTBI que estan a presó han passat passat per processos molt diferents i no necessàriament han pogut accedir a aquest dret abans d’entrar. És un projecte novedós i també molt important perquè estem parlant de drets humans. Tothom té dret a sol·licitar protecció fins i tot les persones que estan pagant per haver comès un delicte.

Heu detectat més casos a les presons dels que us pensàveu?
La veritat és que sí. Ens hem trobat que moltes vegades es tracta de persones que intentaven escapar del seu país i s’han trobat amb bandes o en situacions que les han involucrat en delictes. De totes maneres de moment només podem abarcar algunes presons, principalment al barcelonès. La distància és un obstacle. També ho és que les persones que poden exercir aquest servei necessiten una formació molt específica.

En total, quantes persones podeu arribar a atendre cada any?
El 2017 vàrem acompanyar al voltant d’unes 200 persones en la sol·licitud d’asil i tot apunta a que aquest any es duplicarà.

El perfil de l’usuari ha canviat molt?
Va canviant amb els anys. Segueix les tendències que hi pugui haver en temes de refugi o migració però no sempre és així. Es va atendre un volum alt d’hondurenys fa un parell d’anys, aquest últim han arribat molts veneçolans, però en el cas de les persecucions per qüestions d’orientació sexual i identitat de gènere hi ha altres nacionalitats que estan presents. A ACATHI atenem 37 nacionalitats.

Com els ateneu?
Comencem amb un servei que anomenem d’acollida que recull les necessitats d’aquestes persones. És un primer diagnòstic en què valorem què podem fer per elles, ja sigui un servei propi d’ACATHI o extern. Darrerament per exemple hem aconseguit que les persones VIH positives tinguin accés ràpid a la targeta sanitària, també les persones d’especial vulnerabilitat en malalties de transmissió sexual. Que podem demanar un nombre de seguretat social i que se’ns assigni ràpidament. Li donem molta importància a la prevenció, que sovint queda molt oblidada en temes de refugi. Ja sigui en temes mèdics, psicològics o fins i tot a nivell alimentari. Es tracta de persones molt vulnerables que generalment no recorreran al sistema sanitari fins a l’últim moment.

És una primera atenció molt completa.
Sí. Des de l’associació podem oferir assessoria psicològica, social i legal que en molts casos, com deia abans, fem que sigui psicosocial. També tenim present un component que té a veure amb la supervivència, és a dir, tot allò que té relació, amb la vivenda, el menjar, la sanitat… I no ens podem oblidar que aquí és quan apareix el tema de la prostitució. En aquests casos fem acompanyament però en aquesta problemàtica és difícil intervenir. Quan es tracta de casos de tràfic de persones ens hem coordinat amb els departaments de l’Ajuntament que en són responsables o amb entitats més específiques de tràfic de persones.

I amb la policia?
Amb ells costa una mica més coordinar-se.

“Atendre les persones no és només proporcionar menjar o sostre. Cal aconseguir que se senti segura i acollida en la nova ciutat”.

I quan no es tracta de tràfic de persones?
També acompanyem quan són persones en què la supervivència els porta a la prostitució. És precisament en aquests casos on es veu clarament que si hi hagués uns serveis que permetessin una acollida més eficient, no hi hauria tants casos en que la persona torna a un sistema de autosubsistència basada en la prostitució. És un fracàs del sistema. La pauta es replica perquè les expectatives d’aquestes persones no es van complint, ni tampoc té moltes de les necessitats cobertes. Sovint ens oblidem que atendre les persones no és només proporcionar menjar o sostre. Hi ha molts altres aspectes que tenen a veure amb la reconstitució d’aquesta persona. I aconseguir que senti que aquest és el lloc on podrà viure i sentir-se segura és molt difícil.

És per aquest motiu que també és important treballar la vessant social?
Correcte. És vital que la persona que arriba buscant refugi pugui generar vincles, que tingui accés a una xarxa social. En aquest sentit cada divendres fem una trobada. Som al voltant d’unes 70 persones. Ve gent nouvinguda i usuàries que porten aquí uns anys. Però l’important és que no són trobades quiades. El que volem és l’intercanvi, que la gent es conegui. I la veritat és fins ara està funcionant molt bé. Veiem com les persones nouvingudes senten acompanyades, s’adonen que hi ha més gent aquí que són com elles i els permet aprendre a moure’s per la ciutat més enllà de l’acollida inicial. També s’ha creat un grup de whatsapp que va molt bé si algú té un problema, antics usuaris que ofereixen feina, alguna vegada fins i tot, allotjament, etc.

Teniu uns usuaris molt compromesos.
Sí, però és normal que quan una persona va construint la seva xarxa de contactes, ha rebut formació o té treball, al final s’acabi desconnectant. La renovació és alta però moltes usuàries de tant en tant van tornant. Un company es queixava l’altre dia que a vegades sembla que només els veiem quan van malament les coses però penso que és bo. Això vol dir que si no els veiem tant és perquè les coses els hi van bé. I això és va tenir ganes de seguir tirant endavant.