Els dies 20 i 21 de novembre, el Centre LGTBI de Barcelona organitza la seva VI Jornada Anual, que enguany girarà al voltant dels “Consentiments dissidents”.
I per aprofundir en les temàtiques que abordarà aquesta jornada, des del Centre de Documentació Armand de Fluvià del Casal Lambda, ubicat al pis de dalt del Centre LGTBI de Barcelona, hem preparat aquesta selecció de llibres disponibles per a préstec i/o per a consulta:
Llibres d’assaig
Los pánicos morales de género. Las personas trans como chivo expiatorio, de Konstantinos Argyriou (Bellaterra, 2025). Reclamar la llibertat d’expressió per protegir-se contra la violència d’allò que és políticament correcte està molt de moda actualment. Discursos reaccionaris, deterministes i essencialistes tenen especial interès en perfilar com a enemigues per excel·lència a les persones trans. D’on sorgeixen aquests pànics morals? A qui intenten protegir realment, i de què exacatament? Aquest llibre exposa la fragilitat de l’odi davant d’allòq ue és diferent, que resulta cada cop més influent, tant a les xarxes socials com als espais acadèmics i experts.
Biopolítica del armario, de Javier Sáez del Álamo (Bellaterra, 2024). L’objectiu d’aquest llibre és desenvolupar una anàlisi d’això que anomenem “l’armari”, des d’una perspectiva política, no només individual. S’ha escrit molt sobre la sortida de l’armari: sobre com fer-ho, sobre els beneficis per la persona que surt d’ell, sobre l’acompanyament, sobre les dificultats per dur-ho a terme, etc. Però s’ha escrit molt poc sobre com es construiex aquest dispositiu: de què està fet, com funciona, quan apareix, quins mecanismes, discursos i pràctiques el configuren, com “s’entra” en ell? Quines són les seves implicacions en les polítiques que regulen la sexualitat i el gènere, i els efectes individuals i col·lectius sobre les persones que viuen en ell, o surten d’ell?
Putas imágenes, d’Andrea Corrales (Bellaterra, 2025). Aquest llibre sorgeix de les incomoditats i intuïcions sobre els discursos més habituals al voltant del porno. Unes mirades que tendeixen a mantenir un anàlisi profundament desmaterialitzat i descontextualitzat. La proposta que trobaràs en aquesta obra està compromesa amb una recerca “des de baix”, plantejant la dimensió material de les imatges pornogràfiques i indagant en les seves condicions de producció.
Germana al marge, d’Audre Lorde (Manifest, 2024). En aquesta col·lecció de quinze assajos i discursos, Lorde aborda el sexisme, el racisme, la discriminació per edat, l’homofòbia i la classe social, i proposa la diferència social com a vehicle per a l’acció i el canvi. La seva prosa és incisiva, indestructible i lírica, i reflecteix la lluita, però, en última instància, ofereix missatges d’esperança. Aquests escrits històrics són, en paraules de la mateixa Lorde, una crida a «no tancar mai els ulls al terror, al caos que és negre que és creatiu que és femení que és fosc que és rebutjat que és desordenat que és…». Escrits entre el 1976 i el 1984 donen un exemple clar de la personalitat literària i filosòfica d’Audre Lorde.
Món hetero, de Montserrat Roig (Ed 62, 2024). Els textos que s’apleguen en aquesta antologia són una joia en l’obra de Montserrat Roig. Publicats originalment en castellà en un volum miscel·lani titulat ¿Tiempo de mujer? (1980) constitueixen una raresa en la seva producció, ja que són els pocs textos teòrics que va escriure sobre el gènere. Roig va haver d’enfrontar-se a un ardu procés d’introspecció i va esbossar aquí les línies mestres del seu pensament feminista, on reflexiona sobre què és ser dona. Perquè ella era una més, una dona.
La reificación del deseo. Hacia un marxismo queer, de Kevin Floyd (Kaotika, 2023). És un text fundacional del marxisme queer. En ell, Kevin Floyd ensenya que, per poder interpretar les vides de les dissidents sexuals i de gènere de la classe treballadora, cal observar el capitalisme en la seva totalitat. Però sobretot que, per poder interpretar el capitalisme en la seva totalitat, cal adoptar el punt de vista de les dissidents sexuals i de gènere de la classe treballadora.
Contra la cancelación. Y otros sueños de justicia transformativa, d’Adrienne Maree Brown (Bellaterra, 2025). La cultura de la cancel·lació i l’assenyalament està a l’ordre del dia. Pensat originàriament com un mecanisme per la denúncia de les injustícies per part dels més febles, aquest recurs tàctic dels moviments de resistència ha esdevingut un frenesì que ens arrossega cap al càstig i el punitivisme. Hem anat massa lluny? Què és “massa lluny” quan parlem de desequilibris de poder i patrons violents? I què succeeix quan els moviments socials dirigim la nostra ira cap endins o cap a la resta?
El prisma de la prostitución, de Gail Petherson (Bellaterra, 2023). Comprén un conjunt d’articles que abasten dotze anys d’activisme i van ser escrits a peu de carrer en les més variades circumstàncies i països. La seva estructura és un reflex fidel d’això, i el cos tèoric que forma el conjunt de tots ells és, sens dubte, de gran interès, estimula la reflexió i dona espai a nombrosos debats, acords i discrepàncies.
Fuego queer, d’Ed Mead i Rita “Bo” Brown (Imperdible, 2017). La Brigada George Jackson va aglutinar anarquistes, comunistes, maricas, bolleres, heterosexuals, gent negra, blanca i d’ascendència nativa. El seu origen de classe molt baixa, amb habituals entrades i sortides de les presons i una quotidiana repressió policial i social era un dels seus punts d’unió. El seu compromís per atacar les institucions de l’estat i destruir tot allò que els oprimia en moltes formes els va fer constituir-se com un dels grups armats dels EEUU en la convulsa dècada dels 70. La present edició trenca amb anys de desconeixement sobre la història de la Brigada.
Fenomenologia queer, de Sara Ahmed (Bellaterra, 2019). En aquesta obra pionera, Sara Ahmed demostra que els estudis queer poden servir-se de la fenomenologia i fer-ho de manera productiva. Centrant-se en l’ “orientació” per referir-se també a l’ “orientació sexual”, es pregunta què vol dir que la sexualitat estigui orientada en la direcció del desig, si es tracta de com habitem els espais. També se centra en l’ “orient” de l'”orientalisme”, fixant-se en que orient només existeis per la mirada occidental, creant no només un món social sinó també processos de racialització. Ahmed analitza així què vol dir per als cossos estar situats en temps i espai.
El cuerpo deseado, d’Andrea García Santesmases (Kaótica, 2023). Com es creuen el gènere i la diversitat funcional? Tenen les persones discapacitades dret al sexe? És la discapacitat una identitat política? Aquest llibre analitza la intersecció entre patriarcat i capacitisme i convida a la discussió entre les seves lectures crítiques -el feminisme i l’anticapacitisme- al voltant del gènere, les cures, la violència, la sexualitat i la politització de la diferència.
Teoría crip. Signos culturales de lo queer y de la discapacidad, de Robert McRuer (Kaótica, 2021). Aquest llibre sorgeix dels estudis culturals que qüestionen l’ordre de les coses, analitzant com i per què es construeix i naturalitza aquest ordre; de quina manera es trobe insert en les complexes relacions econòmiques, socials i culturals, i com es podria canviar.
La respuesta a todo lo que le preguntarías a una tía trans, de Valentina Berr (Egales, 2023). En aquestes pàgines llegiràs textos entretinguts, divertits i pedagògics l’objectiu dels quals és resoldre, d’una vegada per sempre, aquelles inquietuds més habituals sobre les dones trans i, així, començar a tenir converses més… interessants.
Llibres de ficció
Toca’m a les fosques, d’Ian Bermúdez (Vincle editorial, 2025). És un recull de relats eròtics que tenen com a agents del desig i del plaer diferents homes trans i els seus vincles. Cada relat és una oportunitat per imaginar, crear i viure el consentir com un verb en negociació constant. Des d’aquest lloc, les regles del joc es dialoguen, l’agència de l’altra no es qüestiona, les idees preconcebudes i les invasions no es permeten.
En la casa de los sueños, de Carmen María Machado (Anagrama, 2021). Aquest llibre és el testimoni d’una relació tòxica, que en aquest cas no té com a agressor un home heterosexual de mentalitat patriarcal i masclista, sinó a una lesbiana. I aquest és un primer element que dóna valor al text: la denúncia de la violència en la parella dins la comunitat queer. Però la qualitat excepcional de la proposta de Machado va més enllà: en comptes de quedar-se en un simple exercici de testimoni personal, fa servir la història viscuda -i patida- per explorar més a fons el tema, jugant literàriament amb ell.
Su cuerpo y otras fiestas, de Carmen María Machado (Anagrama, 2018). Els vuit contes que composen aquest llibre exploren l’univers femení barrejant sense complexes terror, realisme màgic, erotisme, ciència ficció i comèdia. Aquí la sexualitat conflueix amb allò sinistre, el desig es torna pertorbador, l’humor deriva cap allò grotesc i el cos i la carnalitat esdevenen el suggestiu i inquietant centre de la creació literària.