Memòria Democràtica

Magallón, 1886 – Molins de Rei, 1934.

Va néixer al poble aragonès de Magallón, tot i que va viure tota la infantesa a Molins de Rei. El 1905, acabada la carrera de Magisteri, s’instal·là a Barcelona i impartí classes nocturnes a un ateneu obrer fins al 1910. Des d’aquella aula on acudien les treballadores fabrils del barri, començà a copsar la qüestió social. Entre 1910 i 1913 Anna es preparà per a ser professora d’Escola Normal de Mestres a l’Escola Superior de Magisteri de Madrid. L’Escola en aquells moments combregava amb els postulats de la Institució Lliure d’Ensenyament de Giner de los Ríos i donava una sòlida formació intel·lectual i pedagògica. El 1913 Anna acabava els estudis de professora d’Escola Normal i després de varis destinacions, el 1921 concursà per a obtenir plaça a la Normal de Palma. Anna i les altres companyes de la Normal es proposaren influir en el progrés de la societat i de les dones, en concret, i foren un revulsiu dins de l’entorn conservador. Publicava articles feministes a la premsa mallorquina i predicava el pacifisme.

El seu primer destí com a mestra normal fou de professora auxiliar de la secció de Lletres de l’Escola Normal femenina de Tarragona. El 1913 va ser destinada, com a professora numerària de la secció de Lletres, a l’Escola Normal femenina d’Osca.

D’Anna Canalias es reconeix el seu ampli itinerari de formació i el seu recorregut professional per diferents províncies espanyoles, dins l’àmbit de l’ensenyament primari i de formació del professorat primari femení.

Se li ha reconegut la seva eficient tasca a l’escola amarada d’una gran vocació i la seva gran capacitat de profunditzar en els problemes socials. Les seves primeres passes dins l’ensenyament la posen en contacte amb els problemes de les obreres, en els quals s’endinsa. Coincidiran aquests anys d’inici professional amb les seves primeres incursions en el món de la literatura, publicant poesies i diversos articles a la premsa local del seu poble i dels llocs on exerceix la seva professió.

Del 1906 al 1910 escriu a les revistes 'Enllà', de Molins de Rei, i 'Sang nova', de Sant Feliu de Llobregat. Des d’un principi els seus articles reflectiren la seva inclinació per tractar temes relacionats amb el món obrer i amb la necessitat d’instrucció de la classe treballadora. Així diu l’Anna a l’article “L’obrer”: “Treballeu sense parar, en lo delicat ministeri d’instruir-vos; per la difusió de la cultura te de començar la regeneració de la pàtria implantant nous règims i llibertats”.

Anna Canalias inicià la seva tasca pedagògica dins uns espais marcadament catalanistes i progressistes.

Així mateix, ocupà el càrrec de primera directora de l’Institut Feminal, centre creat el 1916 per una societat anomenada Foment Pedagògic.

Ressaltava la necessitat de la intervenció femenina en l’elaboració de les lleis i, per tant, una defensora del sufragi. El 1931 de seguida s’identificà amb la República i els valors republicans i es preocupà de la formació de les dones com a noves electores. Però hagué d’aturar la seva activitat per una malaltia del cor el 1934. Va morir aquell any.