Memòria Democràtica

Pinell de Brai, 1903 - Barcelona, 1939.

Sindicalista i mestra catalana. Va ser una destacada activista, dirigent política i sindical, va tenir una important presència i visibilitat pública, a nivell local, tant a Pinell de Brai, com a Sant Vicenç dels Horts ¬–a inicis de la Revolució–, i, posteriorment a Viladecans, fins a inicis de 1939.

El 10 d’agost de 1936, Virgínia Amposta es la representant del Comitè de Defensa i Control de Sant Vicenç dels Horts. Concretament, seria una de les representants de la Secció d’Oficis Varis del sindicat UGT. El 3 d’agost de 1936, signa un document com a representant del Comitè de Proveïments de la localitat. Va a viure a Viladecans on va ser nomenada mestra en l’escola unificada de Viladecans, des del 1937.

L'educació va constituir un dels grans compromisos socials de la democràcia de la Segona República i les mestres com Virginia Amposta s'hi van abocar plenament . L'objectiu era configurar l'estat docent, que portaria la cultura i l'ensenyament als racons més remots del país per a construir una societat més justa, lliure, equitativa i solidària.

"Les mestres, com Virginia Amposta, durant aquest període de la nostra historia van participar de forma compromesa i valenta en el desenvolupament d'aquest projecte educatiu. Representaven el model de dones modernes i independents. Elles serien les responsables, en bona mesura, de la construcció i difusió de la nova ciutadania, en educar el seu alumnat en els valors d'igualtat, llibertat i solidaritat, tant a través de la transmissió en els continguts en les aules com, sobretot, amb el seu exemple personal".
El 25 de gener de 1939 les tropes franquistes van entrar en la vila on residia. Allà va ser detinguda per la falange de Sant Vicenç i fou traslladada primer a Molins de Rei i després a la presó de L’Hospitalet de Llobregat. Al mes de març se li va fer, amb 20 encausats més, un judici sumaríssim on va ser condemnada a mort, a l’acusació van dir: “Fue luego maestra de párvulos, lo que aprovechó para hacer entre ellos propaganda disolvente”. Traslladada a la presó de dones de Les Corts, finalment fou afusellada, al parapet del Camp de la Bota, el 8 d’agost de 1939.

El seu cos fou enterrat al cementiri del Fossar de la Pedrera de Montjuïc. Un memorial bastit allà, després del franquisme, recorda el seu nom i el de molts altres, enterrats en aquell lloc víctimes de la repressió franquista.