Converses de novel·la històrica sobre educació a El Born Centre de Cultura i Memòria

8 de novembre de 2021

Anna Sánchez

Tindran lloc el 16, 17 i 18 de novembre i estaran conduïdes per Martí Gironell.

“Aprenem la història a l’escola i després ens oblidem de llegir-la”. Aquest pensament, constatació de l’escriptor Tahar Ben Jelloun, connecta amb l’esperit de les jornades que organitzen a El Born Centre de Cultura i Memòria: un cicle de converses conduïdes per Martí Gironell per parlar de l’educació i de l’ensenyament a partir de novel·les històriques. Es reflexionarà sobre com s’ensenya, com s’explica —no només la història, sinó també altres matèries—, com s’ha educat i s’educa, abans i ara.

Tres converses d’una hora de durada cadascuna amb la idea d’asseure al voltant de la mateixa taula un autor/a d’una novel·la històrica que abordi aquesta temàtica, l’ensenyament, i convidar-lo a debatre amb un expert/a de la qüestió. Així podrem generar reflexió, opinió i futures accions a partir de la literatura.

La proposta s’emmarca en el cicle d’activitats al voltant de l’exposició que presenta el centre fins al mes de març del 2022, “Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979”.

Totes les sessions són a les 18 h

16 de novembre | El mestre i el llegat de Ferrer i Guàrdia
Amb Màrius Mollà i Xavier López

El mestre, de Màrius Mollà, o què en queda del llegat de Francesc Ferrer i Guàrdia. La novel·la ens permet abordar el tipus d’ensenyament, inspirat en el lliurepensament, que volia estendre Ferrer i Guàrdia: els nens i nenes havien de tenir llibertat i un dels eixos de l’aprenentatge el constituïen les redaccions de les seves pròpies vivències. A l’escola, per exemple, no hi havia d’haver exàmens, ni premis, ni càstigs. Ferrer i Guàrdia va engegar l’Escola Moderna perquè ell creia que la societat necessitava imperiosament sortir del jou de la religió. Volia ajudar els infants a pensar i trencar tots els paradigmes. Ara es torna a plantejar la necessitat de canviar el sistema educatiu; Màrius Mollà hi reflexionarà amb Xavier López, mestre i director de l’Escola Octavio Paz de Barcelona, referent en el model pedagògic actual i autor de Mestres d’un mestre.

17 de novembre | La escuela de la vida i la memòria de Maria Montessori
Amb Laura Baldini i Ana Juliá Barnadas

La escuela de la vida de Laura Baldini, pseudònim de Beate Maly, està basada en la vida de Maria Montessori, una dona que va voler transformar la societat i canviar el món. Va crear un mètode d’ensenyament que posava l’accent en el desenvolupament global de l’infant i el situava en el centre de tota acció educativa amb la finalitat d’ajudar-lo a créixer. Montessori considerava els infants com l’esperança de la humanitat. Estava convençuda que, si de ben petits se’ls donava l’oportunitat d’utilitzar la llibertat, més tard podrien afrontar millor els grans problemes de la societat. Del model de Maria Montessori i de la seva evolució en parlarem en conversa amb la presidenta de l’Associació Espanyola Maria Montessori i professora del Montessori Palau de Girona, Ana Juliá Barnadas.

Aquesta sessió tindrà servei de traducció simultània Anglès-Català.

18 de novembre | Els camins de la llum i com treballem amb les diversitats
Amb Coia Valls i Carme Ortoll 

Els camins de la llum, de Coia Valls, o Braille, l’home més enllà del sistema. De la novel·la en surten diverses reflexions, la més clara és que Braille ens ensenya que cal treballar per vèncer les desigualtats, no les diversitats. Els cecs són persones amb una discapacitat per veure-hi però tenen unes habilitats diferents. Cal ajudar-los a potenciar-les. Només així, a través de l’educació i de donar-los les competències que les seves respectives necessitats requereixen, podrem aconseguir formar persones. Persones lliures que no depenguin de res ni de ningú. Aquesta idea lliga amb l’enunciat de l’exposició que motiva el cicle de converses i del qual parlarem amb Carme Ortoll, mestra, i que ha ocupat diversos càrrecs en el Departament d’Ensenyament i és membre dels moviments de reforma pedagògica. Actualment treballa per una educació inclusiva.

L’entrada a les sessions és gratuïta però és necessari fer inscripció prèvia.

En finalitzar la sessió, l’Orquestra Jove d’instruments Orff de l’Escola Municipal de Música Can Ponsic oferirà una breu actuació musical:

Repertori:
Ho taru koi, tradicional del Japó (arranjament: Mireia Besora)
L’oreneta i el pinsà, tradicional catalana
Ball de gegants del Penedès, tradicional catalana
El ball de Sant Ferriol, tradicional catalana (arranjament: Quim Bonal)

Alumnes: Judit Almendros; Adrià Álvarez; Martina Calero; Joan de Bolós; Helena Ricart; Roger Roca
Professors:  Maria Josep Hurtado i Eduard Sobrado

Comparteix aquest contingut