25 de febrer de 2025
Amb aquesta exposició, que es podrà veure fins al 5 d’octubre, el museu ens convida a revisitar el passat colonial de la nostra societat

Des del 20 de febrer i fins al 5 d’octubre es pot visitar al Museu Marítim de Barcelona “La Infàmia”, una nova mostra dedicada a la participació catalana en el tràfic i explotació d’esclaus durant el segle XIX. Aquesta mostra desemmascara un aspecte poc conegut i molt incòmode de la història de Catalunya i convida a reflexionar sobre la nostra societat actual i les seves arrels. Ha comptat amb la participació del periodista Antoni Tortajada, l’historiador Martín Rodrigo i el dissenyador d’exposicions Ignasi Cristià i es complementarà amb un seguit d’activitats paral·leles.
S’estima que, entre els segles XVI i XIX, més de 12,5 milions de persones van ser raptades a Àfrica i venudes a les colònies americanes. Aquest comerç humà va jugar un paper fonamental en el desenvolupament del capitalisme global. La captura, transport i explotació de milions de persones esclavitzades van ser elements clau en l’acumulació de capital a Europa i en l’expansió del comerç mundial. A partir de l’Acta del Comerç d’Esclaus (1807), en què el regne d’Anglaterra va prohibir als seus súbdits participar del comerç d’esclaus, i dels diversos tractats i prohibicions que el seguiren, el comerç d’esclaus esdevingué una activitat il·lícita molt lucrativa. És en aquest context que molts catalans van incorporar-se al negoci.
“La Infàmia” posa en relleu les vinculacions entre algunes de les grans fortunes de l’època amb el tràfic i explotació d’esclaus. La mostra explora les vergonyes de la societat catalana del segle XIX, mostrant la seva cara B i explorant les condicions en què van aconseguir aquestes riqueses.
Amb aquesta exposició, el Museu Marítim de Barcelona s’incorpora a la llarga llista d’institucions europees i mundials que estan revisant el passat colonial de les seves societats. Expliquen que “Infàmia” té l’objectiu “d’interpel·lar la societat catalana contemporània, molt més plural i complexa que la d’aquella època, per tal que es comprometi a revisar el passat, i perquè, d’aquesta manera, s’encari, sense més contemplacions, amb el rastre que aquella infàmia va deixar en la societat actual en forma de racisme o de sobreexplotació de la població migrada.”