7 de març de 2025
Seminaris, diàlegs, itineraris i visites per analitzar aquest període excepcional de la nostra història
Durant els mesos de març, abril, maig i juny el Museu d’Història de Barcelona programa “La Primavera Republicana”, un conjunt d’actes per abordar aspectes significatius i figures rellevants d’aquesta època de canvis intensos (14 d’abril de 1931 – 1 d’abril de 1939). Seminaris, diàlegs, itineraris i visites conformen la programació que analitza diversos aspectes d’aquest moment històric excepcional.
Des de la Cobla de Barcelona, fins a la Casa Bloc, passant per la Revolució del 36 i la Guerra Civil, el MUHBA ens invita un any més a redescobrir un període cabdal de la història contemporània d’Espanya amb un seguit d’activitats que podeu consultar aquí.
La segona república i el seu context
El 14 d’abril de 1931, després de donar-se a conèixer els resultats de les eleccions municipals en què els partits republicans obtenien la victòria en les grans ciutats del país (entre elles Barcelona), el rei Alfons XIII abdicarà donant lloc a la proclamació oficial de la Segona República, una declaració es va anar estenent a nivell municipal, des de la hissada de la bandera tricolor d’Eibar fins a les proclames de Companys i Macià a la balconada de la plaça Sant Jaume.
L’arribada del règim republicà, expressió de la voluntat modernitzadora de bona part de la societat espanyola, se celebrà amb delit per part d’una ciutadania anhelant, que esperava deixar enrere les fosques etapes dictatorials de Primo de Rivera i el General Berenguer, i convertir-se en una societat més lliure i igualitària, i en un país plenament democràtic.
Un fet que a més representava un canvi polític d’envergadura que es produïa de forma pacífica, sense necessitat d’intervenció militar.
Des dels seus inicis, el Govern Provisional republicà va engegar una política de democratització de les institucions i estructures d’estat que va culminar en l’aprovació de la nova constitució del desembre de 1931. Plenament conscients del valor de comptar amb una ciutadania formada i compromesa, les seves polítiques van caracteritzar-se per una forta sensibilitat social, destacant, per exemple, el reconeixement del dret a vot femení o l’extensió de l’ensenyament públic, laic i gratuït. De la mateixa manera, ben aviat es van iniciar reformes orientades a dignificar la condició dels treballadors amb l’adopció de la jornada de 40 hores, o a la modernització del dret amb l’aprovació del divorci i el matrimoni civil.
Cal recordar que en aquelles Corts hi participaven algunes dones com Victoria Kent i Clara Campoamor, que havien pogut ser elegides, però, al mateix temps, no havien pogut votar; unes figures clau, a partir de la seva perseverança, en l’assoliment d’algunes fites com el sufragi femení. Aquells van ser uns moments de debats intensos, amb la qüestió religiosa, la relativa a la reforma agrària o el debat territorial com a matèries més conflictives.
És important apuntar que la Segona República neix en un període força conflictiu tant a nivell social com interestatal, una època que es caracteritza, a nivell polític, pel sorgiment dels moviments feixista i comunista, amb la irrupció dels moviments de masses com a vectors polítics i una notable presència de la violència als carrers. El sorgiment d’aquestes noves doctrines coincidia amb una època econòmicament complicada, amb grans desigualtats socials i territorials. Una situació que es va agreujar amb el crac del 29 i les seves conseqüències respecte al descens de les inversions estrangeres a l’estat. El país tenia una economia poc articulada, amb una nul·la integració sectorial: calia vertebrar-ne el desenvolupament.
A Barcelona, l’auge industrial exercia d’atracció per a l’arribada de nous ciutadans que venien a la recerca d’un futur, en una població que representava l’esperança d’una vida lliure i plena. Mentrestant, l’efervescència cultural es plasmava als teatres de Les Rambles i del Paral·lel, uns espais heterogenis oberts a la modernitat i a la discussió d’idees que afavorien la llibertat i la creativitat. Però la ciutat, presentada com a capital moderna i oberta al món a l’exposició universal del 1929, sofria, també, una forta tensió social.
Les desigualtats socioeconòmiques van propiciar l’auge dels moviments polítics alternatius com l’anarquisme, el socialisme o el comunisme, uns corrents que veien en el sorgiment de la República el context idoni per desenvolupar els seus programes, enfrontant-se als conservadors i tractant d’imposar les seves demandes en un context complex que afegia obstacles al procés de construcció nacional engegat.
Aquest ambient va acabar d’esclatar amb el cop d’estat del 1936 i la guerra que el va succeir. Un escenari en què la ciutat es va bolcar en la defensa del règim legítim i va conèixer els incendis, la fam, els assassinats i els bombardejos indiscriminats. Malgrat tot, a pesar de la derrota i la repressió posterior, el règim republicà va servir per establir unes bases de defensa de la igualtat, la llibertat i el servei públic en les que ens podem sentir emmirallades avui, deixant un llegat plenament vigent com demostra el fet que encara avui, 94 anys després, en recordem la seva proclamació i llegats.
