19 de gener de 2023
L'acte serà el dissabte 28 de gener a partir de les 12 h. L'espai dedicat a l'historiador, advocat i polític s'ubica en la intersecció de l’avinguda Meridiana i el passeig Fabra i Puig, a tocar del carrer de Concepción Arenal.
L'acte serà el dissabte 28 de gener a partir de les 12 h. L'espai dedicat a l'historiador, advocat i polític s'ubica en la intersecció de l’avinguda Meridiana i el passeig Fabra i Puig, a tocar del carrer de Concepción Arenal.
El nom d’aquesta plaça, a prop d’on la seva família s’hi va traslladar el 1922, es va acordar entre la regidoria de Memòria Democràtica, la seva vídua Florència Ventura i el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias. D’aquesta manera, Benet va viure durant la seva infància i joventut a un dels pisos del carrer Concepción Arenal en què s’havia dividit la masia de Can Magarola, ja aleshores desapareguda, propera a l’espai de la plaça amb nova denominació.
Per aquest motiu, i després de tots els treballs amb nomenclàtor, la plaça s’inaugurarà oficialment aquest proper dissabte 28 de gener a partir de les 12 h. La tasca de recuperació de la figura de Benet va coincidir amb el centenari del seu naixement, el 1920, tot i que la majoria d’accions es van posposar al 2021 i més endavant per motiu del covid.
Historiador, polític, editor i advocat, Josep Benet va néixer a Cervera el 14 d’abril de 1920 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 24 de març de 2008. La sublevació militar de la Guerra Civil li interrompé els estudis i el 1938, fou mobilitzat i s’incorporà al front al bàndol republicà dins la “lleva del biberó”. Acabada la guerra va haver de repetir el servei militar d’acord amb els decrets que anul·laven els servei prestat sota la República.
Cap a l’any 1942 compagina la seva formació amb el seu bàsic propòsit de refer el teixit cultural de País. Així durant els primers anys de la dictadura franquista, mentre estudiava a la universitat, esdevingué un dels lluitadors més actius en favor de la democràcia i el catalanisme a través del Front Universitari de Catalunya. Es llicencià en Dret l’any 1945. Com a advocat, va defensar nombrosos presos polítics davant del Tribunal d’Ordre Públic i la jurisdicció militar.
Com a polític, Va ser el senador més votat d’Espanya (1,3 milions de paperetes) a les primeres eleccions democràtiques, el juny de 1977, a les quals va concórrer com a candidat per Barcelona de la coalició d’esquerres Entesa dels Catalans. Ponent de l’Estatut de Sau, va ser reelegit senador el 1979. El 1980 va deixar la Cambra alta per optar a la presidència de la Generalitat en nom del comunista PSUC, com a independent. Eren les primeres autonòmiques, en què va acabar imposant-se contra pronòstic el rival nacionalista i alhora company d’activitats antifranquistes, Jordi Pujol (el socialista Joan Reventós partia com a favorit).
El 1984 va deixar l’activitat parlamentària per dedicar-se a la recerca històrica. Dins aquest àmbit fou nomenat director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya (dependent de la Generalitat), que ell mateix fundà. Va exercir aquest càrrec fins al 2000.
