Placa literària per a Joan Perucho

27 d'octubre de 2021

Xavier Amat

La descoberta té lloc el 28 d'octubre al número 248 de l'avinguda de la República Argentina.

A partir de dijous 28 d’octubre una nova placa literària recordarà un escriptor amb una estreta relació amb Barcelona. En aquesta ocasió, el protagonisme serà per al gracienc Joan Perucho, i la descoberta, a les 13 h, es fa a l’immoble del número 248 de l’avinguda de la República Argentina, on va viure gran part de la seva vida. Serà el dia que farà 18 anys de la seva mort. La instal·lació forma part del desplegament del Mapa Literari de Barcelona, en el qual es localitzen carrers i racons que han estat habitats, freqüentats o immortalitzats per escriptors de totes les èpoques i de tots els orígens. Intervindran en l’acte Jordi Martí, tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Àngels Tomàs Gonzalo, consellera de Nomenclàtor i Memòria Històrica del Districte de Gràcia, i Julià Guillamon, periodista, escriptor, amic de la família i especialista en Perucho.

Poeta, novel·lista, gastrònom, col·leccionista, crític d’art i amic d’artistes, Joan Perucho i Gutiérrez (Barcelona, 1920 – 2003) és una de les figures més destacades de la literatura fantàstica a la península, on va introduir H.P. Lovecraft. El seu llibre més conegut, Les històries naturals, és una narració de vampirs molt divertida que s’ha traduït a nombroses llengües. Però la seva producció literària va molt més enllà i és extensíssima tant en narrativa com en poesia i assaig. Entre les moltes obres de narrativa podem citar Diana i la mar morta (1953), Llibre de cavalleries (1957), Monstruari fantàstic (1981), o Les aventures del cavaller Kosmas (1981), novel·la guardonada amb els premis de la Crítica de narrativa catalana, Ramon Llull i Joan Crexells. També va ser reconegut com a poeta: el 1953 guanyava el Premi Ciutat de Barcelona amb El mèdium, el 1984 el Premi Cavall Verd per Quadern d’Albinyana, i el 1996 el Premi de la Crítica de poesia catalana per Els jardins botànics.

Miró, les essències de la terra (1968), Teoria de Catalunya (1985), Picasso, el cubisme i Horta de Sant Joan (1994) i Gastronomia i cultura (1999) són només alguns dels assaigs d’un autor que va alternar la feina d’escriptor amb la de jutge. També va estar al capdavant de l’editorial Tàber, introduint-hi l’estètica de les editorials pop franceses. Hi reflectia el gust per la imaginació, la literatura fantàstica, l’hedonisme i l’erotisme.

El 1995 li va ser concedit el Premi Nacional de Literatura i el 2002 el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles. El 2020 va ser l’Any Joan Perucho com a commemoració del centenari del seu naixement. Més enllà de l’obra literària, Perucho va crear un personatge fascinant: erudit, irònic, apassionat i exuberant.

Comparteix aquest contingut