29 de maig de 2025

Durant aquest mes de maig, alumnes de dos instituts de la ciutat els han retut homenatge i han donat a conèixer llurs històries de vida

Al llarg d’aquest mes, Barcelona ha acollit set noves stolpersteine o llambordes de memòria. És la culminació d’un projecte pedagògic que pretén recordar les absències de les persones deportades als camps d’extermini alemanys. Cada pedra, un nom; cada nom, una vida. Vides que els alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat de dos instituts públics de la ciutat han treballat i rescatat de l’oblit. I és que la iniciativa forma part de la Convocatòria Unificada de Programes Educatius del Consorci d’Educació, a la qual poden adherir-se els centres educatius que ho desitgin.

Els estudiants de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat d’aquests centres han treballat les biografies de persones deportades a partir del cens de l’Amical de Mauthausen, que també els ha facilitat els recursos tècnics i documentals per a l’estudi de les seves històries de vida.

Dues noves llambordes al districte de Gràcia

Les primeres llambordes es van col·locar al barri de Gràcia el passat 21 de maig. L’Institut Teresa Pàmies (Horta-Guinardó) va col·laborar en la col·locació de la llamborda en record de Joan Riba Guixeras al carrer de Martínez de la Rosa. Un acte que també va comptar amb la presència dels seus familiars. Riba va néixer el 15 de maig de 1907 en aquest mateix carrer. A les acaballes de la guerra va marxar a l’exili i, després de passar per un camp de presoners del sud de França, es va allistar en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), però l’exèrcit alemany va fer-lo presoner després de l’ocupació. Va passar per l’Stalag VIII-C i l’Stalag XII-D a Trèveris (Alemanya). El 22 de gener de 1941 va ser deportat a Mauthausen i, el 20 de novembre de 1941, traslladat al subcamp de Gusen on va ser assassinat l’11 de gener de 1942.

Per la seva banda, l’institut XXVª Olimpíada (Sants-Montjuïc) va encarregar-se de l’acte d’homenatge a Fernando Damians de las Heras, al qual van assistir els seus familiars. Nascut a l’actual carrer de Beat Almató, el 1939 va exiliar-se a França, on més endavant va ser detingut per les tropes alemanyes i enviat al Stalag V-D, a prop de la ciutat d’Estrasburg. L’11 de desembre de 1940 va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen, on va entrar dos dies després. Finalment, el 17 de febrer de 1941 va ser traslladat al subcamp de Gusen, on va ser assassinat el 9 de novembre de 1941.

Stolpersteine per recordar els deportats de Ciutat Vella

El 23 de maig, alumnes d’aquest mateix centre van col·locar dues noves stolpersteine per recordar Narcís Gibert Galtés i Jaime Ayala Sánchez en sengles actes d’homenatge que els mateixos nois i noies van amenitzar amb la lectura de poemes i música en directe. A banda dels familiars dels deportats, l’acte va comptar amb la presència del director de Patrimoni Cultural de l’Institut de Cultura de Barcelona, Jaume Muñoz, i del regidor de Memòria Democràtica, Josep Lluís Rabell.

Narcís Gibert Galtés, sisè i darrer fill d’una família nombrosa, va néixer a la rambla de Santa Mònica de la capital catalana. Simpatitzava amb el catalanisme polític però no militava en cap partit. Un cop iniciada la Guerra Civil, va ingressar de manera voluntària a l’Escola Popular de Guerra fins a obtenir la capacitació per a les unitats d’artilleria. Va ser destinat a Palamós i al front d’Aragó abans de caure ferit. Ascendit a capità d’artilleria, el van destinar en última instància al castell de Sant Ferran de Figueres abans de creuar la frontera com a exiliat. Tancat al camp d’Argelers de la Marenda, Gibert patia pel destí de la seva dona Rosa i els seus fills, amb els que finalment va aconseguir de reunir-se a París. El 23 d’abril de 1941, però, va ser detingut per la Gestapo i deportat al camp de Dachau, on va ser assassinat el 21 de febrer de 1942. Deixava vídua i tres fills orfes.

Jaime Ayala Sánchez, nascut el 1918 a Huércal-Overa (Almería) va traslladar-se a Barcelona quan encara era un nen. L’octubre de 1938 va incorporar-se al Cos de Carrabiners de Barcelona. L’exèrcit alemany el va capturar i traslladar a l’Stalag III-C (Polònia) i, des d’allà, a la presó de  Frankfurt del Main (Alemanya), d’on va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen el 5 d’agost de 194. El 20 de d’octubre de 1941 el van traslladar al subcamp de Gusen, on va ser assassinat el 25 de març de 1942.

Llambordes per a tres germans de Sants

Finalment, aquesta primera tanda de col·locació de llambordes memorials es va cloure el dia 27 de maig al carrer dels comtes de Bell-lloch, districte de Sants-Montjuïc. Un cop més, l’Institut XXVª Olimpíada va encarregar-se de retre els honors, aquest cop als germans Manuel, Francesc i Josep Sariñena Esparrell. Durant el seu exili en terres franceses, van formar part de la 29 Companyia de Treballadors Estrangers. Després de la seva detenció pels alemanys al maig-juny de 1940 van ser internats, com a presoners de guerra, al Frontstalag 140 situat a Belfort (França) i, posteriorment, a l’Stalag XI-B Fallingbostel (Hannover), des d’on van ser deportats a Mauthausen el 27 gener 1941, en un transport amb més de 1.500 republicans.

Els tres van romandre junts durant la tramitació de recepció al camp i els van adjudicar matrícules correlatives. Dos mesos més tard també van ser traslladats tots tres al subcamp de Gusen. Francesc va morir el 21 d’agost, i deu dies després va ser Manuel qui va perdre la vida. Josep, el més jove dels tres germans, va poder resistir uns mesos més, fins al 30 de juliol de l’any següent, data en què se’n registrà la mort a Gusen.

La implicació dels instituts, la clau del projecte

A banda d’aprofundir en els contextos social i històric que van afavorir l’ascens del feixisme i del nazisme a Europa, durant tot el procés de treball els alumnes han comptat amb el testimoni de les famílies dels deportats, que ha estat cabdal per entendre les profundes cicatrius que aquestes absències forçades –i en molts casos, la mort als mateixos camps– han deixat en els seus descendents. Tot plegat, amb la intenció de recuperar la memòria dels qui van lluitar per la defensa de la democràcia i la llibertat dels seus conciutadans i de fer valer la recerca també com a eina de reparació i homenatge.

Així, la col·locació de les llambordes amb el nom dels barcelonins deportats constitueix l’acte de cloenda d’un projecte que potencia la dimensió comunitària i educativa de la pràctica memorial i esdevé una experiència formativa pràctica dels principis i valors antifeixistes. La implicació dels alumnes participants i del professorat ha estat clau per conèixer i dignificar la vida i la lluita dels deportats.