24 de febrer de 2025
El faristol recorda un espai que, durant quatre dècades, va servir com a punt de torbada de diversos col·lectius compromesos amb la justícia social.
Aquest 22 de febrer es va inaugurar un nou faristol de memòria dedicat al Casal de la Pau que, durant gairebé dues dècades, va ser un punt de trobada per les persones compromeses amb el benestar i la justícia social. L’acte va comptar amb la participació del tercer tinent d’alcaldia, responsable de l’àrea de seguretat al consistori i conseller del districte de Ciutat Vella, Albert Batlle, i de l’activista i historiador Josep Maria Moragriega, referent del moviment dels insubmisos condemnat fa 35 anys en el primer consell de guerra contra insubmisos de l’estat espanyol. També hi van assistir el Comissionat del Pacte per Ciutat Vella, Ivan Pera, el Director de la Direcció de Patrimoni Cultural de l’ICUB, Jaume Muñoz, i diversos representants d’entitats veïnals i de memòria.
En els parlaments es va fer repàs de l’activitat del Casal, de la seva importància com un punt de trobada ineludible per a tots els pacifistes i antimilitaristes d’entre les dècades dels 70 i els 90, i de les accions repressives de les quals també va ser objecte. Tanmateix, també es va lloar la seva funció d’aixopluc per a diversos moviments.
El Casal de la Pau, punt de trobada de l’activisme per la justícia social
El Casal de la Pau va representar un exemple del poder transformador de l’activisme i la unió d’esforços, així com un punt de trobada indefugible per a moltes persones compromeses amb el benestar i la justícia social. Durant les seves quasi quatre dècades d’història, el Casal va acollir innumerables debats, generant cultura i impulsant la col·laboració ciutadana i la lluita pel bé comú.
El Casal de la Pau acollia objectors de consciència, insubmisos, ecologistes, grups antinuclears, col·lectius en lluita pel desarmament nuclear, pacifistes o grups d’activistes per la no-violència. Aquest ambient activista i contestatari va trobar en aquests centres els espais ideals per créixer i generar idees i debats, contribuint a enriquir perspectives i fent possible que grups a priori antagònics convisquessin i col·laboressin en la cerca d’objectius comuns.
Al local també s’hi editaven revistes com La puça i el general o El mocador, referents gràfics i ideològics per a tota una generació, que van contribuir a impulsar debats que fins aleshores havien estat silenciats i menystinguts. Aquestes publicacions estan essent recuperades gràcies al gran treball de l’Institut Català Internacional per la Pau i el seu projecte de les “Revistes del Moviment de la Pau”.
Per tot això, el Casal de la Pau va propiciar que temes fins aleshores minoritaris ampliessin el seu ressò, i que persones de diverses ideologies convergissin en un mateix espai i poguessin compartir idees i projectes generant comunitat, ampliant la cultura de la pau i exercint, també, de focus irradiador a partir del qual es van generar noves iniciatives. És també un antecedent directe d’altres espais de la ciutat que existeixen actualment i amb el que comparteixen compromís i valors.
