10 de setembre de 2024

Cultura Popular

Repassem els cartells de la Mercè que es conserven a la col·lecció de l'Arxiu Històric i que expliquen la història de la Festa Major i de la ciutat!

A molts veïns i veïnes els va sorprendre el fet que un saltamartí centrés l’atenció del cartell de les festes de la Mercè del 2020. Què hi feia aquest insecte al bell mig de la il·lustració? L’animal simbolitzava la plaga de llagosta que hi va haver l’any 1687, i la ciutat es va posar en mans de la Mare de Déu de la Mercè. Acabada la plaga, el Consell de la Ciutat la va nomenar patrona de Barcelona. El Papa, però, no va ratificar la decisió fins dos segles més tard, el 1868. Com aquesta història, els cartells de les festes que es preserven a la Col·lecció de Cartells Històrics de l’Arxiu Històric n’amaguen moltes altres, carregades de símbols i missatges.

El primer cartell de les festes

El de l’any 1871, tres anys després de la ratificació papal, és un cartell en forma de programa i amb l’escut de la ciutat predominant l’espai, que recorda més aviat un dels bans de l’Ajuntament de finals del XIX. Curiosament, hi destaquen com a activitats vinculades, la ramaderia i l’agricultura, i en segon terme actes populars, curses, regates o concerts.

El simbolisme de Triadó

Josep Triadó i Mayol va ser l’encarregat del cartell del 1902. El marcat caràcter simbolista i de paisatges lírics i boirosos de les seves creacions es plasma en aquesta ocasió, no només amb les lletres modernistes i medievalitzants, sinó en elements com el lliri blanc, vinculat sempre amb la Mare de Déu i la seva puresa. Fixeu-vos també en el nen Jesús, que porta un collar amb l’escut de la ciutat!

Tradicions i provincialisme

Si una cosa no podia negar el franquisme era les diverses cultures que predominaven a la Península Ibèrica. Però el règim es va encarregar de convertir aquestes particularitats en fets regionals. És així com s’expressa l’any 1953, on es destaquen els balls regionals amb l’escut franquista sempre omnipresent.

Disseny i modernitat

El de Carles Ramon Ricart i Arnau Abellà del 1973 no és l’únic cartell que va dissenyar el tàndem de creadors ja que realitzarien altres propostes uns anys abans, com el del 1971. En totes elles s’hi expressa un gran canvi de registre, amb un disseny innovador que trencava amb cartells anteriors, i que ens recorda que és un moment de canvi polític i social, però també cultural. Hi heu identificat les torres d’Àvila i cases de la plaça Major del recinte del Poble Espanyol?

Totes les Mercès en un únic cartell

Des de les primeres creacions de la Festa Major on apareixia la Verge, ara aquesta s’ha convertit, l’any 2018, en una Mercè que amb el seu mantell aixopluga mil i una Mercès: blanques i negres, joves i no tan joves, humils i sofisticades… Totes elles diferents, però connectades i movent-se a l’uníson. La figura de la feminitat i els colors de la festa ho dominen tot.

Podeu consultar la col·lecció completa de cartells històrics de Barcelona al nostre Catàleg en línia. Bona Festa Major a tothom! ­