Memòria Democràtica

El Casal de la Pau de Barcelona va ser un punt de trobada indispensable per als moviments no-violents, pacifistes i antimilitaristes de la ciutat que va funcionar entre les dècades dels setanta i noranta del segle passat. Inspirat en la Maison de la Paix de Brussel·les, el Casal va ocupar diversos locals fins que va aconseguir estabilitzar-se al carrer del Bruc, on va restar entre el 1977 i el 1983. Finalment, aquest últim any es va haver de traslladar al carrer de Cervantes núm. 2, on romandria fins al seu tancament.
El Casal de la Pau del carrer de Cervantes acollia grups com ara els Amics de l’Arca, l’Associació d’Informació per a la Defensa del Soldat, el Grup Antimilitarista de Barcelona (abans anomenat Grup d’Acció No-Violenta Anti-OTAN), el Moviment d’Objecció de Consciència de Barcelona i el Mili KK, entre d’altres.
Aquesta pluralitat de col·lectius el va convertir en un espai fonamental del moviment antimilitarista a Barcelona i a Catalunya, però no només això. El Casal va esdevenir un lloc de trobada per a diversos col·lectius que focalitzaven el seu activisme en un pacifisme actiu i antimilitarista i que formaven part d’altres formes de resistència i demanda de justícia social. Des de la seva seu es van preparar accions per la sortida d’Espanya de l’OTAN, la campanya d'insubmissió i desobediència civil al servei militar, la desmilitarització de l’ensenyament, la desnuclearització dels municipis o la solidaritat internacional, entre moltes altres. Així, va ser un espai que va possibilitar la creació d’un teixit associatiu actiu i cohesionat.
El Casal forma part de la genealogia d’aquesta aposta ciutadana per la pau crítica i la justícia global, i és un antecedent directe d’altres espais de la ciutat que existeixen actualment i amb el que comparteixen compromís i valors.