Memòria Democràtica

Francesc Boix ha esdevingut un símbol de la joventut compromesa amb la defensa de la Segona República, fet que el va abocar a seguir el camí de l'exili a França, a acabar deportat al camp de Mauthausen i a reprendre la seva vida a París, fins que la mort el va colpir en plena joventut. El 2017, les seves restes foren inhumades al cementiri Père Lachaise de la capital francesa.

Dins la dinàmica d'il·lusió i d'esperances de la Segona República, es van anar constituint alguns trets fonamentals de la seva vida: l'afició a la fotografia, el conreu d'amistats, el compromís des de les Joventuts Socialistes Unificades i la implicació en les batalles al front i la rereguarda.

Des dels infames camps francesos, va acabar deportat a Mauthausen, on el seu treball al Servei d'identificació el va fer esdevenir una peça clau en l'acció col·lectiva de robatori de material fotogràfic que, juntament amb la seva tasca de reporter després de l'alliberament, han estat proves decisòries de la criminalitat nazi.

A França va dur a terme una intensa activitat com a fotògraf de premsa, va recórrer diversos països i va documentar els actes i les manifestacions dels cercles comunistes en contra de la dictadura de Franco. El seu rostre i les seves paraules van ser protagonistes en els processos de Nuremberg i Dachau contra els botxins nazis.

L'any 2020, en el centenari del seu naixement, l'Ajuntament de Barcelona ha volgut homenatjar Francesc Boix davant la ciutadania.