Memòria Democràtica

El 1955 la presó de dones de les Corts va tancar i les recluses van ser traslladades a un departament especial habilitat dins la presó Model, fins que el 9 de juliol de 1963 es va inaugurar la nova presó provincial de dones de la Trinitat en aquest indret. En aquesta presó hi van ser tancades sindicalistes, universitàries, activistes veïnals i, en general, les dones antifranquistes capturades per la dictadura.

Tenia capacitat per a dues-centes cinquanta persones i estava destinada al compliment d’arrestos i estades curtes de fins a dos anys, amb un èmfasi especial en la tasca de readaptació social de les recluses a través del treball, la instrucció i l’assistència catòlica, que es va encarregar a les membres de l’Instituto Secular de la Cruzada Evangélica. La praxi adoctrinadora que aquestes exercien sobre les dones va fer que la vida a la presó fos un calvari, i un veritable instrument de control i de repressió penitenciària sobre les dones durant els últims anys del franquisme.

En protesta per aquesta situació, al final de la dictadura es van produir diverses mobilitzacions de suport a les dones, i l’any 1978 el nou director general d’Instituciones Penitenciarias va fer una visita al centre, acompanyat de la premsa, la qual cosa va precipitar l’adopció de mesures per redreçar una situació que ja no es podia tolerar per més temps.

Va continuar funcionant com a presó de dones fins al final del 1983, en què, coincidint amb el traspàs de competències en matèria penitenciària a la Generalitat, es va habilitar l’antic reformatori de Wad-Ras com la nova presó provincial de dones, i la Trinitat es va convertir en el destí dels empresonats joves procedents de la Model. Des del 1984 fins al 2009, en què es va enderrocar parcialment, va continuar acollint nous reclusos.

El 2018, l’Ajuntament de Barcelona ha senyalitzat aquest indret per a la memòria de la ciutadania.