Memòria Democràtica

Emmarcat per la riera d’Horta i la sèquia de l’Isidret, l’espai que ara ocupa el barri de la Palmera acollia fàbriques tèxtils, químiques i abocadors industrials de residus orgànics. També les cases que una cooperativa anomenada Mutua de Previsión y Hogar va construir cap als anys trenta. Així, els històrics camps de conreu van anar sent substituïts per fàbriques com Española de Blanco de Zinc, Tintes y Aprestos de Viuda de Domingo Mas o el gran magatzem de recollida i venda de materials orgànics provinents dels pous negres que servien per abonar els camps, construït l’any 1881. Posteriorment, aquella fàbrica tèxtil, d'on prové la xemeneia, va ser reemplaçada per Bidones Ballester, que va continuar activa fins a la remodelació de la plaça.

La tercera fase del Polígon Sant Martí havia previst 4 blocs de pisos on ara hi ha la plaça. Eren 400 pisos que els veïns van rebutjar. Els enfrontaments entre el veïnat i els representants de la propietat van ser de tal magnitud que l’any 1977 l’Ajuntament es va veure obligat a pactar la compra d’aquest espai a les constructores. Això va permetre inaugurar la plaça l’any 1984.

El que avui veiem ens permet recordar el seu passat industrial, oblida el seu origen agrícola i ens fa mirar cap al futur. L’escultura de l’artista nord-americà Richard Serra, emblemàtica i controvertida, símbol de benvinguda juntament amb la palmera, caracteritzen la plaça i sintetitzen l’esperit acollidor d’aquest barri de la Verneda.

L'obra està configurada per dos murs corbs que accentuen la dinàmica de desequilibri. A més, creen dues atmosferes diferenciades: d'una banda, un àmbit amb una glorieta, bancs i arbres que donen ombra i foscor, i de l’altra, una esplanada sorrosa i càlida, amb la palmera com a element central. L'escultura emfasitza la indeterminació del paisatge fins al punt que, com diu Serra, “la dialèctica entre recórrer i mirar el paisatge és allò que fonamenta l'experiència de l'escultura”.