Memòria Democràtica

El sufragisme femení ha estat un moviment social que, des del 1848, amb la Declaració de sentiments de Seneca Falls (EUA) es va organitzar per reclamar el dret de vot de les dones en les mateixes condicions que els homes. El moviment sufragista es va estendre, a Catalunya i la resta de l’Estat, durant les primeres dècades del segle XX, en què diferents organitzacions feministes van lluitar pel dret de vot, i amb la seva acció van establir les bases d’un corrent de pensament femení igualitari i emancipador que, més enllà del vot, ha reivindicat el reconeixement dels drets jurídics, educatius, culturals i laborals de la dona.

El 1931, amb l’arribada de la Segona República, les dones van aconseguir representació en el Congrés, però seguien sense poder votar. No va ser fins a les eleccions generals del 1933 que, gràcies a la perseverança de les sufragistes, les dones van ser convocades a les urnes per primer cop a la història del país.

En aquesta fita destaca el paper de Clara Campoamor (Madrid,1888 - Lausana, 1972), diputada del Partido Radical, en la defensa que va fer al Congrés dels Diputats sobre la necessitat imperativa i el sentit democràtic del vot femení. D’ideals republicans i feministes, Clara Campoamor va lluitar, a més, per l’aplicació de la llei del divorci, i va contribuir a la millora dels drets dels infants.

El 1939 es va haver d’exiliar, de primer a França i més tard a Suïssa, on va exercir la professió d’advocada, que va compaginar amb la traducció de clàssics castellans i col·laboracions a diverses revistes.