Data: Dimecres, 14 d’abril - 18:00

Lloc: Diversos espais

Ciutat Vella

Dispensari Central Antituberculós

#sanitatpública

El districte cinquè (avui Ciutat Vella) ha patit històricament problemes de salubritat importants i una gran concentració demogràfica. Davant aquesta realitat, el 1934 les autoritats republicanes van impulsar la construcció del Dispensari Central Antituberculós, amb l’objectiu de combatre les malalties pulmonars, però també com a motor de transformació del districte. L’edifici d’arquitectura racionalista, projectat pel GATCPAC, es va dissenyar pensant en la funcionalitat i el benestar dels pacients, amb grans finestres que facilitaven l’entrada de llum natural i corrent d’aire per renovar l’atmosfera.

L’Eixample

El Cinc d’Oros

#memòriarepublicana

A la confluència de l’avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia, coneguda popularment com el Cinc d’Oros, el mes d’abril del 1936 es va inaugurar un obelisc en homenatge a Pi i Margall (president de la Primera República Espanyola), coronat amb una figura femenina que simbolitzava la República. Però tres anys més tard, amb l’entrada de les tropes franquistes, es van retirar els símbols republicans i es va rebatejar la plaça amb el nom de “la Victòria”. Al peu de l’obelisc s’hi va instal·lar l’escultura d’una dona amb el braç alçat que no
va ser retirada fins l’any 2011.

Sants-Montjuïc

Estadi de Montjuïc

#esportpopular

L’Estadi va ser inaugurat durant l’Exposició Internacional del 1929 per potenciar la candidatura olímpica de Barcelona per als Jocs del 1936, que finalment organitzaria Berlín. L’Alemanya de Hitler va utilitzar els Jocs com a propaganda del Tercer Reich, mentre que la Barcelona republicana es va disposar a organitzar l’Olimpíada Popular per difondre els valors d’agermanament entre els pobles mitjançant la pràctica de l’esport, amb un clar caràcter antifeixista i interclassista. Però quan tot estava a punt per a la inauguració de l’Olimpíada Popular, l’esclat de la Guerra Civil va impedir-ne la celebració.

Les Corts

Presó de dones

#antifeixisme

Durant la Guerra Civil, la Generalitat de Catalunya va confiscar un antic convent de les Corts per destinar-lo al Correccional General de Dones. Malgrat que es va projectar des d’una òptica humanista, s’hi va acumular un nombre excessiu de preses. Però va ser l’any 1939 que, amb l’entrada de les tropes franquistes, la presó va esdevenir un dels principals espais de repressió de la ciutat. La presó tenia capacitat per acollir 150 persones però hi va arribar a haver 1.763 dones i 43 infants. No hi havia espai per dormir, el menjar era escàs i les condicions higièniques deplorables. La majoria de recluses van ser tancades per una doble raó: per ser dones i antifeixistes. L’objectiu era reeducar-les segons els cànons conservadors que limitaven el paper social de la dona a tenir cura de la llar i la família.
L’any 2019, a la ubicació de l’antiga presó, l’Ajuntament va inaugurar un espai memorial després d’anys de reivindicació de la Plataforma Futur Monument Presó de Dones de les Corts, que inclou entitats memorialistes i familiars de les internes, per recuperar aquest episodi de la història de la repressió política i moral contra les dones.

Sarrià – Sant Gervasi

Mútua Escolar Blanquerna

#educaciópública

La Mútua Escolar Blanquerna —avui Institut Menéndez i Pelayo— va promoure un ensenyament renovat i en català, inspirat en la llibertat i els mètodes de l’escola activa. L’any 1934 es va inaugurar la seva ampliació en un edifici d’estil racionalista, que donava a l’alumnat l’espai necessari per a una educació basada en l’acció i en l’aprenentatge en equip. L’any 1936 va passar a dependre directament de la Generalitat republicana com a Escola d’Experimentació i Assaig i va continuar la seva activitat fins el 1939, en què les autoritats franquistes van confiscar l’edifici i van dissoldre la institució. El centre va reprendre les classes seguint les noves normes del règim nacionalcatòlic.

Gràcia

Plaça de les Dones del 36

#feminisme

Aquesta plaça està dedicada a les dones del 36, una denominació genèrica per a totes les dones i nenes que van viure de manera compromesa la Segona República, la Guerra Civil, l’exili,
la repressió franquista i fins i tot l’horror nazi. Ciutadanes que es van implicar en la defensa
de la legalitat republicana, les llibertats, els valors democràtics i els drets de les dones. Durant l’etapa republicana, aquest col·lectiu heterogeni de dones va ser actiu des de diversos àmbits: l’ensenyament, la política, el sindicalisme, etcètera. Durant la guerra va participar activament tant al front com a la rereguarda, i durant la dictadura va patir la repressió del règim i moltes d’elles van ser privades
de llibertat.

Horta-Guinardó

Pavelló de la República

#artrepublicà

Aquesta reproducció del pavelló que va representar la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París del 1937 va ser edificada l’any 1992, aprofitant la remodelació de la Vall d’Hebron amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. L’edifici racionalista dels arquitectes Josep Lluís Sert i Luís Lacasa va fer d’altaveu dels valors democràtics republicans a la capital francesa i s’hi van presentar obres cabdals de l’art contemporani com la Font de mercuri, d’Alexander Calder, el mural de Joan Miró titulat El pagès català en revolta o l’emblemàtic Guernica, de Picasso.

Nou Barris

Plaça de la República

#memòriarepublicana

En aquesta gran rotonda, l’any 1990 s’hi va instal·lar l’escultura Flama (una figura femenina que representa la República) i un medalló de Pi i Margall, president de la Primera República Espanyola. Tots dos elements havien format part de l’obelisc situat a la confluència de l’avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia, fins que van ser retirats per les autoritats franquistes el 1939. Però no van ser destruïts, sinó que algú els va amagar en un magatzem municipal fins acabada la dictadura. L’any 2016 aquest espai va passar a anomenar-se plaça de la República.

Sant Andreu

Casa Bloc

#habitatgedigne

La Casa Bloc va ser construïda durant la Segona República amb l’objectiu de crear un nou model d’habitatge que millorés les condicions de vida de la classe obrera. El projecte, dissenyat pel GATCPAC, seguia els principis de l’arquitectura racionalista provinent d’Europa, que defensava
la funcionalitat dels edificis com a solució de les problemàtiques socials. Els 207 apartaments dúplex de la Casa Bloc tenien cuina, lavabo, dutxa i terrassa, elements que no acostumaven a tenir els habitatges dels barris obrers. Els locals de la planta baixa es van destinar a serveis col·lectius com ara guarderies infantils, clubs d’obrers, biblioteques o cooperatives de consum. La Casa Bloc va ser sotmesa a remodelacions posteriors i, durant la dictadura franquista, es va construir un nou edifici en un dels patis, l’anomenat “bloc fantasma”, que en va desfigurar el disseny original.

Sant Martí

Foment Martinenc

#culturapopular

El Foment Martinenc va ser fundat l’any 1878 per les classes treballadores de Sant Martí de Provençals amb l’objectiu d’oferir instrucció i coneixement al veïnat. També era un espai d’oci i de cultura amb actuacions teatrals, jornades literàries o sessions de ball. En proclamar-se la Segona República, l’entitat va donar suport explícit al nou govern, va multiplicar la seva activitat i es va convertir en un referent per al barri. Era un espai de difusió de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes, i va impulsar, per primera vegada, la participació de les dones amb la creació de la Secció Femenina, amb els mateixos drets que la resta de membres de l’associació.

Comparteix aquest contingut