Memòria Democràtica

“Auschwitz, avui”, “Silencis”, i “Identitats contemporànies” són els títols de les tres taules rodones on van participar personalitats del món de la cultura i l’activisme, com ara Xavier Antich, Marta Marín-Dòmine, Rosa Toran o Arnau Pons, per reflexionar sobre què significa per al present un dels episodis més traumàtics de la història contemporània europea: l’Holocaust. A més, s’hi va celebrar un taller de lectura de fotografies d’arxiu d’Auschwitz i d’altres imatges de Francesc Boix a partir del dibuix. També es va realitzar la projecció de la pel·lícula No m’importa que passem a la història com uns bàrbars (2018), del director romanès Radu Jude, on es planteja el silenci de la participació de l’exèrcit romanès durant la Segona Guerra Mundial i la necessitat d’abordar aquest esdeveniment des del present per a la construcció d’una memòria col·lectiva democràtica.

Amb aquesta jornada, El Born Centre de Cultura i Memòria ha volgut construir un espai col·lectiu on poder respondre els interrogants que encara avui ens planteja l’existència d’Auschwitz en la nostra història i la inquietud pel racisme actual, en un moment en què s’estan vivint importants regressions democràtiques a molts indrets del món.

Entre les diferents qüestions que es van abordar, s’hi troben interrogants com què serà del record d’un dels episodis històrics més traumàtics de la història europea, quan no en quedin testimonis directes? Què significa l’Holocaust avui, per a jueus i no jueus, 75 anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial? Quina és la marca d’Auschwitz en el present? Com es relaciona amb les regressions democràtiques que estem vivint arreu del món? Què significa rememorar i quina incidència política tenen els actes de memòria després d’Auschwitz i de 1989? Poden aquests actes transformar el present i ajudar-nos a combatre el retorn de l’autoritarisme?

Enllaç al programa de la jornada “Auschwitz, 75 anys després”.

El 28 de gener, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya van celebrar el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust amb dos actes al Saló de Cent i al Palau de la Generalitat. L’acte de l’Ajuntament va consistir en l’encesa de set espelmes, cadascuna en record d’un col·lectiu víctima de la barbàrie nazi: els sis milions de persones jueves assassinades, la resistència jueva, el milió i mig de nenes i nens víctimes, el poble gitano, els republicans i republicanes deportats, les persones LGTBI i la maçoneria, així com una darrera espelma en record dels “Justos entre les Nacions”, aquells homes i dones que van arriscar la vida per salvar els jueus perseguits. Enguany aquesta espelma la va encendre el cònsol general d’Argentina, en record de les persones que el país va acollir en la seva fugida de la persecució nazi.

Durant l’acte també es van interpretar peces musicals, com “El malei rachamim”, pregària jueva pels difunts, el “Gelem gelem”, l’himne del poble gitano i “El cant dels ocells”. Alumnes de l’IES Francisco de Goya van llegir un text de la Xarxa de Memòria i de Prevenció del Feixisme “Mai més” de l’Amical de Mauthausen i altres camps i també es va llegir el Bet Shalom.

“Barcelona, refugi de jueus” és una mostra digital que explica les principals onades de migracions jueves a la ciutat entre les dues guerres mundials. El resultat és un relat visual que destaca les trajectòries de famílies, personatges, empreses i agrupacions jueves establertes a Barcelona entre 1914 i 1945. Realitzada per l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’exposició pren com a punt de partida el llibre homònim, publicat l’any 2015 per Angle Editorial, i es complementa amb una recerca documental realitzada durant l’any 2018.

Entre el 25 de gener i el 2 de febrer es va poder visitar a la Capella Reial de Santa Àgata (Muhba, plaça del Rei) la videoinstal·lació de presentació que resumeix la mostra, que es pot consultar en aquesta pàgina web.

El 30 de gener, els historiadors Josep Calvet i Manu Valentín, comissaris de l’exposició, van realitzar una conferència de presentació a la sala Martí l’Humà del Muhba (plaça del Rei).

El Ple del Consell Municipal ha atorgat per unanimitat la Medalla d’Or al mèrit cívic a l’Amical de Ravensbrück i a l’Amical de Mauthausen i Altres Camps i de Totes les Víctimes del Nazisme d’Espanya, en reconeixement de la seva tasca i com a homenatge a totes les persones deportades a camps nazis, entre les quals hi havia gairebé set-cents barcelonins i barcelonines.

La Medalla d’Or a l’Amical de Ravensbrück reconeix la tasca que l’entitat fa des de l’any 2005 per mantenir la memòria de les dones deportades als camps de concentració i de totes les víctimes del feixisme i en favor dels valors democràtics i dels drets humans.

La distinció a l’Amical de Mauthausen valora la tasca de l’entitat per preservar, divulgar i dignificar la memòria de les persones deportades i la seva defensa de la llibertat i dels drets humans.

Al Ple, celebrat el 29 d’abril, també es va llegir una declaració institucional en què l’Ajuntament de Barcelona s’adhereix a la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme Mai Més i es compromet amb les tasques de sensibilització, divulgació i prevenció del feixisme i amb la recerca històrica dels deportats i deportades de la ciutat. També anuncia la signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Amical de Mauthausen i Altres Camps per a l’impuls i el desenvolupament de les activitats de la xarxa Mai Més i del projecte Mauthausen-Buchenwald.

Totes aquestes accions s’emmarquen en el programa d’activitats per commemorar el 75è aniversari de l’alliberament dels camps nazis que la Regidoria de Memòria Democràtica ha preparat per a aquest any, tot i que de moment algunes activitats no es podran dur a terme a causa de la situació actual provocada per la pandèmia de la Covid-19.

La importància del paper de les dones durant la República, la Guerra d’Espanya i, posteriorment i ja a l’exili, la seva pertinença a la resistència als nazis -fet que els hi va significar a moltes d’elles la deportació i algunes fins i tot la mort als camps nazis-, ha estat pràcticament ignorada o en el millor dels casos considerada com un fenomen reduït, anecdòtic i d’acompanyament (del marit, el pare, el fill), però l’experiència de dones barcelonines com Mercè Núñez Targa i altres constitueix un testimoni de la plena consciència de la lluita antifeixista i contra el nazisme de milers de dones a Europa.

L’Amical de Ravensbrück, en la seva tasca per fer arribar la història d’aquestes dones i amb el suport de l’Ajuntament Barcelona, ha creat la ruta “De la Barcelona republicana a Ravensbrück”, amb el fil conductor de la molt interesant vida de Mercedes Núñez. La participació a Barcelona, des de diversos fronts, a la causa republicana, va portar a aquestes dones a l’exili francès, on van continuar com a resistents. Com a tals les van detenir, empresonar i finalment les van conduir com a deportades polítiques a Ravensbrück, l’únic camp expressament dissenyat per a dones dins el sistema concentracionari nazi.

A Ravensbrück, les presoneres van patir la mateixa crueltat a la qual van estar sotmesos els seus companys, però hi ha un component de gènere que tradicionalment s’ha ignorat o menystingut. El règim nazi, en la seva profunda misogínia, va desplegar un deliberat pla de degradació cap a les dones que va significar una doble vulnerabilitat com a deportades.

Dijous 12 de novembre a la tarda, l’Amical de Ravensbrück va realitzar la presentación d’aquesta ruta, que es podrà seguir únicament de manera telemàtica a través de cultura.barcelona i del web de Memòria Democràtica. En el mateix acte, la doctora en Filologia Hispànica i membre del Grup d’Estudis de l’Exili Literari (GEXEL), Mar Trallero, impartirà la conferència “Deportades barcelonines a Ravensbrück. La invisible participació de les dones a la Guerra Civil”.

L’acte va comptar també amb la participació del regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, i Teresa del Hoyo Calduch, membre de la junta directiva de l’Amical de Ravensbrück.

Barcelona va homenatjar divendres 29 de gener Francesc Boix, conegut com el fotògraf de Mauthausen perquè va aconseguir treure del camp de concentració les imatges que van servir com a prova d’acusació contra els comandaments nazis al judici de Nuremberg. En el centenari del seu naixement, l’Any Boix (1920-2020) ha servit per donar a conèixer la resta de vessants de la vida i obra del fotògraf poblesequí.

La situació de pandèmia havia fet ajornar al llarg del 2020 l’acte central de l’Any Boix, que finalment va tenir lloc divendres 29 de gener a les 17.30 hores al Saló de Plens de Sants-Montjuïc sense públic, amb la retransmissió en vídeo en directe en aquest mateix web. L’acte, presentat per Ricard Marco de l’associació Fotoconnexió, va comptar amb la presència d’amics, companys i familiars de Francesc Boix, així com del seu biògraf Benito Bermejo, i diverses actuacions musicals i lectures teatralitzades.

Els testimonis de la vida de Boix van ser:
• Anna Maria Salomó Boix, neboda
• Llibert Tarragó, fill de Joan Tarragó, el bibliotecari de Mauthausen
• Maggie Perlado, filla de José Perlado i Amical de Mauthausen de França
• Lluïsa Miralles, vídua de Miquel Serra Grabulosa, company de Boix
• August Andreu, amic de Francesc Boix

Joan Delgado, director de la Biblioteca Poble-sec – Francesc Boix, va presentar l’actuació de música de viola d’Ariadna Gómez i Elisenda Cartañà, el vídeo de l’obra de teatre ‘Aquí no hi ha papallones’, creada per alumnes de 1r d’ESO de l’Institut Lluís Vives a partir dels diaris personals dels nois i noies que van patir l’holocaust tancats al gueto de Terezín, en el marc del projecte educatiu ‘Donar veu a la memòria’.

A l’acte d’homenatge a Francesc Boix, que va comptar amb l’actuació en directe de la cantautora Marina Rossell, també hi van intervenir Rosa Toran, de l’Amical de Mauthausen; el regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra; i el de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa.

Una jornada de debat a partir del micromonument ‘Stolpersteine’
Organitzada per la Regidoria de Memòria Democràtica de Barcelona i comissariada por Kathrin Golda-Pongratz
Dissabte, 27 de febrer de 2021 de 15.30 a 20.30 hores, al Born CCM i en línia

*Activitat en línia, amb inscripció prèvia a través d’aquest enllaç.
(Format mixt, amb ponents presents al plató de la sala Moragues d’El Born Centre de Cultura i Memòria i d’altres de connectats en línia)

El projecte de micromonuments Stolpersteine va ser ideat i iniciat per l’artista alemany Gunter Demnig als noranta a Alemanya. Va ser pensat com a resposta memorial cívica, paral·lela a les polítiques memorials oficials d’una Alemanya reunificada, contra el terror del règim nazi i davant de la impossibilitat de representar adequadament l’impacte i la pèrdua d’incomptables vides durant l’holocaust. Des de llavors, s’ha estès a tota Europa, amb més de 70.000 pedres col·locades a 24 països fins al dia d’avui.

La jornada Ensopegar amb la memòria s’organitza en tres blocs temàtics que emmarquen i impulsen el debat barceloní i que inclouen una presentació de l’evolució del projecte Stolpersteine; la tasca històrica de plasmar la memòria dels deportats republicans de la dictadura franquista a la ciutat de Barcelona; les expectatives de les associacions civils que representen els represaliats i els deportats; i la cerca d’un gest memorial capaç d’emmarcar-se i alhora destacar en el debat europeu.

Cada taula virtual juxtaposa entre tres i sis veus i posicions (amb un temps de 10 minuts per ponent i temps per al debat).

PROGRAMA

15:30 – 15:45
Obertura i paraules de benvinguda
Introducció a la jornada
Kathrin Golda-Pongratz

15:45 – 16:30
1 | Gènesi d’un projecte: els micromonuments Stolpersteine – Inicis, evolució, repercussió internacional i debat crític
Anna Warda (Stiftung – Spuren – Gunter Demnig Potsdam)
Estela Schindel (Frankfurt / Oder)
Peter Carrier (Berlín / Braunschweig)

16:30 – 16:45
Espai de debat i preguntes

Pausa (20 min.)

17:05 – 18:15
2 | El cas de Barcelona: entre reclams i expectatives de les associacions d’afectats, la voluntat d’actuar i l’apropiació política
Jordi Font (Memorial Democràtic de Catalunya)
Rosa Toran (Amical de Mauthausen)
Teresa del Hoyo (Amical de Ravensbrück)
Jordi Guixé (EUROM. European Observatory on Memories)
Marko Daniel (Consell Assessor d’Art Públic de Barcelona)
Jordi Rabassa (Ajuntament de Barcelona)

18:15 – 18:30
Espai de debat i preguntes

Pausa (20 min.)

18:50 – 19:50
3 | La memòria republicana: cap a un gest commemoratiu i reconciliador; perspectives d’actuació
Marta Marín-Dòmine (Barcelona)
Ricardo Brodsky (Santiago de Chile)
Marta Simó (Barcelona)
Robert Jan van Pelt (Toronto)

19:50 – 20:05
Espai de debat i preguntes

Breu pausa (10 min.)

20:15 – 20:30
Recopilació de les idees, propostes, controvèrsies i reclams exposats
Resum de la jornada i cloenda

Més informació al web del Born CCM

Podeu descarregar el programa en PDF en aquest enllaç