Data: 15/11/2022 - 17/11/2022

Lloc: La Model

Les Jornades Internacionals sobre Espais de Memòria, organitzades per la Regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, són pioneres a la ciutat de Barcelona i volen ser un punt de trobada entre persones, espais i entitats referents en la ressignificació d’espais de memòria arreu del món que han estat espais de tortura. Les Jornades posaran l’accent en la perspectiva internacional, psicosocial i de drets humans per reclamar una ressignificació d’espais de memòria i aplicar-la a la realitat de la ciutat de Barcelona, com a garantia de no repetició.

Parlem sobre la necessitat d’apropar el debat i fer partícip la ciutadania per preguntar-nos com a societat si volem que aquells espais on es van produir tortures continuïn sent avui dependències policials, o bé volem convertir-los en llocs de memòria col·lectiva. La finalitat, continuar lluitant per la justícia, la veritat i la reparació, i recordar la importància que fets com aquells no es tornin a repetir.

Els tres dies d’activitats —presentacions, taules de debat, intervencions artístiques…— seran el punt de partida per a la creació d’una xarxa global per a la memòria democràtica. Aquesta xarxa permetrà l’intercanvi de bones praxis per afavorir i replicar processos efectius de justícia restaurativa i de ressignificació d’espais amb l’objectiu final de garantir el dret de reparació, entès com un dret fonamental.

Totes les activitats són d’entrada lliure.

Descarrega’t el programa de mà de les Jornades.

Dimarts, 15 de novembre

15.45 h.

Obertura de portes.

16.00 h.

Benvinguda a càrrec de Jordi Rabassa, Regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, i Anaïs Franquesa, codirectora d’Irídia – Centre per la defensa dels drets humans.

16.15 h. – 18.00 h.

Taula de debat 1. Intercanvi de testimonis de tortures, de Barcelona al món.

Intercanvi de testimonis de tortures des d’una mirada global. Amb la participació de testimonis de tortures a la prefectura de Via Laietana i testimonis d’altres països que han viscut un procés reparador a través de la ressignificació de l’espai.

Participants:

  • Carles Vallejo, Maribel Ferràndiz i Blanca Serra, testimonis de Via Laietana (1929-1982).
  • Graciela García, testimoni de la dictadura militar argentina (1976-1983).
  • Soledad Castillo, testimoni de la dictadura militar xilena (1973-1990).

Moderació:

  • Anaïs Franquesa, codirectora d’Irídia – Centre per la defensa dels drets humans.

18.00 h. – 19.30 h.

Taula de debat 2. Bones pràctiques internacionals.

Taula dedicada a l’experiència internacional per mitjà de l’exemple de diferents entitats

internacionals que han estat clau per iniciar un procés per la conversió d’espais de tortura a espais de memòria en el marc de la justícia restaurativa i del dret internacional.

Participants:

  • Rita Rato, directora del Museu do Aljube – Resistência e Liberdade, Lisboa.
  • Mona Hallak, directora de Beit Beirut.
  • Mayki Gorosito, directora del Museo Sitio de Memoria ESMA, Buenos Aires.
  • Álvaro Ahumada, director de la Corporación Parque por la Paz, Villa Grimaldi, Santiago de Xile.

Moderació:

· Marta Marín-Dómine, directora d’El Born Centre de Cultura i Memòria.

Dimecres, 16 de novembre

15.45 h.

Obertura de portes.

16.00 h. – 17.30 h.

Taula de debat 3. Impacte psicosocial de la impunitat i la desmemòria

Amb intervencions d’expertes nacionals i internacionals sobre l’impacte de la “revictimització” causada per la impunitat i pel fet que espais de tortura continuïn sent espais policials i no de memòria.

Participants:

  • Teresa Morandi, experta en la transmissió intergeneracional del silenci, psicoanalista i especialista en psicologia clínica.
  • Pau Pérez Sales, director del Centro de Atención a Víctimas de Malos Tratos y Tortura (SIRA), Madrid.
  • José Luis Blanco, psicòleg del Centro de Atención Psicosocial (CAPS), Bogotà.
  • Yolanda Aguilar, fundadora i membre del centre terapèutic Q’alil, Guatemala.

Moderació:

  • Anna Miñarro Sánchez, psicòloga clínica i de la salut i psicoanalista de la salut de la junta de valoració de reconeixement de persones represaliades pel tardofranquisme de l’Ajuntament de Barcelona.

17.35 h.

Intervenció de la junta de valoració de reconeixement de persones represaliades pel tardofranquisme de l’Ajuntament de Barcelona

18.00 h – 20.00 h.

Taula de debat 4. Lluites compartides

Taula sobre el rol de la societat civil i dels mecanismes d’incidència per a la ressignificació d’espais de tortura en espais de memòria, amb la participació d’entitats memorialistes i de defensa dels drets humans de Barcelona, estatals i internacionals.

Participants:

  • Rosa García, membre de La Comuna, Asociación de Presxs y Represaliadxs por la Dictadura Franquista, Madrid.
  • Sabin Cuadra Lasarte, membre de Sanfermines 78, Pamplona.
  • Verónica Torras, membre de Red de Sitios de Memoria Latinoamericanos y Caribeños (RESLAC), Buenos Aires.
  • Antonella Di Vruno, directora de relacions institucionals del Museo Sitio de Memoria ESMA de Buenos Aires.
  • Macarena Silva, coordinadora del Colectivo Londres 38, Santiago de Xile.
  • Manal Ghandour, coordinadora de projectes d’Act for Disappeared, Beirut.

Moderació:

  • David Fernàndez i Ramos, vocal d’Òmnium Cultural.

20.30 h.

Tancament dels debats, a càrrec de la Regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i Irídia – Centre per la defensa dels drets humans.

Les quatre taules es podran seguir per streaming.

Jornades comissariades per Irídia.

Dijous, 17 de novembre

18.30 h Sobre la tirania

Un actor, que pot ser un professor o un conferenciant, amb l’ajut de les imatges d’un antic projector explica què podem aprendre del tràgic segle XX que ens pugui ser útil en el segle XXI en defensa de la democràcia. El segle passat molts països d’Europa van caure en l’autoritarisme i el feixisme. L’espectacle analitza els mecanismes d’aquesta evolució cap a l’autoritarisme, i crida els espectadors a detectar-los i combatre’ls sent agents i protagonistes de la història. L’espectacle Sobre la tirania, de la companyia GLOBUS, és una adaptació lliure al llenguatge teatral del best-seller On Tyranny: Twenty Lessons from the Twentieth Century, del pensador i historiador nord-americà Timothy Snyder, especialitzat en la història d’Europa del segle XX. Espectacle organitzat per EUROM.

Inscripcions aquí.

Taula de debat 1. Intercanvi de testimonis, de via Laietana al món.

Moderació a càrrec d’Anaïs Franquesa,

codirectora d’Irídia, Centre per la Defensa dels Drets Humans.

  • Carles Vallejo, via Laietana.

Pres polític, empresonat a La Model durant el franquisme i torturat a la prefectura de la via Laietana. Actualment, és el president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme i és membre de l’Ateneu Memòria Popular.

  • Maribel Ferràndiz, via Laietana.

Presa política del franquisme a la presó de dones de la Trinitat Vella. En l’actualitat és una activista per la justícia social, militant en diferents moviments socials i del món veïnal a la ciutat de Barcelona.

  • Blanca Serra, via Laietana.

Presa política durant el franquisme, acusada de terrorisme i propaganda il·legal. Activista històrica i lingüista, és un dels testimonis de tortures que van tenir lloc a la prefectura de policia a la via Laietana. Va ser detinguda en més de quatre ocasions en les quals va ser víctima de tortures i maltractaments sistemàtics.

  • Graciela García, Argentina. Dictadura militar argentina, del 1976 al 1983.

Supervivent de la causa coneguda com “ESMA unificada” i querellant contra la violència sexual durant la seva detenció a l’ESMA (Escuela Mecánica de la Armada), representada pel Centre CELS. Graciela García va ser segrestada el 15 d’octubre de 1976 amb Diana García (encara desapareguda), i totes dues van ser traslladades a l’ESMA. Graciela va ser torturada, sotmesa a un simulacre d’afusellament i víctima de violència sexual per part del general Jorge Acosta durant els anys que va estar detinguda.

  • Soledad Castillo, Xile. Dictadura militar xilena, del 1973 al 1990.

Supervivent de la tortura de la caserna de Terranova de la Direcció d’Intel·ligència Nacional (DINA) a Xile. L’advocada Castillo, que va ser segrestada amb 15 anys per la DINA, és membre del directori de la Corporación Parque por la Paz Villa Grimaldi i treballa amb organitzacions de drets humans, amb especial atenció als espais de memòria. La corporació Villa Grimaldi es va constituir l’any 1996 amb la missió de recuperar, preservar i reivindicar la memòria històrica de Villa Grimaldi (excaserna de Terranova), com un espai patrimonial per la pau i la memòria de les víctimes del terrorisme de l’Estat xilè.

Taula de debat 2. Bones pràctiques internacionals.

Moderació a càrrec de Marta Marín-Dómine,

directora d’El Born Centre de Cultura i Memòria.

  • Rita Rato, Portugal (Lisboa).

Directora del Museu de la Resistència i la Llibertat d’Aljube, a la ciutat de Lisboa. Des de l’any 2015, la presó d’Aljube s’ha convertit en un museu per la memòria (Museu do Aljube – Resistência e Liberdade) contra la dictadura del 1926 al 1974 i per la resistència, la llibertat i la democràcia. Del 1928 al 1965, l’edifici es va convertir en una presó política. Ara, el Museu s’erigeix en homenatge a la lluita continuada del poble, perseguida i denunciada.

https://www.museudoaljube.pt/

  • Mona Hallak, Líban (Beirut).

Arquitecta i directora del Museu de la Història i la Memòria Beit Beirut. També conegut com a “Yellow Building” i situat al bell mig de la línia verda dels dos bàndols, l’edifici es va convertir en la ‘casa’ dels franctiradors cristians durant el conflicte bèl·lic. Líder de la campanya de litigi amb el consistori de la capital libanesa, juntament amb una campanya mediàtica, va aconseguir que, sis anys després, s’establís un acord per salvar l’edifici i convertir-lo en el museu de la història i la memòria de Beirut.

https://www.beitbeirut.org/english/

  • Mayki Gorosito, Argentina (Buenos Aires).

Directora executiva del Museo Sitio de Memoria ESMA. Durant anys, en la dictadura argentina del 1976 al 1983, l’Escuela Mecánica de la Armada, ESMA, va funcionar com un centre clandestí de detenció, tortura i extermini. En set anys, més de 5.000 homes i dones van ser detinguts i torturats i, molts d’ells, van desaparèixer a les instal·lacions de l’ESMA. Des de l’any 2015, l’edifici s’ha convertit en un espai de memòria amb l’objectiu de difondre i transmetre els fets que van viure les víctimes del terrorisme de l’Estat argentí.

http://www.museositioesma.gob.ar/

  • Álvaro Ahumada, Xile (Santiago de Xile).

President de la Corporación Parque por la Paz Villa Grimaldi, a Santiago de Xile. L’any 1997 es va inaugurar el Parque por la Paz a Villa Grimaldi, un espai obert a la ciutadania que té l’objectiu de recordar i retre homenatge a les persones que van passar per la caserna de Terranova, així com oferir un espai de reflexió sobre el terrorisme d’estat exercit durant la dictadura xilena del 1973 al 1990. En l’actualitat, Villa Grimaldi és un referent nacional i internacional en la recuperació, preservació i transmissió de les memòries vinculades al terrorisme i la promoció d’una cultura de drets humans a Xile.

https://villagrimaldi.cl/

Taula de debat 3. Els impactes psicosocials de la impunitat i la desmemòria.

Moderació a càrrec d’Anna Miñarro Sánchez,

psicòloga clínica i de la salut i psicoanalista de la junta de valoració de reconeixement de persones represaliades pel tardofranquisme de l’Ajuntament de Barcelona.

  • Teresa Morandi, Barcelona.

Experta en la transmissió intergeneracional del silenci, psicoanalista i especialista en psicologia clínica. Morandi és docent i és la responsable de coordinar diferents grups, com el Grup Balint, i treballa com a supervisora institucional d’equips de salut i de salut mental. Forma part del Patronat de la Fundació Congrés Català de Salut Mental i va ser coordinadora del grup i del projecte de recerca “Trauma i transmissió entre generacions”, que va tenir lloc entre el 2007 i el 2009.

  • Pau Pérez Sales, Madrid.

Psiquiatre i director clínic de SIRA (Centro de Atención a Víctimas de Malos Tratos y Tortura) i president del Grup d’Acció Comunitària (Centro de Recursos en Salud Mental y Derechos Humanos). Treballa com a pèrit en tribunals nacionals i internacionals per a víctimes de maltractaments i tortura, i com a formador de tècniques de documentació de maltractaments i tortura.

https://www.psicosocial.net/sira/

  • José Luis Aguilar, Colòmbia.

Psicòleg del CAPS (Corporación Centro de Atención Psicosocial), una organització no governamental especialitzada en l’atenció, l’acompanyament i la capacitació psicosocial a persones i organitzacions socials amb afectacions psicosocials derivades del conflicte sociopolític a Colòmbia. Forma part de l’equip d’atenció de l’organització que aplica l’acció psicosocial des d’una perspectiva holística i integral, d’acord amb les realitats específiques i els espais d’intervenció a escala individual, familiar i grupal.

https://www.caps.org.co/

  • Yolanda Aguilar, Guatemala.

Primer testimoni recollit a l’Informe de Memòria Històrica de la Comissió de la Veritat de Guatemala (“Nunca más”), encarregada d’escriure el primer capítol amb relació al que els va passar a les dones durant el conflicte armat. En la dècada de 1980 es va veure obligada a exiliar-se fins que a mitjan dècada de 1990 va tornar a Guatemala, moment en el qual va decidir integrar-se a diferents grups per acompanyar les dones que van viure la violència sexual durant el conflicte armat. És fundadora de l’organització Actoras de Cambio i del centre terapèutic Q’anil, del qual, en l’actualitat, és la directora. El centre Q’anil treballa per anomenar, sistematitzar i articular els processos de sanació, per construir memòries des d’un altre lloc que no sigui únicament des del dolor.

https://sanacionqanil.org.gt/?lang=es

Taula de debat 4. Lluites compartides.

Moderació a càrrec de David Fernàndez i Ramos,

vocal d’Òmnium Cultural.

  • La Comuna − Asociación de presxs y represaliadxs por la dictadura franquista (Rosa García), Madrid.

Associació madrilenya formada per un grup de persones represaliades polítiques del franquisme, de diferents ideologies i militàncies, unides per haver viscut la mateixa experiència de lluitar contra la dictadura. Des del 2010 i conscients del canvi d’etapa en la qual vivim, les seves integrants s’agrupen per lluitar en nom de la justícia i la memòria, per evidenciar la falsificació de la història i fer de la defensa de la memòria de la repressió i la lluita antifranquista la seva bandera.

https://www.lacomunapresxsdelfranquismo.org/

  • Sanfermines 78 (Sabin Cuadra Lasarte), Pamplona.

Moviment popular de la ciutadania que ha lluitat i, finalment, ha aconseguit que la nova llei de memòria històrica del País Basc accepti el procés de reconversió de la presó franquista de Fuerte de San Cristóbal en un espai de memòria. Si bé la llei de memòria història estableix la ressignificació de l’espai i posa a disposició els convenis de col·laboració necessaris per fer-ho efectiu, no s’ha materialitzat encara a causa del bloqueig del Parlament de Navarra.

  • Colectivo Londres 38, Espacios de Memoria (Macarena Silva), Santiago de Xile.

Espai de memòria recuperat, actualment obert al públic, a les organitzacions socials i a la ciutadania. L’àrea de memòria del col·lectiu s’encarrega de les interaccions que s’estableixen amb la comunitat a través d’articular visites dialogades a l’espai, tallers de memòries i recorreguts lliures. El col·lectiu ha sigut el facilitador i promotor de campanyes com “Toda la Verdad Toda la Justicia”, que reclamava la necessitat d’investigar en nom de la veritat, en contra de la impunitat i per fer justícia; un clam dels familiars de les víctimes.

https://www.londres38.cl/1937/w3-propertyvalue-35250.html

  • Act for Disappeared (Manal Ghandour), Líban.

Organització de drets humans libanesa fundada l’any 2010 amb el doble objectiu de donar resposta als milers de familiars de persones desaparegudes durant la guerra civil, així com engegar un procés de reconciliació sostenible per a la construcció de la pau al Líban a fi de reconèixer les víctimes i permetre un procés reparador col·lectiu i de cohesió social.

https://www.actforthedisappeared.com/

  • RESLAC, Red de Sitios de Memoria Latinoamericanos y Caribeños (Verónica Torras), Argentina.

Xarxa que reuneix 52 institucions de 13 països diferents de l’Amèrica Llatina i del Carib per treballar de manera conjunta en la recuperació i la construcció de les memòries col·lectives en relació amb les greus vulneracions dels drets humans i les resistències que van tenir lloc a la regió en els últims anys, un període de terrorisme d’estat, conflicte armat intern i alts nivells d’impunitat. La RESLAC vetlla per promoure la democràcia i les garanties de no repetició a Argentina, Brasil, Bolívia, Xile, Colòmbia, El Salvador, Guatemala, Haití, Mèxic, Paraguai, Perú, República Dominicana i Uruguai.

https://sitiosdememoria.org/es/

  • Museo de Memoria Sitio ESMA (Antonela Di Vruno), Buenos Aires.

Antic centre clandestí, de detenció, tortura i extermini, convertit en un organisme de gestió desconcentrada de la Secretaria de Drets Humans del Ministeri de Justícia i de Drets Humans de la Nació d’Argentina. Gràcies a la lluita des de la base, des de l’any 2015 l’edifici s’ha convertit en un espai de memòria amb l’objectiu de difondre i transmetre els fets que van viure les víctimes del terrorisme de l’Estat argentí a través de l’aplicació de les tècniques més modernes museogràfiques, i la creació i dedicació d’equips d’investigació, entre moltes altres activitats.

http://www.museositioesma.gob.ar/

Comparteix aquest contingut