Memòria Democràtica

L’any 1931, fruit del resultat de les urnes, es proclamà la Segona República i, amb el nou govern, es van desplegar una sèrie de polítiques modernitzadores que tenien com objectiu construir una societat més lliure i igualitària. Però cinc anys més tard un cop d’estat militar, recolzat pels sectors més conservadors de la societat, va dur el país a una guerra civil i una dictadura que van acabar de rel amb aquest anhel popular.
Commemorar la Segona República vol dir fer memòria del que va suposar aquella acció política i social, en relació al progrés i la llibertat al nostre país. Vol dir fer memòria d’una època on les dones i els homes van lluitar per assolir uns ideals de justícia i igualtat i, en definitiva, per assolir el somni d’una societat lliure.

«Únicament en aquella república en què el poble té el poder suprem» esdevé l’autèntica llibertat, i aquesta, «comporta una absoluta igualtat de drets» perquè «la llibertat no consisteix en el fet de tenir un bon amo, sinó en el fet de no tenir-ne cap». Així ho definia Ciceró a De re publica, i aquests ideals republicans són els que, amb llums i ombres, van guiar l’acció política de la Segona República a partir de l’any 1931, i van impulsar la modernització i el progrés a l’estat. Tot plegat, lluitant contra l’oposició dels sectors més conservadors de la societat, que s’alineaven amb les ideologies feixistes que en aquells anys sorgien en alguns països europeus. En aquest context la Segona República va esdevenir, conceptualment un «refugi» de llibertat, un espai de protecció d’uns valors i uns ideals de justícia i igualtat.

Tal com passava als anys 30 del segle passat, encara avui la pau i la democràcia són fràgils, l’actualitat ens ho recorda setmana rere setmana. Aquest segle XXI hem vist com, a diferents indrets del món, s’han produït nombrosos atemptats contra els principis democràtics, sovint orquestrats per moviments d’una extrema dreta ascendent, que en alguns casos han derivat en greus actes violents o fins i tot en conflictes armats. És evident que el pas del temps no ha aconseguit consolidar sistemes democràtics inviolables i cal ser conscients de la fragilitat de la democràcia i la necessitat de defensar-la, tal com va passar durant la Segona República.

Enguany proposem que la Primavera Republicana reflexioni sobre la necessitat de protegir la democràcia. Cal continuar defensant aquells somnis republicans que encara avui constitueixen un autèntic refugi de llibertat.

Presentem doncs una programació que fa memòria dels ideals que van fonamentar la Segona República tot enllaçant-los amb l’actualitat, amb fets i situacions que avui atempten contra les llibertats i, fins i tot, els drets humans: el masclisme, el racisme, la lgtbifòbia, els atacs flagrants a les institucions, el menyspreu a la diversitat o els dèficits culturals i educatius.

Les activitats programades responen a la necessitat de consolidar alguns dels drets civils que es van aconseguir amb la lluita de dones i homes durant la Segona República i que avui presenten mancances evidents. Debats, xerrades, música i teatre seran els formats que, amb participació de les ciutadanes i ciutadans, ens oferiran espais de reflexió i de reivindicació d’una societat més justa.

Programa comissariat per Òscar García Recuenco, Oriol López Badell i Toni Vidal Arnan.