Memòria Democràtica

Nascut el 4 d’abril de 1905 al barri del Poble-sec de Barcelona. Militant d’ERC. Tingué el càrrec de subdirector del Mercat del Ninot de Barcelona. Arran del cop d’estat, va marxar al front.

Passà a França el febrer del 1939 i va ser dirigit al camp d’Argelers. Al maig, va ser traslladat al camp d’Agde, posteriorment a Florensac i seguidament a Sant Cebrià, on es va allistar a la 118a CTE.

Quan les tropes alemanyes van envair França, va ser detingut prop de Dunkerque i ingressat a l’Stalag XVII B. Més tard va ser deportat a Mauthausen. Hi ingressà el 13 de desembre de 1940 amb la matrícula 4811. Unes setmanes més tard va ser destinat al kommando extern de Steyr. A finals del 1944 va ser traslladat a Gusen.

Quan el camp va ser alliberat, va ser repatriat i des d’Andorra endegà les gestions per tornar a Barcelona.

L’any 1962 participà en la fundació de l’Amical de Mauthausen i altres camps.

Un cop restablerta la democràcia aconseguí que li fossin reconeguts per l’Ajuntament els 30 anys en què estigué separat forçosament del servei.

El 12 de juliol de 1977 morí a conseqüència d’un accident de cotxe.

Va néixer a Barcelona el 16 de gener de 1911. Treballà al consolat de Xile a Barcelona, on va arribar a ser secretària de Pablo Neruda, quan aquest exercí de cònsol.

Es va afiliar a les Joventuts Socialistes Unificades i, més endavant, al PSUC. A finals de gener del 1939, la direcció del Partit Comunista li va encomanar la reorganització del partit a la Corunya. El novembre va ser detinguda, i després de passar per diverses presons, va ser enviada a la presó de Ventas (Madrid), on va ser sotmesa a un consell de guerra sumaríssim i condemnada a 12 anys de presó.

Però, per un error burocràtic, va ser posada en llibertat provisional, cosa que va aprofitar per fugir a França.

El gener del 1943 es va incorporar a la Resistència. Va ser detinguda el 25 de maig de 1944 i deportada a Ravensbrück amb la matrícula 43225. Les penalitats de l’esclavatge i les condicions de vida infrahumanes van acabar amb la seva salut, fins al punt que el dia que les tropes americanes alliberaren el camp, Mercedes havia de ser inclosa en un “transport” a la cambra de gas.

L’any 1975, a la mort del dictador, va retornar a Espanya i va començar la seva tasca de difusió de l’horror dels camps. Fou delegada de l’Amical de Mauthausen i altres camps a Galícia.

Va morir a Vigo el 4 d’agost de 1986.

Va néixer l’11 de novembre de 1892 a Lanaja (Osca). De jove emigrà a Barcelona. Militant de la CNT, va participar en les lluites obreres de l’època.

El gener del 1939 es va exiliar i va ser internat a Sant Cebrià (Saint Cyprien). Mesos més tard es va apuntar a la 117a CTE i va participar en els combats de Dunkerque, on va ser capturat pels alemanys i enviat a l’Stalag VIII-C a Zagan (Polònia). Posteriorment, va ser deportat a Mauthausen, on li va correspondre la matrícula 4339. Més tard, va ser enviat a Gusen amb la matrícula 10422. El 16 d’agost fou portat al castell de Hartheim, on va ser assassinat gasejat.

Va néixer a Veguillas de la Sierra (Terol) el 26 de maig de 1910. La família va emigrar a Barcelona i als 13 anys ja estava treballant a l’empresa tèxtil Can Pich i Aguilera.

Militant de la UGT. Amb la retirada, es va exiliar a França. Va ser detinguda per la Gestapo el 19 de juliol de 1944 per pertànyer a la Resistència. Després d’un viatge en vagons de bestiar, va arribar a Ravensbrück.

Va estar fent treballs forçats i posteriorment va començar un itinerari per diferents kommandos externs.

Quan els nazis van evacuar el camp on es trobava Secundina, va aconseguir evadir-se i així va poder contactar primer amb l’Exèrcit Roig i, posteriorment, amb les tropes nord-americanes, que la van repatriar a França.

Va néixer a Barcelona el 18 de maig de 1915.

En produir-se el cop d’estat, es va allistar a les Milícies Antifeixistes dins de la columna Karl Marx.

En la retirada, va creuar a França el febrer del 1939. Va transitar per diversos camps, com La Vernet i Septfonds, des d’on s’hagué d’enrolar en la 103a CTE. Després de la desfeta de l’exèrcit francès, acabà presoner dels alemanys i va iniciar un periple per diversos stalags.

El 6 d’agost de 1940 va arribar a Mauthausen en el primer comboi amb republicans deportats.

Després d’un temps treballant a la pedrera, un seguit de circumstàncies van propiciar que acabés treballant a la secretaria del camp, des d’on, juntament amb altres companys, va dur a terme un seguit d’accions de solidaritat que salvaren la vida a alguns companys i que permeteren salvaguardar les proves de la criminalitat practicada al camp.

Un cop alliberat el camp, Joan de Diego pogué partir cap a París i, un cop mort Franco, va tornar a trepitjar Barcelona, on s’acabà instal·lant definitivament el 2001.

Va morir el 9 de maig de 2003.

Va néixer a Barcelona el 14 d’abril de 1907. Va estudiar a l’Escola del Treball i de jove va destacar com a jugador de rugbi.

Durant la Segona República, va ingressar a la Unió Socialista de Catalunya.

Després del cop d’estat, va ser membre del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya i el 1937 va formar part del govern català com a conseller d’Aprovisionaments, en representació del PSUC.

Després de la presa de Catalunya pels franquistes es va exiliar a França, on va ingressar a la Resistència. El 30 de novembre de 1942 va ser detingut a París. Empresonat a La Santé i Fresnes, va ser deportat a Mauthausen el 27 d’agost de 1943 amb matrícula 34576, des d’on va ser traslladat a Floridsdorf, un kommando extern de Mauthausen. Després de ser ferit en un bombardeig, va ser assassinat el 17 de novembre de 1944 per un S.S.