Barcelona dóna veu als mercats d'arreu del món

El 9è congrès internacional de mercats va començar dijous 26 de març a Barcelona amb la sessió plenària en què es van donar a conèixer experiències de mercats en llocs tan diversos com Papua Nova Guinea, Katmandú, Mont-Real, Medellín, Nova Orleans o Xauen i les estratègies desenvolupades, junt amb les primeres sessions de treball.

La sessió plenària va comptar amb la presència del regidor Raimond Blasi, president de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) i regidor de Comerç, Consum i Mercats, Fred Kent, fundador i president de Project for Public Spaces (PPS), Vanessa September, membre de la junta directiva de PPS i Vicente Guallart, arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona. El 9è congrés l'organitza l'associació nord-americana Project for Public Spaces (PPS) i l'IMMB amb el suport de l'agència Habitat de Nacions Unides pels assentaments urbans.

Prèviament, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va donar la benvinguda als més de 400 participants inscrits, junt amb Steve Davies, cofundador i vicepresident de PPS i Frederic Saliez, d'UN Habitat.

L'alcalde Xavier Trias va destacar Barcelona com una ciutat dissenyada a escala humana, en la qual els mercats, davant els desafiaments futurs, són motors d'activitat econòmica i ajuden a millorar el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans.

Garantir la continuïtat dels mercats

Trias va subratllar que les renovacions de mercats que s'han fet recentment i les que estan en marxa o han de venir pròximament responen a la decisió de fer més competitius els mercats i adaptar-los a les necessitats del segle XXI, unes iniciatives que, com va indicar l'alcalde, garanteixen la continuïtat dels mercats.

Per la seva banda, el regidor de Comerç, Consum i Mercats, Raimond Blasi, va exposar les claus del model barceloní de mercats: primerament, els mercats cal que s'adaptin a les necessitats i realitats, objectiu que s'ha d'assolir amb les reformes físiques dels espais comercials i la millora dels serveis que ofereixen, des del repartiment a domicili a la creació de places d'aparcament. Però també amb l'adequació de l'oferta comercial, l'entrada de nous operadors, i ampliació d'horaris.

En segon lloc, el regidor barceloní va posar l'èmfasi en la idea del manteniment de la col·laboració público-privada, amb el contacte permanent entre comerciants i administració, però també amb les entitats i organitzacions de la ciutat i del barri. Finalment, aquest model público-privat s'estén a la recerca del finançament necessari per assolir els projectes de reforma.

Experiències i estratègies

El congrés va donar també l'oportunitat d'escoltar una panoràmica de veus sobre experiències de mercats en llocs tan diversos com Papua Nova Guinea, Katmandú, Mont-Real, Medellín, Nova Orleans o Xauen i estratègies com les desenvolupades per aquestes dues ciutats: tornar a posar en relleu el Frenck Market, el mercat històric de la ciutat nord-americana i la promoció els productes locals, amb la implicació de molts sectors socials, que porta a terme la ciutat marroquina.

Les tendències

La primera de les sessions de treball va abordar les tendències actuals a l'entorn dels mercats, que no han perdut rellevància en el context actual de competitivitat. Els ponents van afirmar que s'està produint un canvi d'hàbits entre els consumidors que els mercats no haurien d'ignorar.

Larry Lund, director de Real Estate Planning Group, va posar de manifest com segons els darrers estudis, un 42% de la població acostuma a menjar fora de casa, que els aliments de proximitat guanyen als orgànics -"és millor conèixer a qui et ven el producte", va dir-, i que actualment, es ven més menjar ja preparat que per elaborar a les botigues. Les seves eren unes referències principalment a la situació a Estats Units. També va explicar com s'està detectant actualment la creació de nexes - "food hubs"- que posen en comú agricultors, consumidors i restauradors, per exemple. Un incipient fenomen urbà, va matisar Lund. Amb tot, va advertir que els canvis demogràfics estan contribuint al sorgiment d'unes llars familiars més petites, amb molt poca activitat de cuina i a on esmorzars, dinars i sopars ja no són espais de coincidència: "Es menja quan es pot o quan es té gana". Lund va voler aclarir la seva afirmació tot indicant que es tracta d'una situació que es comença a detectar, però no per això cal donar-li l'esquena.

René Van Gool, propietari i director general de VGA Food Concepts del mercat de Rotterdam, va assentir davant les afirmacions de Lund, i va apuntar: "el consumidor, ara, vol més comoditat, disponibilitat, tenir ajuda, disposar d'un servei", fent referència al repartiment a domicili o uns horaris compatibles amb les seves ocupacions laborals i familiars. Un espai alimentari que no tingui en compte les circumstàncies laborals dels seus clients no sembla encaminat al triomf, com li va passar a l'antic mercat a l'aire lliure de Rotterdam, que va perdre clients per incompatibilitat dels seus horaris amb els dels seus clients.

Marcel Van Ooyen, director de GrownNYC Green Market de Nova York va explicar com l'organització sense ànim de lucre està assolint progressivament el reconeixement de ciutadans i d'institucions de la ciutat amb la seva idea de donar a conèixer als consumidors el benefici de menjar sà i productes locals. Organitzen activitats per promoure els mercats -principalment de fruita i verdures- tot convocant activitats de nit en aquests espais, o produeixen una cervesa pròpia elaborada amb blat conreat a Estats Units. Han aconseguit el suport del govern federal -que lliura un incentiu econòmic a les persones amb menys recursos amb què es beneficia econòmicament als ciutadans que compren en els Green Markets. Per Ooyen és clau donar suport als agricultors (locals), posar-los en relació amb els consumidors, i que aquests coneguin els avantatges d'una dieta saludable en què destaquen els productes frescos (sobretot davant una població com la nord-americana en què el sobrepès és una de les causes de greus problemes de salut).

Els mercats com a motors d'emprenedoria

En una altra de les sessions de treball, que va comptar amb la participació d'Òscar Martín, Cap d'Estudis de l'IMMB, es va poder conèixer l'experiència de dos mercats privats de ciutats tan diferents com Berlín i Hong Kong, mentre que a la tarda, en una sessió titulada 'Salvem el mercat!' els assistents van poder conèixer de primera mà i entre altres, com s'intentava revertir la progressiva conversió dels mercats de Hanoi en centres comercials de luxe o supermercats amb l'ús dels mitjans com a mètode de pressió.

Especialment interessant va ser una de les últimes sessions de la tarda, la dedicada als 'mercats públics com a trampolí', que va presentar tres experiències per garantir oportunitats de negoci a la població amb accés limitat als recursos de ciutats tan diferents com la italiana Torí, l'australiana Melbourne i Port Moresby, a Papua Nova Guinea.