De l'època romana al tercer mil·lenni

Els primers documents escrits relatius als mercats de Barcelona daten de finals del segle X, tot i que el seu origen podria ser anterior.

L'activitat comercial de Barcelona des de l'època romana ha estat intensa, gràcies a la situació privilegiada de la ciutat, oberta a la Mediterrània, amb un accés marítim fàcil i en confluència amb diferents vies naturals que penetren cap a l'interior de Catalunya.

Des d'aquí, es manufacturaven productes de luxe i es donava sortida a gran part de l'excedent agrícola. D'aquesta manera, Barcelona es va convertir en el principal centre econòmic i polític del territori català.

El primer mercat

El primer mercat obert es va organitzar a l'altra banda de la muralla romana, sobre l'emplaçament de l'actual plaça de l'Àngel. Al seu voltant va créixer un barri mercant format per petites parades i botigues especialitzades, tallers o magatzems que van anar augmentant al llarg dels segles posteriors.

La ciutat es va dotar d'altres mercats, que o bé van aparèixer en indrets estratègics on l'activitat comercial era més forta, com el Born, o bé en espais no construïts generalment situats extramurs, com és el cas de la Boqueria.

L'evolució d'aquestes places mercats va experimentar un gran canvi des de l'edat mitjana fins al segle XIX. D'una banda, es va culminar un procés d'especialització i sedentarisme. De l'altra, els intermediaris van anar aconseguint una importància creixent, fet que va provocar que els petits productors anessin quedant relegats a un segon pla

Augment del nombre de productes

De la mateixa manera, la millora dels mitjans de transport de les mercaderies, juntament amb el creixement de la població, van fer possible l'augment del nombre de productes i les possibilitats d'elecció.

D'aquesta manera, es va arribar a un període de transició que va comportar un nou concepte del mercat a Catalunya, definit com un emplaçament reservat i cobert.