Mercat de la Boqueria

Ocupa l'espai on s'havia alçat el convent de Sant Josep dels carmelites descalços, per això també se'l coneix com a Mercat de Sant Josep.

El primer esment al mercat de la Boqueria data d'un document de l'any 1217, que estipula "que un representant del rei ha concedit a un particular la propietat d'una taula per a trinxar la carn".

A finals del segle XIII, en temps de Pere el Gran, es va construir la segona muralla de la ciutat que resseguia l'actual passeig de la Rambla. Davant d'un dels accessos d'aquesta muralla, el Portal de Santa Eulàlia, hi havia l'anomenat pla de la Boqueria. Aquí venien els venedors ambulants i els pagesos dels voltants per vendre els seus productes. El 1470, de resultes d'una petició dels pagesos del Raval i dels pobles del Baix Llobregat, s'hi va localitzar la fira de porcs del mes de desembre.

Passada l'Edat Mitjana, es van anar establint mercats ambulants en diversos indrets de la Rambla que, a finals del segle XVIII, van donar lloc a un conjunt desbaratat i anàrquic.

Quan es va projectar ampliar la ciutat enderrocant les muralles va néixer la idea de reagrupar les diferents activitats mercants en un lloc arrecerat. L'indret escollit va ser el terreny que havia ocupat el convent de Sant Josep dels carmelites descalços, molt afectat per la crema de convents del 25 de juliol de 1835. Com que es tractava d'una antiga zona eclesiàstica que pertanyia al terreny públic des de la política de desamortització, la municipalitat va decidir demanar-ne la cessió a l'Estat.

Un cop acabada la demolició el 1837, es va reagrupar provisionalment les barraques dels comerciants de la Rambla a l'emplaçament de l'antic convent.

La col·locació de la primera pedra del mercat, el dia de Sant Josep de 1840, va anar acompanyada d'un ritual força eloqüent: una unça d'or i altres monedes van ser dipositades sota aquesta primera pedra, com a símbol de la riquesa que portaria el futur mercat. Aviat es va comprovar que el terreny disponible era insuficient i la municipalitat va expropiar edificis contigus.

El 1848 es va construir l'actual plaça neoclàssica i porticada amb grans columnes jòniques. A l'interior d'aquest recinte, en què tendals de roba feien de sostre, es van construir seixanta-vuit parades. El Nadal de 1871 va ser inaugurada la il·luminació de gas i, el 1914 l'empresa La Maquinista Terrestre y Marítima va construir el sostre metàl·lic que recobreix actualment el mercat.

Arquitectura

Té una coberta de ferro composta de cinc cossos idèntics sense tancament perimetral que va ser construïda el 1914 per l'empresa La Maquinista Terrestre y Marítima.

A l'accés principal hi ha un arc modernista de 1913 de l'arquitecte A. de Falguera. És un portal de ferro decorat amb plafons de vidre de color blau i cercles grocs. Descansa sobre dues bases d'obra recobertes de trencadís a l'estil de Gaudí. De la part superior de l'arc penja un antic escut de la ciutat.

Any de construcció: iniciada el 1840 i finalitzada el 1914

Tipus d'edifici: aïllat

Superfície total: 6.089 m2

Superfície comercial: 2.583 m2

Remodelacions: Finalitzada el 2001.