Mercat de Santa Caterina

El primer mercat cobert de Barcelona llueix, arran de la recent remodelació, una coberta que ja s'ha convertit en una icona de la ciutat.

En el lloc que avui ocupa el mercat hi havia hagut l'església i el convent de Santa Caterina, de l'ordre Dominicana o dels Predicadors. Enllestida el 1268, va ser la primera església gòtica de la ciutat i una peça destacada d'un conjunt conventual on també lluïen l'exquisit claustre del s.XIV, una rica biblioteca i un campanar de 40 metres d'alçada amb un agut pinacle terminal que el distingia dels altres campanars de Barcelona. Sant Ramon de Penyafort en va ser un habitant il·lustre i durant uns anys també va acollir les reunions del Consell de Cent.

El convent i l'església de Santa Caterina van ser destruïts durant la crema de convents del 25 de juliol de 1835, i la municipalitat va aprofitar l'espai que havia deixat lliure per construir-hi un mercat. Les obres es van començar el 1844, després que un reial decret concedís a l'Ajuntament de Barcelona els antics terrenys eclesiàstics per procedir a la seva edificació, tot estipulant que havia de dur el nom de plaça-mercat d'Isabel II. La tradició popular, però, va ignorar l'ordre reial i ha persistit a denominar el mercat amb el nom del convent i l'església.

Malgrat les tribulacions que afrontaven la municipalitat de Barcelona i el representant local de la monarquia, el mercat va començar a funcionar a títol provisori. El 1848 va tenir lloc la inauguració de la coberta de ferro i el tancament perimetral, fet que el va convertir en el primer mercat cobert de la ciutat.

Al segle XX, durant la postguerra, Santa Caterina va ser centre de proveïment de la població dels pobles i ciutats del voltant: Sant Adrià, Badalona, Santa Coloma, el Masnou, Mataró...

Des de gener de 2001 llueix una emblemàtica coberta, fruit del projecte de remodelació d'Enric Miralles, que l'ha convertit en una de les icones de la ciutat.

Arquitectura

El projecte original va ser encarregat a l'arquitecte Josep Mas Vila, que va presentar una proposta ambiciosa no reeixida a causa de la falta de terrenys. De l'antiga construcció només es conserven els porxos de la façana original ja que la part central es va enderrocar durant la remodelació d'acord amb el projecte d'Enric Miralles.

Escollit en el concurs per a la remodelació del mercat de l'abril de 1997, el projecte de Miralles, dirigit per Igor Pereza Curiel, té com a element més emblemàtic la coberta.

Suportada per tres grans arcs metàl·lics que cobreixen en sentit transversal l'espai principal i que descansen sobre dues bigues de formigó suportades, al seu torn, per dos pilars que continuen en els nivells inferiors de l'aparcament, la seva geometria exterior s'aconsegueix mitjançant uns cent vint arcs de fusta col·locats en forma de V que es recolzen directament a sobre de sis bigues metàl·liques.

Està rematada per 325.000 peces de gres esmaltat de seixanta set colors diferents, formant un acolorit mosaic de ressonàncies gaudinianes, obra de Toni Comella. I està lleugerament inclinada cap a l'avinguda Francesc Cambó perquè l'aigua de la pluja desaigüi en aquest sentit. Entre la coberta i la façana hi ha uns panells de fusta que permeten el pas de l'aire i faciliten la ventilació natural del mercat.

Situats davant de la façana que dóna a l'avinguda de Cambó veurem el tancament porticat original, els pilars característics en forma d'arbre i la coberta de formes ondulades. Les restes visibles del que va ser l'absis de l'església de Santa Caterina estan situades a la cantonada que formen els carrers de Colomines i Giralt el Pellicer.

Any de construcció: 1848

Tipus d'edifici: aïllat

Superfície total: 3.000 m2

Superfície comercial: 2.176 m2

Remodelacions: la troballa de les restes arqueològiques de l'antic convent van endarrerir la data d'obertura del 2001 al 2005.