Premi Internacional per als mercats de Barcelona

Project for Public Spaces va atorgar, dissabte dia 28 de març, el premi 'Ciutat Mercat' a Barcelona. L'acte va tancar el Congrés Internacional de Mercats Públics que va tenir lloc del 26 al 28 de març i del qual va sorgir una declaració sobre les oportunitats de transformació de les ciutats ofertes pels mercats.

Barcelona és un model de 'ciutat mercat'. Així ho van considerar els membres de l'organització americana Project for Public Spaces (PPS) quan li van atorgar, el passat 28 de març el premi 'Ciutat Mercat'. És el primer cop que s'atorga aquest premi i l'organització especialitzada en espai públic urbà PPS va considerar Barcelona "la ciutat model en la utilització dels mercats com a eina de desenvolupament urbà sostenible, on els ciutadans viuen a poca distància d'un mercat i per ser una ciutat que defensa els mercats públics com a eines fonamentals per a la capacitat de recuperació de cada barri".

Raimond Blasi, regidor de Comerç, Consum i Mercats i president de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), va recollir el premi i va indicar que se sentia "molt orgullós que es reconegui Barcelona per la seva tasca en defensa dels mercats de la ciutat que ens ha permès convertir-nos en un referent internacional fruit de més de vint anys de treball conjunt entre els comerciants dels mercats i l'Ajuntament de Barcelona".

L'acte va posar punt i final al 9è Congrés Internacional de Mercats Públics, organitzat per PPS i l'Ajuntament de Barcelona a través de l'Institut Municipal de Mercats, amb el suport de l'organització de Nacions Unides pels assentaments urbans UN Habitat.

La cita va reunir a la ciutat 425 assistents de 119 ciutats d'una quarantena de països d'arreu del món que van acordar una Declaració final en la qual es destaca que els mercats públics són espais que ofereixen grans oportunitats per a la transformació de ciutats i regions en llocs pròspers, sostenibles i socialment cohesionats.

Capacitat de generar vincles

D'acord amb la Declaració, davant l'accelerat ritme d'urbanització del segle XXI, els mercats destaquen la seva capacitat de generar vincles rurals i urbans, l'impuls de l'ocupació local i regional i el desenvolupament econòmic. La declaració final acull un compromís perquè els mercats públics serveixin de nodes que posin en contacte les regions urbanes i periurbanes, facilitin l'intercanvi entre productors i consumidors i estimulin el desenvolupament econòmic local i regional.

Segons aquest document, al qual us podeu adherir mitjançant aquest link, els mercats públics són considerats centres vitals dels sistemes alimentaris locals i per tant proporcionen als consumidors un accés equitatiu a aliments assequibles que cal preservar i protegir. Els mercats, finalment, són també motors per a la iniciativa empresarial i l'ocupació, i espais de trobada i de relació per a la comunitat.

Situacions i casuística molt diversa

La principal conclusió de les sessions de treball en què es va estructurar el congrés és que rere la paraula 'mercat' s'amaga un ventall de situacions i de casuística molt diversa, ja que no es troben en els mateixos estadis els mercats de països tan variats com el Nepal, el Vietnam, els Estats Units, la Gran Bretanya o Moçambic.

Els participants van poder intercanviar experiències en sessions amb interessos tan diversos com els mercats com a motors d'emprenedoria, llocs de trobada de la comunitat, on garantir oportunitats de negoci, fomentar la salut i potenciar el producte local. El programa incloïa una sèrie de visites a diversos mercats de la ciutat, per mostrar d'una manera pràctica l'experiència barcelonina en apartats tan diversos com la modernització dels espais, la logística o el disseny i l'arquitectura aplicats als mercats.

També hi va haver ocasió d'escoltar el testimoni de deu representants de països tan diversos com França, Colòmbia, Afganistan, Hongria, Papua Nova Guinea o el Marroc, que van presentar una panoràmica sobre mercats i tendències. I, encara un resum final en el qual veus com les de Franco d'Alfonso, regidor de Comerç de Milà, Salvatore Fundaró, urbanista d'UN Habitat Urban Planning anb Liaison Branch o Fred Kent, fundador i president de Project for Public Spaces, van explicar els propers passos a emprendre per continuar treballant per als mercats.

A les sessions es va comptar també amb representants de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), que van explicar l'experiència de la capital catalana en aspectes tan diversos com l'emprenedoria, en la qual va intervenir Òscar Martín, cap d'Estudis; el foment de la salut, a càrrec de Genís Arnàs, director de Serveis de Mercats, o el debat entre la gestió pública o privada dels mercats, amb la participació de Jordi Torrades, gerent de l'IMMB.

Fitxers relacionats: