De Zhejiang al mercat de Santa Caterina: la història de la família Yang
Fa més de vint anys, la Weihong Ye va arribar sola a Espanya amb una maleta i un somni: aconseguir el millor futur per a la seva família. A la seva ciutat natal, Lishui, a la província xinesa de Zhejiang, hi deixava el seu marit, en Yaoxiao, i la seva filla petita, la Jing, que tot just tenia un any i mig.
La gran majoria dels immigrants xinesos a Espanya provenen de la província de Zhejiang, situada a l’est del país. Aquest fenomen es deu, en bona part, al fet que existeix una forta xarxa de suport entre els mateixos migrants, fet que ha estat clau per a la seva ràpida inserció econòmica i social. Aquestes xarxes familiars i comunitàries afavoreixen una migració en cadena: primer emigra un membre de la família, i a poc a poc va ajudant la resta a venir, sigui amb diners o facilitant els tràmits. També s’utilitzen sistemes de crèdit informals (huì) entre coneguts, basats en la confiança i la reciprocitat, que permeten reunir capital per obrir negocis sense recórrer als bancs tradicionals. A més, existeixen associacions que ofereixen orientació, traducció, suport legal i altres formes d’ajuda per a nouvinguts o emprenedors. Normalment, s’instal·len en barris o ciutats on ja hi ha una comunitat xinesa assentada, cosa que facilita l’accés a informació, contactes i proveïdors, com per exemple a la zona de l’Eixample o Santa Coloma, a Barcelona.
En el cas de la Weihong, els inicis no van ser fàcils. Es va instal·lar a Barcelona, on va començar a treballar com a cambrera en jornades de més de 14 hores. No entenia el castellà, però això mai va ser un impediment. En una llibreta hi apuntava les paraules i expressions que més sentia al bar: “bon dia”, “un cafè”, “si us plau”, “gràcies”, “el compte”. També es va comprar una ràdio, i a la nit, després de treballar, escoltava i repetia síl·labes: “ca-co-cu, ma-me-mi”. Ens explica també com memoritzava els noms dels carrers i s’esforçava molt per aprendre. “Em costa molt!”, diu tímida entre rialles, però us podem assegurar que, en realitat, parla molt bé l’idioma. I, al mercat, ningú no la coneix com a Weihong: li agrada que l’anomenin Ana.
Els orígens: Jing Mei
Ben aviat deixaria d'estar sola. I és que, un any i mig després, va arribar el seu marit, en Yaoxiao. De fet, va ser el seu cunyat, que ja tenia una botiga a Madrid, qui els va animar a muntar el seu propi negoci i els va ajudar a fer el pas. Sense saber l’idioma ni com funcionaven els negocis, van recórrer Barcelona a peu, mapa en mà, per buscar un local. I el van trobar. Al carrer Escudellers, número 56, va néixer la seva primera botiga: la fruiteria Jing Mei.
En aquella època no era habitual veure fruiteries gestionades per persones xineses. “Només hi havia bars i basars”, recorden. Però ells van estudiar el mercat, van observar, van aprendre a força de mirar i preguntar.
La Weihong –l’Ana– recorda que no sabien llegir ni escriure bé en castellà. Un dia, una policia jove li va dir: “Ana, això no s’escriu així, jo t’ajudo. En lloc de ‘manzana’ havia escrit ‘mazana’, m’havia oblidat la ‘n’”. Li ho va agrair molt, ja que “cada dia m’ensenyava una paraula nova i així, a poc a poc, vaig anar aprenent a escriure els cartells”.
Per la seva banda, en Yaoxiao es va haver de treure el carnet de conduir per poder recollir el gènere amb una furgoneta. Al principi, adquirien la fruita i la verdura directament d’un proveïdor, però ben aviat un compatriota li va recomanar que ell mateix les anés a comprar a Mercabarna.
Esforç, sacrifici i honestedat
Des de sempre, si alguna cosa ha definit la parella ha estat la il·lusió, l’esforç, el sacrifici i l’honestedat. En Yaoxiao ens explica: “Mai hem enganyat els clients. És molt important pesar correctament els productes, cobrar el preu que toca i oferir la màxima qualitat. Perquè, per guanyar un dia una mica més, pots perdre un client per sempre”.
Encara recorda “una senyora molt, molt gran que cada dia passava per la fruiteria i es gastava un o dos euros. Tot i això, nosaltres l’acompanyàvem i li pujàvem la compra a casa perquè no hagués de carregar”.
A poc a poc van millorar el seu nivell de castellà, van professionalitzar la manera de fer els tiquets —al principi només hi posaven números perquè no sabien escriure els noms dels productes— i fins i tot van fer bosses amb el seu logotip. També van perfeccionar el sistema de compra a Mercabarna, centrat en fruita i verdura de temporada, de proximitat i de qualitat. A més, van deixar enrere el nom antic, Jing Mei, i van apostar per un nom més local que els ajudés a integrar-se al barri: Vuitcamps.
I, per què no dir-ho? Fins i tot Woody Allen es va fixar en el seu negoci, que va aparèixer en una escena de la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona!
Qui els hauria dit a aquella parella jove que, pocs anys després, la seva vida canviaria tant? Sens dubte, una de les coses més importants va ser que, finalment, van poder portar amb ells la seva filla, la petita Jing.
Actualment, són propietaris de tres fruiteries al districte de Ciutat Vella, situades als carrers Sant Pere Més Baix, Avinyó i al mercat de Santa Caterina. En Yaoxiao s’encarrega de les compres, mentre que l’Ana és la responsable de l’administració i dels recursos humans.
Una benvinguda amb els braços oberts al mercat de Santa Caterina
Feia anys que en Yaoxiao tenia al cap la idea d’obrir una parada en un mercat de Barcelona, però no sabia ni per on començar per aconseguir-ho. I, de sobte, en David —president— i en Juanjo —director— del mercat de Santa Caterina es van creuar en el seu camí. “Van ser molt amables i ens van ajudar moltíssim, ens van ensenyar a presentar els papers, ens van explicar com demanar permisos…”.
La fruiteria llueix imponent al mercat, i això que tot just fa un any que hi estan instal·lats. S’han sentit molt acollits pels companys i companyes i ja són un més dins la gran família del mercat. Van participar en la darrera edició de Mercat de Mercats a la plaça de Catalunya, es van disfressar per Carnaval… i es van sumar a les activitats i donacions impulsades des del mercat per ajudar les persones afectades per la dana a València. A més, també col·laboren amb diverses entitats del barri aportant producte fresc.
Fruita de temporada i propostes asiàtiques
Quines són les principals diferències entre una fruiteria a la seva ciutat natal i una a Barcelona? En Yaoxiao ens explica que, en realitat, en són ben poques, tot i que “aquí tot està millor col·locat i presentat de cara al client”.
Som a les portes de l’estiu, i a la seva parada hi veiem cireres, maduixes, síndries, paraguaians, una infinitat de varietats de tomàquet, cogombres, pastanagues, carabassons, espàrrecs… “Tenim un públic molt fidel, ens recomanen als seus familiars, amics i coneguts, gràcies en part a les estratègies de venda que hem desenvolupat i a la nostra manera de treballar. Per exemple, si un dia no tenim algun producte a la botiga, anem a buscar-lo on calgui, encara que a nosaltres ens surti més car. O si una persona que viu sola només necessita una petita porció de producte, li venem directament el que utilitzarà. Per què t’hauria de vendre una branca sencera d’api si només en vols una tija? Pensar en els clients i ser conscients dels ritmes de vida actuals marca la diferència; per això també tenim a la venda packs econòmics i pràctics amb diferents fruites i verdures. A més de pagar un preu just, contribuïm a reduir el malbaratament alimentari”.
A Vuitcamps no s’obliden dels seus orígens, i la clientela hi pot trobar fruites especials com la pitahaya —la fruita del drac—, la pera xinesa o el gingebre xinès, “molt més tendre i amb menys fibres”. A més, en alguns establiments també han posat a la venda productes especials com ara oli de sèsam, soja, tofu o fideus.
I si ha de triar, la seva filla Jing ho té clar: “ara a l'estiu, la meva fruita preferida és el paraguaià, cruixent i fresquet acabat de treure de la nevera”. I ens explica que aquesta és una de les úniques fruites que no ha vist mai a la Xina. Els seus pares, en canvi, es decanten per la síndria “Però ara no, encara no cal esperar una mica més perquè estiguin perfectes”, afirma contundent Yaoxiao.
La qualitat dels seus productes és prou coneguda per la seva clientela, i també per nombrosos restaurants, com els seus veïns de La Torna o Cuines de Santa Caterina, i altres com Wok to walk o La Família.
Una mirada al passat
Ja queda lluny aquella jove Weihong que va arribar sola a Barcelona fa més de vint anys amb una maleta i un somni. El somni, sens dubte, l’ha complert. Una família nombrosa molt unida - Barcelona va veure néixer en Fan Yang i la Yang Yang -, les fruiteries Vuitcamps, un equip de treball format per 22 persones i encara que li costi reconèixer-ho, un somriure que s'encomana i un espanyol perfecte.
La seva filla Jing, que aquest any es gradua de dret i administració d'empreses, ajuda la seva família al negoci els caps de setmana. "A nosaltres ens preparen per al futur a l'escola, a l'institut, a la universitat... per això admiro tant els meus pares. No han rebut mai formació acadèmica, però gràcies a la seva constància, valentia, hores i hores de treball i ganes d'aprendre han estat capaços de tirar endavant un negoci. Són sens dubte la meva font d'inspiració més gran".
