Mercats de Barcelona

El passat 6 de març, en el marc de la celebració del Dia Internacional de les Dones, el mercat de l’Abaceria va acollir una jornada dedicada al paper històric i actual de les dones als seus mercats. La historiadora i divulgadora Carolina Chifoni va oferir un recorregut històric fascinant sobre el paper de les dones als mercats de Gràcia, des del segle XIX fins als nostres dies.

Durant molts anys, les dones han estat figures majoritàries en el comerç i els mercats del districte, ja sigui com a clientes o venedores, amb una feina sovint invisible, però essencial per mantenir viu el comerç del barri. Els aprenentatges silenciosos es transmeten de generació en generació, una tradició que passa de mares a filles i que es manté viva gràcies a l’intercanvi constant de coneixements entre les persones del mercat. Així ho va destacar la historiadora Carolina Chifoni, la relació de la qual amb els mercats va començar des de ben petita. “M’encantava anar-hi amb la meva àvia. Avui dia segueixo comprant als mateixos llocs que ella: abans els comerciants eren aprenents, ara en són els propietaris. Aquesta evolució és una mostra preciosa de com els mercats creixen i es transformen amb el temps”. Una realitat que posa en valor la bellesa d’aquests espais de trobada, tan arrelats a la vida quotidiana.

Un recorregut pels mercats de Gràcia

Gràcia ha estat testimoni de l’evolució de cinc mercats al llarg de la història, espais que han reflectit els canvis socials i econòmics, però també han estat llocs de trobada, d'intercanvi i d'empoderament femení.

- Mercat de la Revolució (segle XIX) – A finals del segle XIX es va iniciar un mercat a l’aire lliure a la plaça de la Revolució, que en aquells moments s’anomenava plaça d’Isabel, on els pagesos venien els seus productes frescos de dilluns a diumenge, seguint l’horari solar. 

- Mercat del Senyor Puigmartí / Mercat de l'Abaceria Central (1913) – Posteriorment, un industrial anomenat Puigmartí va decidir construir l’actual mercat cobert que es va inaugurar el 1892 sota el nom d’Isabel, i va adquirir el Mercat de la Revolució. Moltes de les parades del mercat a l’aire lliure de la plaça de la Revolució es van traslladar al mercat cobert.

Temps després va ser comprat per l'Ajuntament de Barcelona i va passar a anomenar-se Mercat de l'Abaceria Central. Durant molts anys van coexistir ambdós mercats, el mercat cobert i el mercat a l’aire lliure.

- Mercat de la Llibertat (1893) – El primer mercat municipal de Gràcia, que va començar amb punts de venda alimentaris i va acabar incorporant altres comerços el 1995.

- Mercat de l'Estrella (1957) – Un mercat que va néixer amb l'augment de la població al barri i la falta de mercats per abastir la gent del barri.

- Mercat de Lesseps (1974) – Construït en un barri ja consolidat urbanísticament.

Chifoni va fer reflexionar als assistents sobre la "feina silenciosa" de les treballadores dels mercats, moltes de les quals han hagut de lluitar per aconseguir un reconeixement que, tot i ser tan necessari, continua sent sovint invisible. "Treballar al mercat té una duresa que la gent no veu", va afirmar, assenyalant que moltes d'aquestes dones han estat les responsables de mantenir els mercats en funcionament, tant en temps de pau com durant les dificultats històriques, com la Guerra Civil, quan van assumir els rols tradicionalment masculins en molts sectors, per substituir als homes que van haver de marxar al front.

El treball de les dones als mercats: més enllà del taulell

El debat sobre la visibilitat del treball de les dones als mercats va continuar amb una taula rodona moderada per la consellera de feminismes del districte de Gràcia, Mercè Saltor, acompanyada de Maria José Blanco, responsable de Programes de Creació d'Empreses de Barcelona Activa i de representants de diversos mercats del barri: Natalia Figuls, del mercat de Lesseps, Marta Parrado i Lourdes Vico, del mercat de l’Estrella, i Inma del Cerro, del mercat de la Llibertat i l’Abaceria.

Totes plegades van compartir reflexions que destacaven com el treball de les dones al mercat és una part essencial de la vida del barri, contribuint a la seva dinàmica i cohesió social.

Maria José Blanco va assenyalar que existeix una dissonància entre els titulars dels negocis familiars, sovint homes, i la realitat de les parades, on són motles dones les que treballen dia a dia. Aquesta situació també es reflecteix en les dificultats de conciliar la vida familiar i laboral, on la conciliació no es limita a les responsabilitats familiars, sinó que també inclou la necessitat de tenir el temps personal. Lourdes Vico, per exemple, va compartir com, tot i comptar amb el suport del seu marit, la conciliació continua sent un repte, especialment quan es tenen fills a càrrec. Avui dia, però, coincideixen en el fet que s'ha avançat en la corresponsabilitat de les tasques de la llar, i les responsabilitats familiars es reparteixen entre homes i dones: “Entre setmana venen molts homes a comprar, i també molta gent jove. Els homes també fan la llista, compren i cuinen”, destaca Natàlia Figols.

Els mercats no són només llocs de compra, sinó també espais de trobada comunitària. “Aquest intercanvi, que va més enllà de la transacció comercial, és un dels motors dels mercats, que també s'han convertit en punts de suport per a les persones grans”, explicava la Lourdes, qui va relatar com els paradistes els recorden les compres o fins i tot els porten els productes a casa: “aquest tracte personal és una de les raons per les quals la gent torna al mercat, any rere any”.

Un futur per a les noves generacions

La formació i la professionalització va ser un altre tema destacat del debat. Maria José Blanco va posar en relleu la importància de la formació especialitzada, com el programa de FP Dual de Mercabarna, que permet als joves aprendre l’ofici mentre treballen. Aquestes iniciatives són essencials per garantir la continuïtat del model de comerç de mercat, que manté una gran rellevància social i econòmica per a molts barris. "És difícil trobar joves que vulguin aprendre oficis tradicionals, però amb formació adequada, i aquestes iniciatives són una excel·lent opció", va concloure. A més de programes com el de Mercabarna, també existeixen altres alternatives per aprendre l’ofici. Com va destacar Inma del Cerro, "El gremi de flequers no només t’ensenya a fer pa, sinó també a ser dependenta. Pots tenir molt bon gènere, però també cal saber vendre'l."

Més de 150 anys de dones en aquesta feina han marcat un recorregut històric fonamental en el paper de la dona als mercats, un paper que continua viu i vigent a Gràcia i a la ciutat de Barcelona, on la tradició i la lluita per la visibilitat i el reconeixement continua sent essencial. Com va destacar Carolina Chifoni, “una feina que hauríem d’aprendre com a clientes a valorar i com a venedores a reivindicar!”.