TEMPS
DE
MERCATS
Guia-receptari
de productes de temporada
per Carme Gasull
VOL 1
TEMPS
DE
MERCATS
Guia-receptari
de productes de temporada
per Carme Gasull
VOL 1
Pròleg
És curiós com el fet de comprar una poma s’ha convertit en un dels principals problemes per al medi ambient.
Com pot ser que un fet tan natural com collir una poma d’un arbre, portar-la fins a la botiga i comprar-la s’hagi pogut pervertir tant en tan poc temps? Fa 11.500 anys la humanitat va descobrir l’agricultura, que va esdevenir el principal factor per permetre el sorgiment de la civilització. Mil·lennis d’harmonia entre humans, altres animals, plantes i la Terra s’han posat en perill en els últims setanta anys per la consagració del benefici econòmic per sobre de tota la resta.
Dit així pot semblar una exageració. Però crec que no soc l’únic que ha vist pomes dins de safates de porexpan i embolicades amb plàstic, que quan arriben a la caixa les posen dins una altra bossa de plàstic. De fet, els envasos d’aliments són la segona categoria de residus més gran que generem a Catalunya.
També podem trobar pomes provinents de Xile, que han recorregut 11.000 quilòmetres per arribar a casa nostra. Un trajecte 85 vegades més llarg que el que recorren les pomes de Lleida per arribar a Barcelona i, evidentment, molt més contaminant. Tampoc se’ns fa estrany sentir les demandes dels agricultors i ramaders del país que es queixen pels baixos preus que reben pels seus productes.
Si ho sumem tot, encara costa més d’entendre com una empresa pot vendre al mateix preu una poma, amb mil envasos de plàstic provinent de l’altra punta del món, que una poma de proximitat, quan sabem que les compren a preus de saldo. El benefici econòmic d’uns pocs per sobre del benestar de la majoria.
Per acabar-ho d’adobar, després de pensar en tot l’impacte que genera el fet de comprar un aliment, imagineu que tot això només serveix per acabar-lo llençant a les escombraries. Una situació que passa amb un de cada tres aliments en bon estat. Darrere de cada poma, hi ha quilòmetres de viatge, envasos, diners invertits, molts litres d’aigua, terreny de cultiu i un gran nombre d’hores. Impactes que van molt més enllà del preu que tenen. I quan la llencem, tots els impactes negatius causats segueixen presents i no es recuperen.
Si exposo tots aquests escenaris negatius no és amb voluntat de fer sentir ningú culpable, sinó d’ajudar a ser conscients que les nostres decisions de consum tenen un impacte. Perquè ser-ne conscients és el primer pas per poder canviar coses. I molts dels canvis per millorar el nostre impacte en el consum són més fàcils i econòmics del que ens pensem.
Per exemple, planificar bé la compra de la setmana, fer una llista revisant quins productes ja tenim i quins aliments de temporada podem trobar és un primer pas. Aprendre a conservar bé els productes i cuinar amb receptes senzilles per donar sortida als productes de temporada podria ser un altre pas.
Soc conscient que la majoria de vegades el gran obstacle per adoptar canvis és que no sabem d’on treure la informació. Afortunadament, si estàs llegint aquest pròleg, tens a les mans un gran recurs que et permetrà descobrir receptes i trobar consells sobre alguns dels principals aliments que trobaràs als mercats. Informació provinent dels mateixos paradistes dels mercats municipals de Barcelona.
Evidentment, els canvis de consum individuals són importants, però necessitem espais on poder-los materialitzar i fer-los senzills. I aquí aprofito per donar una altra bona notícia: tenim models de comerç alimentari que segueixen apostant per posar la vida al centre. I les parades dels mercats en són un gran exemple. Perquè no només ens permeten fer un consum més conscient, sinó que ens demostren que no estem sols intentant fer del nostre consum una acció més amable per al món.
I com ho aconsegueixen? En primer lloc, pel tracte humà i la simpatia, que ens recorden que som persones i no números i individus anònims en una gran ciutat. I en segon, amb gent amb experiència que t’aconsella i et fa recomanacions i que ens mostra que la compra i el comerç poden ser accions socials agradables.
També solen tenir més productes de temporada i de proximitat que la gran distribució. I amb molts menys envasos. De fet, es calcula que el comerç de proximitat genera un 69% menys de residus durant la compra. Reducció a la qual hauríem d’afegir el que ens estalviem amb els consells que ens donen per aprendre a conservar bé els aliments o a cuinar productes de temporada.
Per tant, us animo a llegir el llibre, preparar la propera llista de la compra amb els aliments d’aquesta temporada, agafar el carro i les bosses de tela, anar al mercat i omplir-les de productes de proximitat i de temporada. Perquè amb aquest petit gest podem començar a canviar la nostra vida, la del nostre entorn i, finalment, ajudar a construir un món millor.
Gerard Pijoan i Homs
Coordinador de la cooperativa
Opcions de Consum Responsable
Introducció
Conèixer l’origen dels aliments, qui hi ha al darrere i al davant; adquirir productes de proximitat i bons hàbits en el menjar; dedicar més temps a la cuina i al que mengem; posar tots els sentits en l’activitat que més repercuteix en les nostres vides. Aquest és l’objectiu del llibre que teniu entre les mans, el primer d’una col·lecció que esperem esdevingui una saborosa eina de consulta.
Dit així pot semblar una exageració. Però crec que no soc l’únic que ha vist pomes dins de safates de porexpan i embolicades amb plàstic, que quan arriben a la caixa les posen dins una altra bossa de plàstic. De fet, els envasos d’aliments són la segona categoria de residus més gran que generem a Catalunya.
També podem trobar pomes provinents de Xile, que han recorregut 11.000 quilòmetres per arribar a casa nostra. Un trajecte 85 vegades més llarg que el que recorren les pomes de Lleida per arribar a Barcelona i, evidentment, molt més contaminant. Tampoc se’ns fa estrany sentir les demandes dels agricultors i ramaders del país que es queixen pels baixos preus que reben pels seus productes.
Si ho sumem tot, encara costa més d’entendre com una empresa pot vendre al mateix preu una poma, amb mil envasos de plàstic provinent de l’altra punta del món, que una poma de proximitat, quan sabem que les compren a preus de saldo. El benefici econòmic d’uns pocs per sobre del benestar de la majoria.
Per acabar-ho d’adobar, després de pensar en tot l’impacte que genera el fet de comprar un aliment, imagineu que tot això només serveix per acabar-lo llençant a les escombraries. Una situació que passa amb un de cada tres aliments en bon estat. Darrere de cada poma, hi ha quilòmetres de viatge, envasos, diners invertits, molts litres d’aigua, terreny de cultiu i un gran nombre d’hores. Impactes que van molt més enllà del preu que tenen. I quan la llencem, tots els impactes negatius causats segueixen presents i no es recuperen.
Si exposo tots aquests escenaris negatius no és amb voluntat de fer sentir ningú culpable, sinó d’ajudar a ser conscients que les nostres decisions de consum tenen un impacte. Perquè ser-ne conscients és el primer pas per poder canviar coses. I molts dels canvis per millorar el nostre impacte en el consum són més fàcils i econòmics del que ens pensem.
Per exemple, planificar bé la compra de la setmana, fer una llista revisant quins productes ja tenim i quins aliments de temporada podem trobar és un primer pas. Aprendre a conservar bé els productes i cuinar amb receptes senzilles per donar sortida als productes de temporada podria ser un altre pas.
Soc conscient que la majoria de vegades el gran obstacle per adoptar canvis és que no sabem d’on treure la informació. Afortunadament, si estàs llegint aquest pròleg, tens a les mans un gran recurs que et permetrà descobrir receptes i trobar consells sobre alguns dels principals aliments que trobaràs als mercats. Informació provinent dels mateixos paradistes dels mercats municipals de Barcelona.
Evidentment, els canvis de consum individuals són importants, però necessitem espais on poder-los materialitzar i fer-los senzills. I aquí aprofito per donar una altra bona notícia: tenim models de comerç alimentari que segueixen apostant per posar la vida al centre. I les parades dels mercats en són un gran exemple. Perquè no només ens permeten fer un consum més conscient, sinó que ens demostren que no estem sols intentant fer del nostre consum una acció més amable per al món.
I com ho aconsegueixen? En primer lloc, pel tracte humà i la simpatia, que ens recorden que som persones i no números i individus anònims en una gran ciutat. I en segon, amb gent amb experiència que t’aconsella i et fa recomanacions i que ens mostra que la compra i el comerç poden ser accions socials agradables.
També solen tenir més productes de temporada i de proximitat que la gran distribució. I amb molts menys envasos. De fet, es calcula que el comerç de proximitat genera un 69% menys de residus durant la compra. Reducció a la qual hauríem d’afegir el que ens estalviem amb els consells que ens donen per aprendre a conservar bé els aliments o a cuinar productes de temporada.
Per tant, us animo a llegir el llibre, preparar la propera llista de la compra amb els aliments d’aquesta temporada, agafar el carro i les bosses de tela, anar al mercat i omplir-les de productes de proximitat i de temporada. Perquè amb aquest petit gest podem començar a canviar la nostra vida, la del nostre entorn i, finalment, ajudar a construir un món millor.
Carme Gasull
Periodista especialitzada
en gastronomia i alimentació