1977, la gran il·lusió

El 1977, a Barcelona es va organitzar una exposició el contingut de la qual evidenciava les noves claus culturals del disseny industrial. Organitzada en paral·lel a la selecció dels objectes per als Premis Delta, Disueño, però, acceptava objectes, de forma gratuïta, que no havien d’estar en producció —tal com s’exigia als Delta— i que podien ser simplement prototips que per les seves característiques especials no encaixessin en els sistemes habituals de producció i comercialització. Això va fer que a la convocatòria acudissin no només professionals del disseny, sinó també creadors que aleshores estaven a la frontera entre l’art, el disseny i l’artesania.

La primera edició va ser la que millor va representar els postulats que van inspirar la creació de la mostra. Hi van participar 31 peces; molts eren objectes sense una utilitat gaire definida i el nombre de peces úniques va superar al dels productes per ser fabricats en sèrie.

Així mateix, van tenir un paper força rellevant les reproduccions de diferents tipus, que anaven de la fidelitat com a element de valor en la reconstrucció de peces de clàssics del disseny (com Hoffmann i Rietveld), passant per reedicions de mobles dissenyats per artistes (Giacomo Balla) o obres modernistes, fins a versions que es movien entre l’homenatge i la ironia.