La casa viscuda

La ceràmica vitrificada aporta confort físic i psíquic als habitants. Atreu els sentits i la imaginació. Dota els interiors de qualitats sensibles agradables al tacte i la vista, i permet recrear, a través de plafons pintats o emmotllats, brillants mons visibles i invisibles, reals o imaginaris, que fan que els habitants se sentin bé, un nou paradís.

Aquesta tècnica es va descobrir a Egipte i a Mesopotàmia al tercer mil·lenni aC. Peces de terracota cobertes de sílice i pigments cristal·litzaven després d'una segona cocció a alta temperatura. Els interiors dels palaus perses s'ornaven amb plafons en relleu vidrats més resistents que frescos i tapissos. Les invasions àrabs, a través de taller hispanomusulmans, van divulgar una tècnica que va permetre animar parets de tova. Els contactes entre Pèrsia, Xina —on es va descobrir la rajola estannífera vidrada (l'estany fos crea una capa brillant blanca sobre la terracota que es pinta amb pigments) i l'aplicació intensiva del blau cobalt— i Itàlia, a través de la ruta de la seda, van popularitzar la rajola vidrada a partir del Renaixement europeu.

Les superfícies llises i brillants van compondre plafons que s'assemblaven a finestres enquadrant escenes paradisíaques. Els motius geomètrics i les trames ortogonals ordenaven l'espai, i inscripcions religioses i figures celestials protegien els interiors convertits en imatges de l'edèn. El confort climàtic, lumínic i visual també evocava la terra dels orígens o el cel.

Arquitectes modernistes van recrear, amb rajoles que foragitaven la grisor industrial, construccions orientals d'ensomni i una edat mitjana de faula. L'aspecte fred, abstracte i immaculat de la rajola blanca ha contribuït a la vocació higienista de l'arquitectura moderna, desinfectada de referències al passat, tot i que avui la recuperada rajola colorista ajuda a integrar edificis descontextualitzats en l'entorn i sota el cel.

El gust per la matèria i les tècniques manuals, tanmateix, va animar alguns artistes i arquitectes a projectar o pintar, en col·laboració amb ceramistes professionals, rajoles i maons, de producció limitada o únics, com Rouault, Picasso, Dalí, Matisse o Miró, que va afirmar: “Desitjo introduir la ceràmica a la casa, aquí on viu l'ésser humà, això que ja es fa en països molt assolellats on la llum juga amb la ceràmica.”