Pilona Barcelona 92
Partim del punt de vista de la pilona com a mer objecte o cosa, però, en realitat, el que estem analitzant són les persones i la seva evolució. Podem acostar-nos als espècimens més comuns del mobiliari urbà a través de la seva biografia. És el que suggereix Igor Kopytoff: ¿com evoluciona una pilona al llarg de la seva vida?, ¿quins són, fins ara, les seves "èpoques" significatives i els seus moments clau?, ¿què la fa diferent d'altres objectes similars?, ¿com l'impacta el clima polític i social? La biografia de les coses pot fer ressaltar allò que, d'una altra manera, romandria fosc o ocult. La pilona Barcelona 92, com altres objectes, no actua per dret propi, sinó que forma part de la cultura material de les persones.
Podríem començar la biografia de la pilona Barcelona 92 pel seu nom i per l'espai en el qual ens hi hem creuat. La Vila Olímpica és l'obra emblemàtica de la reforma urbanística que travessa Barcelona impulsada per les Olimpíades del 1992. La pilona Barcelona 92 apareix aquell mateix any amb la missió d'evitar que els vianants s'accidentin.
La Vila Olímpica es va construir sobre una antiga zona industrial a partir de la destrucció d'un patrimoni arquitectònic i del desallotjament de les veïnes del barri obrer que vivien en el sector. Aquesta comunitat de veïnes no entrava dins de la idea de vianants que calia protegir amb l'ús de la pilona Barcelona 92.
El projecte urbanístic del 1992 va permetre, doncs, invisibilitzar l'anihilació del passat fabril de la zona i configurar un entorn adequat per mantenir la convivència ordenada en el "nou barri". I, així, la pilona Barcelona 92 ajuda a crear un conjunt residencial edificat per neutralitzar les pràctiques incíviques que atemptin contra la imatge d'un espai públic desconflictivitzat i per garantir la seguretat de les propietats de les seves residents. Es genera un entorn consagrat al confinament de les seves residents i al disciplinament de les pràctiques espacials en l'espai públic, d'acord amb l'ordre socioespacial propi de l'Eixample: "reserva o imaginació de l'àmbit espacial de la ciutat de la burgesia". (Solà-Morales, Busquets, Font, Domingo i Gómez, 1974, p. 35).
Veu: Victoria Martínez, presidenta de l'associació veïnal Taula Eix Pere IV (Sant Martí).
Crèdits: Per la realització d'aquest text s'han fet servir les fonts: Kopytoff, Igor (1986) «La biografía cultural de las cosas: la mercantilización como proceso», en Arjun Appadurai (Ed), «La vida social de las cosas. Perspectiva cultural de las mercancías», capítol 2 (pp.89-121). Ed. Grijalbo; i Navas Perrone, María Gabriela (2019) «El rol instrumental del proyecto urbano en la monumentalización y seguritización de la Vila Olímpica de Barcelona». Revista Nodo, 13(26), (pp. 8-29).