Els magazins de moda femenina

El fons de llibre antic digitalitzat recull nombrosa documentació gràfica sobre moda i indumentària, una gran part són magazins de moda del segle XIX. Es conserven sobretot col·leccions de làmines de figurins -destaquen per volum i qualitat les del llegat de la comtessa de Vilardaga- i també trobarem algunes revistes completes. 
La major part de les edicions de moda provenen de París i Londres però també trobareu algunes publicacions espanyoles que van aconseguir un èxit notable.

Le Moniteur de la mode va saber reflectir gràcies a l'alta qualitat dels seus gravats l'elegància de la moda francesa del Segon Imperi i finals del segle XIX. Des del 1843 es consolida com a magazín de moda amb gran acceptació sobretot gràcies a Jules David que en va ser l'il·lustrador exclusiu durant cinquanta anys. A les seves pintures es representa el vestit amb tot detall però en un entorn realista. Així, trobarem senyores que prenen el té, escenes a l'hipòdrom, famílies que passegen, interiors de cases, etc.

Podreu consultar també nombrosos reculls de figurins de la revista mensual de moda il·lustrada Les modes parisiennes. El principal artista de gravats de la publicació va ser François-Claudius Compte-Calix, un reconegut pintor d'aquarel·les i il·lustrador de llibres d'indumentària. Les seves il·lustracions van introduir figures i escenes més realistes per mostrar la moda.

La revista Les Modes va ser de les primeres a introduir a les seves edicions la fotografia de moda. Això va permetre una imatge més nítida de vestits, accessoris i joies tot i ser imatges en escala de grisos. Editada a París es distribuïa també a Londres, Berlín i Nova York. Va ser pionera també en començar a retratar la moda en dones anònimes que serien de les primeres models professionals. Aquí podeu veure material publicat entre el 1906 i el 1915.

A Anglaterra es va publicar entre 1806 i 1837 La Belle Assemblée. Bell's Court and Fashionable Magazine Addressed Particularly to the Ladies, del que en conservem un exemplar complet. Aquest magazín destinat al públic femení, a banda de seccions de moda, va publicar poesia original i ficció, articles sobre política i ciència, crítiques de llibres i teatre, i fins i tot novel·les seriades. La seva secció de moda recollia les últimes tendències de Londres i París.

A Espanya, una de les publicacions femenines que va tenir més difusió va ser La moda elegante ilustrada, que es va publicar des del 1841 fins al 1927. Tot i tocar altres temàtiques, es tractava d'una publicació il·lustrada amb gravats referits a vestuari, perruqueria i mobiliari acompanyats de textos explicatius. Aquí podeu consultar diversos volums recopilatoris dels gravats de moda. El correo de la moda va ser una de les revistes femenines més longeves del seu gènere al segle dinou, amb continguts no tan sols dedicats a la moda o labors, amb bells figurins il·luminats, sinó a la instrucció social, moral, religiosa o històrica i, especialment, a la creació en prosa i vers protagonitzada per les escriptores espanyoles que havien iniciat la seva carrera literària a l'època isabelina.

El Correo de la moda es va publicar fins al 1893 en lliuraments setmanals entorn de la desena de pàgines, i incloent làmines amb figurins il·luminats, tant de Le Moniteur de la Mode, com els estampats per la mateixa revista, a més d'altres gravats en blanc i negre, i dibuixos i patrons per a fer labors. Entre els seus continguts apareixen figurins, dibuixos de tapisseria, reproduccions en blanc i negre i color de l'última moda de París, models de treballs a l'agulla, de tapisseries en colors, crochets, i fins i tot patrons il·lustrats.