Barcelona Cultura

Adéu a l’amic Pla-Narbona

Ens ha deixat l’amic Pla-Narbona. L’amic abans que el dissenyador gràfic o el pintor, perquè en Josep Pla-Narbona ha estat sempre una persona cordial, amiga de tots aquells que hem admirat i estudiat la seva obra. És el nostre cas, perquè la seva generositat el va portar a fer-nos una donació molt important dels seus projectes gràfics realitzats entre 1947 i 2009, gairebé dos-cents exemplars: cartells, impresos publicitaris de tot tipus, disseny editorial, imatge corporativa i petits impresos publicitaris i personals. Entre aquest ampli ventall, les produccions més reeixides sobresurt la publicitat farmacèutica, especialment la dels laboratoris Uriach, ja que va ser capaç de convertir uns impresos fins aleshores anodins en grans projectes conceptuals i gràfics.

Pla-Narbona, és moment de recordar-ho, ha estat un capdavanter del món gràfic, un grafista, com es deia en el seu moment. Ell va ser el primer president de Grafistes Agrupació FAD (G-FAD), fundada el desembre del 1961, contribuint justament a la substitució del concepte de “dibuixant publicitari” pel nou de “grafista”. I no tan sols això, perquè aconseguí també que G-FAD passés a formar part d’Icograda (International Council of Design), associació gràfica internacional fundada a Londres el 1963. Així mateix, Pla-Narbona va ser el primer membre procedent de l’estat espanyol que fou acceptat a l’AGI (Alliance Graphique Internationale), associació de grafistes francesos i suïssos de gran renom. És a dir, portà la professió de grafistes a les més altes cotes d’aquell moment.

Perquè Pla-Narbona no només dissenyava amb el llapis i els colors, com es feia aleshores, molt lluny encara del món digital, sinó que cada projecte era una reflexió i una recerca conceptual, una manera d’enfrontar-se a un objectiu, un repte.

La seva obra és alhora una mostra de l’evolució del disseny gràfic a Catalunya, atès que va treballar al llarg de moltes dècades. La primera exposició que el Museu del Disseny va dedicar a aquesta temàtica, El disseny gràfic, d’ofici a professió (1940-1980), ho ben demostrava, destacant la seva obra amb la de tot el grup de “pioners gràfics”, tal com se’ls ha anomenat en més d’un cas, amb la voluntat de dibuixar el panorama d’una època de referència del nostre disseny. D’aquelles obres, tan bones, si se’m permet dir-ho així d’entusiàsticament.

Podríem explicar moltes coses més. De fet, Pla-Narbona quan s’anà retirant progressivament del disseny gràfic, s’abocà a la pintura, una pràctica conreada des d’una gran llibertat, que el satisfeia plenament i en què també el repte conceptual, traduït sovint amb personalíssimes imatges oníriques, passava per davant de tot.

Quan de la mà d’Anna Calvera, bona amiga comuna i experta en disseny gràfic, amb qui vam organitzar l’esmentada exposició, vam decidir publicar el llibre que ella havia treballat estretament amb ell, Crits a la paret i poemes visuals. Josep Pla-Narbona, Cartells 1947-2004, publicat pel Museu el 2017, el més interessant van ser les darreres trobades amb tots dos, i les riques discussions sobre els múltiples aspectes que conformen el món de la creació gràfica. El resultat va ser un estudi aprofundit sobre la personalitat d’un home de conviccions fermes, d’imaginació fecunda, potent, sensible i sensual alhora, entre l’art i el disseny, entre el classicisme i l’avantguarda, una mirada existencialista o surrealista, amb una gran capacitat d’expressió que trasbalsa l’espectador i l’obra del qual és objecte d’admiració i de col·leccionisme des de fa molts anys.

Pla-Narbona ens ha deixat després d’una vida llarga i plena, envoltat dels seus. La biografia que li vam dedicar n’és bon testimoni. Ja només em resta agrair novament la seva donació, la seva col·laboració en diverses ocasions i les converses al seu estudi de La Floresta, i lamentar profundament que els amics se’n vagin.

El cartell de la Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu en versió de Ricard Salvat, que ens parla de la mort, és el nostre modest i afectuós homenatge de comiat.

Pilar Vélez
Directora del Museu del Disseny de Barcelona

Barcelona, 14 de desembre del 2020

 

Ajuntament de Barcelona