“El disseny permetrà trobar una nova perspectiva per a la humanitat”. Entrevista a Refik Anadol

Refik Anadol és un dels artistes més innovadors i potents de l’escena internacional, director i pioner en l’estètica de dades i la intel·ligència artificial. L’artista ja fa catorze anys que treballa amb eines digitals. Exerceix a Los Ángeles i ensenya a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA).

Amb l’obra Machine Memoirs: Space, és un dels quinze artistes que participa a l’exposició ‘Digital Impact’. A més, recentment ha participat en una de les activitats paral·leles, la jornada Barcelona: Renaixença Digital, en col·laboració amb la Casa Batlló. 

El director del Museu del Disseny, Jose Luis de Vicente, dialoga amb Refik Anadol sobre la seva trajectòria, la seva obra i l’ús de la intel·ligència artificial.

Dius que la teva obra està feta d'arxius de records. Com són els records d'arxiu quan es manifesten a les teves obres?

Crec que, primer de tot, la meva relació amb les dades no té a veure només amb els nombres. Per a mi, les dades són una forma de record i aquest record pot adoptar qualsevol forma, color o textura. Si em fixo en aquests records, penso en els arxius com un símbol dels records col·lectius de la humanitat. Pot ser un arxiu artístic o públic, la natura, la cultura urbana. A més, faig servir la IA com una via per comprendre aquests grans arxius i trobar-hi similituds i diferències. Intento crear una pigmentació o un material que es pugui projectar en un edifici, crear un entorn immersiu, una pintura o una escultura. Per tant, està molt obert a les dades de so, imatge, text i, fins i tot, olor.

A l'obra que presentes a Digital Impact del Disseny Hub, en realitat explores un arxiu immens de l'univers, de les coses que sabem de l'univers. Com va néixer aquest projecte?

Com a amant de la ciència ficció, l'espai és una inspiració elemental. He somiat que potser algun dia tindrem accés a aquestes màquines que enregistren els nostres records per a l'espai. El 2018 vaig tenir la sort de treballar com a artista al Laboratori de Propulsió a Reacció de la NASA i ara visualitzem els darrers sis anys de recerca d'aquest laboratori. Mentre investigava, vaig descobrir que el Laboratori de Propulsió a Reacció de la NASA té un dels principals arxius de fonts obertes sobre l'espai i les galàxies, l'univers, Mart i el nostre món. I vaig centrar la meva recerca en l'Estació Espacial Internacional, que crec que és el telescopi per fer selfies de la Terra, el nostre planeta; el satèl·lit de reconeixement orbital de Mart, que és una màquina increïble que des de fa gairebé 25 anys registra geogràficament totes les parts de la superfície de Mart i en registra imatges, i, evidentment, el telescopi Hubble. Just abans, el telescopi James Webb enregistrava tots els records, la història perduda de les galàxies. Així doncs, en l'obra d'art d'aquesta unitat del Digital Impact es visualitzen els tres telescopis i els seus conjunts de dades, que es transformen en una escultura i una pintura de dades.

En un dels teus darrers projectes, has contemplat tota la col·lecció d'una de les institucions artístiques més importants del món, el MoMA. Què has après de l'art que encara no sabéssis amb aquest apropament increïble a un arxiu i una col·lecció enormes?

Crec que una cosa que vull dir és que m'agrada molt fer servir la IA per trobar similituds perquè les diferències són una cosa que més o menys entenem al món real. Però les similituds són una part complicada de conèixer la vida que ens envolta. En el cas del MoMA, vam poder entrenar la nostra IA amb 138.000 obres d'art de tota la col·lecció del museu. Per cert, aquesta col·lecció d'art inclou molts pioners de la pintura i l'escultura, els jocs. A la col·lecció hi ha el Pac-Man i també el Tetris. És a dir, hi ha les ments brillants que van explorar noves tecnologies, nous mons. Per a l'obra del MoMA Unsupervised no vam fer servir la concepció clàssica de l'art: «Això és una pintura, això és una escultura, això és un vídeo», etc. Vam fer que la IA sense supervisió aprengués de tot l'arxiu i vam deixar que somiés, imaginés o creés fantasies de mons nous. Normalment la IA se'ns imposa per crear una realitat mímica, una cosa molt real. De fet, si transformem aquest sistema en una altra cosa, si el pirategem d'alguna manera, pot somiar o imaginar formes i patrons nous. Així doncs, l'obra d'art explora tres capítols, dos d'ells a temps real, sempre canviants, com la vida, fent servir el so i el moviment i les dades meteorològiques a temps real i explorant constantment noves formes de casualitat i control en la creació artística.

Ets un dels primers artistes que treballa en la IA i que crea i fabrica els seus propis models d'IA com a part de la seva feina. Per això, suposo que has observat amb interès i també amb curiositat l'emergència, la forta explosió, a finals del 2022 i principis del 2023, dels models de difusió de la IA i les noves tecnologies d'IA a la societat i el seu impacte. Què és el que més t'esperança pel que fa a l'impacte de les eines, els sistemes i l'estètica de la IA en la societat i què és el que més et preocupa?

El primer que penso és que set anys amb la IA són com setanta anys, començant amb la IA generativa als primers anys. Per a mi, sempre era aquesta zona incòmoda. Cada matí hi ha una evolució nova, una validació nova d'una idea i una eina noves. Crec que la IA és una tecnologia potent, una eina que pot millorar la nostra ment i la nostra capacitat cognitiva. Però alhora també és molt perillosa, perquè fa servir els nostres records, els records del passat, els records col·lectius, i els transforma en una eina, un producte i un servei. Per això hi ha molt debat sobre l'ètica de la recopilació de dades, la privacitat i el lliure albir. Són preocupacions evidents respecte de la IA. Però soc optimista quant al fet que realment està creant un gènere nou, un món nou d'imaginació. Crec que quan apareix una nova tecnologia com el cinema, la fotografia o la impremta, amb un impacte molt semblant per a la humanitat, es produeix un patró molt similar al llarg dels segles i les dècades. Ara mateix, crec que hi ha un millor coneixement de la cocreació amb màquines, de com pensar en la intel·ligència de les màquines com una mera extensió de la nostra ment. Tot i que pot causar alguns problemes laborals, és molt probable que generi més oportunitats laborals per als artistes, perquè els creadors entenguin aquestes imatges, aquests textos i aquests sons. Crec que ben aviat explorarem hipermodels, que són text a imatge, a so, a vídeo, a olor, molt probablement, a vida. Ens trobem en aquest camí interessant de simulacions i realitats artificials, jo les invoco. Mentre qüestionem què és la creativitat, jo em pregunto qui definirà què és real. És el més probable. Però també crec que donarà lloc a molta més inspiració, alegria i esperança per a la humanitat.

Última pregunta. Ets artista. Ets dissenyador. Ets tecnòleg. Treballes en aquest espai. Quina és la teva definició favorita del disseny, de què és i què fa al món? I quina possibilitat creus que tenen avui el disseny, la tecnologia o la creativitat de tenir un impacte en un món que està clarament en crisi, que es troba en un moment de transició?

Crec que el disseny és un plantejament funcional per a la humanitat per resoldre molts problemes o trobar solucions creatives per a nosaltres, almenys. És molt probable que el disseny sigui una possibilitat que ens permet veure, sentir, comprendre o qüestionar les coses d'una altra manera. Però l'art també és una cosa en què, en la meva humil opinió, es troba la capacitat de la imaginació humana. Per tant, les preguntes poden ser esbojarrades; les respostes, desconegudes; el recorregut pot ser la resposta, etc. Però la tecnologia, l'art, la ciència i la tecnologia, el disseny, la neurociència de la IA i l'arquitectura, tots aquests camps acaben col·lidint. Com ja he dit, crec que som a l'era de la cocreació. De fet, com més disciplines conflueixin a diferents nivells i capes, més avenços, descobriments i innovacions observarem. Crec que el disseny ens permetrà trobar una nova perspectiva per a la humanitat. I crec que això passarà molt de pressa, de manera definitiva i constant.