Barcelona Cultura

El Museu del Disseny amb nom de dona

Un any més celebrem el Dia Internacional de les Dones. Per fer-ho ens endinsem a les diferents col·leccions del Museu del Disseny i demanem a les persones responsables de cada una que triïn una peça feta per una dona.  

Comencem amb Sílvia Ventosa. La responsable de la col·lecció de tèxtil i indumentària tria un conjunt de Miriam Ponsa del 2014. “He triat aquesta peça de la col·lecció Dones Mula, ja que és una denúncia a la situació de les portadores de paquets que passen des de Melilla fins al Marroc utilitzant el seu cos. També és un homenatge al coratge d’aquestes dones que arrisquen la seva vida, algunes tres o quatre vegades al dia.” La Sílvia ens explica que “en aquesta col·lecció hi ha un treball de cinteria i de nusos, que simbolitzen les cordes amb què se subjecten els farcells al cos d'aquestes dones, que treballen en condicions similars a l'esclavatge. Les peces de goma elàstica recorden la feina prèvia al viatge de les portadores, que consisteix a amagar tot el material possible tocant al cos i embolcallar-lo amb film de plàstic. Hi predominen els colors que volen recuperar l’harmonia social i que ens acosten a la terra: blanc, cru i terra, que recorden el fang, i gamma de caquis”.

Seguim a la col·lecció de ceràmica amb Isabel Fernández del Moral. Ha triat la japonesa Yukiko Kitahara i una de les setrilleres que formen part de la col·lecció Usar y no tirar del 2014. Ha triat aquesta artista “perquè es tracta d’una dona dissenyadora que treballa amb ceràmica i reivindica un món més sostenible amb les seves creacions. És una peça de porcellana blanca que denuncia l’hàbit consumista de la nostra societat d’usar i llançar. Els dissenys de les peces ve d’objectes d’un sol ús al qual se li afegeixen elements artístics, decoratius i funcionals procedents de la naturalesa, com a mostra d’agraïment i respecte cap a ella”.

Ens traslladem a la col·lecció de disseny de producte amb Rossend Casanova, que ha escollit la peça “PUNTO” del 2018, un seient d’Inma Bermúdez. “He triat aquesta autora per la seva emprenedoria, pel seu respecte per l’entorn i per la felicitat que transmeten els seus dissenys. La peça uneix innovació i senzillesa en un disseny que s'inspira en els coixins tradicionals i que, a mi, em recorda el món de l'esport: des del carret de golf als discos de pesos per als aparells de musculació”.

Josep Capsir, responsable de la col·lecció d’arts decoratives, ha triat un retrat en miniatura de Melisande de c. 1915, fet per l’artista britànica Evelyn C.E. Byan Shaw. “De la col·lecció de retrats miniatura que tenim aquest és un dels pocs exemplars executat per una reconeguda artista. El retrat de la jove Melisande està executat en aquest cas amb una gran mestria que posa en evidència la gran personalitat de l'artista”. Sobre la peça, ens explica que “el rostre de Melisande transmet la inquietud pròpia de la tendra edat de la imatge representada. Les espectaculars flors que guarneixen la cabellera de la jove gairebé es confonen de forma molt original amb el fons de color foc que dona una particular força ambiental al retrat miniatura executat en una fina làmina d'ivori. Un retrat miniatura magnífic, únic!”. Aquesta peça la podeu veure a la mostra “Extraordinàries! Col·leccions d'arts decoratives (segles III-XIX)”.

Fem una última parada a la col·lecció de disseny gràfic amb Isabel Cendoya. Ha triat una peça de Carme Vives, de qui comenta que “va formar part del grup de dones dissenyadores que, des del 2018, reivindiquen i defensen el paper del sector femení en el disseny gràfic. Carme Vives va ser una de les primeres i destacades dissenyadores del nostre país”. Pel que fa a la peça l’ha triat perquè “és un exemple de la seva destresa en el disseny editorial, que va treballar àmpliament junt amb la identitat gràfica i la gràfica cultural, entre d’altres. El museu compta amb un conjunt important del seu treball a la col·lecció, donada una part el 2016 per la mateixa Carme Vives, i la resta per la seva família l’any 2021”.

Acabem amb Teresa Bastardes, cap de col·leccions, que ha triat la samarreta “Mèlic. Mètode cangur” de Maria Vayreda, del 2018. “Es tracta d’una mena de samarreta especialment dissenyada per tal que les mares portin la seva filla o fill nounat en les primeres setmanes de vida en contacte directe amb el seu cos. El sistema proporciona beneficis tant pels nadons com per les mares i transmet molta tendresa." Explica que l’ha triat “perquè és disseny amb perspectiva de gènere que té en compte les cures, que tanta falta ens fan.” Aquesta samarreta forma part de l’exposició “Objectes Comuns. Històries locals, debats globals”.

Ajuntament de Barcelona