El Museu del Disseny incorpora el fons de Josep Pey

El Museu del Disseny ha incorporat el fons d’arxiu i 36 peces de ceràmica del dibuixant i pintor Josep Pey Farriol. El fons, que havia estat conservat per la seva reneboda Magdala Pey i ha estat donat pel Sr. Abel Pascual, comprèn un volum important de projectes, dibuixos, apunts de colors, així com documents personals i de gestió de la activitat professional de Josep Pey. S’incorporen també 36 aplics ornamentals en porcellana per a decoració mural.

Josep Pey i Farriol (Barcelona 1875-1956) va ser un artista polifacètic, que va produir obres com a pintor, decorador mural i il·lustrador. L’aportació més important d’aquest artista per al patrimoni català són els seus nombrosos dissenys per a diferents tipologies d’arts decoratives, sent col·laborador dels principals industrials i artistes del moment. 

Va treballar de forma regular amb el pintor Sebastià Junyent, amb qui compartia taller i encàrrecs de clients. També tindrà una estreta relació professional amb Enric Monserdà, per a qui pintava tapissos, vitralls, esgrafiats i còpies de quadres. A partir de desembre de 1899 inicià la seva col·laboració amb el moblista del modernisme Gaspar Homar, per a qui projectà elements decoratius, com marqueteries, tapissos o ceràmiques, i de qui esdevindrà gran amic. Així mateix treballarà per a l’altre gran taller de mobles modernistes del moment, la casa Joan Busquets. Serà col·laborador de multitud d’artistes com Oleguer Junyent, els pintors i decoradors Vilaró i Valls, o el decorador Santiago Marco.

Complementàriament, Josep Pey compta amb una extensa obra com a il·lustrador, creant dibuixos per a publicar en diverses revistes i diaris, com ara D’Ací i d’Allà, Hojas Selectas, La Vanguardia i Mercurio, i també en obres de bibliòfil. Així mateix, va treballar per a nombrosos arquitectes com Cèsar Martinell, Josep Puig i Cadafalch, Pau Salvat o Jeroni Martorell, per a qui va dibuixar moltes perspectives d’edificis per al Servei de Conservació de Monuments Històrics de la província de Barcelona.

Algunes de les seves obres més emblemàtiques són els plafons i quadres per al Col·legi de Notaris de Barcelona; el timpà de la botiga de Gaspar Homar del carrer Canuda, els vitralls wagnerians del Cercle del Liceu amb Oleguer Junyent, el disseny de marqueteries i mosaics de la casa Lleó Morera de Barcelona, els mosaics per a la casa Navàs de Reus; els vitralls per a la Caixa d’Estalvis de Sabadell amb Francesc Labarta i els de la casa dels Canonges; la realització de motius decoratius i plafons murals de la Banca Soler i Torra, la decoració per al Parlament de Catalunya i la restauració dels esgrafiats de la Casa dels Velers de Barcelona.