Barcelona Cultura

«Els fons documentals permeten conèixer millor els objectes del Museu del Disseny»

Albert Díaz Mota és responsable del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona, projecte en el qual fa més de 10 anys que treballa. Ens explica com és el dia a dia d’aquest espai vinculat a la recerca.

El Centre acumula ja més de 200.000 documents. Quina és la clau a l’hora de preservar i comunicar tot aquest patrimoni documental?

La clau és precisament no pensar en acumular. Si abans es mesurava la rellevància d’una biblioteca o arxiu per la magnitud dels seus fons i col·leccions documentals, avui en dia el que es valora és el que fem amb tot aquest material per acostar-lo a la gent i convertir-lo en un recurs realment útil. El que perseguim és que tant els treballadors del Museu com els ciutadans que s’hi acosten, físicament o a través d’Internet, tinguin les eines necessàries per conèixer millor els objectes que es conserven al Museu, estudiar-los i comprendre’ls, així com relacionar-los amb d’altres. I això no depèn tant del nombre de documents com de la seva qualitat i adequació a aquests objectius i de la feina que fem amb ells.

L’any passat van utilitzar l’espai  vora 7.000 visitants. Quin és el perfil d’usuari del Centre de Documentació i quins vincles hi establiu?

Som un centre especialitzat, però obert a tots els ciutadans, així que el perfil és molt divers. En primer lloc hi ha tot l’equip de treballadors del Museu i de la resta d’entitats amb seu al Disseny Hub Barcelona: conservadors, programadors, comunicadors, etc. En segon lloc trobem els estudiants i professors de les diferents escoles de disseny, així com investigadors procedents de diferents universitats. En tercer lloc, totes les professions que giren al voltant del disseny, des dels propis dissenyadors fins als periodistes o restauradors. Finalment, atenem també els ciutadans que visiten les exposicions o participen en les activitats del Museu.

Tots ells utilitzen el carnet del Centre?

Ara mateix comptem amb una comunitat de més de 4.000 persones que disposen del carnet del Centre, una xifra que creix constantment. Aquest carnet permet endur-se llibres i revistes en préstec, accedir a alguns continguts de manera més controlada, etc. A partir d’aquest any, després d’haver digitalitzat més de 140.000 pàgines de llibres antics i de documents d’arxiu, esperem arribar a més i més gent a través dels canals web del Museu.

T’hem vist viatjar per tot el territori explicant la vostra experiència i descobrint noves vies de preservar i presentar un arxiu de disseny. Amb quins centres de documentació a nivell mundial et quedes?

Tinc moltes visites pendents, però és que la nostra activitat és frenètica! En relació amb el disseny, un referent inqüestionable són els arxius de disseny de la University of Brighton. Però m’interessen especialment aquelles institucions on es donen conjuntament les funcions de museu, arxiu i biblioteca, i per això destacaria les biblioteques i arxius del Musée des Arts Décoratifs a París, del MoMA a Nova York i la National Art Library a Londres. M’agrada també la FIT's Library de Nova York, per la gran quantitat de recursos destinats a l’ensenyament dels dissenyadors. A Catalunya, respectem molt la feina que fan el Col·legi d’Arquitectes i el MACBA, tant la biblioteca com l’arxiu. I no puc deixar de parlar de l’esforç diari que es fa en les biblioteques i arxius dels museus de la ciutat de Barcelona, com el MUHBA, el Museu de la Música o el Museu Etnològic, entre molts altres centres.

D’entre els milers de documents i publicacions, de ben segur que n’hi ha un que t’ha cridat l’atenció. Quin és?

Fixar-se en un de sol és impossible. Dels documents amb dissenys destacaria l’arxiu del dissenyador André Ricard en general, amb la torxa olímpica de Barcelona’92 i, especialment, la flama de la torxa (la intensitat, el color, la forma). Dels documents amb un procés de disseny, em crida molt l’atenció el del logo d’ISDIN d’Yves Zimmermann. També destacaria els llibres amb dissenys de Paul Poiret il·lustrats per Paul Iribe i Georges Lepape al 1908 i 1911 respectivament, o qualsevol dels més de 7.000 gravats de moda, que encara estem inventariant.

Finalment, parlem del futur de la recerca en disseny. Quines novetats plantegeu per a aquest 2018?

Estem treballant en tres projectes relacionats dels quals espero que es vegin els primers resultats a finals del 2018. El primer l’hem anomenat Objectes Enllaçats. Es tracta d’un portal web que permetrà conèixer millor algunes de les peces que formen part de les col·leccions del Museu i que posarà per primer cop en relació els objectes del Museu amb documents d’arxiu i de biblioteca procedents del Centre de Documentació.

El segon és un projecte de memòria oral amb el qual començarem molt aviat a recollir testimonis d’alguns dels referents del nostre disseny, sempre amb les col·leccions del Museu com a vincle i punt de partida.

En tercer lloc, després de dos anys de treballar i posar-ho a prova amb algunes escoles, molt aviat començarem a posar conjunts de documents i material d’arxiu a disposició dels centres que fan formació en disseny, per tal que puguin realitzar classes al nostre centre, amb documents que inclouran projectes i material de treball original d’alguns dels dissenyadors més rellevants del nostre país.

Ajuntament de Barcelona