Barcelona Cultura

#museusendavant: escenaris després de la COVID-19

Després que la crisi sanitària hagi obligat al tancament de museus arreu del món, i amb la perspectiva d'una progressiva recuperació en el que s'està anomenant «nova normalitat», el Centre de Documentació del Museu del Disseny està fent un seguiment de l'actualitat del món museístic, a través de la informació recollida en diversos mitjans –tant generalistes com especialitzats–.

Les primeres dades sobre l'impacte de les mesures relacionades amb la pandèmia en les institucions museístiques i la seva reacció tant a Catalunya (enquesta realitzada per la Generalitat) com arreu del món (dades elaborades per la Network of European Museum Organisations), refermen l'acord unànime que la situació actual marcarà un abans i un després.

Les preguntes que sorgeixen són múltiples (com les que es fa Lluís Bonet sobre l'impacte de l'COVID-19 en la cultura) i potser durant un temps seguiran sense resposta.

En el conjunt d'accions i iniciatives que l'ICOM recollia fa uns dies per fer front a la situació de pandèmia hi podem trobar els possibles eixos centrals de la necessària renovació dels museus, que resumim sota els epígrafs següents.

 

APRENDRE DEL PASSAT

Per encarar el nou futur resulta imprescindible poder reflexionar sobre experiències prèvies. En aquest sentit pot ser d'interès la gravació de la reunió virtual que ofereix l'American Alliance of Museums, on es recullen dades interessants sobre com es va afrontar la situació posterior a la crisi del SARS del 2003 a Canadà (recuperació econòmica i de visitants).

Des d'una altra perspectiva, Lluís Bonet apunta la necessitat de no repetir l'experiència de les retallades que van seguir a la crisi del 2008.

Per disposar de dades actualitzades (gairebé diàriament fins el 30 d'abril) sobre l'evolució del sector i les accions que diferents museus i organismes estan duent a terme, resulta útil la consulta de l'informe del fòrum Hyperallergic.

 

MESURAR L'IMPACTE ECONÒMIC

Hi ha consens en què, pel que fa als museus, en aquesta crisi que s'enceta ara plou sobre mullat. I no deixa de ser significativa l’adhesió de la Network of European Museum Organisations al manifest que demana a la Unió Europea mesures pressupostàries urgents pel sector cultural  Preocupa especialment tot allò que fa referència a l'impacte econòmic del procés, en especial, com afectarà a l'ecosistema de petits proveïdors (artistes, autònoms, petites empreses) que depenen del món de la cultura i dels museus en particular. Diversos articles il·lustren aquesta focalització en l'àmbit econòmic, com per exemple El món de l’art en els temps del coronavirus a El Temps o la radiografia de la revista Forbes, que cruament planteja que les visites digitals no pagaran les factures. Anàlisis en aquesta mateixa línia les trobem a The Art Newspaper i a ArtNet.

Per encarar aquesta nova etapa poden ser suggeridores algunes de les eines que ofereixen tant la hipotètica definició d'escenaris que fa la American Alliance of Museums com la seva completa guia de recursos (encara que vagi destinada a museus nord-americans)

 

TRANSFORMAR EL MODEL

Són moltes les veus que defensen que el model de museus atapeïts de públic, fonamentalment turistes, i la guerra de xifres sobre nombre de visitants quedaran definitivament arraconats. Però també la situació està posant en qüestió la sostenibilitat econòmica d'aquestes institucions i el tipus d'activitat expositiva que s'estava duent a terme. Ho resumeix Peio H. Riaño a El País: s'haurà d'aprendre a viure amb una «dràstica caiguda d'ingressos per la venda d'entrades». Per analitzar a Catalunya el «Present i futur dels museus després del coronavirus» la revista Núvol també ha donat veu a Ferran Barenblit (MACBA), Anna Omedes (Museu de les Ciències Naturals de Barcelona) i Pepe Serra (MNAC) i, amb motiu del Dia Internacional dels Museus, ha publicat un número monogràfic amb més reflexions sobre quin serà el futur dels museus

Una opinió força compartida és la que assegura que la crisi actual accelerarà el procés de transformació (a nivell de narració, organització, tractament del patrimoni, relació amb la societat…) en què els museus estaven ja immersos, i que han de ser les mateixes institucions les que repensin les seves missions i objectius, com apunten Pepe Serra (MNAC) i Carme Sais (Bòlit. Centre d'Art Contemporani) a El Punt i Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny en un article a Núvol Hem de saber explotar la nostra singularitat»), o com es desprèn de l'entrevista al director del MNAC a El País.

En aquest sentit és interessant el webinar organitzat el 10 d'abril per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OECD) i l'ICOM sota el títol «Coronavirus (COVID-19) and museums: impact, innovations and planning for post-crisis», en el qual va participar Joan Roca, director del Museu d'Història de Barcelona. En trobareu un resum a la web de l'Associació de Museòlegs de Catalunya  i, en francès, a La Presse.

 

CAPITALITZAR EXPERIÈNCIES DEL PERÍODE DE CONFINAMENT

Lluís Bonet al seu blog es fa moltes preguntes sobre l'increment del consum cultural i si el desenvolupament de la creativitat durant el confinament seguirà a mig i llarg termini. I Iván de la Nuez reflexiona sobre el significat de la sobresaturació d'ofertes culturals durant la pandèmia.

El creixement exponencial de l'activitat online dels museus durant les darreres setmanes també està plantejant interrogants sobre si l'experiència virtual acabarà substituint la presencial. Algunes veus ho neguen, com els membres del Col·lectiu «El Museo transformador» o el director dels museus científics de A Coruña.

Tanmateix, sembla que moltes de les estratègies plantejades durant el període de confinament han vingut per quedar-se. En especial en tot allò que fa referència a les experiències de realitat virtual i augmentada. Aquesta virtualitat és vista en molts casos com la resposta apropiada per a encarar el futur, com assenyala Ester Magriñá al blog de la UOC, «ha arribat l’hora de trobar un lloc dins l’espai virtual, sense entrar en conflicte amb la presencialitat» o Daniel Birnbaum, a ArtNet «We Will Need Smarter New Ways to Interact With Art. I Believe Virtual Reality Is the Answer». En aquesta línia,The Times ha fet l'exercici de cercar les millors presentacions online.

Finalment, Pepe Serra (MNAC) i Judit Carrera (CCCB) apunten també a El Periódico cap a una virtualitat que ha de superar la multi-oferta de les darreres setmanes i apostar per un nou desenvolupament de continguts. En el mateix sentit és rellevant la reflexió de Rebecca Kahn al LSE Impact Blog.

 

VINCULAR-SE AMB LA COMUNITAT

La idea que la societat necessitarà ara més que mai dels museus és present en moltes de les opinions recollides, com la d'Antoni Laporte a ARTImetria. Com aconseguir crear un vincle més estret entre els museus (especialment en el cas dels més petits, com apunta la Museums Associationi les comunitats en les quals s'insereixen és un dels reptes. Sally Tallant, directora del Queens Museum aposta per fer dels museus un espai que no centri l’atenció només en les col·leccions, sinó també en la comunitat, el personal i els artistes. I des del servei educatiu del Museo Thyssen ens recorden el risc de veure els visitants com a consumidors en comptes de considerar-los «participants del procés de generació de continguts».

Finalment, volem mencionar les propostes i reflexions sobre el paper que estan jugant els museus en la recollida d'objectes i materials sobre la pandèmia i com incorporar-los a les seves col·leccions (el Museu del Disseny de Barcelona, entre d’altres, ha desenvolupat una estratègia específica en aquesta línia). Destaquen en aquest sentit els textos de la Museums Association, tant des d'una perspectiva més curatorial com de posicionament ètic.

 

A continuació mostrem algunes d'aquestes lectures i altres recursos per a la reflexió:

 

Podeu també consultar la llista completa d'articles i recursos.

 

 

Ajuntament de Barcelona