Barcelona Cultura

Troba l'objecte! Solucions de la setmana 6

Heu descobert els objectes amagats a l'exposició virtual Extraordinàries?

Aquí teniu les solucions a les pistes:

  • Objecte 1: Es fa servir per separar espais dins una mateixa habitació. Uns personatges miren les estrelles. Tot i que es va fer aquí, la tècnica de lacat que es va fer servir es diu urushi i es de Japó. A les pelis antigues es despullen al darrere.
    Solució: Paravent La Creació. Aquest paravent del lacador Ramon Sarsanedas és de l'any 1929  i està fet de laca japonesa (urushi) sobre noguera contraplacada i incrustacions d'or, nacre i closca d'ou. És una de les peces més representatives del mobiliari Art Déco lacat, concebut i realitzat a Barcelona. El mot urushi és la denominació que rep la resina que traspuen els arbres de la família dels Rhus i el Rhus vernicifera, propis del sud-oest asiàtic. Un cop extreta de l'escorça, mitjançant un procés d'oxidació es converteix en laca i adquireix la característica duresa i resistència, propietats que, sumades a la impermeabilitat i la inalterabilitat, en permeten l'aplicació en objectes d'ús com el mobiliari. Sarsanedas participà amb aquest paravent, que representa la creació del món, en l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 al Pavelló dels Artistes Reunits i li foren concedits el gran premi i la medalla d'or.
  • Objecte 2: La forma que té ens despistarà però heu de saber que servia per escalfar-se. Heu de buscar una peça de ceràmica tant o més alta que vosaltres. Sembla que hi podríem posar flors. Uns petits àngels l'ornamenten.
    Solució: Aquesta estufa decorativa monumental d'estil neorococó és d'argila blanquinosa. Fabricada a Alemanya cap al 1890-1900, els motius ornamentals en relleu són pintats amb pigments de colors suaus i daurats, tonalitats característiques de finals del segle XIX. La producció d'estufes ceràmiques era habitual als països germànics on pràcticament totes les habitacions s'escalfaven amb estufes més o menys sumptuoses, segons el tipus d'habitatge. Aquestes estufes escalfaven les estances d'una manera més eficient que les llars de foc obert per diferents raons: la calor no s'escapava i es mantenia pràcticament tota la nit, s'estalviava llenya i s'evitaven incendis.
  • Objecte 3: Els més antics estan fets amb pintures que tenien plom i altres substàncies tòxiques. Embelleixen les parets però no són quadres. Encara ara en podeu comprar de molt llampants. Al museu en tenim una col·lecció de més de 1.000 i poden guardar-se enrotllats.
    Solució: Papers pintats. El paper pintat és un suport per a la decoració interior que des del segle XVIII s'ha emprat per embellir tota mena d'estances i també petits objectes contenidors. Els motius més reproduïts i populars foren les flors: des del lotus fins a la flor de castanyer, roses, margarides, lliris, tulipes o hortènsies, sense oblidar que moltes altres espècies s'inventaven o es modificaven intencionadament. Aquest producte era una veritable pell per a les parets que es mudava amb una certa regularitat, de manera que molts van desaparèixer amb el pas del temps i els canvis de les modes. Per això, els conservats a la col·lecció del museu ens ofereixen avui, el record evocador del recobriment més popular de tots els temps.
  • ​​Objecte 4: Peces similars formen part d'una taula ben parada. Està fet bàsicament d'un material que barreja aigua i fang. Si volguessis menjar-te algun dels fruits que s'hi veuen el trobaries massa dur. Al Japó tenen la seva versió d'aquesta peça  i es pot veure als aparadors dels restaurants.
    Solució: Plat d'engany. És un plat de pisa decorat en blau de la segona meitat del segle XVIII. Sobre les flors pintades, alcaparrons en relleu de gran realisme. La societat del segle XVIII tenia inclinació pel "simulacre", la il·lusió òptica, el "trompe-l'oeil", era una de les seves aficions preferides. El precursor d'aquesta moda va ser l'artista renaixentista Bernard de Palissy (1510-1590), i els obradors francesos la van recuperar durant el segle XVIII. Es va divulgar a Espanya a través dels productes de la manufactura de l'Alcora, a mitjans del segle XVIII.

Ajuntament de Barcelona