Vestit Delphos

Tot i que només es coneix el nom de Mariano Fortuny, la parella formada per Henriette Nigrin (1877-1965) i Mariano Fortuny (1871-1949) van treballar conjuntament. En concret, els vestits eren dissenyats per Henriette Nigrin, tal com va escriure a mà Mariano Fortuny en el document de la patent de la túnica Delphos l'any 1909. Junts van dissenyar una sèrie de vestits revolucionaris per a la seva època, ja que permetien que el cos de la dona es mogués en llibertat, avantçant-se així a la moda dels vestits dels anys vint. Aquesta acció vol fer visible el treball de les dones de creadors, molt sovint creadores elles mateixes a l'ombra de les seves parelles.

La túnica Delphos, inspirada en una estàtua d'home de l'antiga Grècia, era destinada a una dona de principis del segle XX, alliberant-la de la cotilla que l'oprimia el cos. La túnica, que és coetània amb els altres vestits de la vitrina, es diferencia en el fet que permet una gran comoditat i llibertat de moviments a la persona que la porta.

Fortuny i Nigrin van crear una enginyosa màquina per prisar els teixits de seda. Els colors, obtinguts a base de tints naturals extrets de plantes i animals, els produïa Fortuny a la seva fàbrica de Venècia amb un gran secretisme; tant que, quan va morir, la seva dona va llençar-ho tot al canal.

La túnica Delphos va tenir tant d'èxit que es va continuar confeccionant amb variacions fins a finals dels anys trenta: totes les dones amb prou capacitat econòmica del món n'havien de tenir una.

Aquesta túnica és portada per dones, però podria ser vestida per tothom, ja que des de l'antiguitat grecoromana fins al segle XIII tothom vestia amb teles drapades que queien des de les espatlles lliurement sobre el cos, una indumentària que ara anomenaríem no binària, agender o genderless, és a dir, sense un gènere assignat.