Activitats públiques 2008-2020

Com a complement al conjunt d’informació sobre la història del museu de l’apartat anterior, presentem aquí la relació de totes les activitats públiques organitzades pel Museu d’Història de Barcelona des de l’any 2008 fins ara. En aquesta pàgina pot consultar les memòries passades del museu.

Per veure els videos de les activitats que s'han enregistrat i pujat a la xarxa, cliqueu aquí.


ANYS ANTERIORS

Activitats Públiques 2019

Activitats Públiques 2018

Activitats Públiques 2017

Activitats Públiques 2016


Activitats Públiques 2015

Activitats Públiques 2014

Activitats Públiques 2013

Activitats Públiques 2012

Activitats Públiques 2011

Activitats Públiques 2010

Activitats Públiques 2009

Activitats Públiques 2008

 


Espais patrimonials nous i renovats

Exposicions

Exposicions del MUHBA
Exposicions en col·laboració

Conferències, Seminaris i Jornades

Cicles de conferències de les exposicions
Jornades i seminaris
Diàlegs d’Història Urbana
Arqueofòrum

Publicacions

Guies d’Història Urbana
Col·lecció Pòsits
Col·lecció Textures
Col·lecció Documents
Llibrets de sala
Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona
QUARHIS (Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona)
MUHBA Butlletí
Col·lecció La ciutat del Born. Barcelona 1700
Obres singulars
Webs temàtiques

Formació

Projecte educatiu integrat del MUHBA: Interrogar la ciutat
Cursos
Estudis de postgrau

Educació en el lleure

Tallers infantils i familiars
Casals infantils

Itineraris

Itineraris d’Història Urbana
Itineraris d’autor

Visites

Visites comentades
Visites comentades d’autor

Concerts i recitals

Literatura
Música

Nous patrimonis de Barcelona

Patrimoni musical
Patrimoni alimentari
Patrimoni oral

MUHBA Europa

Xarxa de treball de museus de ciutat

Amics del MUHBA

Visites, Itineraris i Conferències
Viatges i Sortides
Altres

 

Espais patrimonials nous i renovats


MUHBA Plaça del Rei

MUHBA Temple d’August
Nova museografia, novembre de 2009.

MUHBA Via Sepulcral Romana
Obertura, novembre de 2009.

MUHBA Domus de Sant Honorat
Obertura, abril de 2010.

MUHBA El Call
Obertura, febrer de 2008; fase II, desembre 2010; fase III març 2015

MUHBA Santa Caterina

MUHBA Vil·la Joana

MUHBA Park Güell
Nova museografia, maig de 2010.

MUHBA Fabra i Coats
Sanejament sala de calderes, estiu de 2011; fase II en preparació.

MUHBA Casa de l’Aigua
Obertura, febrer de 2011; fase II en curs.

MUHBA Refugi 307

MUHBA Oliva Artés
Inici de les obres de la fase I, novembre de 2011.

MUHBA Turó de la Rovira
Obertura, març de 2011; fase II març 2015

Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà 2012
Guardó biennal creat pel CCCB l'any 2000 per reconèixer i potenciar el moviment de recuperació i creació d'espais públics a les ciutats europees. Premi concedit per l'arranjament del Turó de la Rovira, promogut per l'Ajuntament de Barcelona a través de l'Agència de Promoció del Carmel, del Museu d’Història de Barcelona i d’Entorns SA

Porta de Mar i Termes Portuàries de Barcino
Obertura, març de 2012

MUHBA Domus d'Avinyó, 15

 
 

Exposicions

Exposicions del MUHBA


01   Retrat d’Eustaquio Azara i Perera de Josep Bernat Flaugier. Una nova adquisició del MUHBA
Comissariat: MUHBA
Del 16 al 31/5/2009

02   Barraques. La ciutat informal
MUHBA Casa Padellàs. Comissariat: Col·lectiu Pas a Pas i MUHBA, amb Mercè Tatjer i Cristina Larrea
Del 18/7/2008 al 26/4/2009

03   Barcelona connectada, ciutadans transnacionals. Creixements migratoris i pràctiques urbanes
MUHBA Plaça del Rei, Saló del Tinell. Comissariat: Joan Roca, Jordi Sánchez i Mònica Nadal
Del 21/2 al 27/10/2009

04   Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i romanticisme 
MUHBA Casa Padellàs. Comissariat: Josep M. Domingo
Del 9/11/2009 a l’1/1/2010

05   Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli, 1853-1897
MUHBA Plaça del Rei, Saló del Tinell. Comissariat: Marina López
Del 26/2 al 26/9/2010

06   Salomó ben Adret de Barcelona, 1235-1310. El triomf d’una ortodòxia
MUHBA El Call. Comissariat: Manuel Forcano
A partir de l’1/6/2010

07   Ja tenim 600! La represa sense democràcia. Barcelona, 1947-1973
MUHBA Casa Padellàs. Comissariat: Nàdia Varo, amb Sebastian Balfour, Borja de Riquer i Joan Roca
Del 19/11/2010 al 26/6/2011

08   La revolució de l’aigua a Barcelona. Aigua corrent i ciutat moderna, 1867-1967
MUHBA Plaça del Rei, Saló del Tinell. Comissariat: Manuel Guàrdia.
Premis de l’Aigua 2012. Associació Catalana d'Amics de l'Aigua.
Premi atorgat al MUHBA per l’exposició La revolució de l’aigua a Barcelona. Aigua corrent i ciutat moderna 1867-1967
Del 2/3 al 25/9/2011

09   Murals sota la lupa. Les pintures de la capella de Sant Miquel
Sala d'exposició del claustre del Monestir de Pedralbes. Comissariat : Lídia Font 
A partir del 30/6/2011

10   Laboratori MUHBA. Col·leccionem la ciutat
MUHBA Casa Padellàs. Comissariat : Equip MUHBA
A partir del 7/11/2011

11   Indianes. Els origens de la Barcelona industrial, 1736-1847
MUHBA Plaça del Rei, Saló del Tinell. Comissariat: Àlex Sànchez
Del 19/5/2012 al 3/3/2013

12   L'enginy de postguerra. Microcotxes de Barcelona
MUHBA  Fabra i Coats. Comissariat: Albert Cubeles i Bonet
Del 21/12/2012 al 17/3/2013

13   El món de 1714
MUHBA Plaça del Rei, Saló del Tinell. Comissariat: Clàudia Pujol
A partir del 20/12/2013

14   Monestirs urbans en temps de Guerra. Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona 1691-1718
MUHBA Plaça del Rei, Capella de Santa Àgata. Comissariat: Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines (SAF)
Del 29/5 al 14/9/2014

15   Fabra i Coats fa museu
MUHBA Fabra i Coats. Comissariat: Xavier Cazeneuve i Descarrega
Del 10/5 al 12/10/2014

16   La carta portolana de Guillem Soler (s.XIV)
MUHBA Plaça del Rei, Capella de Santa Àgata. Autor del text de la Carta Portolana: Ramon J. Pujades i Bataller
Del 12/2 al 22/3/2015

17   Hagadàs Barcelona. L'esplendor jueva del gòtic català
MUHBA Plaça del Rei, Saló del Tinell. Comissariat: Ana Bejarano, Josep-Lluís Carod-Rovira i Manuel Forcano
Del 26/3 al 5/7/2015

18   La Barcelona jueva medieval
MUHBA El Call.
A partir de març de 2015 

19   La moneda carolíngia de Lluís el Pietós (814-840)
MUHBA Plaça del Rei, Capella de Santa Àgata.
Del 13/4/2015 al 31/7/2015

20   Interrogar Barcelona. De la industrialització al segle XXI
MUHBA Oliva Artés.
A partir de maig de 2015

21   Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe
Comisariat: Jorge Vidal (Foro de la School of Architecture)
Juny 2015

22   La Barcelona del noucents: Adolf Mas
MUHBA Plaça del Rei, Capella de Santa Àgata.
Del 16/9 al 29/11/2015

23   La Barcelona deportada. 75 anys de l'alliberament dels camps nazis.
Videoinstal.lació. MUHBA Plaça del Rei, Capella de Santa Àgata. Museu d'Història de Barcelona en col·laboració amb l'Amical de Mauthausen.
Del 11/12/2015 al 31/1/2016

24   La Casa Gralla. El periple d’un monument.
MUHBA Plaça del Rei, Capella de Santa Àgata.
Del 17/3 al 22/5/2016

25   Primers pagesos/Bcn. La gran innovació fa 6.500 anys 
MUHBA Casa Padellàs.
Del 29/4/2016 al 12/2/2017

26   Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII 
MUHBA Plaça del Rei, Saló del Tinell.
Del 21/6/2017 al 14/1/2018

27   Indústria / Territori / Identitat. La Ruta del Patrimoni Industrial del Ruhr visita Catalunya
Exposició a MUHBA Oliva Artés
Del 17/10/2017 al 10/1/2018 

28   Passatges/BCN, espais de transició per a la ciutat del segle XXI
Exposició al MUHBA Oliva Artés.
Del 10/11 al 17/12/2017

29   Verdaguer segrestat. L'apropiació del mite durant el franquisme
Exposició al MUHBA Vil·la Joana.
Del 29/9/2017 al 21/1/2018

30   El port franc i la fàbrica de Barcelona. Les edats de la Zona Franca
Del 27/2 a l'1/7/2018 

31   El Camp de la Bota
MUHBA Capella de Santa Àgata.
Del 23/2/2019 al 17/3/2019

32   Entre la revolució i el desig: Miguel Núñez a Barcelona
MUHBA Casa Padellàs.
Del 4/4/2019 al 28/4/2019

33   Barcelona capital mediterrània. (I) La metamorfosi medieval, segles XIII-XV
MUHBA Saló del Tinell.
Del 30/3/ al 29/9/2019

34   Barcelona Flashback. Kit d'història en 100 objectes
MUHBA Casa Padellàs.
A partir del 10/10/2019

35   Sis quadres de Josep Bernat Flaugier al MUHBA
Capella de Santa Àgata, MUHBA Plaça del Rei.
A partir del 14/2/2020

36  Barcelona, el futbol i la ciutat al segle XX
Exposició virtual. En temps de la covid-19 el museu es reinventa i inaugura en format virtual aquesta exposició prevista per al 2021 que tindra format presencial. Una mostra sobre el paper dels jocs, en essència el futbol, en la vertebració social de barris i metròpolis.
A partir del 10/12/2020

 

Exposicions en col·laboració


01    A vol d’ocell. Un viatge de negocis de Verdaguer i del Comte de Güell al centre i al nord d’Europa
2009 Comissariat: Casa Museu Verdaguer

02    Barcelona-Madrid. 40 anys d’acció veïnal
Del 28 de novembre del 2009 a l’1 de febrer del 2010
Comissariat: Federacions d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i Madrid (FRAVM)

03    Imatges i memòria de Mauthausen
Del 20 de setembre al 20 de novembre del 2009
Comissariat: Amicals de Mauthausen de França i Espanya i Ministeri Federal de l’Interior d’Àustria

04    Un mar de lleis. De Jaume I a Lepant
Del 5 de desembre del 2008 al 15 de febrer del 2009
Comissariat: Institut Europeu de la Mediterrània

05    Viatge a l’Orient Bíblic
Del 15 d’abril al 26 de juny del 2011
Comissariat: Institut Europeu de la Mediterrània

06    Imaginary/BCN. La mirada matemàtica, les arts i el patrimoni
Del 17 de març al 6 de maig del 2012
Comissariat: Sebastià Xambó amb l’equip MUHBA – Real Sociedad Matemática Española i Societat Catalana de Matemàtiques

07    Caritat, un llibre almoina
Del 10 de juny al 19 d’agost del 2012
Fundació Jacint Verdaguer i Càtedra Verdaguer de la Universitat de Vic

08    Il·lusió i moviment. De les ombres al film
Del 9 d’octubre del 2012 al 27 de gener del 2013
Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó

09    Acció defensa passiva
Del 15 de maig al 29 de setembre de 2013-08-
Fernando Prats EN RESiDÈNCIA a l’Institut Menéndez y Pelayo

10    Perifèries Urbanes, on la ciutat perdia el nom. Barcelona, 1947-1985
De l’1 d’Agost al 31 de gener de 2014

11    Letònia, la lluita per la llibertat. 25è Aniversari de la caiguda del mur 
Del 15 d'octubre 2014 al 11 de gener 2015
Organitza: Institut de Cultura de Barcelona i Museu de l'Ocupació de Letònia a Riga

12    Perifèries 2009-2012. Projecte 'In situ Barcelona' d’Anna Oswaldo Cruz
Del 15 de juliol al 13 de setembre de 2015

13    Interrogar l’eix de Pere IV
A partir del 13 de setembre de 2015

14   Ramon Llull i l’encontre entre cultures
Del 9 de juny al 24 de juliol de 2016
Organitza: IEMed amb la col·laboració del MUHBA 

15   La reactivació de Can Ricart, ideacions
Del 2 d'octubre al 4 de desembre de 2016, MUHBA Oliva Artés 
Amb la col·laboració del Projecte EMUVE (Euro Mediterranean Urban Voids Ecology) i finançament de la Comissió Europea (Beques Marie Curie).

16  Patrimoni industrial de Flandes, 1975-2015
Del 15 de desembre de 2016 al 16 d'abril de 2017, MUHBA Oliva Artés
Amb la col·laboració de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya.

17  Reinterpretant JV Foix
Del 29 de gener al 5 de març de 2017. DESVIACIONS Telepoemes animats de J. V. Foix.  Una creació conjunta de l’artista visual Quim Domene i el vídeo creador Norbe Fernàndez.

18  Je vous offre les oiseaux / Us ofereixo els ocells 
Del 27 de gener de 2017 al 28 de abril de 2017.
Projecte promogut pel Comissionat de Programes de Memòria. Ideació i comissariat de Marta Marín-Dòmine, amb so de José M. Berenguer i imatge de Blai Tomàs.

19  Instal·lació 25.000 pencils
De l'1 de febrer a l’1 de març de 2017
25,000 Pencils estudiants d'arquitectura de Cardiff i Barcelona treballaran juntament en la producció d'una instal·lació al MUHBA Oliva Artés a Barcelona.

20  Fabra i Coats, històries cosides
Fàbrica de Creació i Centre d’Art Contemporani. Dissabte 11 de febrer a partir de les 18h. Presentarem el retaule Fabra i Coats, històries cosides, una instal·lació gràfica i audiovisual sobre memòries de la fàbrica.

21  Cant de Calderes
Instal.lació a la Sala de Calderes de MUHBA Fabra i Coats. Dins del festival MIXTUR, amb la col.laboració de Fabra i Coats-Fàbrica de Creació i el Màster d'Art Sonor de la UB. Amb el suport dels Amics de Fabra i Coats. 30 i 31 de març i 1,6,7 i 8 d'abril del 2017

22  Verdaguer segrestat a Vil·la Joana
Mostra coproduïda per la Fundació Jacint Verdaguer i la Xarxa de Museus d’Història de Catalunya.
A partir del 28/9/2017 

23  La ferida d’Hipercor 
Exposició memorial promoguda pel Comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona i produïda pel MUHBA a Fabra i Coats.
Del 15/12/2017 al 11/03/2018

24  Barcelona capital mediterrània
En col·laboració amb l’Oficina Estratègica de l’Àmbit Litoral i Barcelona Regional. 
Del 30/03/2019 al 5/01/2020

25  Barcelona, refugi de jueus
En el marc de la programació del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, l'Observatori Europeu de Memòries presenta l'exposició digital 'Barcelona, refugi de jueus'. El projecte comptà amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona.
Del 25/1 al 2/2 de 2020

26  Harry Walker: obrers i veïns en lluita
Exposició organitzada pel Museu d''Història de Barcelona, la Comissió Centenari Prosperitat (Nou Barris) 1919-2019 i la Regidoria de Memòria Democràtica. A partir del 29/1/2020

27  Aigua Km Zero / Bcn
Instal.lació expositiva. Organitzada amb el suport del Districte de Nou Barris. En col·laboració amb: Arxiu Històric del Poblenou, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris, Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, Centre d’Estudis Montjuïc, El Pou, Taller d’Història de Gràcia i Taller d’Història de Sarrià. 
Amb el suport del Memorial de l’Aigua. 
A partir del 19/5/2019


       

Conferències, Seminaris i Jornades

 

Conferències i cicles de conferències de les exposicions


01   Barraques. La ciutat informal
El projecte de recerca “El barraquisme a la ciutat de Barcelona” i l’exposició Barraques. La ciutat informal.
Rafael Folch, Maximiliano Díaz i Joan Roca. 16 d’octubre del 2008
De la barraca als polígons. La intervenció socials en els processos de reallotjament
Isabel Montraveta i Montserrat Colomer, Carme Garriga, Carme Passalamar, Rosa Domènech.13 de novembre del 2008
Barraquisme i cinema
Javier Muñoz, Lorenzo Soler de los Mártires i Jordi Bayona.16 de novembre del 2008
El barraquisme en la ploma d’escriptors i periodistes
Genís Sinca, Josep Martí Gómez, Marc Andreu i Jaume Fabra. 27 de novembre del 2009
Infrahabitatge, barraquisme i urbanisme de l’Elogio de la barraca (Oriol Bohigas, 1957), als debats sobre la ciutat actual
Daniel Cid i Josep Bohigas. 4 de desembre del 2008
El barraquisme vist pels barraquistes
Paco González Díaz, Raimundo Moreno, José Gil i Òscar Casasayas. 18 de desembre del 2008

02   Barcelona connectada, ciutadans transnacionals. Creixements migratoris i pràctiques urbanes
L’ampliació dels espais de comunicació. El paper dels mitjans creats per barcelonins recents
Anna Clua. 26 de febrer del 2009
Imaginaris urbans que travessen fronteres
Andreas Huyssen. 16 de març del 2009
Microglobalitzacions metropolitanes: nous petits empresaris d’origen estranger
Dídac Lee, Núria Benach i Joaquin Beltran. 26 de març del 2009
Ljubljana, Viena i Trieste. Identitats complexes i creació literària
Simona Skrabec i Rossend Arqués. 2 d’abril del 2009
Barcelona gresol? Intel·lectuals i polítics vinguts de fora
Bashkim Sheku, Mohammed Chaib i Héctor Claudio Silveira. 16 d’abril del 2009
Els fruits oblidats de les migracions
Ilija Trojanow. 22 d’abril del 2009
Immigració i innovació musical
Xosé Aviñoa, M. Jesús Castro i Isabel Llano. 12 de maig del 2009
Barcelonins recents en la renovació de les arts
FAD. 26 de maig del 2009
La cura domèstica al llarg del temps. Transformacions de cuidadors i cuidats
Cristina Borderías i Carmen Sarasúa. 2 de juny del 2009
Viure entre diferents ciutats. De privilegi d’elit a realitat inevitable?
Gaspar Maza i Gaby Strassburger. 25 de juny del 2009
Barcelonins transnacionals. Reflexions sobre un període de creixement efectuades en temps de crisi
Joan Roca, Jordi Sánchez i Mònica Nadal. 17 de setembre del 2009

03   Història dels barcelonins. Canvi humà i trajectòria urbana al llarg del temps
Seminari: Joan Roca i Mercè Tatjer (coord.), Del 30 d’abril al 4 de juny del 2009
Elits i esclaus en la Barcelona mercantil medieval
Daniel Duran i Duelt.30 d’abril del 2009
Veïns, forasters, transeünts i estrangers a Barcelona, 1780-1860
Pilar López Guallar.14 de maig del 2009
Els nouvinguts en la metròpoli del primer terç del segle XX. Expansió urbana i crisi social
José Luis Oyón.21 de maig del 2009
Creixement migratori, pacte urbà i construcció nacional a les dècades de 1960 i 1970
Joan Roca i Soledad Bengoechea.28 de maig del 2009
El factor humà en l’empenta històrica de Barcelona
Jordi Catalán i Mercè Tatjer. 4 de juny del 2009

04   Imatges i memòria de Mauthausen
Deportats barcelonins als camps nazis.
Rosa Toran.28 d’octubre del 2009

05   La literatura a la nova Barcelona. Els Jocs Florals
La gènesi de la idea dels Jocs Florals de Barcelona
Andreu Freixes.18 de noviembre del 2009
Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització urbana i representació col·lectiva
Josep Maria Domingo. 25 de noviembre del 2009
Els Jocs Florals després del 1859. Literatura, ideologia i política
Ramon Pinyol i Torrents. 9 de desembre del 2009
Víctor Balaguer. Topografia de la historia als carrers de l’Eixample
Montserrat Comas. 17 de desembre del 2009
Modernització i representació literària a les ciutats europees dels segles XVIII i XIX (dins Diàlegs d’Història  urbana i Patrimoni)
Àlex Matas.11 de gener del 2010
Barcelona als Jocs Florals de Barcelona. Mitificació i reflexió
Francesc Codina. 13 de gener del 2010

06   Salomó ben Adret de Barcelona, 1235-1310
L’anatema de Barcelona de 1305 contra els estudis filosòfics. El paper de Salomó ben Adret
Manuel Forcano. 30 de març del 2010
Els Dictàmens del rabí Salomó ben Adret com a font d’història de les comunitats jueves dels Països Catalans
Ramon Magdalena. 27 d’abril del 2010
La Corona, l’Església i l’Aljama a la Corona d’Aragó: Salomó ben Adret entre la llei i la realitat
Yom Tov Assis. 25 de maig del 2010
El rabí Salomó ben Adret i els predicadors cristians a l’Aragó i Catalunya
Moisès Orfali. 28 de juny del 2010

07   Laboratori MUHBA. Col·leccionem la ciutat
Taula rodona: Collecting the Contemporary City as Civic Project
David Fleming (dir. Museu de Liverpool), Jette Sandahl (dir. Museu de Copenhaguen) i Josep Bracons (cap del Dep. de Col·leccions del MUHBA). 7 de novembre del 2011
Made in Poblenou. La formació d’una col·lecció local.
Jordi Fossas. 16 de febrer del 2012. 
Àudio de la conferència
Fabra i Coats. La formació d’una col·lecció d’empresa
Associació d’Amics de la Fabra i Coats. 1 de març del 2012. 
Àudio de la conferència
Vincles i aliances. Patrocini versus mecenatge
Jordi Carrió. 29 de març del 2012.
Àudio de la conferència
Els cartells i la transició política
Josep Ramon Gómez. 19 d’abril del 2012. 
Àudio de la conferència
Conservar la col·lecció contemporània
Lídia Font. 26 d’abril del 2012
El col·leccionisme i els museus d’art de Barcelona
Pilar Vélez. 3 de maig del 2012
Col·leccionar en temps de crisi
Josep Bracons.17 de maig del 2012. 
Àudio de la conferència
Les col·leccions, els museus de ciutat i la construcció d’Europa
Joan Roca. 24 de maig del 2012. 
Àudio de la conferència

08   Imaginary/BCN. La mirada matemàtica, les arts i el patrimoni
La Barcelona de les bones arts.
Antoni Roca. 22 de març del 2012. 
Àudio de la conferència
Francesc Sancliment, un aritmètic barceloní del final del segle XV
Josep Pla. 27 de març del 2012
Imaginary/BCN. Experiències matemàtiques
Josep Rey i Manel Udina. 17 d’abril del 2012. 
Àudio de la conferència
Singularitats a Barcelona: bellesa, art i matemàtiques
Maria Alberich. 24 d’abril del 2012.
Àudio de la conferència
El call de Barcelona i la innovació matemàtica als segles XI i XII. Abraham bar Hiyya ha-Bargeloni
Esperança Valls i Eduard Recasens. 2 de maig del 2012. 
Àudio de la conferència

09   Indianes. Els orígens de la Barcelona industrial, 1736-1847
Conferència inaugural. Les indianes. Els orígens de la Barcelona industrial, 1736-1847
Àlex Sánchez.31 de maig del 2012. 
Àudio de la conferència
El procés de construcció d’una rèplica de la màquina de filar Bergadana
Eusebi Casanelles i Jaume Perarnau. 31 de maig de 2012
La dansa a la Barcelona del segle XVIII
Carles Mas. 7 de novembre de 2012
La música a la Barcelona del segle XVIII
Xavier Chavarria. 21 de novembre de 2012
Les indianes i la industrialització del setcents a Europa: la manufactura Oberkampf a Jouy i Erasme de Gònima a Barcelona
Àlex Sánchez i Anne de Thousy. 4 de desembre de 2012
La Barcelona del set-cents vista pel Baró de Maldà
Jaume Sobrequés. 11 de desembre de 2012

10   Il·lusió i moviment. De les ombres al film
Cinefotocolor, el sistema de color català 
11 d'octubre de 2012
El cinema en tres dimensions 
17 d’octubre de 2012
La banda sonora al cinema i la televisió 
25 d’octubre de 2012
Cinecic. Nous creadors versus velles tecnologies 
6 de novembre de 2012
Cinememory. Memòria d’una passió 
22 de novembre de 2012
Jerusalem. El cresol de les tres cultures 
5 de desembre de 2012
Cinema acció, cinema rescat
13 de desembre de 2012
La postproducció i el llenguatge cinematogràfic 
20 de desembre de 2012
Sombras y marionetas en la génesis del cine 
27 de desembre de 2012

11   L’Enginy de postguerra. Microcotxes de Barcelona
L’automoció a la Barcelona de postguerra. Entre les empreses i l’Estat
Jordi Nadal i Jordi Catalan, 14 de febrer de 2013
Enginy i emprenedoria en temps difícils. Del gasogen a les motos i als microcotxes
Manuel Garriga i Lluís Virós, 21 de febrer de 2013
Relats e MYMSA, motos i microcotxes fets a Sant Andreu
Josep Aragall i Jaume Aragall, 28 de febrer de 2013
Microcotxes i altres innovacions en el clima econòmic i social de la Barcelona dels cinquanta
Francesc Roca i Josep M. Cortès, 7 de març de 2013
Els microcotxes, de la història al col·leccionisme
Claudi Roca, Jaume Jubert, Eduard Esteva i Antoni Tachó, 14 de març de 2013

12   El Món del 171
El constitucionalisme a Catalunya: de la postguerra de 1652 a les constitucions de 1702/1706
Eva Serra, UB. 13 de febrer de 2014
El mirall del mercantilisme europeu. Narcís Feliu de la Penya
Andrea Ricci, historiador. 6 de març de 2014
La innovació cultural a la cort de Carles III a Barcelona
Joan Ramon Triadó Tur, UB. 27 de març de 2014
La Guerra de Successió des de l'Hospital de Santa Creu
Adrià Cases, historiador. 3 d'abril de 2014
Després de la pau d'Utrecht: de la resistència a la Nova Planta
Joaquim Albareda, UPF. 22 de maig de 2014
El debat setcentista sobre els efectes de la Guerra de Successió
Ramon Grau, historiador. 5 de juny de 2014

13   Fabra i Coats fa museu
Presentació: Barcelona, una capital del fil. Fabra i Coats i el seu model de gestió, 1903-1936
Pere Colomer. 30 de setembre de 2014

14   La carta portolana de Guillem Soler (s.XIV)
La cartografia medieval a Barcelona
Ramon J. Pujades. 11 de febrer de 2015

15   MUHBA Park Güell
El Park Güell i l’aigua. De muntanya pelada a jardí
Albert Cuchí, UPC. Dimarts 3 de febrer 2015
La restauració de la Casa del Guarda del Park Güell
Anna Ribas (arquitecte, Ajuntament de Barcelona) i Carme Hosta (arquitecte, Ajuntament de Barcelona). Dilluns 2 de març 2015
Jardins i música a la Barcelona de Gaudí. El modernisme i el Park Güell 
Jorge de Persia. 2 de novembre de 2016
El trencadís ceràmic. Punts de color que revesteixen l’arquitectura. El modernisme i el Park Güell
Marta Saliné i Perich.  29 de novembre de 2016.
L’evolució de la jardineria al Park Güell. De ciutat jardí a parc públic
Lluís Abad. M. 4 de desembre de 2017

16   Hagadàs Barcelona. L'esplendor jueva del gòtic català.
L'Hagadà de Prato. L'art de la il.luminació dels manuscrits medievals
Sharon Mintz, conservadora d'art jueu a la biblioteca del Jewish Theological Seminary (JTS). 8 d'abril de 2015

Barcelona 1900, el punt de vista del fotògraf Adolf Mas
Conferència a càrrec de Blanca Giribet i Núria Peiris. 5 d'octubre de 2015
 
18   Primers pagesos / Bcn. La gran innovació fa 6.500 anys
Demostració. Talla de sílex, en relació a l’exposició Primers pagesos/Bcn. 8 de maig 2016
 
El cicle aborda alguns aspectes cabdals de la posició de Barcelona dins l’Europa moderna: la circulació d’idees que la impremta possibilitava i que el control de fronteres i de la inquisició limitaven; la fermesa de la ciutat per mostrar-se lliure d’heretges; la difusió incipient de les idees protestants i l’establiment dels primers llocs de culte després de la revolució de 1868 i, finalment, la confluència entre la institucionalització després del franquisme i la diversificació de les esglésies evangèliques arran dels fluxos migratoris de les darreres dècades.
La impremta, el comerç i les idees protestants
Xevi Camprubí. 15 de novembre 2017
Veure sessió
L’Assalt al castell dels luterans en la visita reial de Felip II el 1564
Alfred Chamorro. 29 de novembre 2017
Les arrels vuitcentistes de la Barcelona protestant contemporània
Josep-Lluís CarodRovira. 13 de desembre 2017
Veure sessió
La institucionalització i la diversificació recent del món evangèlic
Mar Griera. 20 de desembre 2017
Veure sessió
 
El cicle es proposa abordar la relació entre el terrorisme, el poder i les seves víctimes, la lluita d’aquestes pel seus drets, la seva relació amb els poders públics, així com les repercussions polítiques de llarga durada que va tenir aquest acte.
Les víctimes davant les administracions
Juli de Miquel, Sara Bosch, Jordi Valls i Txema Urkijo. 6 de febrer 2018
Veure sessió
Víctimes i usos partidistes
Aintzane Ezenarro, Pilar Manjón, Robert Manrique i Gemma Nierga. 13 de feber 2018
Veure sessió
El ressò d’Hipercor
Debat de cloenda amb Iñaki Anasagasti i Francesc Valls. 20 de febrer 2018
 
21   MUHBA Col·lecció Contemporània. Adquisicions i projectes
Col·loqui sobre la construcció de la col·lecció contemporània dels museus de ciutat. Hi participaran els representants de les darreres donacions i préstecs al MUHBA en diàleg amb l’equip de Col·leccions del museu.
Presentació de Joan Roca i Josep Bracons. 26 de novembre 2020
 
 

Altres conferències

01  Conferència. Transformació urbana, representació de la ciutat i patrimoni històric: el carrer Pere IV
17/10/2013. Presentació de la 14a edició del Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i del Patrimoni, UAB-MUHBA, 'El carrer i la ciutat a l’eix Pere IV: el paisatge construït com a patrimoni, el patrimoni construït com a paisatge'.Conferència a càrrec de Francesc Muñoz, director del màster. L’acte inclourà una taula de presentació amb la participació de les institucions que donen suport al programa, representades per Eduard Rosell, Subdirector general de Planificació Territorial i Paisatge, Dept. Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya Antoni Durà, Director del Dept. de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona - UAB - Joan Roca, Director del Museu d’Història de Barcelona.

02  Conferència. 1939: La repressió contra els vençuts
12/6/2014. Conferència a càrrec del catedràtic de Dret Constitucional de la UPF, Marc Carrillo, amb motiu del 75è aniversari de l'inici de l'exili i la repressió
Organitza: Associació Catalana d’ExPresos Polítics del Franquisme. Amb la col·laboració del Museu d'Història de Barcelona. Presenta: Enric Pubill, president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme. 

03  Conferència. Barcelona, la perla del Mediterráneo. Imatges de la ciutat en temps del Modernisme
2/2/2016. Teresa Navas. 
Veure sessió I 
Veure sessió II 
Veure sessió III
Veure sessió IV

04  Conferència. Postals de Barcelona i d’altres ciutats europees en temps del modernisme
1/3/2016. Teresa M. Sala.
Veure sessió I
Veure sessió  II
Veure sessió III

05  El barri Gòtic: reinventant la memòria de Barcelona. Cicle Art i història als museus de Barcelona
19/4/2016. Joan Ganau.

06  Debats.  En el marc de l’exposició Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004
La Virreina Centre de la Imatge i el MUHBA Museu d'Història de Barcelona organitzen el seminari Les lluites per la imatge de la ciutat. El seminari ofereix un marc per a la discussió del recorregut històric que presenta la mostra i es focalitza en alguns moments clau de la configuració d’una imatge, dominant i popular alhora, de la ciutat
Els anys trenta, de la vida moderna a la Guerra Civil
Teresa Ferré, Juan Naranjo i Josep Maria Rovira. 21 d'abril 2016
Barcelona durant la dictadura. La imatge humanista del desenvolupament econòmic a la pàgina impresa
Jaume Fabre, Javier Ortiz Echagüe i Isabel Segura. 28 d'abril 2016
Reconstruccions de Barcelona. El moviment veïnal i el nou documentalisme als setanta
Marc Andreu, Eugenio Madueño i Cristina Zelich. 5 de maig 2016
Del 92 al 2004: màrqueting urbà i nous moviments socials
Mari Paz Balibrea, Jordi Bonet i Carles Guerra. 15 de maig 2016 

07   Cicle de conferències d’història urbana de la ciència. La ciutat dels prodigis científics (1888-1929)
Coordinat per Oliver Hochadel (CSIC) i Agustí Nieto Galan (UAB) 
La ciutat elèctrica. 3 de novembre 2016
L’Exposició de 1929: els prodigis de la llum
Jordi Ferran i Agustí NietoGalán.
Ràdio, ciència i vida quotidiana
Carlos Tabernero i Meritxell Guzmán.
La ciència i el lleure. 17 de novembre 2016
Qui pilota l’avió del Tibidabo?
Jaume Sastre i Jaume Valentines
Mirant al cel. Astronomia, observatoris i amateurs
Antoni Roca-Rosell i Pedro Ruiz-Castell.
La ciència al Parc de la Ciutadella. 24 de novembre 2016
Mamuts i balenes: divulgació científica al parc
Laura Valls i Olivier Hochadel.
Un museu ple d’objectes: les col·leccions del Martorell
José Pardo-Tomás i Ferran Aragon.
La ciència popular. 1 de desembre 2016
La secularització de la ciutat: l’espiritisme i el feminisme
Mònica Balltondre i Andrea Graus.
La cultura anarquista en una ciutat dividida
Álvaro Girón i Jorge Molero-Mesa.
Una cartografia mèdica. 15 de desembre 2016
Un cos operat: les noves clíniques de l’Eixample
Alfons Zarzoso i Àlvar Martínez Vidal.
El cos exhibit: el “Chino” i la mala vida barcelonina
Alfons Zarzoso i José Pardo-Tomás

 
08  Cicle de conferències. Les arts i la ciutat. Espais performatius a la Barcelona moderna, segles XVI-XVII
24 i 26/1/2017. Coordinació: Tess Knighton (Institució Milà i Fontanals, CSIC)
Aquest cicle de sis conferències examina els diferents espais performatius de la ciutat de Barcelona a càrrec d’historiadors de l’art i l'arquitectura, de la música, el teatre i la dansa, i de la societat i la història urbana.
Espais cívics: carrers i places
Joan-Lluís Palos Peñarroya, UB, i Alberto Chamorro Esteban, UB
Espais eclesiàstics: catedrals i esglésies parroquials
Eduardo Carrero Santamaría, UAB
Espais conventuals: convents i monestirs
Mercè Gras Casanovas, Arxiu dels Carmelites Descalços
Espais teatrals: teatres i representacions
Gaston Gilabert, UB
Espais domèstics: palaus i cases particulars
Lluís Bertrán, Universidad de La Rioja
Espais alts: torres i portes
Tess Knighton, ICREA, Institució Milà i Fontanals–CSIC
 
09  Col·loqui. Models en la cartografia urbana espanyola: una anàlisi històrica
2, 3 i 4/2/2017. Organitzen el MUHBA i el Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia de la UB.
L’objectiu d'aquest col·loqui és estudiar la gènesi d'aquests models o patrons de cartografia urbana, descriure’n els trets essencials i analitzar-ne les influències mútues.
Conferència inaugural. La nascita di un nuovo genere di rappresentazione: il ritratto di città
 Lucia Nuti (Università di Pisa)
Sessió 1. Vistes de ciutats
Vistes urbanes ibèriques: la recepció d’uns models importats
Ramon Pujades (Museu d’Història de Barcelona)
El levantamiento planimétrico de la ciudad: de la Edad Media al Renacimiento
Federico Arévalo (Universidad de Sevilla)
Les ciutats dels Països Catalans als dibuixos d’Antoon van den Wijngaerde
Vicenç M. Rosselló i Verger (Universitat de València)
Madrid, entre Antonio Manzelli y Pedro Texeira (1622-1656)
Fernando Marías (Universidad Autónoma de Madrid)
Tres miradas sobre Granada en torno a 1870: Charles Garnier, Victor Fournel, Rafael Contreras
Juan Calatrava (Universidad de Granada)
Sessió 2. Cartografia militar urbana
La representación de la ciudad en la topografía militar (siglos XVII-XIX) 
José Ignacio Muro (Universitat Rovira i Virgili, Tarragona)
Mapas para la guerra y para la corte en la España del siglo XVII
Isabel Testón Núñez, Rocío Sánchez Rubio, Carlos Sánchez Rubio (Universidad de Extremadura)
Cartografiar l’entorn urbà. El «Plano de Barcelona y sus alrededores» de l’estat major (1865)
Jesús Burgueño (Universitat de Lleida)
Sessió 3. Planimetria cadastral urbana
El espacio urbano en la cartografía catastral (siglos XVIII y XIX)
Luis Urteaga (Universitat de Barcelona)
Un cuarto de siglo después de su publicación: uso y abuso de la Planimetría General de Madrid
Concepción Camarero-Bullón i Francisco Marín Perellón (Universidad Autónoma de Madrid)
Cartografia patrimonial i urbanística: els plànols de Barcelona dels Soler, 1798-1855
Meritxell Gisbert (Universitat de Barcelona)
Los planos de población en los levantamientos topográficos del Instituto Geográfico Nacional
Joan Capdevila (Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia)
El plano de población de Burgos de 1912 del Instituto Geográfico Nacional
Bárbara Polo (Universitat de Barcelona)
Sessió 4. Cartografia urbanística municipal i altres cartografies
Reformisme liberal i cartografia urbana municipal a l’Espanya del segle XIX
Francesc Nadal (Universitat de Barcelona)
Los planos urbanos del Centro Geodésico Topográfico, 1878-1891
José Luis Villanova (Universitat de Girona)
Carreteres i urbanisme. Cartografia viària de la província de Barcelona
Teresa Navas Ferrer (Universitat Politècnica de Catalunya)
Planos de alineación de los antiguos caminos extramuros de la ciudad de Valencia (1860-1877)
Alfredo Faus Prieto (Universitat de València)
Cartografías urbanas del turismo: el plano de Granada de Ramón González Sevilla y Juan de Dios Bertuchi (1894)
Ana del Cid (Universidad de Granada)
Els mapes de ciutats espanyoles en les publicacions de l’editorial Alberto Martín (1900-1925) 
Carme Montaner (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) 
Visita guiada a les Drassanes Reials i al Museu Marítim de Barcelona
 

10  Primer cicle de conferències. Gent de la Casa Gran (1977-1983)
Del 15/2/2017 al 29/3/2017. Coordinació: Eugeni Forradellas, Joan Fuster, Carme San Miguel i Joan Roca. Comitè organitzador: Associació Consell de Cent i Museu d’Història de Barcelona.
L’Associació Consell de Cent i el MUHBA, organitzen un cicle de conferències per analitzar i discutir les iniciatives, els plans i les propostes promogudes per l’Ajuntament de Barcelona a la ciutat durant la transició democràtica, fins a les eleccions municipals
de 1979.
La transició a Barcelona. Les eleccions municipals de 1979.
Taula-debat amb Jordi Borja i Enric Truñó. Presidida i moderada per: Eugeni Forradellas. Fila zero amb la presència de persones que van participar directament en el procés.
Urbanisme: del Pla Comarcal a la planificació democràtica.
Taula-debat amb Joan Antoni Solans i Rafael Cáceres. Presidida per: Josep Miquel Abad. Moderada per: Joan Roca. Fila zero amb la presència de persones que van participar directament en el procés.
Planificació estratègica, sistemes d'informació i comunicació.
Taula-debat amb Manuel de Forn i Ernest Maragall. Presidida per: Guerau Ruiz Pena. Moderada per: Carme San Miguel. Fila zero amb la presència de persones que van participar directament en el procés.
Economia i finances: pressupost i endeutament.
Taula-debat amb Joan Angelet i Guillem Sánchez. Presidida per: Joaquim de Nadal. Moderada per: Antoni Comas. Fila zero amb la presència de persones que van participar directament en el procés.

11  Primer cicle de conferències ‘Dones creadores’
16, 22 i 30/3/2017. Organitza Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), Fabra i Coats–Fàbrica de Creació i Districte de Sant Andreu
Representació fotogràfica de la dona treballadora a Barcelona. La Fabra i Coats com a cas d’estudi
Marta Delclós i Raventós
Conflicte, acció i mobilització
Mònica Borrell Cairol
La Fabra, dones constructores del districte de Sant Andreu
Isabel Segura
Presonera-es, espectacle.
A partir de l’obra Angeleta de Jordi Pere Cerdà. Direcció Neus Vila

12  Conferència. Cinquanta anys de música barcelonina (1875-1925)
19/10/2017. Francesc Cortés i Àlex Robles.
Veure sessió 

13  Dalí i els surrealistes descobreixen el Park Güell
6/11/2017. Mireia Freixa.14  Le pouvoir symbolique de la littérature : une exception française?
7/11/2017. Joseph Jurt i Albert-Ludwigs (Universität Freiburg).

14  Le champ littéraire entre le national et l’international
8/11/2017. JosephJurt i Albert-Ludwigs (Universität Freiburg).

15  Segon cicle de conferències. Gent de la Casa Gran (1977-1983)
28/2, 14/3 i 4/4 del 2018. Coordinació: Eugeni Forradellas, Joan Fuster, Carme San Miguel i Joan Roca. Comitè organitzador: Associació Consell de Cent i Museu d’Història de Barcelona. L’Associació Consell de Cent i el MUHBA organitzen el segon cicle de conferències per analitzar i discutir les iniciatives, els plans i les propostes promogudes per l'Ajuntament de Barcelona a partir de les primeres eleccions municipals promogudes pels primers consistoris democràtics.
Barcelona i àrea metropolitana
Taula-debat sobre les institucions i les àrees de govern Presideix: Eugeni Forradellas Modera: Rafael Pradas Hi intervenen: Francesc Artal i Juli Esteban Fila zero amb la presència de persones que van participar directament en el procés
Barcelona i els serveis a les persones
Taula-debat sobre serveis socials, educació, salut pública i joventut Presideix: Eulàlia Vintró Modera: Sara Blasi Hi intervenen: Carme Turégano i Albert Serra Fila Zero amb la presència de persones que varen participar directament en el procés
Barcelona i espai públic: transport i circulació
Taula-debat sobre el transport públic i la mobilitat Presideix i modera: Joan Torres i Carol Hi intervenen: Alfredo Morales, Juli Garcia Ramon i Miquel Bonilla Fila zero amb la presència de persones que van participar directament en el procés

16  Europa en traducció: perspectiva de Barcelona
20/10/2018. Adrià Pujol.
Veure sessió

17  Passatges, de Barcelona a la metròpoli 
14/11/2017. Ton Salvadó i Ramon Torra. MUHBA Oliva Artés. 14/11/2017 

18  Bach reinterpreta la música sacra de Pergolesi i Caldara
24/02/2018. Joan Vives. MUHBA Plaça del Rei. 

19  Debat. Zona Franca, dels orígens portuaris als nous paradigmes mediambientals
15 i 22/03/2018. MUHBA Plaça del Rei.
Veure sessió I
Veure sessió II

20   El futur de les metròpolis al segle XXI. El cas de Barcelona 
13/03/2019. El cas de Barcelona Conferència organitzada amb motiu de la commemoració dels quaranta anys de les primeres eleccions municipals en democràcia.

21  Foix-Ferrater
17/03/2019. Jordi Cornudella. MUHBA Vil·la Joana. 

22  Tercer cicle de conferències. Gent de la Casa Gran (1977-1983)
21/3 i 4 i 25/4 2019. L’Associació Consell de Cent i el MUHBA organitzen el tercer cicle de conferències per analitzar i discutir les iniciatives, els plans i les propostes promogudes per l’Ajuntament de Barcelona durant la transició democràtica.
Barcelona i la cultura
Presideix: Rafael Pradas Modera: Joan Fuster i Sobrepere Hi intervenen: Joan Anton Benach i Maria Teresa Ocaña Fila zero amb la presència de persones que van participar directament en el procés. 
Barcelona i els districtes
Presideix: Albert Batlle Modera: Joaquima Alemany Hi intervenen: Simó Artigas i Margarita Obiols Fila zero amb la presència de persones que van participar directament en el procés. 
Barcelona i el moviment veïnal
Presideixen: Eugeni Forradellas i Joan Roca Modera: Germà Vidal. Hi intervenen: Fernando Pindado, Andrés Naya i Custodia Moreno Fila zero amb la presència de persones que van participar directament en el procés.

23  Conferència. Barcelona en reconstrucció: espais públics de postguerra. Obertura de l’avinguda de la Catedral (1939-1958)
18/5/2020. A càrrec de Rana Alhussin, investigadora. Conferència (dins del cicle Diàlegs d’Història Urbana i Patrimoni).
En ocasió del Dia Internacional dels museus (18 de maig). L’autora analitza les estratègies de reconstrucció i intervenció realitzades per l’Ajuntament de Barcelona a l’espai públic de la ciutat que havia estat destruït per la Guerra Civil, donant un especial èmfasi al projecte d’apertura i urbanització de l’Avinguda de la Catedral, entre 1939 i 1958.​

24  Conferència audició "Musicant Verdaguer"
10/6/2020. A càrrec d’Arnau Tordera on contextualitza i dissecciona algunes de les obres musicades amb versos de Verdaguer: El Virolai de Josep Rodoreda, Caminant de Roger Mas, Ferida d'amord'Obeses, Noguera i Garina de La Carrau i Formigues de Manel.

 

Presentacions i homenatges

01   Presentació Entre la solitud i la llibertat. Vídues barcelonines al final de l’edat mitjana
Teresa Vinyoles. 18/2/2016

02   Presentació Proveir Barcelona: el municipi i l’alimentació de la ciutat (1329-1930)
Mercè Renom. 1/3/2016

03   Presentació Els sons de Barcelona a l’edad moderna
Tess Knighton. 17/3/2016

04   Homenatge Paquita Pallarès i la Barcelona romana. En reconeixement d’una trajectòria
17/5/2016

05   Presentació del llibre Masies i vida rural a Collserola
Eugeni Casanova MUHBA. 6/3/2017

06   Presentació del documental L’Havana i Barcelona. Història de dues ciutats, 1779-1936
MUHBA i OHCH (Oficina del Historiador de la Ciudad de La Habana). 30/3/2017

07   Presentació del llibre Intervenir a la muralla romana de Barcelona. Una visió comparativa
A càrrec d'Eduard Riu-Barrera (editor del llibre). 20/4/2017

08   Presentació del llibre Barcelona recta y Curva  
A càrrec de Josep M. Rovira i Carolina B. Garcia.13/11/2017

09   Presentació de la Guia d’història urbana II Guerra Mundial / BCN  
A càrrec de Josep Calvet.30/11/2017 

10   Presentació del llibre Música i política a l'època de l'arxiduc Carles
Amb alguns dels seus autors: Tess Knighton, Xosé Aviñoa i Lluís Bertran. 11/1/2018 

11   Presentació de la Guia d'història urbana Macosa/BCN 
A càrrec de Marià Hispano. 24/10/2018  

12   Presentació del llibre Barcelona vista del Besós
Amb Patrick Faigenbaum i Joan Roca. 26/6/2018

13   Presentació del llibre Els gremis de Barcelona
Editat per l’Arxiu Històric de Barcelona. 28/6/2018

14   Presentació del projecte i visita Les cases del Bon Pastor. Habitatge i treball a la Barcelona del segle XX
13/9/2018

15   Homenatge a Francesc Vicens
26/9/2018 

16   Presentació del llibre Luter
Autor: Antoni Gelonch. Amb Ramon Tremosa i Antoni Gelonch. 7/11/2018

17   Presentació de la Guia d'història urbana de la Maquinista/BCN 
14/11/2018 

18   Presentació del llibre Imatges per creure
 Antoni Gelonch, Xavier Torres, Cristina Fontcuberta i Joan Roca. 22/11/2018 

19   Presentació Guia d'història urbana Sexualitats s. XX/BCN 
Víctor Guerrer, director del Desplume. Regidora de Feminismes i LGTBI Laura Pérez, director del Museu d’Història de Barcelona Joan Roca i un dels autors de la Guia, el sociòleg i activista Trans, Miquel Missé.1/3/2019

20   Presentació de la nova edició del llibre Els lloms transparents, de J. V. Foix
Marina Porras. MUHBA Vil·la Joana. 17/03/2019

21   Presentació de la instal·lació Oliva Artés, obert per obres
Sobre el futur museu laboratori i la proposta d’exposicions del 2019. 17/03/2019

22   Presentació Guia d'història urbana Aigua KM Zero
Manel Guàrdia, Manel Martí i Albert Cuchi. 23/3/2019

23   Presentació de l´exposició Entre la revolució i el desig. Miguel Núñez a Barcelonadel llibre Mil vidas más (sobre la vida de Miguel Núñez a Barcelona). Alfonso López, Pepe Gálvez i Joan Mundet. 3/4/2019 

24   Presentació del llibre Sant Francesc, Verdaguer i la natura
A càrrec dels autors: Maria-Mercè Bruguera i Barbany i Josep Gordi. MUHBA Vil.la Joana. 9/6/2019

25  Presentació del llibre Història d’un desgavell. La desconstrucció de la gran via Diagonal
Jesús Portavella, autor del llibre, Joan Roca, director del Museu d’Història de Barcelona, i Joaquim Borràs, arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona.  13/6/2019

26   Presentació del llibre La domus d’Avinyó. El luxe interior d’una casa de Barcino
Editat pel MUHBA, amb la conferència Las pinturas de la domus d’Avinyó de Barcelona: un estudio multidisciplinar, a càrrec d’Alicia Fernández Díaz, de la Universidad de Murcia. 3/10/2019

27   Presentació del llibre Asociaos y seréis fuertes
Autor: Ramón Arnabat. 30/10/2019

28   Presentació de la Guia del Rec Comtal 
Joan Roca, Carme Miró i Enric March. 31/10/2019

29   Presentació de la Guia d'història urbana Fabra i Coats / BCN
12/12/2019 

30   Presentació de sis quadres atribuïts al pintor provençal Josep Bernat Flaugier
13/2/2020

31   Presentació del llibre  Voces caídas del cielo 
Autor: Manu Valentín. 21/2/2020

32   Presentació del llibre 100 Pioneres catalanes
Autor: Antoni Gelonch. Viena Edicions. 5/3/2020

33   Presentació de la Guia d’història urbana Balconada/BCN 
En format digital. A partir del 18/5/2020

34   Presentació de la Guia - Itinerari digital Eix Pere IV  
En format digital. A partir del 18/5/2020

35   Presentació de la Guia d’història urbana Barcino/BCN 
En format digital. A partir del 18/5/2020

36   Presentació del projecte Cap al MUHBA Laboratori 2023
MUHBA Oliva Artés, en ple «Eix Pere IV arrova», ha de ser un espai compartit per conèixer, pensar i reinventar els codis tecnològics, econòmics, socials, polítics i culturals de la ciutat, en clau històrica i barcelonina. Amb la participació d’entitats diverses, universitats i centres de recerca.
12/11/2020 

37   Presentació  de la Guia d’Història Urbana Revolució liberal / BCN 1820-1843
19/11/2020

 

PROGRAMACIÓ CENTRE DE RECERCA I DEBAT: Calendaris
 
 
 

Jornades i seminaris


01    L’arquitectura de l’habitatge al segle XIX a Barcelona
24/1/2008
Societat, ciutat i habitatge a Barcelona en el segle XIX
Mercè Tatjer i Mir
Habitatges de nova creació a la Barcelona dins muralles al segle XIX 
Jordi Oliveres i Samitier
Fragments de vida quotidiana a la Barcelona de mitjans del segle XIX
Carmen Rodríguez Pedret
Consideracions sobre el creixement urbà la zona de ponent
Maribel Roselló i Nicolau
Les operacions de construcció d’edificis d’habitatge a la zona del Palau Menor
Pere Hereu i Payet
Cases biografiades: universos domèstics de la Barcelona del 1900
Teresa M. Sala Garcia
El significado y el valor de la aportación del estudio La Casa. Evolución del espacio doméstico en España (siglos XVI - XXI)
Beatriz Blasco Esquivias
L’habitatge obrer i al seva valoració patrimonial
Rosa Serra Rotés

02    L’inversemblant estiu del 36
4 i 5/11/2008. Miquel Izard (coord.)
Les arrels de la tragèdia
Xavier Díez 
Que ho sàpiguen ells i que ho tinguem present nosaltres
Miquel Izard
Taula rodona: L’oblit és una infàmia
Dolors Marin, Eduard Masjuan Bracons, Josep Maymí, Miquel Izard

03    Seminari. La intervenció arqueològica a les necròpolis històriques. Els cementiris jueus
15 i 16/1/2009. Laia Colomer (coord.)
Obertura institucional
Ignasi Cardelús, Josep Maria Carreté
El tractament del patrimoni arqueològic jueu: un ventall de situacions
Renée Sivan
Qui s’ha de fer càrrec de les restes humanes? Mètode científic, drets humans, ètica patrimonial i creences comunitàries
Neil A. Silberman
Problemàtiques de la intervenció arqueològica en les darreres dècades: Jewbury, Sagunt, Tàrrega i Lucena
Don Brothwell, Matías Calvo, Oriol Saula, Anna Colet, Daniel Botella
La sedimentació d’una política patrimonial: el cas de Sevilla
Isabel Santana
Legislació catalana sobre patrimoni i intervenció a les necròpolis històriques: consideracions teòriques i pràctiques
Josep Manuel Rueda, Gemma Hernández
Taula rodona: Models i protocols d’intervenció en cementiris medievals a Catalunya
Carme Miró, Eulàlia Subirà, Dalia Levinsohn, Gemma Caballé
Intervenir a Montjuïc. Reflexions des de l’urbanisme, la recerca, l’arqueologia i la història cultural
Oriol Clos, Ferran Puig
Cementiris jueus i arqueologia: nous reptes científics i legals
Max Polonovski
Taula debat: Els criteris d’intervenció de les administracions públiques, perspectives de futur
Max Polonovski, Jordi Casanovas i Joan Josep López Burniol
Apunt final de balanç
Comitè organitzador
Acte de cloenda
Jordi Martí

04    Jornada. La Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona, arrels i conseqüències
21 i 28/4/2009 i 5/5/ 2009. Soledad Bengoechea (coord.)
El malestar social a l’Europa del nou-cents i la Setmana Tràgica
Ángel Smith
El rebuig a la guerra del Marroc i al servei militar imperant
Gabriel Cardona
Les bases socials de la revolta
José Álvarez Junco
El paper de l’anticlericalisme
Jordi Figuerola
La Setmana Tràgica segons els intel·lectuals. La visió d’Eduard Ferrés
Xavier Ferrés
Després de la Setmana Tràgica. Camins cap a l’anarquisme
Pere Gabriel

05    Jornada. Historia dels barcelonins. Canvi humà i trajectòria al llarg del temps
30/4, 7/5, 14/5, 21/5, 28/5 i 4/6 del  2009. Coordinat per: Joan Roca (MUHBA) i Mercè Tatjer (UB).

06    Jornada. Col·lecció contemporània i participació ciutadana als museus d'història de ciutat
19/6/2009. Joan Roca i Renée Kistemaker (coord.)
Presentació del Pla Estratègic del MUHBA
Joan Roca
Documentar la vida suburbana a Hèlsinki i altres casos de col·leccions contemporànies
Tiina Merisalo
La construcció de la col·lecció contemporània al Museu de Liverpool
Zelda Baveystock
Antics projectes per a una col·lecció contemporània a Barcelona (del segle XVIII al XX)
Marina López
La formació del Museu Industrial del Ter: la col·lecció i la participació ciutadana
Carlos García Hermosilla
Idees sobre la creació d’una col·lecció contemporània a una ciutat dinàmica
Paul van de Laar
La creació d’una col·lecció a un museu de ciutat al segle XXI
Anja Dauschek

07    VIII Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya «Barcelona i les grans fàbriques dels segles XIX-XX» 
29, 30 i 3/10/2009.. Organitzades pel Museu de la Ciència i de la Técnica de Catalunya, Associació de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, Ajuntament de Barcelona (Urbanisme i Infraestructures) i MUHBA.
Premi Bonaplata 2010 Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya «per la magnífica col·laboració de tot el seu personal i especialment del seu director en l'organització de les VIII Jornades d'Arqueologia Industrial celebrades el mes d'octubre del 2009 a la seva seu de la Plaça del Rei, i de la seva decisió estratègica d'incorporar el patrimoni industrial dins dels objectius del museu, prenent una actitud activa tant de promoció com de conservació i defensa».

08    Els refugis antiaeris de Barcelona. Criteris d’intervenció patrimonial
17, 18 i 19/12/2009. MUHBA i Memorial Democràtic (coord.)
Obertura institucional
Jordi Martí, Miquel Caminal i Badia, Joaquim Mestre
Els atacs aeris sobre Barcelona en el context de la guerra aèria, 1936-1945
Gabriel Cardona
La defensa activa i passiva de la ciutat de Barcelona, 1936-1939
David Gesalí i David Iñíguez
La defensa de Barcelona. Del relat històric als elements patrimonials
Ramon Arnabat
Cronotipologia dels refugis antiaeris de Barcelona
Jordi Ramos Ruiz
Taula rodona: Els refugis antiaeris: història, memòria i patrimoni
Josep Maria Contel, Quim Martín, Valerie Powles
Arqueologia dels refugis antiaeris de Barcelona
Ferran Puig
Taula rodona: Què conservar? Legislar, inventariar i catalogar
Andreu Besolí, Josep Castells i Camp, Ricard Conesa, Carme Miró, Jordi Rogent i Albiol
L’arqueologia dels refugis antiaeris en el centre del poder del “Tercer Reich” i la problemàtica del patrimoni
Peter R. Fuchs
La història, l’arqueologia i la memòria dels refugis antiaeris de Londres
Gabriel Moshenska
Taula debat: Cap a un protocol d’intervenció
Ramon Arnabat, Jordi Guixé, Gemma Hernández, Ferran Puig, Jordi Rogent i Albiol
Apunt final de balanç
Comitè organitzador
Acte de cloenda
Joan Roca, Jordi Roca i Armengol, Ramon Garcia-Bragado

09    Taller. El Tractament del patrimoni arquitectònic al Model Barcelona 
13, 14 i 15/5/2010
L'objectiu del taller es l'intercanvi d'infprmacions i metodologies entre persones i grups de l'ambit universitari i institucional que treballen al voltant de la qüestió del patrimoni històric, arquitectònic i urbà.

10    Jornada. El consol de la bellesa. Al voltant dels programes La bellesa cura i Un passeig de percepcions
4/5/2010 
Inauguració de la jornada
Dr. Moisès Broggi
La qüestió de la bellesa. Una visió de l’art des de la neurobiologia de la discapacitat intel·lectual
Dra. Mara Dierssen
L’evolució del cervell humà i l’apreciació de la bellesa
Dr. Marcos Nadal
El programa La bellesa cura, fonaments i mètode
Joan Roca i Anna Castellano
Un passeig de percepcions, ventalls de propostes
Gemma Bonet i Reina Capdevila
Escola d’art per a persones amb discapacitació intel·lectual
Fundació Llars Residencials per a persones amb discapacitat intel·lectual
Bellesa torbadora
Vicenç Furió
La bellesa: ferida, sentit i transcendència
Francesc Torralba

11    Seminari. Literatura i ciutat 
2010-2020
MUHBA Vil·la Joana. Casa Verdaguer de la Literatura. El Seminari tractarà de la qüestió de les representacions urbanes i del binomi ciutat i literatura.

Sessió I. Barcelona entre el caos i l’ordre, 1859-1925
El Seminari tractarà de la qüestió de les representacions urbanes i del binomi ciutat i literatura. Centrat, en aquesta primera edició, en el període en el qual Barcelona creix entre el caos i l’ordre. S’hi analitzaran algunes fites narratives i poètiques que reflecteixen la imatge de la ciutat. Amb la col·laboració d’Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català. Josep M. Domingo i Marina Gustà.
3 i 17/6/2010

Sessió II. Representacions literàries/BCN 2011. Barcelona, 1939-1966
Figures i representacions de la ciutat en la narrativa de postguerra. 
 7 i 9/6/2011

Sessió III. La Barcelona industriosa vista pels forasters, segles XVIII i XIX 
Els relats literaris dels viatgers del set-cents, que ens descobreixen els potencials de la ciutat, es van transformar durant el vuit-cents en mirades més polaritzades quan la industriosa Barcelona es contrastà amb els tòpics romàntics.
Barcelona visitada de 1750 a 1850. Interès il·lustrat i decepció romàntica
Eduard Riu-Barrera, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Generalitat de Catalunya
La Barcelona de l’arrencada industrial: La visió dels viatgers
Joan Lluís Marfany, Universitat de Liverpool
Barcelona en el mirall de París: Rubén Darío i Santiago Rusiñol
Antoni Martí Monterde, UB
14 /6/2012

Sessió IV. Periodisme literari a Barcelona, 1890-1936
Entre finals del segle XIX i començaments del XX la literatura catalana va donar un conjunt d’autors que, en escriure la memòria del present, van establir els fonaments de la prosa catalana moderna. Els escriptors que es van dedicar al periodisme es van fer càrrec de la complexitat d’un temps que canviava, i d’una ciutat com Barcelona.
Periodistes, escriptors, ciutadans
Antoni Martí Monterde, UB
Eugeni d’Ors: el «suprem periodista»
Xavier Pla, UdG
Les altres cròniques de Barcelona
Àlex Matas Pons, UB
15/6/2013

Sessió V. Quatre diguem-ne corresponsals, 1890-1960
Entre les millors pàgines de la literatura catalana es compten els centenars de reportatges, cròniques i llibres de viatge dels escriptors que van exercir de corresponsals a diverses ciutats europees. Els periodistes i escriptors catalans a Europa van ser un dels motors de l’europeisme cultural barceloní. 
Madrid-Barcelona: Gaziel i Madrid, Gaziel a Madrid
Jordi Amat
Berlín-Barcelona: Eugeni Xammar davant l'ou de la serp
Àlex Matas, UB
Roma-Barcelona: Josep Pla, sensacions de Roma
Rossend Arqués,UAB
29/5/2014

Sessió VI. Ciutat en quarantena. La vida intel·lectual a la Barcelona del franquisme (I)
18/6/2015l seminari analitzarà el camp intel·lectual i literari durant el franquisme. En aquesta ocasió s’abordarà la cruïlla entre els anys cinquanta i seixanta a través de les figures de Josep Maria Castellet, José María Valverde i Joan Fuster. Hi intervindran: Enric Sullà, Juan Carlos Pueo i Antoni Furió.

Sessió VII. El camp literari a Barcelona, 1924-1975
Barcelona, com les grans capitals culturals d’Europa, ha acollit tradicionalment múltiples i sòlides iniciatives en l’àmbit de l’edició gràcies a les quals avui encara podem parlar de l’existència d’un veritable espai públic a la ciutat. Però un autèntic espai de debat intel·lectual necessita producció i distribució de textos.
La llibreria Catalònia (1924-1975): una indústria de la lletra impresa
Manel Llanas , UViC
Editar en terra de naufragis (1949-1963): els llibres de l’Ossa Menor
Mireia Sopena, UB
La revista Nous Horitzons i la lluita antifranquista dels intel·lectuals del PSUC
Giaime Pala, UdG
17/12/ 2016

Sessió VIII. Iberisme: perspectiva des de Barcelona
L’europeisme cultural de Barcelona, si bé s’ha orientat històricament cap al nord, on ha buscat models per emular, no pot obviar la seva dimensió ibèrica. Capital cultural d’una regió dominada per una capital política com Madrid, Barcelona ha vist com alguns dels seus intel·lectuals han somiat amb un federalisme peninsular, que difuminés el poder polític central en favor d’un equilibri polític i territorial sostingut per una constel·lació de capitals com Lisboa, A Coruña, Bilbao i la mateixa Barcelona
Iberismo: aspectos discursivos
Arturo Casas Vales, Universidad de Santiago de Compostela
Accions i xarxes urbanes de l'iberisme
Víctor Martínez-Gil, UAB
Josep Pla i l’Exposició d’Art Català a Lisboa (1921)
Jesús Revelles, Universitat de les Illes Balears
13/5/2017

Sessio IX

Sessió X. Barcelona-Buenos Aires, viatge d'anada
Estudi de les relacions literàries i intel·lectuals entre la capital de Catalunya i la capital de l’Argentina (1900-1960). Buenos Aires i Barcelona són dues ciutats que es van postular com a capitals del segle XX, com Paris ho havia estat el segle XIX. Coordinador científic: Bernat Padró, UB. 
López Llausàs a Buenos Aires
Manuel Llanàs, UVic
Santiago Rusiñol: «Del Born al Plata»
Antoni Martí Monterde, UB
Buenos Aires, la ciutat somiada de Josep Pla
Xavier Pla, UdG
16/6/2018

Sessió XI. Barcelona ciutat de frontera? 
Els espais fronterers són un gran interrogant crític, històric, cultural i literari per a Europa. Sense cruïlles com Alsàcia i Renània, Trieste, Bèlgica i Suïssa entre d’altres, no s’entén el passat ni el futur d’Europa. En el nostre cas, tenim l’espai que queda d’una banda i l’altra de l’Albera, que malda per no oblidar la seva història i cultura compartides.
L’(a)frontera i Barcelona
Òscar Jané, UAB
Les fronteres qüestionades. Barcelona i els debats nacionals
Jan Brugueras, UB
Quan Barcelona era un prat, ja Mirmanda era capital d'un estat
Joan-Lluís Lluís, escriptor
8/6/2019

Sessió XII. Barcelona-València, una singularitat amarga?
Barcelona i València són dues capitals de l’Europa mediterrània que comparteixen història, llengua, cultura i també economia. Aquests elements, que han refermat els vincles entre elles, també han estat motiu de distanciament. Tot i així, és innegable que totes dues, considerades complementàries, poden explicar una part important de la història intel·lectual del nostre país.
Barcelona-València: una singularitat amarga? Presentació de la jornada
Antoni Martí Monterde, UB
Joan Fuster, lector (i “introductor”) de Josep Pla
Xavier Pla, UdG
Els Països Catalans, entre la geopolítica i la memòria cultural
Antoni Martí Monterde, UdG
València-Barcelona, anada i tornada.
Gustau Muñoz, Universitat de València
València i Barcelona, la capital que odia i la capital que menysprea
Vicent Flor, IVEI-Institució Alfons el Magnànim
Paraules d’amor. Azorín, Catalunya i el catalanisme
Francisco Fuster, Universitat de València
Burgesos i comerciants, cotxes i trens. Les relacions entre València i Barcelona a principis de la Modernitat
Josep Vicent Boira, Universitat de València
3/10/2020

12    Jornada. Ciutat i comerç a la Barcelona baixmedieval: noves perspectives
30/6/2010. Manuel Sánchez (coord.)
L’objectiu de la jornada és mostrar algunes de les vies obertes amb vista a la renovació dels nostres coneixements sobre la vida comercial de Barcelona i dels barcelonins durant els dos últims segles medievals.
Presentació
Manuel Sánchez
Barcelona y los barceloneses en las redes del comercio internacional. El ejemplo de Italià
Maria Elisa Soldani
L’articulació dels espais comercials a la Barcelona tardomedieval
Pere Ortí Gost
Noves mirades als contactes amb l’Islam Occidental: els barcelonins com a agents mediadors
Roser Salicrú i Lluch
Més enllà del comerç? Jaume I, la ciutat de Barcelona i el Magrib
Carles Vela i Aulesa
Les grans infraestructures portuàries de la Barcelona baixmedieval
Mikel Soberón
El comerç a l’edat mitjana a través de la ceràmica: metodologia i context
Julia Beltrán de Heredia

13    Jornada. Els vitralls del monestir de Pedralbes i la seva restauració
21 i 22/10/2010. Montserrat Pugès (coord.)
Amb l'organització d'aquestes jornades, hem compartit el coneixement adquirit a través de la restauració d'unes obres d'art sovint poc valorades, com els vitralls, i hem posat a l'abast dels ciutadans el treball portat a terme així com els nous reptes generats.
Obertura institucional
Gemma Mumbrú, Jordi Martí, Sor Pilar Ramos i Sor Pierrette Prat
La intervenció patrimonial al Monestir de Pedralbes
Josep M. Julià i Capdevila
Notícies documentals sobre els vitralls del Monestir de Pedralbes (s. XIV-XIX)
Anna Castellano-Tresserra
Els vitralls gòtics del Monestir de Pedralbes: estat de la qüestió i fonts documentals
Flavia Bazzochi
Els vitralls postmedievals del Monestir de Pedralbes
Sílvia Cañellas
Ferraments i proteccions dels vitralls
Lluïsa Amenós
El projecte de restauració: origen i criteris d’intervenció
Montserrat Pugès
Visió general de l’estat de conservació dels vitralls
Alicia Calmell, Maria Molinas, Laura Lara
El vidre de Pedralbes: aspectes tecnològics i formes d’alteració
Domingo Gimeno
Agents de biodeterioració i la seva presència en el vidre
Josep Girbal
La paleta de colors del mestre de Pedralbes
Héctor Abril
Desenvolupament dels treballs de restauració
Josep M. Julià i Capdevila, Laia Fernández, Maria Molinas
Imatges digitals dels vitralls
Lindsay W. MacDonald

14    Jornada. La imatge històrica de Barcelona en l'obra de Jaume Vicens i Vives
11/11/2010. Ramon Grau (coord.).
Super Adversa Augeri. Afrontar i superar les adversitats. El lema adoptat per Jaume Vicens i Vives en temps de postguerra expressa bé el caràcter indòmit de l'historiador que enguany recordem en ocasió del centenari del seu naixement i del cinquantenari de la mort prematura.
Els pergamins municipals de l’època de Ferran II
Manuel Rovira i M. Cinta Mañé
Les cartes reials com a font per a l’estudi de la relació de Ferran II amb la ciutat de Barcelona
Sebastià Riera
L’aportació de Vicens a la història municipal de Barcelona
Ramon Grau
Presentació de la reedició de la tesi doctoral de Jaume Vicens i Vives Ferran II i la Ciutat de Barcelona, 1479-1516
Miquel Àngel Marín Gelabert
A l’ombra del Minotaure: Vicens i la Barcelona dels segles XVI-XVIII
Xavier Torres Sans
L’eina d’un poble renaixent: Vicens i la Barcelona dels segles XIX-XX
Josep Maria Muñoz
Duran i Sanpere, Vicens i Vives i la divulgació de la història de Barcelona
Eulàlia Duran

15    Jornada. Barcelona en gòtic
21/3/2011. MUHBA - Barcelona Media (coord.)
A partir del paisatge urbà contemporani, en aquesta jornada es proposarà una reflexió a l'entorn del nucli històric de Barcelona, dels edificis gòtics característics de la ciutat baixmedieval i de les construccions neogòtiques que en els segles XIX i XX han contribuït a estilitzar la seva fesomia medievalitzant.
Sobre la naturalesa del gòtic català. L’absis de Santa Caterina
Josep Bracons i Ferran Puig
Gòtic i neogòtic. La voluntat de representació urbana
Albert Cubeles
Continguts culturals urbans i turisme a la ciutat de Barcelona
Damià Moragues
Cronos, topos i logos. Nous formats en la lectura del patrimoni
Joan Roca
Presentació del projecte Barcelona en gòtic
Jordi Pardo
L’arquitectura tecnològica del projecte Barcelona en gòtic
Michele Marino
Cultura, turisme i tecnologia
Pere Muñoz

16    Jornada. La SEAT i Barcelona, la represa sense democràcia 1947-1973
14 i 15/5/2011. Sebastian Balfour (coord.)
Les jornades aborden en detall algunes de les qüestions fonamentals apuntades a l'exposició 'Ja tenim 600! La represa sense democràcia. Barcelona 1947-1973', a partir dels canvis experimentats en la decisiva dècada de 1950. Uns anys en què la ciutat, en bona mesura a causa de les energies econòmiques i socials urbanes endògenes, en estat latent des dels desastres de la guerra, reprèn el creixement malgrat la dictadura.
Presentació
Joan Roca i Sebastian Balfour
Arrels intel·lectuals de la modernització autoritària i franquista i les seves contradiccions a Barcelona
Sebastian Balfour
La SEAT de Barcelona (1950-1980)
Andrea Tappi
SEAT i la represa del districte d’automoció de Barcelona
Jordi Catalán
La modernitat s’instal·la als suburbis. L’arquitectura de SEAT com a marca
Isabel Segura
Madrid i Barcelona. Els orígens del Pla Comarcal de 1953
Joan A. Solans
Estat, municipi, església. Orígens de les polítiques d’habitatge massiu
Amador Ferrer
La gestació de lideratges als nous moviments socials en els anys 50
Javier Tébar i Nadia Varo
Suburbialització, dictadura i conflicte: la immigració a Barcelona, de la postguerra al desarrollo
Martí Marin
Taula rodona: Dels canvis soterrats de la dècada de 1950 al dinamisme urbà de la Barcelona dels anys seixanta
Jordi Borja, Jordi Catalan, Martí Marin, Nàdia Varo, Joan Roca

17    Jornada. Les bases colonials de Barcelona, 1765-1868
12/5/2011. Martín Rodrigo (coord.)
L'objectiu central de la jornada és oferir una reflexió col·lectiva sobre les pregones relacions entre Barcelona i el món colonial espanyol en l'època contemporània, tant a l'Amèrica hispana com a Àfrica i a Àsia.
Presentació
Joan Roca i Martín Rodrigo
Barcelona i el món americà
Gabriela Dalla Corte i Martín Rodrigo
Barcelona i el Marroc
Eloy Martín Corrales
Barcelona i les Filipines
Josep Maria Delgado
Barcelona i Guinea Equatorial
Jordi Sant
Els capitals americans i la industrialització a Barcelona
Àngels Solà
Barcelona, la capital del retorn
Martín Rodrigo
Els indianos i la construcció de la ciutat
Carme Grandas
Rutes indianes per la Barcelona extramurs
Tate Cabré

18    Jornada. Patrimoni literari, incentiu per a les ciutats?
18 i 19/11/2011. MUHBA, Espais Escrits Xarxa del Patrimoni Literari Català, Institució de les Lletres Catalanes (coord.)
No hi ha ciutat sense representacions literàries, ni relat urbà que no incideixi en la imatge de la ciutat, en les representacions que se'n fan els habitants i en les que motiven els visitants. Són narracions i versos que construeixen la identitat de l'urbs.
Acte inaugural
Jaume Ciurana, Oriol Izquierdo i Anna Aguiló
Presentació del seminari
Montserrat Comas
Barcelona, el relat coral d’una gran ciutat
Robert Saladrigas
Taula rodona: Ciutats traduïdes, literatures multiplicades. Relats, ciutats, identitats
Francesco Ardolino, Anna Casassas, Adan Kovacsis, Simona Skrabec
Relacionar ciutats acollint escriptors
Carme Arenas
El projecte del Museu de Literatura
Albert Mestres
Les ciutats, difusores del patrimoni literari
Enric Balaguer
Espais i relats. Paraula, patrimoni i paisatge al “barri gòtic” de Barcelona
Joan Roca
Paraula, visió i proximitat. Barcelona des del port. Poesia amb la ciutat als ulls
Anna Maluquer, Hermann Bonnin
Lleida i Màrius Torres. Les sinèrgies ciutat/poeta
Rosa Mesalles
Tarragona. La creació d’espais literaris
Magí Sunyer
Dublin. La ciutat de Bloom
Joaquim Mallafrè
Vil·la Joana com a Casa Verdaguer de Literatura, Ciutat i Natura de Barcelona al Parc Natural de Collserola
Carme Garcia Soler i Josep Mascaró
Cloenda
Anna Aguiló, Carme Torrents, Joan Roca, Oriol Izquierdo

19    Jornada. Intervenir a la muralla romana de Barcelona
3 i 4/5/2012. Joan Roca, Julia Beltrán de Heredia, Eduard Riu-Barrera (coord.)
De la mà d'experts de disciplines diverses, en aquestes jornades es tractaran els estudis històrics i arqueològics realitzats, la significació de les restes de la muralla romana en el conjunt històric de la ciutat i els enfocaments, mètodes i pràctiques d'intervenció patrimonial del passat i del futur.
Obertura institucional
Josep Lluís Alay
Un segle de recerques arqueològiques a la muralla romana
Ferran Puig, Isabel Rodà i Alessandro Ravotto
La muralla romano-comtal, entre les fonts arqueològiques i les documentals
Francesc Caballé i Reinald González
La muralla, estudis arqueològics recents i perspectives de treball futur
Carme Miró
Els treballs arqueològics a la muralla romana de Gijón
Carmen Fernández Ochoa, Paloma García Díaz i Fernando Gil Sendino
La posada en valor de les muralles de Tarragona
Joan Figuerola, Joan Gavaldà, Joan Menchón, Jordi Romera
La incorporació de la muralla romana en el discurs museològic
Julia Beltrán de Heredia i Joan Roca
Àudio de les conferències (Part 1)Àudio de les conferències (Part 2)Àudio de les conferències (Part 3)
Carcassona, passat i present de la restauració de les muralles
Olivier Poisson
La restauració de la muralla de Roma: dels temps de Valadier als nostres dies
Francesco Giovanetti
Història de la monumentalització de la muralla romano-comtal de Barcelona
Eduard Riu-Barrera
Visita-itinerari a l’àrea d’intervenció
Josep Pujades, Montserrat Pugès, Julia Beltrán i Jordi Rogent
Perfilar el monument i el entorn urbà. L’actuació en el tram de muralla entre Bisbe Caçador i la plaça dels Traginers
Josep Llinàs, Fernando Álvarez, Rafael Garcia Giral
Actuar a la muralla romana. Reflexions finals
Jaume Ciurana
Àudio de les conferències (Part 1)Àudio de les conferències (Part 2)Àudio de les conferències (Part 3)

20    VII Jornades de Cultures Medievals. La ciutat de les dones. El món monàstic femení i la construcció de la Barcelona medieval
9,10 i 11/5/2012. MUHBA, IRCUM i Centre Patrimonial del Monestir de Pedralbes (coord.)
El món monàstic femení i la ciutat medieval. Consideracions generals i alguns exemples locals
Anna Benvenuti Papi
Taula de debat: Monacat i urbanisme: dones construint la ciutat medieval
Blanca Garí, Núria Jornet Benito, M. del Mar Graña Cid
Taula de debat: Pedralbes i Barcelona: promoció i mecenatge femení
Anna Castellano-Tresserra, Josep Bracons, Lídia Font, Rosa Senserrich
Violant de Bar i Maria de Castella: reines, promoció espiritual i mecenatge a Catalunya a la Baixa Edat Mitjana
Rosa Terés i Teresa Vicens
Taller amb documentació medieval
Ignasi Baiges
Visita guiada
Anna Castellano-Tresserra

21    Seminari. La crisi del deute públic a la Barcelona baixmedieval
22/11/ 2012. Manuel Sánchez, CSIC (coord.)
Seminari on es presenten uns estudis sobre les repercussions econòmiques, polítiques i socials de l'endeutament públic al final de l'edat mitjana, prenent com a referent el cas de Barcelona. Es parlarà de la creació de la primera Taula de Canvi, del paper del crèdit públic en el desenvolupament d'un sistema financer i de les difícils relacions dels creditors barcelonins amb els municipis endeutats, entre d'altres.
Origen, difusió i crisi del deute públic a la Barcelona medieval
Pere Orti Gost, UdG
De bons i mals creditors: el mercat del deute públic a la Barcelona baixmedieval
Pere Verdés Pijuan, CSIC, Barcelona

22   Els llibres de guerra vistos per tres historiadors
9/10/2012
Incerta Glòria, Unitats de xoc i 556 Brigada Mixta. Jornada d’estiu Any Sales- Calders-Tísner

23    De Barcelona a Mèxic (Taula rodona Any Sales- Calders-Tísner)    
16/10/ 2012

24    Jornada. Conservar els murals del Trecento: el paper de la tècnica pictòrica
29 i 30/11/2012. Coordinació Científica: Lídia Font Pagès i coordinació Tècnica: Elisenda Curià i Barnés
A partir dels treballs de recerca que el Museu d’Història de Barcelona, junt amb el Monestir de Pedralbes, ha dut a terme a la capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes, els anys proppassats, s’organitzen aquestes jornades al voltant de la tècnica d’execució d’alguns dels murals més rellevants del Trecento parant una atenció especial a les relacions existents entre la tècnica emprada i l’estat de conservació.
Els murals d’Agnolo Gaddi a la capella Maggiore de la Santa Croce: relació entre la tècnica d’execució i les alteracions
Maria Rosa Lanfranchi
Intervenció a les pintures murals de la capella de San Blas de la Catedral Primada de Toledo
Antonio Sánchez-Barriga Fernández conservador de béns mobles de la Catedral de Toledo
El control científic i tècnic de la restauració dels murals de la capella de Saint Martial del Palau dels Papes d’Avinyó
Julie Tugas
Els murals de la capella de Saint Martial: relació entre la tècnica d’execució i les alteracions
Isabelle Dangas
Els murals de la capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes: relació entre la ètnica d’execució i les alteracions
Lídia Font

25    Seminari. Barcelona, els jueus i el comerç mediterrani, segles XII-XIV
13/12/ 2012. Elisenda Curià (coord.)
Seminari que ressegueix tant el paper constitutiu dels jueus en la formació de la societat, les elits i les institucions de Barcelona com l'especificitat de la seva contribució en el desenvolupament dels mecanismes del crèdit i de l'expansió per la Mediterrània.
Les elits del negoci. Cristians i jueus en l’economia urbana i en la institucionalització de la ciutat, segles XII i XIII 
Stephen Bensch, Swarthmore College
La iniciativa dels jueus de Barcelona en el comerç mediterrani de llarga distància (I). L’empenta del segle XIII
Yom Tov Assis, Universitat Hebrea de Jerusalem
El crèdit jueu i la seva mecànica a la Barcelona del segle XIII
Jordi Fernández Cuadrench, historiador
La competència pel crèdit i el comerç al segle XIV. El declivi del paper dels jueus; causes i conseqüències
Anna Rich Abad, Universitat de Nottingham
Mercaders, inversors i prestamistes. El comerç llunyà i els jueus de Barcelona
Taula debat amb Stephen Bensch, Yom Tov Assis, Jordi Fernández Cuadrench i Anna Rich Abad. Moderació: Tessa Calders Universitat de Barcelona.

26   Seminari. Gaudí i la Renaixença: la Casa Bellesguard
15 i 22/1/2013. A càrrec de Carles Rius Santamaria, Universitat de Barcelona
La Renaixença catalana es valgué de les idees del Romanticisme per reivindicar la llengua i potenciar la cultura en diversos terrenys: filosofia, literatura, arts plàstiques i arquitectura. Antoni Gaudí visqué des de jove aquest ambient i es relacionà amb alguns dels seus protagonistes principals: Pau Milà i Fontanals,  Verdaguer, els germans Llimona, Elies Rogent, etc.
El Romanticisme i la Renaixença catalana
Carles Rius Santamaria, Universitat de Barcelona
La geometria de Peter Lenz en l’obra de Gaudí
Carles Rius Santamaria, Universitat de Barcelona

27    Jornada/Taller. Construir la imatge de Barcelona. Creixement urbà, patrimoni i representació de la ciutat al segle XX
29/5/2013. El taller Construir la imatge de Barcelona, 1947-2007. Transformació urbana, representació de la ciutat i patrimoni històric ha estat coordinat per Xavier Antich, UdG, i Marta Delclós, documentalista, i organitzat pel Centre de Recerca i Debat del MUHBA amb la col·laboració del seu màster compartit amb la UAB sobre Intervenció en el patrimoni i el paisatge. 
L’expansió de la ciutat durant l’edat contemporània ha plantejat ara i adés el repte de donar significació cultural als nous territoris urbanitzats en els seus marges. En aquest procés, la construcció de la mirada sobre el paisatge humà i urbà de les vastes perifèries emergents ha precedit sovint la seva presa en consideració des dels punts de vista social, urbanístic i monumental.
On la ciutat perdia el nom. Mirades fotogràfiques de l’expansió i de la perifèria de Barcelona de 1947 a la Transició
Marta Delclós, documentalista
Presentació del projecte de recerca i expositiu sobre el tema impulsat des del Centre de Recerca i Debat del MUHBA
Contrapunt a càrrec de Jordi Calafell, Arxiu Fotogràfic de Barcelona
La transformació de Barcelona i la diversificació de les representacions i els imaginaris urbans, 1979-2007
Col·loqui amb Xavier Antich, Universitat de Girona, i Manolo Laguillo, Universitat de Barcelona. 
La història urbana en la construcció de la mirada i en la definició del patrimoni. Reflexions a partir del projecte. Barcelone vue du Besòs, 1997-2007
Patrick Faigenbaum, École des Beaux-Arts de Paris, i Joan Roca i Albert, Museu d’Història de Barcelona
‘Àrees’ versus ‘paisatges’. Qüestions de mètode en l’extensió del patrimoni i en la monumentalització de les capitals europees, del nucli històric a la perifèria
Gabor Sonkoly, Eötuös Loránd University de Budapest 
Barcelona, capital i metròpoli. Patrimonis emergents, espai públic i representació cultural en els paisatges Ordinaris
Col·loqui amb Francesc Muñoz, Univesitat Autònoma de Barcelona, Fernando Álvarez, Univesitat Politècnica e Catalunya, i Fernando Marzá, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

28   Jornada. Alimentar la ciutat. Barcelona en els temps medievals i moderns
23 i 23/5/2013. Coordinació científica Mercè Renom.
La subsistència de les persones, en un context precari de producció i distribució d’aliments, va ser una preocupació fonamental dels governs de totes les ciutats de l’occident europeu, i una de les seves funcions més bàsiques fins al segle XVIII.
La formació del mercat protegit municipal
Presentació i moderació: Manuel Sánchez, Institució Milà i Fontanals - CSIC, Barcelona
Control del territori i proveïment barceloní a la baixa edat mitjana: l’exemple del llinatge Sant Climent
Joan J. Busqueta, UdL
Crisis de subsistència i polítiques frumentàries a la Barcelona medieval
Pere Benito i Monclús, UdL
De la fiscalitat reial a la fiscalitat municipal: el control del mercat alimentari barceloní des del segles XII al XIV
Pere Ortí, UdG
Institucions i polítiques alimentàries
Presentació i moderació: Antoni Riera Melis, ODELA i IEC
Fiscalitat municipal i proveïment urbà a la Barcelona baixmedieval: dues cares de la mateixa moneda?
Pere Verdés-Pijuan, Institució Milà i Fontanals – CSIC,
El vi i la carn
Presentació i moderació: Teresa Vinyoles, IRCUM, UB
Vi i tavernes a la Barcelona medieval
Manuel Sánchez, Institució Milà i Fontanals – CSIC, Barcelona
Abastar de carn la ciutat. El negoci de la carnisseria i el poder municipal al final de l’edat mitjana
Ramon A. Banegas López, ODELA
Les pastures del bestiar per al consum de Barcelona
Josep M. Bringué, historiador
Peix, horta i volateria
Presentació i moderació: Luis R. Corteguera, Universitat de Kansas
La pesca i el proveïment de peix
Mireia Comas i Teresa Vinyoles, IRCUM, UB
L’horta i la volateria en els mercats
Mireia Comas i Teresa Vinyoles, IRCUM, UB
La catedral de Barcelona i el pa al segle XV: la Pia Almoina i la Casa de Caritat
Pol Serrahima, UdL
Pa i política a la Barcelona dels Àustries
Luis R. Corteguera, Universitat de Kansas
Cereals i pa
Presentació i moderació: Pere Benito i Monclús, UdL
Els mecanismes de proveïment cerealístic a Barcelona i la intervenció del Consell municipal durant la baixa edat mitjana
Juanjo Cáceres Nevot, Societat per a l’Estudi Interdisciplinari de l’Alimentació i els Hàbits Socials
Del pallol al rebost, el pa de la Barcelona medieval
Antoni Riera Melis, ODELA i IEC
L’administració municipal del proveïment del pa, 1714-1799
Marina López i Guallar, historiadora
El pa al segle XVIII: continuïtats, conflictes i canvis
Gaspar Feliu, IEC
De la protecció a la regulació, 1820-1930
Mercè Renom

29    Seminari. La Disputa de Barcelona, 1263
20/6/2013. Coordinació tècnica: Elisenda Curià. Han col·laborat en la preparació del seminari Tessa Calders, Pere Casanelles, Alexander Fidora, Joan Roca, Esperança Valls, Pere Verdés i Eulàlia Vernet. 
La Disputa de Barcelona, convocada a petició dels dominics de Girona i arbitrada personalment pel rei Jaume I, va tenir lloc a l’estiu del 1263, al Palau Reial, en presència de la cort, el clergat i els habitants de la ciutat, tant jueus com cristians. Hi intervingueren, com a disputants, el dominic Pau Cristià, convers, i el mestre Moixé ben Nakhman de Girona, anomenat Nakhmànides, que defensà les raons del judaisme. 
Els jueus i les disputes a l’àrea catalanooccitana al segle XIII. Origen i natura de les disputes. Barcelona el 1263.
Claude Denjean
Els textos i la crítica de textos com a Instrument de combat. El llenguatge hebreu de la Disputa de Barcelona.
Francesco Bianchi
La Disputa de Barcelona i el coneixement del Talmud al món cristià.
Alexander Fidora
La Disputa de Barcelona en la historia europea. La singularitat de la Disputa de Barcelona en el marc de les disputes publiques entre cristians i jueus a l’Europa medieval.
Harvey J. Hames
Conseqüències històriques de llarga durada de la Disputa de Barcelona.
Robert Chazan

30   Seminari. El món dels oients. Música i cultura a la Barcelona dels segles XVI-XVII
21/11 i 20/12 de 2013 i 23/1 de 2014. Tess Knighton (coord.)
Les formes en què la música ha format part de la vida diària dels ciutadans han estat poc estudiades. Tot i les aportacions científiques sobre referències musicals rellevants del passat, s’ha parlat poc del paper de la música en els nuclis urbans i les seves comunitats.
És posible recrear un paisatge sonor, cerimonial i festiu del passat? El cas de Barcelona en época moderna
Jordi Raventós Freixa
L’ordre sonor del carrer a l’Antic Règim
Jaume Ayats
La historia cultural de Barcelona en época moderna: noves perspectives d’estudi
James Amelang
L’espai i el temps en la pietta de la Contrareforma
Henry Kamen
Algunes impressions i oficials d’impremta reformistes francesos a la Barcelona del segle XVI
Clive Griffin
Cultura escrita, censura i oients a la Barcelona del Renaixement
Manuel Peña Díaz
Escoltant la vida de Barcelona en época moderna
María de los Ángeles Pérez Samper
Concert: Adaptacions barcelonines de les obres de Cristóbal de Morales, segle XVI
Intèrprets: Musica Reservata de Barcelona

31    Seminari. La bandera de Santa Eulàlia. El procés de restauració d’un símbol de la ciutat
28/11/ 2013. Lídia Font (coord.)
En aquest seminari s'abordaran la història i les vicissituds d'aquesta peça tan emblemàtica, així com les seves característiques materials, els entorns en els quals ha estat exposada i les seves successives mutacions. Així mateix, es presentaran les passes que s'han seguit per garantir-ne la conservació i el condicionament per tal de ser exhibida.
Presentació del projecte
Lídia Font (MUHBA)
Consideracions prèvies al tractament i plantejaments de futur
Carla Puerto (MUHBA) i Anna Lázaro (MUHBA)
Història de la bandera
Josep Bracons (MUHBA)
El teixit: característiques, estat de conservació i previsió de la resposta als tractaments
Luz Morata i Carme Masdeu, conservadores restauradores de teixits.
El suport de fusta i la seva repercussió en l'estat de conservació de la bandera
Voravit Roonthiva i Ruth Bagan, conservadores restauradores de fusta.
La policromia: cerca d'un tractament compatible amb la conservació del teixit
Esther Martínez, conservadora restauradora de pintura
Desenvolupament dels treballs de conservació i restauració: complexitat i reflexions pràctiques.
Debat amb Luz Morata, Carme Masdeu, Voravit Roonthiva, Esther Martínez, Anna Lázaro. Moderació: Lídia Font

32    Jornada. Perseguits i salvats. La fugida dels refugiats jueus durant la II Guerra Mundial a través dels Pirineus
17 i 18/3/2014. Organitza: Diputació de Barcelona dins el programa europeu "Europe for Citizens" i MUHBA. 
Durant la II Guerra Mundial (1939-45) milers de persones, entre seixanta mil i vuitanta mil, majorment jueus, però també resistents i soldats, van creuar els Pirineus fugint de la barbàrie nazi. Les xarxes d’evasió els portaven a Barcelona, on molts van continuar el camí cap a la llibertat.

33    Seminari. La recuperació de les pintures de la domus romana d'Avinyó, 15
10/4/2014
Les excavacions arqueològiques dutes a terme entorn al carrer Avinyò núm. 15 van posar al descobert una domus romana de segle I d.C. Destaca pels seus mosaics i les belles decoracions pintades que s’han conservat fins els nostres dies.
El projecte d'Avinyo, 15, en el marc del Pla Barcino
Carme Miró (Pla Barcino)
Les pintures de la domus d'Avinyo: context històric i metodologia
Júlia Beltran de Heredia (MUHBA) i Lídia Font (MUHBA)
Els esquemes compositius i la iconografia
Alicia Fernández (Universitat de Múrcia)
La restauració
Lídia Font (MUHBA) i Sílvia Llobet (conservadora restauradora)
Debat general
Moderació Joan Roca (MUHBA)
Cloenda
Carme Miró (Pla Barcino) i Joan Roca (MUHBA)

34    Jornada. Alimentar Barcelona. De la protecció a la regulació, 1820-1930
8 i 9/5/2014. Coordinació científica Mercè Renom, Comitè organitzador Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i Museu d’Història de Barcelona i Coordinació tècnica Elisenda Curià i Gerard Preminger.
L'alimentació d'una ciutat com Barcelona és un important repte polític, econòmic i social que pot ser analitzat amb perspectiva històrica. Aquestes jornades presenten els grans canvis que es van produir en el sistema de proveïment alimentari de la ciutat entre principis del segle XIX i principis del segle XX, i són una continuació de les Jornades celebrades al MUHBA el maig de 2013, dedicades als temps medievals i moderns.
Taula 1: La liberalització del mercat alimentari:  
La recepció de les idees “liberals” i el seu reflex en els debats sobre la reforma del mercat alimentari
Antoni Domènech, Facultat de Ciències Econòmiques. Universitat de Barcelona
La transformació liberal a l’àmbit jurídic i els seus efectes en el mercat alimentari barceloní
Elena Roselló Chérigny i Montserrat Baget, Història del Dret i de les Institucions. Universitat Pompeu Fabra
Liberalisme i proveïment alimentari a la ciutat de Barcelona
Ramon Arnabat, Grup Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània. Universitat Rovira i Virgili
Taula 2: Els nous models comercials i la fiscalitat
El subministrament de cereals i farina a Barcelona durant el segle XIX
Pere Pascual, Centre d’Estudis Antoni de Capmany. Universitat de Barcelona
Efectes de les revoltes populars en les polítiques de proveïment alimentari de la ciutat a mitjan segle XIX
Joan Fuster, Universitat Oberta de Catalunya
La reforma tributària de 1845 i les respostes polítiques i socials
Mercè Renom, Grup Treball, Institucions i Gènere. Universitat de Barcelona
Taula 3: La transformació de la funció municipal: del proveïment alimentari al control
Dels decrets liberalitzadors a la creació de la xarxa de mercats municipals
Manuel Guàrdia i José Luis Oyón, Universitat Politècnica de Catalunya
Les polítiques alimentàries dels ajuntaments del sexenni
Marició Janué, Universitat Pompeu Fabra
Els mercats alimentaris de principis del segle XX: municipi i associacions de venedors i botiguers
Montserrat Miller, Marshall University
Taula 4: L’administració municipal i els altres agents del proveïment alimentari
El control sanitari dels mercats alimentaris barcelonins
Joaquim M. Puigvert, Universitat de Girona
Les cooperatives de consum
Ivan Miró, Sociòleg
Les vaqueries, les empreses lleteres i el control municipal
Ismael Hernández i Josep Pujol, Grup Salut, Alimentació i Mortalitat. Universitat Autònoma de Barcelona
Taula 5: El consum diferenciat 
Alimentació, salut i nivells de vida a la Barcelona industrial (1850-1936)
Xavier Cussó, Grup Salut, Alimentació i Mortalitat. Universitat Autònoma de Barcelona
Nutrició i gènere a la Barcelona obrera: fisiologia, treball o privilegis?
Cristina Borderías, Grup Treball Institucions i Gènere. Universitat de Barcelona
Alimentació i salut de la població infantil
Francesc Muñoz-Pradas i Roser Nicolau-Nos, Grup Salut, Alimentació i Mortalitat. Universitat Autònoma de Barcelona

35   Seminari. Música i política. La cort de Carles III i l’atracció de Barcelona a Europa, 1705-1713
19/6/2014. Tess Knighton (Coord.)
L’objectiu del seminari és aprofundir en el coneixement de les xarxes musicals que es creen entre Barcelona i altres capitals europees, com ara Viena, Nàpols, Madrid i Lisboa, a les primeres dècades del segle XVIII i dels repertoris musicals en un moment històric de molta transcendència per al desenvolupament de les arts. Intervencions: Juan José Carreras (Universidad de Zaragoza), José María Domínguez (Universidad de La Rioja), Andrea Sommer-Mathis (Universität Wien) i Álvaro Torrente (Universidad Complutense de Madrid). Coordinadora: Tess Knighton (ICREA/ CSIC).

36    On site and On location: Digital Heritage amd the 21 st Century Museum
Victoria Szabo, 26/6/2014
 
37    Seminari. Museologies. Monestirs en guerra vs Fabra fa museu
(Objectes, documents, relats. La perspectiva museològica), 
10/7/2014.
“Monestirs urbans en temps de guerra” i “Fabra i Coats fa museu” són dues exposicions que plantegen qüestions sobre l’ús selectiu i massiu d’objectes i de documents en un entorn expositiu eficaç que el seminari es proposa de debatre.
 
38    Jornades. L'església a Catalunya i la guerra de successió
5 i 6/10/2014. Organitza: SAF, Servei d'Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines amb la col.laboració del MUHBA.
Les jornades volen ser un espai comú d’aportacions i reflexió entorn el paper que va desenvolupar l’Església catalana, entesa en un sentit ampli (Papat, bisbes, catedrals, clergues, parròquies, monestirs, convents, institucions de beneficència…), al llarg de la Guerra de Successió: el seu posicionament, les seves vivències i els seus protagonistes.
 
39    Jornada. El turó de la Rovira. Criteris d'intervenció i recuperació patrimonial d'un espai arqueològic de la Guerra Civil i de la postguerra
12/11/2014. Elisenda Curià (Coord. tècnica)
La bateria antiaèria del Turó de la Rovira representa un dels conjunts patrimonials més ben conservats de la Guerra Civil i, sobre seu, els testimonis del barri dels Canons mostren l’enginy constructiu dels seus habitants en una ciutat de postguerra que creixia sense disponibilitat d’habitatges. A la jornada s’explicaran els criteris d’intervenció arqueològics, arquitectònics i de restauració que s’han aplicat en la recuperació dels elements constructius conservats al llarg de la història, a fi de crear un nou espai públic d’interès cultural i museístic per a la ciutat.
Obertura institucional
Francina Vila i Valls (Regidora del Districte d’Horta-Guinardó)
El patrimoni preservat de la Guerra Civil
Joan Villarroya (UB)
Els elements patrimonials relacionats amb la defensa de la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil: conèixer, intervenir, difondre
Ramon Arnabat (URV)
Història de les intervencions al Turó de la Rovira
Carme Miró (Servei d’Arqueologia de Barcelona)
Interès històric i arqueològic de la bateria antiaèria del Turó de la Rovira
Jordi Ramos (arqueòleg)
El projecte del MUHBA al Turó de la Rovira
Carme Garcia (MUHBA) i Joan Roca (MUHBA)
Debat general
Moderació: Ramon Arnabat (URV)
Projecció del documental "La intervenció invisible"
Presentació a càrrec de Carlota Coloma i Adrià Lahuerta (directors del documental)
Projectar en un paisatge patrimonial
Imma Jansana (arquitecte) i Jordi Romero (arquitecte)
El projecte de restauració-conservació de les restes arqueològiques i històriques del Turó de la Rovira
Lídia Font (MUHBA)
Reflexions metodològiques i criteris d'intervenció sobre el conjunt patrimonial del Turó de la Rovira
Taula-debat entre Fernando Álvarez i Oriol Hostench (professors del Màster de restauració de Monuments-UPC) i Joan Roca (MUHBA)
Debat general
Moderació: Marta Iglesias
Cloenda
Joan Roca (director del MUHBA)
 
40    Seminari. La regulació municipal de la vida urbana a Barcelona, segles XIV-XVI. Potencials i conflictes
4 i 11/12/2014
El seminari presentarà com els barcelonins de diferents oficis, estaments socials i confraries, entre d'altres adscripcions, van modelar les seves opcions gràcies a la capacitat normativa municipal, així com els conflictes que van sorgir entre l'interès comú i els interessos particulars.
Ordonaren los consellers e prohòmens de la dita ciutat. La capacitat de Barcelona d'organitzar la seva vida quotidiana
Carles Vela, historiador
Lobbies a Barcelona a la baixa edat mitjana? Ús i abús de la capacitat normativa municipal.
Carles Vela, historiador
 
41    Taller. Barcelona i el cinema. 1898-1936
20/1/2015
3er taller sobre representació de la ciutat. Intervencions: Romà Gubern, Jean-Claude Seguin i Palmira González. L’analisi del cinema documental sobre Barcelona i sobre els escenaris per a pel.lícules de ficció rodades a la ciutat, permet visualitzar i analitzar els paisatges humans i urbans del primer terç del segle XX, i alhora s’aborden les diferents maneres de mirar-los, de representar la ciutat.
 
42    BCN Hagadàs. Història, narrativa i llegat artístic
24 i 25/3/2015. Coordinació científica: Ana Bejarano, Josep Lluís Carod-Rovira i Manuel Forcano,
L’aljama de Barcelona era la comunitat jueva més important de Catalunya i de tota la corona catalanoaragonesa i estava relacionada amb les comunitats de la mediterrània, de la Provença i del nord d’Europa, florint-hi una brillant activitat cultural. El segle XIV va ser el període d’esplendor de l’art gòtic i de la il·luminació dels llibres jueus, com les hagadàs, que destaquen per la quantitat d’exemplars conservats així com per la qualitat de les miniatures que contenen, i que han esdevingut un dels testimonis més preuats del llegat dels jueus catalans.
Les hagadàs catalanes
Presentació a càrrec de Manuel Forcano
El context social i cultural de l'hagadà
Katrin Kogman-Appel, Universitat Ben Gurion del Negev - Israel
Les hagadàs i l'art d'il·luminar
Rosa Alcoy, Universitat de Barcelona
El cicle de l'Èxode en les hagadàs catalanes: les deu plagues d'Egipte
Alba Barceló, Universitat de Barcelona
Hagadàs, simbologia i comunitat
Presentació a càrrec d'Ana Bejarano
Esperança i desesperança. La vida dels jueus a Barcelona com es reflecteix des d'una micrografia del Mahzor català
Dalia Ruth Halperin, Talpiot College of Education, Israel
Afecte, emoció i imaginació: la "vida interior" de les hagadàs
Marc Michael Epstein, Vassar College, EUA
Hagadà de Sarajevo
Presentació a càrrec de Josep Lluís Carod-Rovira
La joia de la iconografia: l'Hagadà de Sarajevo
Aleksandra Buncic, Universitat de Zagreb i Comissió per la Preservació dels Monuments de Bòsnia i Hercegovina
The People of the Book (Els guardians del llibre) sobre l'Hagadà de Sarajevo
Geraldine Brooks, premi Pulitzer, autora de la novel·la
Les hagadàs i el seu llegat: reflexions finals
Taula debat amb la intervenció dels ponents
 

43    Seminari: La gestió dels arxius arqueològics
29 i 30/10/2015
L’Arxiu Arqueològic del MUHBA obre un debat sobre la renovació dels protocols amb vista a millorar l’eficiència i l’eficàcia dels processos de neteja, inventari, classificació i emmagatzematge, convidant centres similars d’altres ciutats d’Europa.
Obertura
Emili Revilla, responsable de l’Arxiu Arqueològic del MUHBA, Lídia Font, conservadora en cap del MUHBA i Joan Roca, director del MUHBA
Marc normatiu dels arxius arqueològics a Catalunya
Gemma Hernández, Arqueòloga territorial, Serveis Territorials del Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya
L’Arxiu Arqueològic del Museu de Londres
Francis Grew, Conservador en cap i coordinador en la gestió de l’Arxiu Arqueològic del Museu de Londres
La gestió arqueològica a França: entre iniciatives locals i responsabilitats estatals, el model de la regió de Lorena
Rolande Simon-Millot,Conservadora en cap, Centre de Conservation et d’Étude de Lorraine, Service Régional de l'Archéologie
L’Arkeologi Museoa de Bizkaia: un nou arxiu de la cultura material del territori
Iñaki García Camino, Bizkaiko Arkeologi Museoa
L’Arxiu Arqueològic Municipal de Lleida
Ana Loriente Pérez, arqueòloga
L’Arxiu arqueològic del MUHBA
Emili Revilla, responsable de l’Arxiu Arqueològic de/l MUHBA i Lídia Font, conservadora en cap del MUHBA
Legislar, mantenir i gestionar els Arxius Arqueològics: reptes i necessitats
Taula debat amb Lidia Font, Iñaki García Camino, Francis Grew, Gemma Hernández, Ana Loriente Pérez, Emili Revilla i Rolande Simon-Millot. Presentació i moderació: Núria Miró, MUHBA
Cloenda
Joan Roca, director del MUHBA
Visita a l’Arxiu Arqueològic i al Centre de Col·leccions del MUHBA
A càrrec de: Emili Revilla, Núria Miró, Lídia Font i Anna Lázaro

44    Jornada. Estimul'Art: museus i alzheimer: memòria i emoció
18/9/2015
Amb motiu del Dia Internacional de l’Alzheimer, la Fundació ACE, el Museu Marès i el MUHBA organitzen una jornada per exposar els resultats del programa d’investigació conjunta dut a terme el 2014-15. El Projecte Estimul'Art, que duen a terme el Museu Frederic Marès i el Museu d'Història de Barcelona, conjuntament amb la Fundació ACE, té per objectiu mostrar com la bellesa i el coneixement que proporcionen els museus pot ajudar a viure més plenament, quan l'Alzheimer i altres malalties afecten les nostres capacitats cognitives.
Tu, jo i l’Alzheimer…
Mercè Boada, directora mèdica de Fundació ACE
Què estem investigant sobre l’Alzheimer?
Agustín Ruiz, director de recerca de Fundació ACE
Estimul’Art: art, història i memòria
Antoni Gelonch, president dels cercles del Museu d’Història de Barcelona i del Museu Frederic Marès i patró de Fundació ACE
Estimul’Art: la visió dels cuidadors professionals
Maribel Vera, Unitat d’Atenció Diürna de Fundació ACE
Estimul’Art: la visió des del Museu
Gemma Bonet (MUHBA) i Joan Miquel Llodrà (MFM)
Estimul’Art: els resultats
Amèrica Morera, sotsdirectora de la Unitat d’Atenció Diürna de Fundació ACE
Estimul’Art: el futur
Joan Roca, director del MUHBA, i Josep M. Trullén, director del MFM

45    Col.loqui. L'impacte de la guerra tres generacions després. 75è aniversari de la Guerra Civil 
23/10/2015
Organitzat per l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del Franquisme en col·laboració amb el MUHBA.
Col·loqui amb l’historiador Javier Tébar i Enric Pubill, president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. Precedit de la projecció del documental La huella de los abuelos, de Xosé Abad.

46   Seminari. La Barcelona deportada. 70 anys de l’alliberament dels camps nazis
10/11/2015
Barcelona va ser, entre totes les ciutats de l'Estat, la que va aportar el major nombre de víctimes. Se sabia que poc més de 600 deportats i deportades havien viscut a la ciutat, però les recerques posteriors han doblat aquesta xifra. Persones de procedències diverses, però totes vinculades a Barcelona, que van patir la deportació als camps d'extermini hitlerians durant la Segona Guerra Mundial. La videoinstal·lació mostra el paper de la ciutat en el mapa convuls de l’Europa de mitjan segle xx.
La Barcelona deportada
Juan M. Calvo Gascón, historiador
Debat
Juan M. Calvo Gascón, Rosa Toran i Ferran Palau, Amical de Mauthausen. Moderació: Joan Roca.
Overtura de la videoinstal.lació

47    Jornades. Paisatges urbans emergents
2015- 2018 

Sessió IEl patrimoni fabril
19/11/2015
Mercat d’idees Eix de Pere IV
Presentació d’estudis, materials i propostes. Diàleg a partir de la visita a l’exposició Interrogar l’Eix de Pere IV, en format de pluja d’idees. Kike Bela (La Escocesa), Jordi Callejón (Taula Eix Pere IV), Gemma Canela (Taula Eix Pere IV), Salvador Clarós (AWPN), Lali Davi (La Col), Maria Espinosa (Taula Eix Pere IV), Marc García (Rebobinart), Mònica Garriga (SqKm), David Gómez (Amical Wikimedia), Clea Granados (Emuve), Elia Hernando (arquitecta), Albert Martín (Taula Eix Pere IV), Francesc Muñoz (UAB), Josep Maria Navarro (coop. Desenvolupament Comunitari), Montserrat Pallarés (UAB) i Lluís Sales (historiador)
El projecte MUHBA OLIVA ARTÈS i l’exposició Interrogar Barcelona. De la industrialització al segle XXI
Visita comentada i crítica a càrrec dels comissaris de l’exposició Sebastian Balfour (LSE), Manel Guàrdia (ETSAB), Marina López (historiadora), Joan Roca (MUHBA) i Àlex Sànchez (UB)

Sessió II. El patrimoni fabril
17/12/ 2015
4t taller sobre representació de la ciutat. Les antigues fàbriques i el seu entorn tècnic i social constitueixen elements valuosos en la configuració del paisatge dels antics barris industrials i obrers. En aquest seminari-taller es presentaran estudis relacionats amb les propostes de tractament del paisatge fabril, tant des de la perspectiva teòrica com de la seva aplicació pràctica. Les antigues fàbriques i altres elements del llegat fabril han obtingut un reconeixement creixent en la configuració significativa dels paisatges urbans tant del nucli històric de la ciutat com dels antics barris industrials i obrers.
Empremptes patrimonials del bressol industrial. Ciutat vella
Els testimonis fabrils a Ciutat Vella
Mercè Tatjer (UB), Francesc Caballé (VECLUS) i Jaume Artigues (arquitecte)
Contrapunt: La Casa Parès
Assunpció Feliu (vicepresidenta AMCTAIC, presidenta E-FAITH)
Debat
Els ponents, Santiago Ibarra (Conseller Districte de Ciutat Vella) i Jordi Rabassa (historiador i conseller tècnic de Ciutat Vella)
La ciutat del treball com a patrimoni
El patrimoni d’habitatge obrer a Barcelona
Presentació José Luis Oyón (ETSAV-UPC)
Contrapunt: Història i memòria del Bon Pastor
Antoni Remesar (UB) i Tomeu Vidal (UB)
Debat
Els ponents, Mercè Tatjer (UB), Salvador Angosto (professor) i Carme Turégano (gerent del Districte de Sant Andreu)
MUHBA Fabra i Coats: la història del treball i la ciutat
Presentació Joan Roca (director del MUHBA)
Contrapunt: Història i memòria de la Maquinista
Montserrat Milà (presidenta de la Fundació històrico-social de la Maquinista i Macosa)
Debat
Els ponents, Jaume Seda (CEII), Lluís Sales (historiador), Antoni Martínez (Associació d’Amics de la Fabra i Coats), Juanjo Romero (Grup TIG-UB) i Suso López (conseller Tècnic del Districte de Sant Andreu)
El patrimoni industrial al front litoral. El Poblenou
El patrimoni industrial de Barcelona. Tèndències recents
Presentació Mercè Tatjer (UB)
Contrapunt 1: Les tres xemeneies de la tèrmica del Besòs, patrimoni metropolità?
Jaume V. Aroca (periodista), Francesc Muñoz (UAB) i Francesc Magrinyà (UPC)
Contrapunt 2: Patrimoni i usos de Can Batlló
Col.lectiu LaCol
Contrapunt 3: Can Ricart, el sistema energètic
Adelina Casanovas i Marc Aureli Santos (arquitectes)
Patrimoni i espai públic
Conferència per Jordi Borja, geògraf urbanista
Eix Pere IV. Del patrimoni al paisatge. Canvis i permanències
Taula de debat amb Federico Wulff (Cardiff University), Elia Hernando (arquitecta), Salvador Clarós (AVVPN), Ferran Sagarra (ETSAB-UPC), Antoni Vilanova (AADIPA-COAC), Francesc Muñoz (UAB) i Marc Andreu (conseller Tècnic del Districte de Sant Martí)

Sessió III. Nodes del carrer Pere IV
2/4/2016
En aquesta tercera jornada els temes se centraran en els nodes patrimonials de l’Eix Pere IV i en les modalitats d’intervenció en aquest carrer que articulen la història i la memòria del Poblenou, el principal districte industrial de Barcelona de mitjan segle XIX a avançat el segle XX.
Oliva Artés i la Milla d’Or del patrimoni fabril
Joan Roca, director MUHBA
Parc Central – Can Ricart
Taula Eix Pere IV i EMUVE, equip de Federico Wulf i Melina Guirnaldos
Sagrat Cor – Escocesa
Aurora López
Cal l’Illa, Perú – Pere IV
María Rubert de Ventós, ETSAB
Pere IV – Passatge Trullàs
Taula Eix Pere IV, Holger August, arquitecte
Eix Pere IV, la perspectiva des del Districte de Sant Martí
Marc Andreu, Districte de Sant Martí

Sessió IV. Can Ricart i altres espais patrimonials de l’Eix Pere IV
5/11/2016
Projecte EMUVE Unit Barcelona: plantejament teòric, objectius i metodologia
Federico Wulff Barreiro (WSA-Cardiff) i Salvador Clarós (Associació de Veïns del Poblenou)
Estratègies de recuperació urbanística: noves propostes d’estudi
Rebeckah Lindsay, Connor Waters, Alice Hiley, Emma Thomas i Eleonora Bosnan (WSA-Cardiff)
La maqueta del projecte Scan Poblenou. Disseccions des de Pere IV del Grup Urbanisme X2.
Comentaris a càrrec de Maria Rubert, Àlex Giménez, Eulàlia Gómez, Anna Majoral i Daniel Navas
Producció, indústria i elaboració agroalimentària: escola de gastronomia i mercat de productes biològics
Debat amb la participació de Rebeckah Lindsay i Connor Waters (WSA-Cardiff)
Resiliència, integració social i reciclatge urbà
Debat amb la participació d'Alice Hiley i Emma Thomas (WSA-Cardiff).
Urbanisme col·laboratiu i economia social
Debat obert amb la participació d'Eleonora Bosnan (WSA-Cardiff).
Proposta de senyalística per a l'Eix Pere IV. Interpretació històrica i patrimonial
Lluís Sales, historiador.
Can Ricart i altres espais patrimonials de l’Eix Pere IV
Debat final amb Federico Wulff Barreiro, Salvador Clarós, Rebeckah Lindsay, Connor Waters, Alice Hiley, Emma Thomas, Eleonora Bosnan, Maria Rubert i Anna Majoral. Moderació: Joan Roca, MUHBA

Sessió V. El patrimoni industrial i la identitat europea. La perspectiva de Flandes i Barcelona
08.04.2017
El patrimoni industrial: la rellevància de la societat civil i de les associacions en la seva preservació
Assumpció Feliu, AMCTAIC
El patrimoni industrial: perspectiva de Flandes
Adriaan Linters, KLEIO Heritage Consultants
El patrimoni fabril a Barcelona: situació actual
Mercè Tatjer, historiadora, UB
Contrapunt 1: El patrimoni industrial del Poble Nou
Antoni Vilanova, arquitecte
Contrapunt 2: El patrimoni industrial a Ciutat Vella
Jaume Artigues, arquitecte
Contrapunt 3: El patrimoni industrial a Sant Andreu
Jordi Rogent, arquitecte
Apunts de cloenda
Joan Roca, director del MUHBA

Sessions VI-IX. Llegats singulars a Barcelona
31/5, 07/06, 05/07 i 26/ 07 del 2017
En el marc del màster internacional Intervenció en el paisatge i gestió del patrimoni, organitzat per la UAB i el MUHBA, es proposa un cicle de vuit conferències que incidirà en diversos aspectes de les relacions entre patrimoni i paisatge urbà diferenciant les possibilitats d’intervenció i gestió en el paisatge urbà i el patrimoni en dos sentits.
Ordinary landscapes and urban heritage in Europe
Bas Pedroli, director d'UNISCAPE, Xarxa Europea d’Universitats per a la Implementació de la Convenció Europea del Paisatge. Universitat de Wageningen, Holanda. Visita taller a les restes patrimonials del turó de la Rovira
Patrimonis emergents per reciclar paisatges
Juanjo Galán, Alvar Aalto University, Hèlsinki. Visita taller al sistema de la Casa de l’Aigua de Trinitat Vella i Nova
Smartscapes: urban heritage in the era of the digital society
Victoria Szabo, Trinity College of Arts and Sciences, Duke University, Durham, Estats Units. Visita taller a Oliva Artés 
The new sublime: on heritage landscapes
Simon Morley, Dankook University, Corea del Sud.
Projecció de l’audiovisual: Els últims 10 dies de les xemeneies, de Christopher Willan

Sessions X-XII. El patrimoni en els límits 
3/5, 24/5 i 14/6 de 2018
La ciutat construïda com a paisatge: lectures patrimonials en el segle XXI
Alessandro Balducci, Politecnico di Milano
Patrimonis emergents en el límit urbà: la perifèria de la ciutat com a ecotò patrimonial
Maria Rosario Oliveira, Universidade de Lisboa
Streetscapes: el carrer com a paisatge patrimonial
Kris Scheerlink, KU Leuven

Sessió XIII. Patrimonis blaus: innovar en el relat de l'aigua i la ciutat
29/9 i 27/10 de 2018. Coordinació científica: Manel Martín Pascual 
Amb una tradició històrica ja bimil·lenària el diàleg aigua i ciutat, aigua i territori, ha deixat en el cas de Barcelona una profunda empremta. Aquest ric i interessant patrimoni des de la nostra mirada actual se’ns mostra amb una gran potencialitat que cal reivindicar. 
Aigua Km0. El patrimoni de les fonts, les mines i els pous de la plana de Barcelona
Canvis i fluctuacions de l’aigua km0. Lisboa i altres casos
Albert Cuchí, UPC
Aigua viva com a patrimoni
Joan Gaya, enginyer industrial i expert en gestió de l’aigua
Km 2,790, patrimoni de la Trinitat Vella
María José Durán, Associació per a la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de la Trinitat Vella
El micropatrimoni de l’aigua
Arnaldo Gil, Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris
Una mirada al patrimoni de l’aigua de Sant Andreu des del segle XXI
Jordi Petit, Centre d’Estudis Ignasi Iglésias
La mina de Can Travi. 160 anys d’aigua corrent a Horta
Juanjo Fernández Rodríguez, EL POU-Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada
La torre de les Aigües, del Besòs al Poblenou
Jordi Fossas Bonjoch, arquitecte i president de l’Arxiu Històric del Poblenou
L’ús de l’aigua de les fonts de Montjuïc
Oriol Granados, Centre d’Estudis de Montjuïc
Altres propostes
Debat general i conclusions

Modera: Manel Martín Pascual, Centre d’Estudis Ignasi Iglésias
La portada d'aigües a la ciutat
El proveïment inicial de Barcelona: l’aqüeducte de Barcino
Carme Miró, Servei d’Arqueologia de Barcelona
El patrimoni de l’aigua a la Barcelona medieval i moderna: el rec Comtal
Enric H. March, historiador
Les captacions de Montcada en època contemporània: la mina i la Casa de les Aigües de Montcada
Tania Galán, Museu Municipal de Montcada
Dos mil anys d’història i patrimoni de l’aigua a Barcelona: de l’aqüeducte romà a la portada d’aigua del Ter
Manuel Guardia, UPC
Conservació i restauració del patrimoni de l'aigua: divulgació i reconeixement social
Jaume Busquets i Maria Llinàs, arquitectes directors del XLIè Curset AADIPA "Camins d'aigua: restauració i ús del patrimoni hidràulic"
El servei de Barcelona des de la construcció de l’Eixample: les centrals del Besòs i Cornellà d’Aigües de Barcelona
Sonia Hernández, Museu Agbar de les Aigües
Impacte social i educatiu del patrimoni de l’aigua
José Luis Conejero, president de l'AVV de Montcada Can Sant Joan i membre de la Taula Comunitària del Rec Comtal
Debat general i conclusions
Modera: Manel Martín Pascual, Centre d’Estudis Ignasi Iglésias
La Casa de l’Aigua. Comportes, conductes i dipòsits
Visita comentada a tot el conjunt patrimonial amb l’acompanyament del MUHBA

48    Seminari. Europa i Amèrica, Barcelona i l'Havana, 1765-1929
Gener 2016
El cicle aborda la història compartida entre Barcelona i l'Havana posant èmfasi en les xarxes comercials i els fluxos migratoris entre ambdues ciutats, sense oblidar el marc polític d'aquest contacte intens, tant abans de la independència de Cuba el 1898 com en les dècades posteriors. Hi intervindran: J. M. Fradera, M. Rodrigo Alharilla, A. García Balañà i J. Moisand. 
Presentació de documental L’Havana i Barcelona. Història de dues ciutats, 1779-1936 . MUHBA i Oficina del Historiador de la Ciudad de La Habana (OHCH). Documental promogut per l’Ajuntament de Barcelona, agermanat amb l’Havana des de 1993, a través de la seva línia de cooperació internacional. Veure documental 

49   Seminari. La construcció de la Carta Històrica de Barcelona
15/3/2016.
La formalització científica i tècnica d’un nou instrument de consulta per a la història de Barcelona que permet, en una successió cartogràfica georeferenciada, cobrir des de Barcino fins a la ciutat del final del segle XX.
Presentació del projecte per part del Museu d'Història de Barcelona
Joan Roca i Ramon Pujades
Presentació Carta Històrica de Barcelona
Oriol Hostench, Pablo Martínez i Mar Santamaría
Travelling dels segles
Oriol Hostench
Metodología
Pablo Martínez
Explicació d'usos del web
Mar Santamaría

50    Seminari. Les lluites per la imatge de la ciutat.
7,14,21 i 28/4 i 5 i 12/2016.
El seminari s’organitza entorn de l’exposició Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004 a La Virreina Centre de la Imatge i es vincula amb el Seminari de representacions urbanes del MUHBA. En sis sessions de debats, s’aborda un recorregut històric, visual i urbanístic, per a la producció i difusió d’una iconografia fotogràfica de Barcelona. Sessió inaugural al MUHBA dijous 7 d’abril. Sessions del 14, 21 i 28 d’abril i del 5 i 12 de maig a La Virreina. 2016
Primeres iconografies fotogràfiques de Barcelona al segle XIX
Jep Martí, Núria F. Rius i Rafel Torrella
Al voltant del 1909: la ciutat proletària i el sorgiment del fotoperiodisme
Andrés Antebi, Jordi Calafell i Ivan Miró
Els anys trenta, de la vida moderna a la Guerra Civil
Teresa Ferré, Juan Naranjo i Josep Maria Rovira
Barcelona durant la dictadura. La imatge humanista del desenvolupament econòmic a la pàgina impresa
Jaume Fabre, Javier Ortiz Echagüe i Isabel Segura
Reconstruccions de Barcelona. El moviment veïnal i el nou documentalisme als setanta
Marc Andreu, Eugenio Madueño i Cristina Zelich
Del 92 al 2004: màrqueting urbà i nous moviments socials
Mari Paz Balibrea, Jordi Bonet i Carles Guerra

51   Jornades. Els gremis de Barcelona
12 i 14/4/2016.
Projecte de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i el MUHBA. Els gremis han modelat la xarxa social de les ciutats europees durant molts segles, des de l’edat mitjana fins a la revolució industrial. A Barcelona, la toponímia urbana, amb el nom de carrers d’oficis, ho demostra a bastament. La historiografia municipal ha estat orgullosa de l’existència dels gremis que, fins al 1714, a través del Consell de Cent, van participar en el govern de la ciutat. Lloc: AHCB.
Taula 1: Historiografia i fonts
El prestigi dels gremis a Barcelona: fonament historiogràfic
Ramon Grau, historiador
Els fons documentals gremials de la ciutat de Barcelona
Àngels Busquets, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Taula 2: La societat gremial
L’evolució de les confraries medievals
Jaume Riera, historiador
La participació política dels menestrals en el govern de la Barcelona Medieval
Eduard Juncosa, Universidad Complutense de Madrid
Els gremis i el govern municipal: participació i representació corporativa al Consell de Cent en època Moderna
Jaume Dantí, Universitat de Barcelona
L’exigència de puresa de sang per part de col·legis i gremis de la Barcelona moderna
Josep Capdeferro, Universitat Pompeu Fabra
Les confraries devocionals a la Barcelona moderna: balanç i perspectives
Xavier Torres, Universitat de Girona
Del règim gremial al sistema liberal: menestrals, fabricants i comerciants de Barcelona, 1750-1850
Àngels Solà, Universitat de Barcelona
Dones i oficis: del gremi a la família a la Barcelona del segle XIX
Juanjo Romero, Universitat de Barcelona
Taula 3: Memòria dels gremis
La col·lecció de peces de gremis barcelonins del MUHBA
Josep Bracons, MUHBA
La presència dels gremis en la trama urbana barcelonina
Xavier Cazeneuve i Albert Cubeles, Barchinona.cat
Taula 4: Els col.legis
La regulació de l’ofici d’especier-apotecari a Barcelona
Carles Vela, historiador
Evolució institucional dels procuradors dels tribunals de Barcelona. Segles XVIII-XX
Marià Hispano, historiador
El Col·legi de la Seca Reial de Barcelona: una corporació per al personal de la casa de la moneda
Albert Estrada-Rius, Museu Nacional d’Art de Catalunya
Taula 5: La construcció i el ferro
Constructores de Barcelona: ocho siglos de historia
Francisco Martínez Hoyos, historiador
El gremi de la fusta: ordenances, tallers i conflictes
Rosa Creixell, Universitat de Barcelona
Confraria fabrorum Barchinone: l’organització dels oficis relacionats amb la indústria derivada del ferro a la Barcelona baixmedieval
Lluïsa Amenós, doctora en Història de l'Art
Taula 6: Els gramis artístics
L’organització de l’ofici i confraria dels argenters de la ciutat de Barcelona a través dels seus privilegis i ordinacions
Isabel de la Fuente Castelló, historiadora
Els vitrallers, entre els oficis del vidre i l’art de la pintura
Sílvia Cañellas, historiadora
Estudi comparatiu del gremi de ceramistes amb altres gremis d’artesans (segles XIV-XVI)
M. Carmen Riu de Martín, Universitat de Barcelona
Confratrie Librariorum civitatis Barchinone i l’ofici dels llibreters a la ciutat de Barcelona. Estudi institucional i edició de les fonts històriques (segles XVI-XIX)
Rosa Gregori, Arxiu de la Corona d’Aragó
Lluita corporativa, sotmetiment institucional i represa econòmica dels gremis de Velers i Velluters de Barcelona en els segles XVII-XVIII
Víctor Mata, historiador
Conferència de cloenda. La projecció social dels gremis
Pere Molas, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

52    Seminari. La casa Gralla, del renaixement al segle XX. Arquitectura i distinció social
3 i 5/5/ 2016
El seminari abordarà l’arribada i l’impacte dels corrents renaixentistes a l’arquitectura de Barcelona, ciutat amb un gran afecte de les seves élits per la tradició gòtica, i el cas específic de la casa Gralla, el més gran edifici privat que féu seus els codis formals del Renaixement, així com la consideració del Renaixement i del valor monumental d’alguns edificis renaixentistes barcelonins,   en especial la casa Gralla però també la Casa Clariana-Padellàs, en l'afaiçonament de Barcelona als segles XIX i XX.
La casa Gralla i la introducció de l’arquitectura renaixentista a Barcelona
Joaquim Garriga, UdG, IEC
Les vicissituds de la casa Gralla
Judith Urbano, UIC
Visita guiada a l’exposició La casa Gralla. El periple d’un monument
ubicada al MUHBA, Capella de Santa Àgata
El Renaixement com a font d'inspiració en l’arquitectura Barcelonina des del temps del Romanticisme al Noucentisme
Joan Molet, UB
La casa Padellàs, edifici viatger
Josep Bracons, MUHBA

53    Jornades. Weltliteratur i literatura comparada. Perspectiva des d’Europa'​​​​​
14 i 16/6/2016
En aquest Simposi Internacional, des de la perspectiva que poden oferir una literatura com la catalana i una ciutat com Barcelona, es debatrà la dimensió europea del Weltliteratur, tot ajudant a pensar Europa i les seves literatures. La creació, el 1827, del neologisme Weltliteratur per part de Goethe, ha estat sempre considerada l’escena fundacional de la literatura comparada.
Le concept de ‘Weltliteratur’ de Goethe – une première esquisse d’un champ littéraire international?
Joseph Jurt (Albert-Ludwigs Universität Freiburg)
Contre la guerre des étiquettes, pour le cumul des acquis
Anna Boschetti (Università Ca’Foscari Venezia)
La literatura catalana com a Weltliteratur
Antoni Martí Monterde (Universitat de Barcelona)
Georg Brandes i la Weltliteratur
Carolina Moreno (Universitat de Barcelona)
The Contexts of Literature: Mapping World Literature from Europe
Mads Rosendahl Thomsen (Aarhus Universitet)
Vers un espace logique de la littérature mondiale
Jerôme David (Université de Gènéve)
Weltliteratur y literatura sobre el mapa: hacia una lectura telescópica
Enrique Santos Unamuno (Universidad de Cáceres)
La novel·la global: Weltliteratur i Weltmarkt
Borja Bagunyà (Universitat de Barcelona)
La littérature européenne: forteresse ou lieu de passage? Réflexions sur la possibilité d'une poétique de la littérature européenne au temps de la littérature mondialisée
Pascal Dethurens (Université de Strasbourg)
Les revistes literàries: un cas extrem d’internacionalisme
Bernat Padró Nieto (Universitat de Barcelona)
Samuel Beckett o la Weltliteratur
Teresa Rosell (Universitat de Barcelona)
“La màxima diversitat en el mínim espai”. Milan Kundera i l’europeisme perifèric de les nacions petites des d’una perspectiva catalana
Neus Penalba (Universitat de Girona)
Weltliteratur ou littérature européenne: des définitions à géometrie variable
Janos Szàvai (Eötvös Loránd University-Budapest)
Premodern World Literature and the Political
Alexander Beecroft (University of South Carolina)
World Views in the Scholarly Discourse on (World) Literature: Europe and Beyond
José Lambert (K.U. Leuven and Universidade Federal de Santa Catarina-Florianopolis)
La circulation internationale des idées littéraires en Europe au temps de la globalisation
Gisèle Sapiro (CNRS-EHESS-París)
Untranslatability and the Problem of World Literature
Emily Apter (New York University)

54    Jornada. Ramon Llull i Barcelona 
2/7/2016. Coordinador: Joan Santanach Suñol, UB
Ramon Llull va ser en diverses ocasions a Barcelona. L’any 1299 va escriure-hi el Dictat de Ramon i el Llibre d’oracions, tots dos dedicats als reis. Jaume II li va concedir permís per predicar a les sinagogues i mesquites del país. El Dictat de Ramon s’ha de vincular amb la resposta que Llull va oferir al mètode de disputació dominicà, que havia donat un resultat tan incert en la disputa de Barcelona de 1263.
Barcelona en el periple vital i intel·lectual de Ramon Llull
Lola Badia, UB
L’escola lul·liana de Barcelona
Francesc Tous, UB
Ramon Llull, Jacint Verdaguer i les Perles del Llibre d’amic e amat
Ricard Torrents, UVIC, IEC 

55    Jornada. L'esquerra al sud d'Europa durant els anys setanta
10/11/2016. Coordinació científica: Javier Tébar, director de l’Arxiu Històric de CCOO de Catalunya. Comitè científic: Jordi Guixé, Steven Forti, Paola Lo Cascio, Andreu Mayayo, Carme Molinero, José Manuel Rúa, Nadia Varo
Enguany es compleixen 40 anys de les grans mobilitzacions socials que es van produir l’any 1976, durant el procés de transició de la dictadura a la democràcia a Espanya. La Fundació Cipriano García de CCOO i l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB, en col·laboració amb el MUHBA, Segle XX revista catalana d’història i el CEFID de la UAB, han programat una jornada internacional de debat centrada en l’anàlisi i la interpretació de les dinàmiques i els canvis històrics (socials, culturals, econòmics i polítics) que es van produir a les societats del sud d’Europa als anys setanta.
Obertura
Montserrat Delgado, presidenta de la Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya i Joan Roca, director del Museu d’Història de Barcelona
Conferència inaugural. L’esquerra en la dècada dels anys setanta al sud d’Europa: davant de quin punt d’inflexió es va trobar?
Geoff Eley, professor d’Història Contemporània de la University of Michigan. Presentació i moderació: Andreu Mayayo, director de Segle XX, revista catalana d’història i professor de la UB
Les dues societats: l’esquerra a Itàlia durant els anys setanta
Andrea Sangiovanni, Università di Teramo.Presentació i moderació: Paola Lo Cascio, Universidade Nova de Lisboa - ICS
L’esquerra francesa davant dels moviments socials a la dècada dels anys setanta
Xavier Vigna, Université de Bourgogne. Presentació i moderació: Nadia Varo, membre del comitè de redacció de Segle XX
Antifeixisme, anticolonialisme, antiimperialisme. L’esquerra portuguesa als anys setanta
Giulia Strippoli, Universidade Nova de Lisboa - IHC. Presentació i moderació: Steven Forti, professor de la UAB i membre del CEFID-UAB
L’esquerra grega als anys setanta: des de la clandestinitat i el radicalisme a la legalització i l’apaivagament social
Magda Fytili, Universitat d’Atenes. Presentació i moderació: José Manuel Rúa, membre del comitè de redacció de Segle XX i professor de la UB
L’esquerra a Espanya durant els anys setanta: de la mobilització antifranquista a les crisis
Carme Molinero, catedràtica de la UAB i directora del CEFID-UAB. Presentació i moderació: Jordi Guixé, director de l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB
Debat general
Presentació de llibre Las izquierdas en tiempos de transición,
PUV, 2016.
Intervindran els editors del llibre Carme Molinero i Pere Ysàs, catedràtics de la UAB i membres del CEFID

56    Els primers pagesos i el mar. Noves dades arqueològiques a Barcelona, Cadis i Marsella
19 i 20/1/2017. Coord.: Ana Gómez (UAB) i Miquel Molist (UAB).
Les jornades apunten cap a una nova visió dels coneixements tècnics, l’organització i les activitats i assentaments de les primeres comunitats pageses a l’occident de la Mediterrània remarcant la relació d’aquests grups amb el mar.
El Neolític antic a la regió de Marsella i la seva relació amb el Mediterrani
Ingrid Senépart, INRAP. UMR-TRACES
Barcelona i el mar durant el Neolític Antic: noves dades i nous reptes
Miquel Molist, UAB i Anna Gómez Bach, UAB
El Neolític a la badia de Cadis i la seva relació amb l’estret de Gibraltar Eduardo
Vijande Vila, Universitat de Cadis
La Marmotta i sistemes de navegació al Neolític antic
Mario Mineo, Museu Nacional Prehistòric Etnogràfic Luigi Pigorini
Geomorfologia de les zones de costa
Presentació de comunicacions Moderació: Santi Riera, UB i Ramon Julià, CSIC
Presentació del llibre La Prehistòria al Pla de Barcelona
Editat per Miquel Molist i Anna Gómez i publicat pel Museu d’Història de Barcelona
A l’acte s’impartirà la conferència L’homme néolithique et la mer: diffusion et évolution des premières sociétés paysannes en Méditerranée
Càrrec de Jean Guilaine, professor honorari del Collège de France
Recursos marins i la seva explotació
Presentació de comunicacions Moderació: Jordi Nadal, UB
oves metodologies d'investigació per a l'anàlisi de la interrelació entre els grups humans i el mar a la Prehistòria
Presentació de comunicacions Moderació: Eva Fernández, Durham University

57    Seminari. Habitar Barcelona al segle XX. Accés a l'habitatge, veïns i ciutat, 1945-1992
22/3/2017. Coordinació: Amador Ferrer, arquitecte. Carme Trilla (economista), Marc Andreu (historiador i periodista), Joan Roca (director del MUHBA)
La jornada advoca per una particular –i innovadora– interpretació històrica de la Barcelona de la segona meitat del segle XX. Es defineix un cicle històric que comença amb l’arribada massiva d’immigrants a Barcelona, l’auto-construcció i l’accés diferit a la propietat de l’habitatge a través dels polígons, i que arriba fins als Jocs de 1992, que coincideixen amb l’amortització de les hipoteques i la consolidació de la propietat.
La transformació del règim de tinença de l’habitatge. El cas de Barcelona
Carme Trilla, economista
Inici i trajectòria del moviment veïnal a Barcelona
Marc Andreu, historiador i periodista
Perifèries urbanes, propietat de l’habitatge i cohesió social
Joan Roca, director del MUHBA
Polígons d’habitatges i conflictivitat urbana: particularitats barcelonines
Amador Ferrer, arquitecte

58    Seminari. Reinventar el museu de la ciutat

Sessió I. L’espai central del MUHBA i el seu entorn
25/04/2017
Amb aquest col·loqui comença el seminari taller del MUHBA sobre els museus de ciutat i la ciutadania al segle XXI, en el marc del qual es presentaran, en format de visites debat, projectes de diferents museus europeus. El seminari taller forma part de les reflexions que el MUHBA aspira a compartir amb la ciutadania i amb els altres museus membres de la seva xarxa, la City History Museums and Research Network of Europe, i amb el CAMOC, l’organització dels museus de ciutat de la UNESCO/ICOM, de cara a l’Any Europeu del Patrimoni Cultural 2018.  
Entorn: El paper urbà i monumental del barri Gòtic al segle XXI
Joan Ganau, Universitat de Lleida
Lloc: La Casa Padellàs, inserció i trajectòria d’un edifici mòbil fet museu
Josep Bracons, MUHBA
Funció: Els museus de ciutat: noves estratègies com a espais de ciutadania
Joana Sousa Monteiro, Museu de Lisboa i ICOM/CAMOC
Ideació: La reinvenció i reforma de la Casa Padellàs com a espai nuclear de relats urbans
Joan Roca, MUHBA
La Casa Padellàs i les vistes a l’entorn urbà des de la seva galeria
Joan Ganau, Josep Bracons, Joana Sousa i Joan Roca (moderador)

Sessio II:

Sessió III: La renovació dels museus de ciutat a Europa
23/10/2017
En aquest seminari, tercera part de “Reinventar el museu de la ciutat”, es convoquen cinc museus europeus d’història de ciutats que recentment han renovat els seus projectes museològics i espais o bé es troben en procés de reforma. Amb els museus de ciutat de Berlín, Viena, Hèlsinki i Luxemburg i el mateix MUHBA compartirem les motivacions, els objectius i els processos de renovació integral d’aquests museus i hi dialogarem.
La renovació dels museus de ciutat a Europa: objectius, concepte i projectes. Presentació de casos
Presideix: Renée Kistemaker, consultora de l’Amsterdam Museum
Wien Museum
Ursula Storch, vicedirectora
Helsinki City Museum
Tiina Merisalo, directora, i Jari Harju, tècnic de programes i exposicions
Stadtmuseum Berlin 
Paul Spies, director
Lëtzebuerg City Museum
Gaby Sonnabend, conservadora
Museu d'història de Barcelona
Joan Roca, director
Taula rodona I: L’abast del museu de ciutat: història i patrimoni, del barri a la metròpoli i viceversa
Presideix: Tim Marshall, expert en planejament urbà, Oxford Brookes University
Visita als espais de la Casa Padellàs i a l’exposició Un nou model de museu de ciutat 
Taula rodona II: Nous programes públics per a un museu de ciutat nou. Aproximacions al públic turista i al públic local
Presideix: Rosa Tamborrino, Politecnico di Torino
Taula rodona III: La història de la ciutat a través dels objectes: les exposicions permanents dins els nous plans museològics

Sessió IV:

Sessió V: 


Sessió VI: Perifèries i centres: Una xarxa compartida
18/12/2019
En consonància amb les darreres reflexions sobre la definició i la funció dels museus de ciutat, en què es posen en relleu els conceptes d’espai social i cultura urbana en clau històrica i patrimonial, el museu es planteja com fer un pas endavant en l’aposta per un museu a múltiples escales, reconeixent la història i la cultura dels barris com a història i cultura de la ciutat i viceversa, tant en la construcció del relat urbà com en la gestió pública comunitària dels espais museístics.
Visita comentada a l’exposició Barcelona Flashback. Kit d’història en 100 objectes
Una proposta experimental per definir el MUHBA del segle XXI en l’horitzó de la reforma de la Casa Padellàs com a Casa de la Història de Barcelona
A càrrec de Joan Roca, MUHBA.
Taller per compartir l’experiència de la visita i comentar els projectes del museu als diferents espais patrimonials repartits per la ciutat, amb un espai nuclear concebut com a àgora ciutadana a la Casa Padellàs.

Sessió VII: Cap al museu digital
17/12/2020 
El seminari, previst per al dia 17 de març i cancel· lat a causa de la covid-19, s’ha enriquit durant aquests mesos de confinament, que han propiciat un salt endavant cap al museu digital i virtual, sense oblidar per això el museu presencial. Es comentaran els projectes de restitució patrimonial en 2D i 3D, les col·leccions en línia, el museu virtual, les innovacions en l’arquitectura conceptual de la web i els nous formats de programació virtual i semipresencial amb intervencions de Daniel Alcubierre, Mònica Blasco, Josep Bracons, Lídia Font, Teresa Macià, Núria Miró, Elena Pérez, Ramon Pujades, Joan Roca, Edgar Straehle i Xavier Tarraubella.
El projecte MUHBA digital
Joan Roca i Albert, MUHBA
La Carta Històrica de Barcelona
Oriol Hostench, arquitecte i Ramon Pujades, MUHBA
Cap a la Barcelona 3D: el Palau Reial major en el seu context urbà
Ramon Pujades, MUHBA i Marc Viader, arquitecte
Col·leccions en línia
Josep Bracons i Núria Miró, MUHBA
Museografia digital: projectes en desenvolupament
Daniel Alcubierre i Lídia Font i Pagès, MUHBA
Cap a un MUHBA multimèdia
Edgar Straehle, MUHBA

Sessió VIII: Museu, ciutat i turisme futur
(Preanunci, 11 de febrer de 2021)
Hi ha molts debats en marxa sobre els museus de ciutat i els seus visitants, arran de l’impacte de la covid, en els quals ha pres part el Muhba, entre ells els organitzats per l’OCDE, l’ICOM i el CAMOC. El seminari es proposa ampliar el debat cap a una reflexió més integral, que abordi també el paper i el potencial del museu de la ciutat –i dels altres museus– en la reformulació del turisme futur a Barcelona.

59    Estimul’Art: Memòria, emocions i vivències. II Seminari de museus i alzheimer
23/5/2017
El projecte Estimul’Art, que du a terme la Fundació ACE conjuntament amb el Museu Frederic Marès, el Museu d’Història de Barcelona, el Museu de les Arts Escèniques i l’ESMUC, té per objectiu mostrar com la bellesa i el coneixement que proporcionen els museus d’art i història, i les institucions relacionades amb la música i les arts escèniques, poden fomentar les emocions, quan l’Alzheimer i altres malalties afecten les capacitats cognitives.
Presentació
Joan Roca, director del Museu d’Història de Barcelona
Alzheimer, realitat i tsunami
Mercè Boada, directora Mèdica de la Fundació ACE
Ampliació del projecte Estimul’Art
Antoni Gelonch, president dels Cercles del Museu d’Història de Barcelona i del Museu Frederic Marès i membre del Patronat de la Fundació ACE
Vivències d’Estimul’Art Museus
Gemma Bonet, MUHBA; Joan Miquel Llodrà, MFM; Anna Valls Passola; i Carme Carreño Pombar, Museu de les Arts Escèniques
Vivències d’Estimul’Art Música, Dansa i Teatre
Melissa Mercadal, ESMUC; i Sonia Gainza, Apropacultura
Valoració terapèutica des de la Fundació ACE
Maribel Vera i Mariola Moreno, Fundació ACE
Cloenda
Josep M. Trullén, director del Museu Frederic Marès
Veure: Part I
Veure: Part II

60    Seminari. Crisis i revolucions a Barcelona, 1917
1 i 8/62017
El 1917, en una Europa sotmesa als rigors de la primera Guerra Mundial, es va originar una gran crisi que va donar lloc a la Revolució Russa. Aquest seminari s'inscriu dins dels actes organitzats per la Comissió del Centenari de la Revolució Russa.
Presentació general
Soledad Bengoechea, historiadora
Les Juntes de Defensa
José Luis Martín Ramos, UAB
L'Assemblea de Parlamentaris
José Luis Martín Ramos, UABi Soledad Bengoechea, historiadora
La vaga general d’agost de 1917
María Cruz Santos, historiadora
La repercussió de la Revolució Russa en l'anarquisme de Barcelona i Catalunya
Pelai Pagès, UB

61    Seminari. La fe gravada. Religió, art i conflicte a Europa i Barcelona, segles XVI-XVII
27 i 29/06/2017
El Seminari és part del projecte Imatges per creure, sobre la conformació d’Europa i Barcelona a l’edat moderna, que el MUHBA impulsa en el marc dels estudis i les propostes incentivats pel 500 aniversari de la Reforma protestant.
Ensenyar a creure: la reforma religiosa a la Barcelona moderna
Xavier Torres, UdG
Fer creure: usos i formats del gravat religiós a l’època moderna
Sílvia Canalda, UB
Gravats d’una lluita: catòlics i protestants en l’art del segle XVI
Cristina Fontcuberta, UB
La Bíblia gravada
Antoni Gelonch, director de la Col·lecció Gelonch-Viladegut
Veure sessió: 1ª part
Veure sessió: 2ª part

62    Barcelona en crisi? La ciutat en el segle XV
8, 19 i 20/9/2017
Durant els darrers anys, els historiadors s’han interessat per la qüestió de la crisi baixmedieval a l'occident europeu i han revisat la explicació tradicional que habitualment havia associat els últims segles de l’Edat Mitjana a un moment de decadència. Aprofitem les recerques dutes a terme en diferents àmbits per plantejar el present col·loqui, amb l'objectiu d’analitzar de forma crítica alguns indicadors significatius que ens permetin mostrar l’evolució de la conjuntura a la capital del Principat en el decurs dels dos darrers segles de l’època medieval.
Benvinguda
Joan Roca i Albert, director del MUHBA i Lluís Calvo i Calvo, director de la IMF i delegat del CSIC a Catalunya
Introducció historiogràfica
Evolució del pensament històric sobre la Barcelona baixmedieval. Decadència, crisi i desdramatització
Ramon Grau Fernández, historiador
Velles i noves visions sobre la crisi baixmedieval
Antoni Furió, Universitat de València
La crisi baixmedieval a Catalunya: darreres aportacions
Pere Verdés Pijuan, IMF-CSIC
La crisi de les finances municipals de Barcelona
L’evolució de les finances municipals de Barcelona (1340-1460)
Pere Orti Gost, Universitat de Girona
Els efectes de la guerra civil en les finances del Consell (1460-1472)
Laura Miquel Milian, IMF-CSIC
El paper del Consell de Cent en l’obra arquitectònica i urbanística a la Barcelona del quatre-cents
Albert Cubeles i Bonet, historiador
Política del blat i política de la carn al segle XV: continuïtats, trencaments, particularitats i convergències
Ramón Agustín Banegas López, EUHT Sant Pol i Pol Serrahima i Balius, Universitat de Lleida
Indicadors de la crisi a Barcelona (I)
Els indicadors fiscals de la crisi baixmedieval a Barcelona
Pere Orti Gost, Universitat de Girona
El dret d’ancoratge com a indicador del tràfic marítim de la ciutat de Barcelona als segles XV i XVI
Mikel Soberón Rodríguez, Universitat de Girona
El fogatjament de 1496: noves dades per a l'estudi de l'evolució demogràfica i de l'estructura socioprofessional de la ciutat de Barcelona
Lluís Sales i Favà, Universitat de Girona
Desenvolupament comercial, integració de mercats i preus del gra a Catalunya i Barcelona, segles XIII i XVI
Joan Montoro Maltas i Pol Serrahima i Balius, Universitat de Lleida
Treball lliure i treball esclau a la Barcelona del segle XV
Ivan Armenteros Martínez i Roser Salicrú i Lluch, IMF-CSIC
Matrimoni i població a Barcelona i la seva àrea, segles XV-XVI
Anna Cabré i Joana Maria Pujadas-Mora, Centre d'Estudis Demogràfics-Universitat Autònoma de Barcelona
Indicadors de la crisi a Barcelona (II)
Les ciutadanies de Barcelona (segles XIV i XV): normes, pràctiques i gestió de la pertinença urbana
Carolina Obradors Suazo, LaMOP-Université Paris 1 Panthéon-Sorbonn
La contribució de l’Església en el context de la crisi baixmedieval: anàlisi diacrònica de la fiscalitat beneficial al bisbat de Barcelona
Jordi Morelló, IMF-CSIC
Pensar en el més enllà en època de crisi. Els testaments com a font econòmica?
Carles Vela i Aulesa, Universitat de Girona
La promoció artística a la Barcelona del quatre-cents. Alguns casos per debatre
Antoni Conejo da Pena i Joan Domenge Mesquida, Universitat de Barcelona
Els palaus reials de Barcelona: entre el desig i la realitat econòmica de la monarquia
Ramon J. Pujades, MUHBA
“Obra condecent e assats sumptuosa”. Construcció i moblament de la Casa de la Diputació del General a la primera meitat del segle XV
Marià Carbonell, Universitat Autònoma de Barcelona
La crisi de Barcelona en el contex de la Corona d'Aragó
La crisi de les finances municipals a la Catalunya del segle XV
Pere Verdés Pijuan, IMF-CSIC
Banca pública i banca privada al segle XV
Gaspar Feliu, Universitat de Barcelona-Institut d’Estudis Catalans
Els arrendaments d’impostos com a indicadors econòmics de la Catalunya baixmedieval: de les imposicions municipals als drets del General
Albert Reixach Sala, Universitat de Girona
Gasto público y fiscalidad municipal en Zaragoza durante el siglo XV
Carlos Laliena Corbera i Mario Lafuente Gómez, Universitat de Saragossa
Segle d'or o de plom? Mesurant la realitat econòmica i social de la València del quatre-cents
Juan Vicente García Marsilla, Universitat de València
Camp i ciutat a la Mallorca del segle XV: quina mena de crisi?
Gabriel Jover Avellà, Universitat de Girona
Conclusions
Pere Orti Gost, Universitat de Girona

63    Jornada. Gramàtiques del Patrimoni Industrial. La reinvenció de ciutats i regions
17 i 18/10/2017. Organització: RVR (Regionalverband Ruhr), MUHBA (Museu d’Història de Barcelona), COAC (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya), AADIPA (Agrupació d’arquitectes per a la defensa i la intervenció en el patrimoni arquitectònic) Coordinació científica: Marion Steiner (RVR), Joan Roca (MUHBA), Antoni Vilanova (COAC)
Pensant en escales múltiples, les interdependències entre centres i perifèries seran sempre al centre del nostre debat i, dels sis casos que declinarem, cinc presentaran experiències europees i un, com a contrapunt des de l’exterior, ens facilitarà la perspectiva global.
Conferència inaugural: El patrimoni industrial i la ciutat: pràctiques urbanes i processos participatius
Massimo Preite, Università degli Studi di Firenze, TICCIH
Inauguració de l'exposició: Industria, territori, identitat. La Ruta del patrimoni industrial del Ruhr visita Catalunya
de l’Associació Regional del Ruhr
El nostre programa: junts a Europa – repensar el futur
Marion Steiner, Regionalverband Ruhr
La ciutat: textures industrials, urbanisme sostenible i cohesió social
Presentació i moderació: Francesc Muñoz, Universitat Autònoma de Barcelona
El redescobriment de la cultura industrial a Berlín
Joseph Hoppe, Berliner Zentrum Industriekultur, Stiftung Deutsches Technikmuseum Berlin
Patrimoni industrial, paisatge social i transformació urbana a Barcelona
Joan Roca, Museu d’Història de Barcelona
Indústria, natura i patrimoni a la badia de l’Havana: significats i valors
Kiovet Sánchez, Oficina del Historiador de La Habana
Estenent escales: entendre i refer les regions
Presentació i moderació: Mercè Tatjer, Universitat de Barcelona
Patrimoni de la humanitat i participació ciutadana al Bassin Minier du Nord-Pas de Calais
Catherine Bertram, Mission Bassin Minier
El Ruhrgebiet com a paisatge industrial cultural: noves propostes per al desenvolupament regional
Martin Tönnes, Regionalverband Ruhr
Nous vincles entre Barcelona i la identitat de Catalunya
Antoni Vilanova, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, AADIPA
Patrimoni industrial i responsabilitat social
Debat final amb els ponents. Moderació: Joan Roca, Museu d’Història de Barcelona i Mercè Tatjer, Universitat de Barcelona
Reflexions inicials
Salvador Claròs, Associació de Veïns del Poblenou
Cloenda

64    Seminari. Puig i Cadafalch i la capitalitat de Barcelona
16/11/2017. Coordinació científica: Eduard Riu-Barrera i Mireia Freixa
Dins del marc dels actes de l’Any Puig i Cadafalch, el seminari abordarà la seva visió crítica de l’urbanisme vuitcentista (plans Cerdà i Baixeras) en favor de la ciutat beaux arts del Pla Jaussely d’enllaços, l’interès per les infraestructures (aigua, clavegueram, pavimentació), la dotació d’equipaments nacionals (museu i biblioteca) i la contribució a les grans operacions de la plaça de Catalunya i l’exposició de Montjuïc (1915-1924).
Barcelona i Puig i Cadafalch. Algunes consideracions històriques
Eduard Riu-Barrera, historiador i Mireia Freixa, UB
Presentació. Puig i Cadafalch, Barcelona i el Museu d’Història
Joan Roca, MUHBA
Puig i Cadafalch i la reinvenció de Barcelona
Manuel Guardia, UPC
“Construcció catalana” i modernització tècnica a l’arquitectura de Puig i Cadafalch
Ramon Graus, UPC
L’arquitectura de l’habitatge urbà de Puig i Cadafalch a Barcelona entre  1895 i 1935
Maribel Rosselló, UPC

65    Relats de feina. Taller sobre memòries ciutadanes i fonts orals
27/2/2018. Coordinació: Mercè Tatjer, UB.
En el marc de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, el MUHBA, entre els seus projectes orientats a protegir i augmentar el coneixement sobre el patrimoni industrial de la ciutat, proposa un taller sobre la multiplicitat de sistemes existents per registrar memòries i documents orals de l’era industrial en col·laboració amb les comunitats.
L'Any Europeu del Patrimoni cultural i les memòries de Barcelona
Mercè Tatjer, UB, i Joan Roca, MUHBA
Memòria oral a les fàbriques i tallers de Barcelona
Cristina Borderies, UB
Memòries de formació i treball a les escoles històriques de Barcelona
Cèlia Cañellas, UB
Veure: I Part
Memòria i recuperació del patrimoni de les cooperatives
Marc Dalmau, antropòleg i soci fundador de la Ciutat Invisible
Taula debat
Participació de persones, entitats i associacions a fi d’exposar els treballs que s’estan duent a terme i proposar activitats conjuntes per tal d’assolir objectius compartits.
Veure: II Part

66    Seminari. Zona Franca: dels orígens portuaris als nous paradigmes mediambientals
15 i 22/3/2018
Entre Montjuïc i el Llobregat, al marge esquerre del riu batega l’epicentre de moltes aspiracions de Barcelona i Catalunya. El port franc, proposat fa més d’un segle com un espai clos lliure d’aranzels per a la transformació industrial de mercaderies en trànsit, es va reformular posteriorment per donar lloc a l’ampliació del port i per construir el polígon industrial més gran de Barcelona.
Visita a l’exposició El port franc i la fàbrica de Barcelona
Lluís Sales, historiador, Joan Roca, MUHBA, i Marc Garcia, Ajuntament de Barcelona
Els combats pel port franc, 1899-1921
Ferran Armengol, UB
Els ports francs entre 1917 i 1939
Joseba Lebrancón, historiador
Veure: I Part 
La Zona Franca de Barcelona en el procés d’integració europea
Joan Clavera, UAB
La indústria de l’automoció i la dinamització de la Zona Franca
Jordi Catalan, UB
Els nous paradigmes de la Zona Franca
Marc Garcia, Ajuntament de Barcelona
Veure: II Part

67    Seminari. Barcino i l’Alt Imperi Romà
5/4/2018
En aquest seminari s’estudiarà el paper polític de Barcino i la seva organització urbana, a fi de situar el seu paper en aquesta xarxa de ciutats de la Hispània Citerior.
Obertura
Joan Roca, MUHBA
L’administració de la província Hispània Citerior durant l’Alt Imperi Romà
Pablo Ozcáriz, Universidad Rey Juan Carlos
La topografia de Barcino a l’Alt Imperi Romà
Julia Beltrán de Heredia, MUHBA
Veure: I Part 
El culte imperial i la colònia de Barcino
Isabel Rodà, UB
Barcino i la muralla alt imperial
Alessandro Ravotto, arqueòleg
Veure: II Part 

68    Seminari-taller. De perifèries a centre i viceversa
7/4/2018. A càrrec de Joan Roca i entitats veïnals que col·laboren amb el MUHBA.

69    Seminari. El Palau Reial Major
19/4/2018
El Palau Reial Major de Barcelona és un conjunt arquitectònic medieval amb una vida evolutiva molt llarga i complexa que només ha pervingut parcialment. Les reformes successives van anar modificant l’estructura i la fesomia per ajustar-les a les necessitats i gusts canviants. El Museu d’Història de Barcelona té un projecte de recerca multidisciplinari que pretén fer una revisió integral de les dades acumulades fins ara i afegir-ne tantes de noves com sigui possible.
Estudi dels paraments del Palau Reial Major: noves troballes per a la seva restitució
Reinald González, Veclus
Aixecament amb làser terrestre del Palau Reial Major
Juan Corso, José Fernández i Pilar Garcia-Almirall, UPC
Veure: I Part
Conèixer el Palau Reial Major: una llarga evolució històrica
Ramon Pujades, MUHBA
El Palau Reial Major: restitució en tres dimensions
Marc Viader, arquitecte
Debat general
Veure: II Part

70    Jornada. Crítica i restitució patrimonial en gastronomia
25/5/2018
Aquesta jornada, organitzada per la Fundació Alícia i el MUHBA, té com a objectiu aportar eines pràctiques de coneixement en el camp de la restitució de receptes històriques i pretén ser un punt de trobada per a historiadors i cuiners on puguin compartir coneixements, inquietuds i projectes.
Obertura
Joan Roca, MUHBA; Jaume Biarnés, Fundació Alícia, i Teresa Vinyoles, UB
Experiències de restitució del patrimoni gastronòmic
Antoni Massanés, Fundació Alícia
Sessió I. Fonts originals per a la restitució dels plats històrics
Per què una col·lecció de receptaris històrics? Què hem après i què esperem aprendre de 700 anys d’història?
Francesc Soler Parellada, catedràtic de la UPC i propietari del restaurant Set Portes
Fonts indirectes per a la cuina catalana de l’edat mitjana i el Renaixement
Antoni Riera Melis, UB
Fonts indirectes per a la cuina catalana d’època moderna i contemporània
María Ángeles Pérez Samper, UB
Debat general
Veure sessió I
Sessió II. Els productes i les seves transformacions al llarg del temps
La bioarqueologia com a eina per identificar ingredients i varietats: aportacions i limitacions
Lluís Garcia Petit, UMR 5140 del CNRS i Associació Catalana de Bioarqueologia
La introducció de productes per la influència d’altres cultures
Paul Freedman, Yale University
Les conseqüències de l’evolució en els sistemes de producció: el cas de l’oli
Agustí Romero, IRTA (Programa Olivicultura, elaiotècnia i fruits secs)
Debat general
Veure sessió II
Sessió III. Restitució pràctica de plats històrics
Ada Parellada, cuinera, i Lluís Garcia Petit, UMR 5140 del CNRS i Associació Catalana de Bioarqueologia
Sergi de Meià, cuiner, i Isabel Lugo, historiadora
Albert Raurich, cuiner, i Núria Bàguena, historiadora
Les restitucions gastronòmiques del MUHBA
Joan Roca, MUHBA, i Jaume Biarnés, Fundació Alícia 18.30 h
Tast dels productes del MUHBA
Cloenda

Veure sessió III 

71    Seminari. Gregorio López Raimundo i el PSUC
11/6/2018. Organitza: Seminari Permanent d’Història del PSUC amb la col·laboració del MUHBA
La trajectòria militant i política de Gregorio López Raimundo
Carme Molinero Ruiz, UAB
El PSUC, partit del moviment obrer
Antoni Lardín Oliver, historiador
Veure: I Part
Partit de militants socials
Taula-debat amb la participació de Josep Maria Rodríguez Rovira, Laura Tremosa i Mariano Aragón, antics membres del PSUC. Modera: José Luis Martín Ramos, UAB.
Veure: II Part

72    Seminari. El futbol construeix ciutats. Barcelona i el futbol al segle XX
27/9/2018. Amb la col·laboració de: Institut Barcelona Esports.
A tot arreu, el futbol ha canviat les ciutats i ho continua fent avui. Ha estat la base per al sorgiment de clubs esportius i ha contribuït a l’articulació de noves formes de lleure. Sota l’empara de l’impacte d’aquest esport, s’organitza una taula rodona per presentar el projecte d’una exposició i un simposi internacional sobre el futbol i per reflexionar sobre aquest fenomen i la ciutat al segle XX.
Obertura
Marta Carranza, comissionada d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, i Joan Roca, director del MUHBA
Projecte d’exposició i simposi internacional
Carles Santacana (UB) i Xavier Pujadas (URL), comissaris de l’exposició
Veure: I Part
El futbol i la construcció de les ciutats modernes al segle XX
Taula debat amb la participació de Natàlia Arroyo, periodista; Lluís Permanyer, periodista, i Carles Santacana i Xavier Pujades, comissaris de l’exposició. Modera: Aitor Lagunas, director de Panenka
Veure: II Part

73    Bon Pastor: la construcció participativa d’un museu de l’habitatge
17/10 i 21/11 del 2018
La museïtzació d’una illa de Cases Barates al Bon Pastor és un projecte de creació d’un museu en viu, possible gràcies a la complicitat dels veïns i veïnes del barri i, també, d’altres agents socials que treballen diàriament en el desenvolupament d’aquest projecte. És el resultat d’una estreta col·laboració creada entre l’Associació de Veïns del Bon Pastor, l’Institut Municipal de l’Habitatge de Barcelona, el Districte de Sant Andreu, el Pla de Barris del Bon Pastor i el Museu. En aquestes dues sessions de treball s’explicaran les diferents fases del projecte de la mà dels professionals que, des de diversos àmbits, treballen en la museïtzació de les Cases Barates del Bon Pastor.
Habitar Barcelona: exposar una història del segle XX
Amador Ferrer, arquitecte
Trajectòria històrica de les cases del Bon Pastor
Gabriela Morales, arquitecta
El Pla de Barris i les comunitats del Bon Pastor
Miquel Àngel Lozano, projecte Pla de Barris
Veure sessió: I Jornada (Part I)
Espai públic i estudis de memòria al Bon Pastor
Antoni Remesar, Centre de Recerca Polis, UB
Fer museu a les Cases Barates
Joan Roca, MUHBA, i Salvador Angosto, antic president de l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor
Apunts de cloenda
Carme Turégano, gerent del Districte de Sant Andreu, i Àngels Mira, gerent de l’Institut Municipal de l’Habitatge de Barcelona
Veure sessió: I Jornada (Part II)
Les Cases Barates del Bon Pastor: un patrimoni viscut
Carmen Cazalla, MUHBA, i Aina Mercader, coordinadora del projecte
Making-of: de la Casa Barata al pis i la construcció d’un museu
Paula Ustarroz i Sonia Pons, Newdivison.es
Projectes d’acompanyament i memòria en viu
Aritz García, Programa d’acompanyament, Pla de Barris - Cooperativa La Fàbrica
Veure sessió: II Jornada (Part I)
Rehabilitació de les cases i ideació museogràfica al Bon Pastor
Aurora Fernández, Ricard Mercadé i Andrea Manenti, arquitectes
El mobiliari de les Cases Barates: la restitució i la restauració
Natalia Hervás, restauradora, i Anna Buti, investigadora
Els arxius familiars com a font documental
Marta Delclòs, documentalista
Veure sessió: II Jornada (Part II)

74    Jornada. Restes i rastres. Memòries obreres i espais industrials
19/10/2018. Organitza: CCOO. Amb la col·laboració del MUHBA
Veure sessió I
Veure sessió II
Veure sessió III
Veure sessió IV
Veure sessió V
Veure sessió VI

75    Jornades. Color, luxe i moda a l’època romana. Pedres precioses i ornamentals i les seves imitacions
15 i 16/11/2018. Coordinació: Miguel Cisneros i Emili Revilla
L’objectiu de les jornades és presentar el fenomen de les imitacions en època romana i analitzar el concepte de luxe, la rellevància del color i el significat dels recipients i els elements de guarniment personal fabricats en diferents matèries primeres, i també dels revestiments parietals en pedra, vidre i pintura; en definitiva, el paper que va tenir en l’àmbit social la cultura material en la normalització i l’accés a una estètica. Els participants són membres del projecte “Ficta Vitro Lapis.
Colour in Roman Material Culture
Amanda Claridge, Warburg Institute, University of London
Veure: I part
Piatti e coppe in pietre dure e porfidi di grandi dimensioni in età romana
Fabrizio Slavazzi, Università degli Studi di Milano
Carving and skeuomorphism of Roman vases in calcite alabaster and other decorative stones
Simona Perna, Birkbeck University of London
Veure: II part
Un regalo de los dioses: cristal de roca, arte, ciencia y sociedad
Pilar Caldera, Nova Barrero, Museo Nacional de Arte Romano de Mérida
Luxus: vidrio de lujo y vidrio por lujo. Reconstrucción del escenario histórico para esqueuomorfos y piedras duras
Miguel Cisneros, Universidad de Cantabria; Esperanza Ortiz, arqueòloga; Juan Paz, Museo de Zaragoza
Veure: III part 
Skeuomorphism and roman glass vessels imitating precious stone
Jan-Pieter Löbbing, Westfälische Wilhelms - Universität Münster
Veure: IV part
Información analítica sobre la composición química de los vidrios del Proyecto FIVILA
Jesús Setién, Universidad de Cantabria
Las expresiones torno terere, argenti modo caelare (Plin. NH 36.193) y el proceso del vidrio tallado en la Antigüedad
Alfredo Encuentra, Universidad de Zaragoza
Veure: V part
Vitreae gemmae. Análisis preliminar del adorno personal en vidrio desde Augusta Emerita
Nova Barrero, Pilar Caldera, Museo Nacional de Arte Romano de Mérida
Veure: VI part
Los vidrios que imitan piedras en Barcino: un análisis arqueológico de la colección del MUHBA
Miguel Cisneros, Universidad de Cantabria; Emili Revilla, Museu d’Història de Barcelona; Laura Suau, Atics, sl
L’uso misto di marmo e vetro in rivestimenti di epoca imperiale: alcuni esempi
Eleonora Gasparini, Patrizio Pensabene, Sapienza Università di Roma
Painted imitation marble in the context of the marble economy: examples from Pompeii
Simon Barker, The Norwegian Institut in Rome; Devi Taelman, Universiteit Gent
Veure: VII part

76    Seminari. Repensant Antoni Gaudí
23 al 26/10/2018. Organitza: Ajuntament de Barcelona Àrea d’Ecologia Urbana, Urbanisme i Mobilitat Direcció d’ArquitecturaUrbanaiPatrimoni Col·labora: Museu d’Història de Barcelona - MUHBA. Amb motiu de Ciutat Oberta, Biennal de Pensament.

77    Jornada. El llegat del patrimoni industrial. El cas de Barcelona
29/11/2018. El projecte d’investigació de la Universitat de Lleida “El llegat mediàtic del patrimoni industrial”, guanyador de la convocatòria del 2016 del programa RecerCaixa promou, en col·laboració amb el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), aquesta jornada com un punt de trobada entre diversos actors que conviuen amb el denominat patrimoni industrial de Barcelona.
Obertura
Jordi Henneberg, UdL, Joan Roca, MUHBA
Valor documental i històric del patrimoni industrial
Moderació: Eduard Àlvarez, UOC
Fons gràfic i documental dedicat a l’estudi de les fàbriques del segle XVIII i XIX de Barcelona
Mercè Tatjer, UB
Aplicació de tècniques de mineria de dades sobre fons documentals històrics per reconstruir la història del patrimoni industrial
Eduard Àlvarez, UOC
Plataforma interactiva d’anàlisi de fonts primàries d’informació sobre la industralització
Glòria Clavera, especialista en ciència i tecnologies de la sostenibilitat
La identitat dels barris a partir del llegat morfogenètic del territori: camins i vies d'aigua
Teresa Navas, UPC
Debat. Fonts primàries i patrimoni industrial
Taula rodona amb Joan Carles Luque, Arxiu Històric del Poblenou; Antoni González Moreno-Navarro, Comissió de treball del projecte “Recuperació de la memòria històrica de la Sedeta”; Maria Raya, Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí; Pere Fernández, president dels Amics de Fabra i Coats ex-treballadors/es
Valor simbòlic i sociocultural del patrimoni industrial
Moderació: Glòria Clavera, arquitecta
El valor del patrimoni industrial com a testimoni de la industrialització en un territori i/o paisatge
Eusebi Casanelles, museòleg
Una anàlisi de la relació entre els processos cooperatius i els valors patrimonials en el paisatge industrial del Llobregat
Javier Rocamonde, UPC
Inventari del patrimoni industrial modernista. Modernisme i desenvolupament industrial a Catalunya
Jordi Rogent i Jordi Tasias, arquitectes
La reivindicació del patrimoni industrial com a via per a la construcció de la identitat col·lectiva
Javier Fraga, UPC
Debat. Espais fabrils i usos socials a Barcelona
Taula rodona amb Salvador Clarós, Associació de Veïns del Poblenou; Joan Costa, Can Batlló. Espai veïnal i autogestionat; Estrella Blasco, Fàbrica Lehmann, i Xavier Basiana, Nau Bostik.

78    1ª Jornada Barcelona hospitalària. Pensar històricament els hospitals i la ciutat, segles XIV-XVIII
17 i 18/1/2019. Coordinació científica: Alfons Zarzoso, Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, i Josep Barceló, Universitat Rovira i Virgili.
“Barcelona hospitalària” és un projecte d’estudi de llarga durada, des de l’època medieval fins a l’actualitat, sobre la història hospitalària i assistencial de la ciutat de Barcelona. En aquesta ocasió presentem la primera jornada de treball, que abraça els períodes medieval i modern. Es tracta d’un projecte que considera la institució pública d’assistència a l’espai urbà com una peça clau en la reproducció de les idees de comunitat i ciutat. 
Sessió I. Entre el cel i la terra: el context de l’assistència hospitàlaria a l’antic règim
Els hospitals i la cosa pública durant la baixa edat mitjana
Antoni Conejo, UB
Assistència hospitalària, caritat i pobresa. Una ètica de la responsabilitat col·lectiva en l’Antic Règim
Jon Arrizabalaga, Institució Milà i Fontanals - CSIC
Alimentació i salut a la baixa edat mitjana, segons els "règims de sanitat"
Antoni Riera Melis, catedràtic emèrit de l’UB i membre de l'Institut d'Estudis Catalans
Les eines escrites de l’assistència sanitària a la Barcelona de finals de l’edat mitjana
Lluís Cifuentes, UB
Advocacions religioses i cura espiritual dels malalts
Francesca Español, UB
Sessió II. Pràctica i ensenyament de la medicina
La medicalització dels hospitals barcelonins baixmedievals
Carles Vela, UdG, i Carmel Ferragud, UV
La medicalització de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, segles XVII i XVIII
Teresa Huguet, investigadora independent
Ensenyament i formació en anatomia als espais hospitalaris de la Barcelona moderna
Àlvar Martínez-Vidal, UV, i José Pardo-Tomás, Institució Milà i Fontanals - CSIC
L’Hospital de la Santa Creu com a espai d’aprenentatge mèdic entre el Reial Col·legi de Cirurgia i la Facultat de Medicina de la UB
Alfons Zarzoso, Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, i Begonya Torres, UB
Sessió III. Aprovisionar l'hospital i ocupar-se dels malalts
La infermeria durant l’edat mitjana
Roser Tey, investigadora
El personal hospitalari no mèdic de l’Hospital de Barcelona
Salvatore Marino, UB, i Maria Soler, UB
Sessió IV. Administració i gestió hospitàlaria
“Estatuir, de nou orde e ley en lo dit hospital”. Una relectura del Llibre d’ordinacions de l’Hospital de la Santa Creu
Jaume Marcè, UB
Ciutat i Església, col·laboració i enfrontament: l’administració de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona al segle XV
Pol Bridgewater Mate, UB - Institut de Recerca en Cultures Medievals
El finançament de l’Hospital de la Santa Creu al segle XV
Laura Miquel, Institució Milà i Fontanals - CSIC, i Jaume Marcè, UB
Sessió V. Assistència hospitalària a diversos col·lectius
Dones marginades, infants abandonats i hospitals barcelonins, segle XV
Teresa Vinyoles, historiadora, Ximena Illanes Zubieta, Pontificia Universidad Católica de Chile, i Salvatore Marino, UB
Dones pobres de la Barcelona del set-cents: vulnerabilitat, interdependència i “agentivitat”
Montserrat Carbonell, UB
L’acollida de persones dements a l’Hospital de la Santa Creu durant la Catalunya moderna
Josep M. Comelles, URV, i Josep Barceló, URV
Sessió VI. La gestió de la desgràcia: malalties i guerres
L'Hospital de Sant Llàtzer i el tractament de la lepra a la Barcelona medieval
Clara Jáuregui, UB, i Núria Montes, UAB
La pesta a Barcelona: assistència hospitalària en època moderna
José Luis Betrán, UAB
L’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i les guerres en època moderna
Adrià Cases, historiador
Sessió VII. Patrimoni hospitalari i memòria de la ciutat
Representacions del poder en l’art i l’arquitectura hospitalària barcelonina
Antoni Conejo, UB
Les fonts arxivístiques hospitalàries i assistencials a la Biblioteca de Catalunya
Reis Fontanals, historiadora i arxivera
Fonts arxivístiques de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Miquel Terreu i Pilar Salmerón, arxivers

79    Jornada. Entrades reials a Barcelona
24 i 31/1/2019. Coordinació científica: Tess Knighton, ICREA-IMF, CSIC i Alfredo Chamorro, historiador.
Al llarg dels segles, les entrades reials foren moments essencials que reflectien, mitjançant la posada en escena, les relacions polítiques entre la monarquia i la ciutat. Les entrades tenien una naturalesa doble: formaven part de les festivitats urbanes alhora que constituïen el cicle festiu i de celebracions de la monarquia. Aquest seminari reuneix experts en la història de la cultura de la ciutat de Barcelona a l’edat moderna. 
L’impacte polític
Imatge del rei i percepció ciutadana: veure i ser vist a les entrades reials a Barcelona
Alfredo Chamorro, historiador
La visita reial: alliçonament espectacular
Francesc Massip, URV
Esbalair la cort. Les arts figuratives al servei de la inefable meravella de la ciutat transformada
Ida Mauro, UB
L’impacte sociocultural
Les entrades reials a Barcelona i la història de les emocions
Tess Knighton, ICREA-IMF, CSIC
Una festa dels sentits: olors, sabors, colors i sons a les entrades reials a Barcelona
Maria Ángeles Pérez Samper, UB
Viure la festa, viure la música: les músiques com a element emocional a les entrades reials a Barcelona
Jordi Raventós, historiador

80    Jornada. La Canadenca: les vuit hores
28/2/2019. Aquest programa dedicat a la vaga de la Candenca i la jornada de vuit hores sorgeix d’una iniciativa del Comissionat de Programes de Memòria.
L’hivern de 1919 la vaga de La Canadenca va marcar un punt d’inflexió en la lluita obrera. Va ser l’ocasió de posar en pràctica el Sindicat Únic aprovat pels cenetistes al Congrés de Sants. La consecució de la jornada de vuit hores mitjançant la vaga va esdevenir una fita en el món sindical.
El context de la vaga: el lloc i el moment
Antoni Dalmau, historiador
La Canadenca: consecució i conseqüències de les vuit hores
Soledad Bengoechea i María Cruz Santos, historiadores
Topografia urbana de la vaga de La Canadenca: els espais del conflicte
Pelai Pagès, UB
El sinistre Miguel Arlegui
Lectura d’un fragment del llibre Memorias de un jefe de pistoleros de Leopoldo Martínez Maria Ramírez Magrinyà, llicenciada en Comunicació Audiovisual per la UAB
Veure sessió

81    Jornada. Bon Pastor. Laboratori d'un barri
30/3/2019. El Museu d’Història de Barcelona, el Districte de Sant Andreu, l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació, l’Associació de Veïnes i Veïns del Bon Pastor i altres entitats, junt amb la Universitat de Barcelona i Pla de Barris, treballen conjuntament des de fa temps per crear un punt de vista sobre la història de Barcelona des de l’habitatge a les Cases Barates del Bon Pastor, en el futur espai museístic vinculat al MUHBA. La jornada mostra els treballs efectuats fins ara i proposa mecanismes per donar una nova empenta al projecte i per ampliar la col·lecció social de patrimoni del Bon Pastor en curs de formació.
Itinerari comentat al barri i al projecte del MUHBA Bon Pastor
Inici davant la Biblioteca Bon Pastor (c/ Estadella, 64)
Envoltem l’illa! El Bon Pastor fa museu. Tour museològic
Recreació de les Cases Barates. Performance
El gran film: Making of del projecte del MUHBA
Tarda de festa: La rumba del Bon Pastor

82    Congrés internacional. Escriptures de l'exili republicà de 1939 i els camps de concentració. 80 anys després
10,11 i 12/4/2019. Organitzat pel Grup d’Estudis de l’Exili Literari (GEXEL) del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID) de la UAB amb la col·laboració del MUHBA. Té com a objectiu principal visualitzar les relacions entre les cultures de l’exili republicà del 1939 i les diferents manifestacions de l’univers concentracionari. 
Ponència inaugural. Exili i nacionalisme, dues formes d’existència
Reyes Mate, CSIC, Madrid
Homenatge a les dones de Ravensbrück. El testimoni oral i escrit dels supervivents de Ravensbrück.
Amical de Ravensbrück
Representació teatral De algún tiempo a esta parte
de Max Aub Therkas Teatre
Art i literatura
Modera: Francie Cate-Arries
Mauthausen: un camp nazi a l’abast de la memòria
Sara J. Brenneis, Amherst College
Poetes en els camps
Bernard Sicot, Université París Nanterre
La solidaritat de Picasso amb els artistes de l’exili republicà
Miguel Cabañas Bravo, CSIC, Madrid
El sistema concentracionari europeu. Bases per a una comparació
Modera: Bernard Sicot
La recepció de les imatges i els relats concentracionaris i de la xoà a Europa i a España, 1944-1969. Alguns casos significatius
Alejandro Pérez Vidal, Universitat de Girona
Cap a una gramàtica de l’escriptura concentracionària
Javier Sánchez Zapatero, GEXEL-CEDID, Universidad de Salamanca
Tipologia de presos versus tipologia de sobrevivents: de la síndrome de Sísif a la síndrome de Penélope
David Serrano i Blanquer, Universitat Ramon Llull
Llegats contemporanis
Modera: Gina Herrmann
Teatre i camps de concentració. Trista herència
Antonia Amo, Université d’Avignon
El llegat d’Imre Kertész
Adan Kovacsics, escriptor
Antics camps: perenne concentració
José María NaharroCalderón, University of Maryland
Gènere i geografies
Modera: Sara J. Brenneis
Deportats espanyols als camps nazis (1940- 1945). Itineraris i memòria
Benito Bermejo, UNED, Madrid
Les deportades republicanes: resistents a l’infern nazi
Gina Herrmann, University of Oregon
Espanyols, víctimes de l’estalinisme. Solidaritat i supervivència als camps de treballs forçats soviètics
Luiza Iordache, CEME-UNED-Madrid
Ponència de clausura Storytelling, memòria col·lectiva i els camps de França: relats fundacionals de l’exili republicà
Francie Cate-Arries, College of William & Mary, Virginia

83    Seminari-Taller. Panoràmiques de Barcelona. La ciutat al cinema
23/5/2019
V Taller sobre representació de la ciutat. Des de l’aparició del cinema, les ciutats ja no s’han conegut només per les descripcions verbals, literàries, pictòriques o fotogràfiques. Les imatges en moviment, els recorreguts de les càmeres pels llocs més icònics i emblemàtics han consolidat el paper d’aquests espais com a símbols de tota una població.
Plànols de situació: Barcelona als inicis de les pel·lícules
Jorge Gorostiza, arquitecte
Els baixos fons de Barcelona. Persistència de la geografia del mal
Celia Marín, arquitecta
Reivindicació dels valors col·lectius a la Barcelona construïda i filmada durant els anys setanta
Antonio Pizza, arquitecte
Debat general
Jorge Gorostiza, Celia Marín i Antonio Pizza Moderador: Juan Manuel García Ferrer, enginyer i especialista en cinema
Veure sessió: 1º part
Veure sessió: 2º part

84    Jornada. Barcelona i la conquesta de Nàpols: El repte d'un canvi geopolític
6/6/2019
L’objectiu del seminari és tractar de calibrar les conseqüències per a la ciutat de Barcelona per l'annexió de Nàpols el 1435 i els interessos de la monarquia en el context geopolític mediterrani que culminà amb la caiguda de Constantinoble i la signatura del Tractat de Lodi.
Sessió I: Geopolítica mediterrània
Una cartografia excepcional de la senyoria catalana de Nàpols: la descoberta del mapa d’Itàlia de Bartolomeo Pareto de l’any 1457
Ramon J. Pujades, MUHBA, i Pilar Rodríguez Plaza, Archivo Histórico Provincial de Bizkaia
Els Trastàmara, Itàlia i la geopolítica del segle XV
Francesco Senatore, Università degli Studi di Napoli Federico II
Veure: 1ª sessió
Sessió II: La ciutat i el monarca 
Barcelona i els barcelonins en la conquesta de Nàpols
Roser Salicrú, CSIC-Institució Milà i Fontanals
Barcelona i Alfons el Magnànim: vint-i-sis anys d’absència i una reina mediadora
Vicent Baydal, Universitat Jaume I
Veure: 2ª sessió
Sessió III: La repercussió sobre Barcelona 
La conquesta de Nàpols en la crisi econòmica barcelonina
Pere Ortí, UdG
Barcelona i la Guerra Civil Catalana
Ivan Armenteros, CSIC-Institució Milà i Fontanals
Debat general
Visita comentada a l’exposició Barcelona, capital mediterrània
Ramon J. Pujades, MUHBA
Veure: 3ª sessió

85    Jornada. Innovació i futur a l’abast del patrimoni històric
12/6/2019
La Universitat Politècnica de Catalunya i el Museu d’Història de Barcelona organitzen la trobada sectorial ‘Innovació i futur a l’abast del patrimoni històric’, on es debatrà l’estat actual i futur del sector, i es presentaran les darreres tendències tecnològiques aplicades en l’àmbit arquitectònic, la difusió i reconeixement del patrimoni, i les tecnologies avançades de digitalització. Presentació de les darreres tendències tecnològiques aplicades a l’àmbit arquitectònic, i en la difusió i el reconeixement del patrimoni.

86    Jornada. La conquesta del litoral, avui
13/6/2019. Organizada per l'Oficina estratègica de l’àmbit litoral de l'Ajuntament de Barcelona. 
Veure sessió: 1ª part
Veure sessió: 2ª part 

87    Jornada. Teresa Pàmies i les dones del PSUC
17/10/2019
Des de la seva fundació, el PSUC tingué dones al front de combat i, entre elles, una jove Teresa Pàmies destacà per les seves intervencions com a propagandista en els mítings del partit i de la UGT de Catalunya. En el centenari del seu naixement, el Seminari Permanent d’Història del PSUC vol recordar tantes i tantes dones que amb ella lluitaren per la democràcia i la igualtat de drets al nostre país.
Teresa Pàmies, memòria militant
José Luis Martín Ramos i Pere Gabriel, catedràtics emèrits d’història contemporània
Les dones del PSUC a la Guerra Civil
Cèlia Canyellas i Rosa Toran, historiadores
Les dones del PSUC contra la dictadura franquista
Soledad Bengoechea i Maria Cruz Santos, historiadores

88    III Seminari Internacional Memòria Literària Compartida. Gare de France III
19/10/2019. Coordinació: Antoni Martí Monterde (Universitat de Barcelona) i Ester Pino Estevill (Lycée Français i Universitat de Barcelona)
Les relacions literàries i intel·lectuals entre Catalunya i França tenen múltiples maneres d’articular-se. Una de les més importants, al costat del periodisme literari, és el memorialisme: diaris, autobiografies, ficcions autobiogràfiques, relats que dialoguen amb un passat de geografia compartida —molt sovint a través del periodisme de corresponsalia—, i també els llibres de viatges, com una profunda manifestació de l’escriptura a l’exili.
Joan Puig i Ferreter, l’escriptura a l’exili
Maria Dasca, Universitat Pompeu Fabra
L’estació de França de Josep Pla: el primer viatge a París
Antoni Martí Monterde, Universitat de Barcelona
El París que va veure Carles Soldevila
Maria Patricio Mulero, Université Toulouse - Jean Jaurès
Amadeu Cuito i París
Joan Safont, Universitat de Girona
Eugeni d’Ors i les Décades de Pontingy
Xavier Pla, Universitat de Girona
Memòria de París
Amadeu Cuito, escriptor

89    Seminari. 1919, un any entre la revolució i la reacció
22 i 24/10/2019
Els Sindicats Lliures van sorgir a Barcelona el 1919 com a alternativa contrarevolucionària a la CNT. Tot i ser coneguts sobretot per les seves activitats terroristes antianarquistes, van bastir un veritable aparell sindical que va arribar a organitzar desenes de milers d'obrers.
«Un obrero honesto contra los tiranos rojos»: la guerra bruta entre lliures i cenetistes a Barcelona, 1919-1923
Arturo Zoffmann Rodríguez, historiador (Istituto Universitario Europeo, Florència)
L’hegemonia dels sindicats de Barcelona en el Congrés de la Comèdia, 1919
María Cruz Santos Santos, historiadora i vicepresidenta de SOS Monuments
La rebel·lia patronal: el locaut de Barcelona, 1919-1920
Soledad Bengoechea Echaondo, historiadora, grup de recerca Treball, Institucions i Gènere (UB)
1919, el desafiament patronal al règim liberal parlamentari
Jordi Roca Vernet, historiador (UB)
Veure sessió: 1ª part 
Veure sessió: 2ª part

90    Jornada. El clima de Barcelona. Sequeres i inundacions a la petita edat de gel, segles XIV-XIX
26/10/2019. Organitzat per MUHBA i Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental. Coordinació científica: Santiago Gorostiza (ICTA-UAB, María de Maeztu)
L’objectiu d’aquesta jornada és explorar la relació canviant entre clima i societat al llarg d’aquest període, amb particular atenció als episodis de sequeres i inundacions. Combinant la història ambiental amb la història social i econòmica, s’analitzaran casos d’estudi que afectaren la vegueria de Barcelona, es presentaran les principals fonts per analitzar-los, i s’oferirà una visió de conjunt dels efectes de la variabilitat climàtica a les societats i de les respostes humanes per afrontar-la. 
El Mediterrani durant la Petita Edat de Gel: clima i impactes
Elena Xoplaki, Justus Liebig University of Giessen, Alemanya
Sequeres i inundacions a la Catalunya dels segles XIV al XIX: el cas de Barcelona
Mariano Barriendos, UB
El dietari modern, la història de l'aigua en primera persona
Maria Antònia Martí Escayol, UAB
Foradant el sòl i pregant al cel: sequeres en terra de rieres (Terrassa, 1600-1715)
Mar Grau-Satorras, UOC
Excomunicats per tallar l’aigua? Francesc Socies i els conflictes pel subministrament d’aigua a la Barcelona del segle XVII
Santiago Gorostiza, ICTA-UAB i Xavier Cazeneuve, Barchinona.cat

91    Seminari. Barcino -Tarraco-Roma. Poder i prestigi en marbre
21,22 i 23/11/2019. Coordinació científica: Diana Gorostidi Pi (Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Universitat Rovira i Virgili) i Anna Gutiérrez Garcia-M. (Institut Català d’Arqueologia Clàssica)
En aquesta reunió volem posar l’èmfasi en el valor del marbre com a símbol d’estatus, present en la decoració arquitectònica, l’escultura i l’epigrafia monumental, entre d’altres.
Sessió I. Ciutats de marbre
Ponència marc: Making Rome a city of marble: reconsidering the organization of marble import, storage and distribution at Portus
Simon Keay (University of SouthamptonBritish School at Rome)
Lapis redibivus, viejas piedras para nuevas formas. Spolia en Barcino
Julia Beltrán (Facultat Antoni Gaudí, Ateneu Universitari Sant Pacià)
Arqueologia de Gerunda i suburbium
Josep Maria Nolla (Universitat de Girona)
El mármol ausente de Lucus Augusti (Lugo). Primeros apuntes sobre el uso y consumo de un bien de prestigio
Silvia González Soutelo (MIAS-Universidad Autónoma de Madrid)
El foro colonial de Carthago Nova: novedades arqueológicas
José Miguel Noguera (Universidad de Murcia)
I patterns decorativi in marmo colorato nei pavimenti degli edifici di culto e privati a Roma
Marilda De Nuccio (Fondo Musica-Ambiente Italiano, Roma)
No solo mármol. Grabar y escribir en la piedra para construir, en algunos ejemplos de Asia Menor en época romana
Adalberto Ottati (Trinity College Dublin), Serena Vinci (Ausonius Institut CNRSUniversité Bordeaux-Montaigne, LabEx Sciences archéologiques de Bordeaux) 
Sessió  II. Paraules i imatges: el missatge etern del marbre
Ponència marc: Il lapicida, questo sconosciuto
Antonio Sartori (Università degli Studi di Milano)
Troballes epigràfiques inèdites a la ciutat romana d’Empúries
Joaquim Tremoleda, Marta Santos, Pere Castanyer (Museu d’Arqueologia de Catalunya, Empúries)
De Dertosa a Caesar Augusta: el viaje de la epigrafía honorífica
Francisco Beltrán (Universidad de Zaragoza), Diana Gorostidi (Universitat Rovira i VirgiliICAC)
¿Exegi monumentum perenne? Actualización del mensaje epigráfico sobre monumentos funerarios y votivos
Serena Zoia (Università degli Studi di Milano)
Dionysos en la mesa. Los hermas de pequeño formato del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona
Antonio Peña (Universitat Autònoma de Barcelona)
Consideración de un conjunto de sarcófagos de Tarraco a través de las pátinas
Isabel Moreno (Museu d’Arqueologia de Catalunya), Montserrat Claveria (Universitat Autònoma de Barcelona)
Los ciclos escultóricos de Quinta das Longas y los talleres de Afrodisias en Hispania
Trinidad Nogales (Museo Nacional de Arte Romano, Mèrida)
L’emploi du marbre en Narbonnaise
Vassiliki Gaggadis-Robin (Centre Camille Jullian, Maison Méditerraénne des Sciences de l’Homme, Aix-Marseille Université)
Pechos, amor y poder: retratos maritales de Roma al Renacimiento
Manuel Parada (ICAC-Universidad de Valladolid), Laura María Palacios (Universidad Complutense de Madrid)
Sessió III. Matèria de poder
Ponència marc: Marmi e proprietà delle cave in età tardorepubblicana
Patrizio Pensabene (Università degli Studi di Roma-La Sapienza)
La pedra de Montjuïc, marcadors petrogràfics per identificar la pedra insígnia de Barcelona
Lluís Casas (Universitat Autònoma de Barcelona), David Parcerisa, Aureli Álvarez, Christian Prado, Kusi Colonna-Petri, Montserrat Pugès, Roberta Di Febo, Marta Moreno, Isabel Moreno
El Pirineo, una fuente principal de mármol en el occidente romano
Pilar Lapuente i J. Antonio Cuchí (Universidad de Zaragoza)
Broccatello... de Tortosa? Darreres novetats entorn de l’explotació del jaspi de La Cinta. Dels romans als segle XVIII
Anna Gutiérrez Garcia-M. (ICAC), Hilari Muñoz (IES Dertosa, Tortosa)
De Augusto a los Borbones: el uso del marmor de Espejón como imagen del poder
Virginia García-Entero (Universidad Nacional de Educación a Distancia)
El significado del color. A propósito de algunos marmora polícromos originarios del sur de Hispania
Begoña Soler (Universidad de Murcia-ICAC)
De mil colores: el mármol polícromo del valle del Guadalquivir
Oliva Rodríguez (Universidad de Sevilla)

92    Jornada. El Park Güell i la metròpoli: mirades encreuades
28/11/2019
En aquest seminari es volen presentar mirades que atorguen nous significats als valors del parc des de la perspectiva de la història urbana i els estudis ambientals.
Park Güell: noves mirades interpretatives
Albert Cuchí (UPC)
Els orígens del Park Güell com a projecte urbà
Mireia Freixa (UB) i Mar Léniz, arquitecta
Imatges de l’apropiació ciutadana del Park
Marta Delclòs, documentalista
El Park Güell i la ciutat
Debat presentat i moderat per Joan Roca i Albert (MUHBA)
Veure sessió: 1ª part
Veure sessió: 2ª part

93    2ª Jornada Barcelona hospitalària. La ciutat i els seus hospitals, segles XIX i XXI
12 i 13/12/2019. Coordinació científica: Alfons Zarzoso, Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, i Josep Barceló, Universitat Rovira i Virgili
Barcelona Hospitalària és un projecte d’estudi de llarga durada, des de l’època medieval fins a l’actualitat, sobre la història hospitalària i assistencial de la ciutat de Barcelona. Davant d'una cronologia tan extensa, el projecte es va dividir en dues jornades de treball. Presentem ara la segona jornada amb el títol “La ciutat i els seus hospitals, segles XIX i XX”. Centrem el focus en la Barcelona del segle XIX fins a l’actualitat.
L’adveniment de la beneficència liberal: una visió de context
El sistema hospitalari català públic i privat des d’una perspectiva històrica
Jerònia Pons (US) i Margarita Vilar (UdC)
Els espais de la beneficència a la Barcelona del segle XIX
Montserrat Pantaleón (UAB)
El paper de l’església en el context hospitalari barceloní dels segles XIX i XX
Pilar León (UNAV)
Transformacions de l’assistència hospitalària: bojos i soldats
La crítica ciutadana als límits assistencials de l’Hospital de la Santa Creu
Josep M. Comelles (URV)
Els malalts mentals a la Barcelona contemporània (1855-1936)
Alicia Fernández, Iván Sánchez-Moreno i Victoria Sedkowski (GHNB)
L’hospital militar i les crisis epidèmiques a la Barcelona del segle XIX i primer terç del XX
Ida Carrau (SCS)
Hospitals de guerra: Catalunya i Barcelona, entre el front i la rereguarda
Carles Hervàs i Maica Pérez Aguado (SCHM)
Medicina i infermeria hospitalàries, 1870-1970
Les bases ideològiques i pràctiques del model hospitalari barceloní (1870-1970)
Josep Barceló (URV)
L’hospital i la medicina especialitzada a Barcelona, 1920-1980
Jordi Casademont (UAB) i Miquel Bruguera (COMB)
La infermeria als hospitals barcelonins durant la Segona República i la Guerra Civil Espanyola (1932-1938)
Anna Ramió (UB-SJD), Carme Torres (UdL), Gloria Gallego (UIB)
La cura infermera hospitalària: el pas del model religiós al tècnic professional a la Barcelona contemporània
Carmen Domínguez Alcón (UB)
Patrimonis hospitalaris
El patrimoni documental hospitalari a Barcelona
Sara Fajula (COMB)
Commemoració, musealització i patrimoni: de l’Hospital de la Santa Creu al recinte modernista de Sant Pau
Albert Cubeles i Ignasi Cristià
Reaprofitament dels espais hospitalaris i assistencials barcelonins, segles XX-XXI
Miquel Carandell (UAB) i Ned Somerville (UAB)
El govern de l'hospital, 1880-1980
La privatització de la medicina a Barcelona (1888-1936)
Alfons Zarzoso (MHMC)
La gestió empresarial i l’organització científica del treball als hospitals barcelonins del primer terç del segle XX
Paloma Fernández Pérez (UB)
Reforma i gestió hospitalària a Barcelona (1950-1980)
Lluís Bohigas i Juli de Nadal
Arquitectures hospitalàries
Arquitectes i espais mèdics a la Barcelona dels segles XIX i XX
Joaquim M. Puigvert (UdG) i Raquel Lacuesta (RACBASJ)
Un hospital o una obra d’art: Domènech i Muntaner i l’arquitectura barcelonina del 1900
Lucila Mallart (UPF)
Un hospital clínic i una facultat de medicina: arquitectura i urbanisme en mans de Domènech Estapà
Sergio Fuentes Milà (UIC)
Els jardins dels manicomis de la Barcelona del segle XIX
Montse Rivero (ICEA-IEC)
Ciutat, edificis i veïns: l’hospital dins l’espai urbà
L’espai urbà com a hospital i la lluita contra la tuberculosi, primer terç del segle XX
Cèlia Miralles Buil (ULisboa)
La transformació del monestir de Valldonzella en hospital antituberculós, 1936-1937
Margarida Güell (UABAPSMP) i Antoni Albacete (DIBA-APSMP)
El moviment veïnal en lluita per nous serveis mèdics
Carme Vila Gimeno (Blanquerna-URL)

94    Seminari. Barcelona: Ciutat, història i memòria en femení
5 i 6/2/ 2020. Coordinació científica: Patrícia Martínez i Àlvarez.
Al voltant de tres blocs temàtics diferents es dialogarà i es donarà a conèixer com s’han deixat de banda paradigmes historiogràfics patriarcals, com s’han creat paraules que diuen la història en femení, com s’han descobert fonts que narren experiències de dones diverses.
Obertura
Jordi Rabassa, regidor de Ciutat Vella i Memòria Democràtica
Pensar, escriure. Dir història de les dones
La història que reconeix autoritat femenina
María Milagros Rivera Garretas, Centre de recerca Duoda, UB
Taula-diàleg
Amb la participació de Núria JornetBenito, UB; Patrícia-Victòria Martínez i Àlvarez, UB, i Isabel Segura Soriano, historiadora
Veure: I Part 
Fonts per a la història. Memòria de la ciutat I
Barris que ens parlen de dones des de les fonts històriques
Isabel Segura Soriano, historiadora
Fonts per a l'estudi dels espais de religiositat femenina a Barcelona: arxius monàstics i documents
Núria Jornet-Benito, Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals i IRCVM, UB
Fonts notarials per a l’estudi d'experiències de dones a l’especieria medieval: Constança Estanyol, vídua
Luz Ballart, UB
Cos, ment i ànima: dones i assistència a la Barcelona medieval
Delfi I. Nieto-Isabel, IRCVM, UB
Veure: II Part
Fonts per a la història.  Memòria de la ciutat II
Dones defensant els seus drets: processos i requeriments notarials a finals de l’edat mitjana
Mireia Comas Via, UB
La conflictivitat familiar amb veu i emocions de dones: al·legacions jurídiques i plets a la Barcelona moderna
Mariela Fargas Peñarrocha, UB
Anònimes als peus de la impremta: la viuda de Brusi
Marta Ortega Balanza, Unitat d’Igualtat; Tàcita Muta, UB
Fonts per a l’estudi del servei domèstic: la Barcelona contemporània
Tura Tussell i Latorre, UB
Veure: III Part
Historiadores que fan història de les dones a Barcelona
Aprendre a viure, ensenyar a viure
Teresa Vinyoles, historiadora
Fer recerca en història del treball de les dones a la ciutat de Barcelona (XVIII-XX)
Mònica Borrell-Cairol, UB
Les dones barcelonines a través de fonts jurídiques: recerca, feminisme i educació
Isabel Pérez Molina, historiadora
La lenta incorporació de la historiografia de les dones a la historiografia de la ciutat
Elisa Varela Rodríguez, UdG
Experiències feministes a Barcelona: relats, imatges i memòria
Patrícia-Victòria Martínez i Àlvarez, UB
Veure: IV Part

95    Taller de memòria històrica. Cent anys de La Prosperitat
6/2 i 6/3/2020. Organitza: Comissió del Centenari de la Prosperitat (Nou Barris) 1919-2019
La Comissió del Centenari de la Prosperitat 1919-2019, de Nou Barris, i el Museu d’Història de Barcelona programen un cicle de tallers amb l’objectiu d’apropar-nos a la història del barri al llarg dels seus cent anys d’existència i a la seva relació amb la història de Barcelona.
Barri Can Dragó
Jose Luís Oyón, historiador
Pagesos, propietaris i especuladors
Jordi Sànchez, Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris
Cooperativa habitación barata
Mercè Abeya, Comissió Centenari de la Prosperitat
Veure: I Part
Vida associativa als anys 20, República i Guerra Civil
Ajuntament: República i Guerra Civil
Ferran Aisa, historiador
Associacions als anys 20 i 30 a Nou Barris
Neus González, historiadora
La societat de propietaris de la Prosperitat i la confiança andreuenca a la Prosperitat
Joan Catafal, Comissió Centenari de Prosperitat
Veure: II Part
Ajuntament franquista
Ajuntament franquista
Jaume Fabre, periodista i historiador
La Barcelona de Porcioles. Plans urbanístics
Josep Maria Montaner, arquitecte
Primer associacionisme veïnal a la Prosperitat
Ramon Guasch, activista veïnal
Veure: III Part
Lluites veïnals
Barcelona en lluita
Marc Andreu, historiador
Dones i Barri
Lurdes Ponce i Rosa Miró, feministes i activistes veïnals
El moviment veïnal a la prosperitat
Andres Naya, activista veïnal
Veure: IV Part
Ajuntament democràtic i barris
Ajuntament democràtic i participatiu
Carles Prieto, activista veïnal
Solidaritats, llibertats i democràcia als barris
Albert Recio, activista veïnal
Veure: V Part

96    Seminari. Coronavirus (COVID-19) and museums: impact, innovations and planning for post-crisis 
10/4/2020
Seminari web promogut per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) amb la col·laboració del Consell Internacional de Museus (ICOM).  Amb la participació de Peter Keller (director general de l’ICOM), Mattia Agnetti (Fondazione Musei Civici di Venezia), Nathalie Bondil (Montreal Museum of Fine Arts), Inkyung Chang (Iron Museum, Seül), John Davies (Nesta), Joan Roca (MUHBA), Maciej Hofman (European Commission), Antonio Lampis (Ministeri de Patrimoni Cultural i Turisme, Itàlia) i Ekaterina Travkina (OECD). 
Veure sessió

97    Cicle de jornades-taller. Arquitectura, interiors i identitat social
Coordinació científica: Paolo Sustersic (arquitecte, Escola Elisava)
El cicle s’apropa a l’interior dels habitatges de les classes treballadores com a lloc on es projecten les mirades de la indústria, la societat, la política, l’arquitectura, el disseny, el gust i la cultura, i converteix l’interior domèstic en un camp de recerca molt interessant per detectar tendències, canvis i contradiccions. 
Sessió I. La classe treballadora i la ciutat
18/6/2020
Aquesta primera jornada es proposa situar l’habitatge obrer en el nou context generat per la societat industrial, que converteix els grans centres productius com Barcelona en destinacions d’intensos fluxos d’immigració d’una població d’origen generalment rural o procedent de centres més petits que es converteix en població obrera i s’emmotlla a la gran ciutat.
El Bon Pastor, recerca, museu. El perquè del seminari-taller
Obertura amb Paolo Sustersic, responsable del cicle, i Joan Roca, director del MUHBA, compartida amb les entitats i els representants institucionals
Barcelona, la immigració i la ciutat entre l’expo de 1929 i el desenvolupisme
Martí Marín i Corbera, UAB
Habitatge social i creixement de la metròpoli de Barcelona
Amador Ferrer, URL
Polígons i densificació. La revolució del paisatge residencial de Nou Barris, 1939-1975
Manel Guàrdia, UPC
La vessant comunitària en el procés de construcció de l’equipament museístic de les cases barates
Miquel Àngel Lozano, Pla de Barris
Sessió II. Teoria i pràctica de l’Existenzminimum
3/12/202
En el període proposat, l’habitatge passa de ser considerat una despesa per a la producció a ser vist com un espai de vida digna, un benefici del welfare state i també una operació especulativa, promogut per privats o per entitats vinculades a moviments polítics i socials interessats a definir models i identitats de classe.
Sessió III. L’estat del benestar i l’habitatge social
Sessió IV. El Bon Pastor, el barri i el museu

98    La Barcelona contemporània davant les pandèmies
4/5/2020. Borja de Riquer, historiador

99  Simposi. Barcelona, cruïlla de circuits literaris perifèrics 
8 i 9/5/2020. Coordinat per: Bernat Padró, UB
El projecte té per objectiu la recuperació de la memòria d’una experiència històrica de reconciliació post-bèl·lica mitjançant el foment de la convivència orientat al reconeixement de la diversitat cultural a l’Europa d’entreguerres; una diversitat que la nova configuració geopolítica feia evident.
La Revista Prisma (1922): punt de trobada per als escriptors de l’Amèrica “nova” i dels sistemes literaris “perifèrics” d’Europa
Conferència inaugural. Thomas S. Harrington (Trinity College-Hartford Connecticut)
Reconeixement i visibilització de les literatures no hegemòniques
Nacionalismes i cultures a la fi de la Gran Guerra: els 14 punts de Wilson i la creació de la Societat de Nacions
Maximiliano Fuentes (Universitat de Girona)
PEN Club, una escletxa internacional oberta per la literatura catalana
Joan Safont (Universitat de Girona)
Espai internacional de revistes i xarxes urbanes
El paper de les revistes en la circulació perifèrica de la literatura
Bernat Padró Nieto (Universitat de Barcelona)
Escriptors anglesos a París. La revista transition (1927-1938)
Teresa Rosell Nicolás (Universitat de Barcelona)
Barcelona com a node dels circuits literaris perifèrics
L’Oficina d’Expansió Catalana: diplomàcia cultural a principis de segle xx
Jesús Revelles (Universitat de les Illes Balears)
La circulació perifèrica de literatures a Catalunya
Rudolf Slaby a Barcelona i la reivindicació de les literatures eslaves desconegudes
Tomàs Meinhardt (Universitat de Barcelona)
La temptació del nord: la literatura escandinava medieval
Inés García López (Universitat Rovira i Virgili)
La culminació de les relacions catalanoromaneses als anys trenta: Nicolae Iorga i Constantin Marinescu a Barcelona
Xavier Montoliu Pauli
L’iberisme o la il·lusió d’una pàtria gran
Jordi Cerdà (Universitat Autònoma de Barcelona)
La Literatura Comparada i la reivindicació de la diversitat cultural europea
Conferència de clausura. Antoni Martí Monterde (Universitat de Barcelona)
Veure sessió

100  El futur espai del Museu d’Història de Barcelona a la Fabra i Coats de Sant Andreu
14/5/2020. Organitza: Tamayo-Valls-Matters, dins la Setmana de l’Arquitectura.
Un projecte que vol situar el món del treball a Barcelona en perspectiva històrica i també analitzar la incidència de les diferents modalitats de treball en la vida urbana, amb una mirada a la tradició industrial de Sant Andreu i a la Fabra i Coats. Patrícia Tamayo i Joan Roca
Veure sessió

101    Ciutats per pensar Europa. Cicle de conferències
Del 2/10 al 9/10/2020. 
En aquest cicle de conferències s’abordaran Trieste, Weimar, Cracòvia, L’viv, Lisboa, Belgrad, Sarajevo i Sant Petersburg, complementat amb la reflexió teòrica sobre la ciutat com a capital cultural. 
Trieste: la ciutat-idea
Joan Benesiu, escriptor. 2/10/2020
Veure sessió
Capitals culturals. Grans ciutats o grans capitals?
Antoni Martí Monterde, Universitat de Barcelona. 5/10/2020
Veure sessió
Weimar. La capital simbòlica d’Alemanya i d’Europa
Teresa Rossell, Universitat de Barcelona. 5/10/2020
Veure sessió
Barcelona, capital literària.  Barcelona: l’eterna promesa
Maria Patricio Mulero, Université Paris-8. 5/10/2020
Veure sessió
Belgrad-Sarajevo. Els Balcans literaris
Borja Bagunyà, Universitat de Barcelona.7/10/2020
Veure sessió
Lisboa. La capital de la Melancolia
Bernat Padró Nieto, Universitat de Barcelona. 7/10/2020
​​​​​​​Veure sessió
Crakòvia-Lviv. El pes de la Història
Àlex Matas; Universitat de Barcelona. 9/10/2020
​​​​​​​Veure sessió
Sant Petersburg. L’esplendor i la ruïna
Tomàs Meinhardt, Universitat de Barcelona. 9/10/2020
​​​​​​​Veure sessió

102    Seminari. La Barcelona de les barricades, 1820-1843
19/11/2020. Coordinació científica: Jordi Roca Vernet, UB
Amb el Trienni Liberal (1820-1823) s’inicia a Barcelona la Revolució Liberal (1820-1843), que pretendrà establir un règim basat en una constitució que garanteix els drets i les llibertats de la ciutadania. L’activitat política a la ciutat, on confluiran les idees transgressores amb el vell sistema polític i social i les demandes de diversos col·lectius socials i polítics, donarà lloc a un lideratge revolucionari descentralitzat en la construcció del nou Estat liberal.
La dimensió transnacional de la Revolució Liberal a Barcelona, 1820-1843
Jordi Roca Vernet, UB
L’església dividida durant el Trienni Liberal a Catalunya
Xavier Sànchez Sancho, UB
Els anticlericalismes: liberal i popular, 1835-1837
Josep Rueda, UB
La Jamància: una alternativa revolucionària del liberalisme progressista centralista
Núria Miquel, UB
Presentació de la Guia d’Història Urbana Revolució liberal / BCN 1820-1843
Joan Roca, MUHBA, Jordi Roca Vernet, UB i Núria Miquel, UB
Veure sessió

103    El paleoclima de Barcelona
28/11/2020. Coordinació científica: Miquel Molist, UAB i Anna Gómez Bach, UAB
Els temes de debat que es preveu abordar comprenen un marc geogràfic força ampli, que abraça la Mediterrània occidental, el territori de Catalunya i, en la mesura de les dades disponibles, el pla de Barcelona. 
Evolució climàtica a través dels temps geològics més recents. El passat climàtic com una de les claus del futur
Antoni Rosell Melé, ICREA, ICTA-UAB
Mite i realitat de les glaciacions quaternàries a Catalunya. Les glaciacions van arribar a Barcelona?
Francesc Burjachs, ICREA,IPHES,URV
Vegetació i clima durant la primera meitat de l’Holocè. El marc ambiental de les primeres societats agrícoles a Catalunya
Jordi Revelles, IPHES-URV
El poblament de les primeres societats agrícoles al pla de Barcelona i la incidència climàtica des de l’arqueologia
Anna Gómez, UAB i Miquel Molist, UAB
La reconstrucció paleoambiental del VI al II mil·lenni. Prehistòria recent a través de l’estudi antracològic: el cas de Barcelona
Raquel Piqué, UAB

104    Seminari. La cuina de Barcelona en època moderna, segles XVI-XVIII.
Aquest seminari té com a objectiu presentar algunes de les aportacions de l’època moderna a la història de l’alimentació, una disciplina cada cop més consolidada entre els investigadors. La riquesa i l’excepcionalitat de les fonts documentals catalanes permeten aproximar-nos als sistemes alimentaris moderns en tota la seva complexitat. A través de l’estudi dels llibres de cuina impresos i els receptaris domèstics, eclesiàstics i gremials, s’analitzarà l’evolució dels productes alimentaris, els plats quotidians i festius així com els seus significats i usos entre diferents classes socials de la Barcelona moderna. Hi intervindran: María Ángeles Pérez Samper, UB; Jordi Bages-Querol, UOC, i Marta Manzanares, UB
14/1/2021

105   Seminari. Fabra i Coats. Projecte de ciutat i treball.
En el marc del desenvolupament del projecte Barcelona, ciutat i treball, compartit amb el Districte de Sant Andreu, els Amics de la Fabra i Coats i altres entitats del món del treball amb vocació de crear un equipament de barri i ciutat a la Fabra i Coats, s’inicia una primera presentació dels continguts a fi de propiciar una reflexió ciutadana sobre el treball i la seva dimensió històrica en el context de la gran ciutat. En aquest seminari, experts de diferents àmbits acadèmics ens parlaran de la complexitat de les formes de treballar, de l’acumulació d’experiències i conflictes, de la transformació de les relacions socials i econòmiques i de la seva incidència en la configuració de l’entramat urbà de la ciutat moderna. Hi intervindran: Joan Roca, MUHBA; Marc Prat, UB; Cristina Borderías, UB; Llorenç Ferrer, UB, i Pere Colomer, historiador.
28/01/2021

 

Diàlegs d’Història Urbana i Patrimoni

Inici de l’activitat amb la creació del Centre de Recerca i Debat el 2008, complementari del Centre de Documentació inaugurat el 2009 i actualment al Servei d’Arqueologia de Barcelona.

01    Mètode arqueològic i patrimoni urbà. Dels treballs de documentació a la possible museïtzació
Ferran Puig, 6 d’octubre de 2008

02    El fotògraf i la distància: les situacions de dependència i altres treballs fotogràfics
Ahlam Shibli, 20 d’octubre de 2008

03    Difusió, innovació, creixement i crisi. Les grans discontinuïtats en el neolític al pla de Barcelona
Miquel Molist, 3 de novembre de 2008

04    La defensa activa i passiva de la ciutat moderna. Els militars i els recursos disponibles per defensar Barcelona a la guerra civil
Ramon Arnabat, David Gesalí i David Íñiguez, 17 de novembre del 2008

05    La ciutat en xarxa. Una agenda per a la història de Barcelona
Ramon Grau, 1 de desembre del 2008

06    La utopia urbana del Comte Güell
Joan Roca i Mireia Feixa, 15 de desembre del 2008

07    La difusió de formes per a la vida pràctica a Europa. Objectes de vidre del segle XVII al jaciment del Born
Ignasi Domènech, 12 de gener del 2009

08    La gran ciutat industrial i la literatura romàntica: Baudelaire i Verdaguer
Francesc Codina, 26 de gener del 2009

09    L'assentament monàstic i conventual de Santa Caterina (segles XI-XV). Continuïtats i discontinuïtats segons les fonts arqueològiques i documentals
Josefa Huertas, 2 de febrer del 2009

10    Conceptes museològics en l'articulació del discurs històric del museu d'història d'Amsterdam
Renée Kistemaker, 16 de febrer del 2009

11    Les invasions de terres als suburbis de Brasil. Història de les ocupacions a nova constituinte (Salvador de Bahia)
Cristina Larrea, 2 de març del 2009

12    La planimetria arqueològica de Tarraco: Una eina polivalent de gestió patrimonial
Josep Maria Macias, M. Teresa Miró, Imma Teixell, 30 de març del 2009

13    Col·leccionant la ciutat contemporània. Objectes i històries dels segles XX i XXI al museu d'història d'Amsterdam
Annemarie De Wildt, 20 d’abril del 2009

14    Electrificació i urbanització a la Barcelona de principis del segle XX. El paper de F. S. Pearson
Berenguer Gangolells, 4 de maig del 2009

15    El retrat d'Eustaquio de Azara i Perera, Bisbe de Barcelona, de Josep Bernat Flaugier
Francesc Quílez, Rosa Marina, 18 de maig del 2009

16    Construint la Font oral
15 de juny de 2009

17    La xarxa de relacions de Barcelona al segle XV (1433-1458) a partir dels fons de correspondència
Vicent Baydal, 29 de juny del 2009

18    Paisatge i patrimoni urbà: El Parc dels Tres Turons i la bateria antiaèria del Turó de la Rovira
Elisabet Badia, Andrea Manenti, Karina Peña, 5 d’octubre del 2009

19    Jocs, triquets i jugadors. Barcelona 1700    (presentació del llibre)
Albert Garcia Espuche, 2 de novembre del 2009

20    De l'ús industrial a l'ús urbà del litoral de Barcelona, 1850-2009
Manuel Novóa, 2 de novembre del 2009

21    L'edat del bronze al Pla de Barcelona: Sant Pau del Camp i altres ocupacions del litoral
Miquel Molist, Anna Gómez, 16 de novembre del 2009

22    La fam en la història de Barcelona: Prevenció de risc i lluita contra la crisi
Josep Maria Salrach, 30 de novembre del 2009

23    El model Fabra i Coats de colònia industrial: Borgonyà i Barcelona, 1895-1955
Pere Colomer, 14 de desembre del 2009

24    Modernització i representació literària de les ciutats europees (segles XVIII i XIX)
Àlex Matas, 11 de gener del 2010

25    La carta arqueològica de Barcelona: Planificació, desenvolupament i implementació
Carme Miró, Marta Fàbregas, et. al., 25 de gener del 2010

26    Cerdà contra la densitat. L'espai urbà i la salut: Una visió històrica
Francesc Muñoz, 8 de febrer del 2010

27    L'hospital de la Santa Creu de Barcelona: Sis segles d'assistència a la ciutat    
Reis Fontanals, 22 de febrer del 2010

28    Intervenció patrimonial a la vivenda privada del centre urbà de Toledo
Manuel Santolaia i Soledad Sánchez-Chiquito, 8 de març del 2010

29    La vida quotidiana dels segles VI - II ac. als poblats ibèrics del pla de Barcelona
David Asensio i Maite Miró, 22 de març del 2010

30    Les geometries de les escoles de Josep Goday: Arquitectura i innovació educativa a Barcelona
Marc Cuixart, 12 d’abril del 2010

31    República, guerra i revolució. L'ajuntament de Barcelona de 1931 a 1939
Ferran Aisa, 26 d’abril del 2010

32    Paisatge i jardí al Parc de la Ciutadella, 1872-2010
Jordi Diaz Callejo, 10 de maig del 2010

33    "La Barcelona futura". El pavelló de la ciutat a l'exposició internacional de 1929
Catherine López, 31 de maig del 2010

34    El desenvolupament d'Hamburg reflectit en els museus d'història de la ciutat: Temes, formes i organització
Jürgen Bönig, 14 de juny del 2010

35    La conservació de restes arqueològiques urbanes: la via sepulcral romana de la Plaça Vila de Madrid,1957-2010
Lídia Font, 28 de juny del 2010

36    El Park Güell i l'aigua. De muntanya pelada a jardí
Albert Cuchí, 4 d’octubre del 2010

37    La bateria antiaèria i les barraques del Turó de la Rovira: disjuntives en la seva recuperació i conservació
Taula debat, 18 d’octubre del 2010

38    Barcelona en Diagonal: teoria i mètode per explicar la ciutat en un sol carrer
Montserrat Cururella, Andrea Manenti, Teresa Navas, 8 de novembre del 2010

39    Barcelona, un espai urbà en veu de dona: Carmen Laforet i Montserrat Roig
Isabel Maria Roger, 22 de novembre del 2010

40    El servei d'arqueologia d'Amsterdam. Experiència i pràctiques
Jerzy Gavronski, 13 de desembre del 2010

41    Els indianos i la transformació urbana a Barcelona, segle XIX
Martín Rodrigo, 31 de gener del 2011

42    El mapa teatral de Barcelona, 1603-2010
Antoni Ramon, 14 de febrer del 2011

43    Les activitats productives de la Barcelona medieval: resultats dels estudis paleoambientals
Ramon Julià Brugués i Santiago Riera Mora, 28 de febrer del 2011

44    Barcelona vista per Verdaguer i Maragall
Jaume Trabal, 14 de març del 2011

45    Canvi demogràfic i migracions a Barcelona al segle XXI
Andreu Domingo i Valls, 28 de març del 2011

46    Barcelona i els primers intents d'urbanitzar Montjuïc, 1859-1914
Guillem Fernández, 11 d’abril del 2011

47    Italians a Barcelona (1865-1936)
Silvio Santagati, 9 de maig del 2011

48    Termes curatives i cultes a les aigües en època romana
Maria Jesús Pérex Agoreta i Carme Miró, 23 de maig del 2011

49    Els cantorals del Monestir de Pedralbes
Jordi Rifé, 20 de juny del 2011

50    Barcelona: Aigua i ciutat. L'abastament d'aigua entre les dues exposicions
Manel Martin Pascual, 19 de setembre del 2011

52    Dos mil·lennis de Pedreres a Montjuïc
Estanislau Roca, 17 d’octubre del 2011

53    Cuines de Barcelona (1927-1939)
Isabel Segura, 14 de novembre del 2011

54    L'interès per Orient. Viatges d'Antoni Amatller
Santiago Alcolea, 28 de novembre del 2011

55    Barcelona i el gran comerç amb orient (c. 1330-c.1430)
Damien Coulon, 12 de desembre del 2011

56    Barcelona i el Marroc. Els vincles establerts des del segle XVIII fins el segle XX
Eloy Martín, 16 de gener del 2012
Àudio del diàleg

57    La cultura musical a la Barcelona del segle XV
Tess Knighton, 30 de gener del 2012

58    Cuines de Barcelona II (1950-1960). La casa mínima, la cuina mínima
Isabel Segura, 13 de febrer del 2012
Àudio del diàleg

59    L’art de fer negocis. Mercaders i banquers toscans a la Barcelona del segle XV
Maria Elisa Soldani, 27 de febrer del 2012
Àudio del diàleg

60    La Seca. Emissió de moneda i ciutat
Albert Estrada, 12 de març del 2012
Àudio del diàleg

61    La gestió dels residus a Barcino
Júlia Beltrán i César Carreras, 26 de març del 2012

62    La gestió de l’empresa Fabra i Coats (1903-1936). Entre els beneficis i la protecció
Pere Colomer, 7 de maig del 2012

63    La muralla romana de Barcelona en la historiografia i l’arqueologia
Eduard Riu-Barrera, 21 de maig del 2012
Àudio del diàleg

64    Les fabriques d’Indianes i la dinámica urbana
Ramon Grau, 4 de juny de 2012
Àudio del diàleg

65    Els usatges de Barcelona i el naixement del dret català
Antoni M. Udina Abelló, 18 de juny 2012
Àudio del diàleg

66    El cinema i Barcelona. Font històrica i tema d’estudi
Xavier Cazeneuve, 17 de setembre 2012
Àudio del diàleg

67    Baetulo i Barcino: ciutats romanes a la costa laietana
Pepita Padrós i Julia Beltrán de Heredia, 1 d’octubre de 2012
Àudio del diàleg

68    Jaume I i l’aljama de Barcelona
Eulàlia Vernet, 15 d’octubre de 2012
Àudio del diàleg

69    Barcelona i Montserrat. De Víctor Balaguer a Puig i Cadafalch
Josep Maria garcia Fuentes, 29 d’octubre de 2012

70    La cultura material dels mercaders a través de les fonts documentals de la Barcelona baixmedieval
Jaume Aurell i Cardona, 12 de novembre de 2012
Àudio del diàleg

71    Els espais de la sobirania popular a Barcelona, 1820-1823
Jordi Roca, 26 de novembre de 2012
Àudio del diàleg

72    Barcelona i el territori català: d’un sistema de comunicacions a una xarxa viària, 1779-1824
Teresa Navas i Ferrer, 10 de desembre de 2012
Àudio del diàleg

73    El correu i Barcelona. La comunicació postal del segle XVIII al segle XX
Antonio Aguilar Pérez, UAB, gener de 2013.
Àudio del diàleg

74    Ensenyament primari públic a Barcelona, 1900-1971
Celia Cañellas i Rosa Toran, 21 de gener de 2013.
Àudio del diàleg

75    Carles Pirozzini i la Barcelona de 1888
Maria Ojuel, 4 de febrer de 2013.
Àudio del diàleg

76    Les dones a la Barcelona revolucionària del Trienni Liberal, 1820-1823
Jordi Roca, UAB, 18 de febrer de 2013.
Àudio del diàleg

77    Elements decoratius de l’arquitectura pública i privada a la Barcino altimperial
Ana Garrido Elena, ICAC, 4 de març de 2013.
Àudio del diàleg

78    Destí Barcelona. La reinvenció de la ciutat en imatges i el turisme al llarg del temps.
Saida Palou Rubio, 18 de març de 2013.
Àudio del diàleg

79    Les produccions ceràmiques de Barcelona, segles XIII – XVIII. Arqueologia, arqueometria i intercanvi tecnològic
Jaume Buxeda, UB i Julia Beltrán de Heredia, MUHBA, 8 d’abril de 2013.
Àudio del diàleg

80    L’esclat musical de la Barcelona noucentista. L’Associació Mísica de Camera.
Xavier Chavarria, musicòleg i crític musical, 22 d’abril de 2013.
Àudio del diàleg

81    Quem patrem, qui servus est? Esclavitud i llibertat a la Barcelona del Renaixement (1479-1516)
Ivan Armenteros, 6 de maig de 2013.
Àudio del diàleg

82    L’arribada del gel a Barcelona i els seus usos, segles XVI – XVIII
Jaume Dantí, 21 de maig de 2013.
Àudio del diàleg

83    Els orígens del transport públic, segles XVIII i XIX. Barcelona i altres ciutats.
Ferran Armengol i Ferrer, 3 de juny de 2013.
Àudio del diàleg

84     Jueus a Barcelona i relacions comercials mediterrànies, segle XII – XIV
Damien Coulon, 17 de juny de 2013.
Àudio del diàleg

85    L’exil·li jueu alemany a Barcelona, 1933-1945
Manu Valentín, 16 de setembre de 2013
Àudio del diàleg

86    La ciutat dels “prodigis científics”: Barcelona 1888 i la seva Exposici
Agustí Nieto-Galán, 30 de setembre de 2013

87     El cooperativisme obrer a Barcelona (1842-1939)
Ivan Miró, sociòleg. 14 d’octubre de 2013.
Àudio del diàleg

88    L’ager barcinonensis. Propietat de la terra i elits locals, segles I-II dC
Oriol Olesti, UAB. 28 d’octubre de 2013.
Àudio del diàleg

89    La cerimònia d’entrada reial a la Barcelona baixmedieval
Miquel Raufast,11 de novembre de 2013.
Àudio del diàleg

90    Eugeni Serrano de Casanova i l’Exposició Universal de 1888
Joan Prados, 9 de desembre de 2013.
Àudio del diàleg

91.  El Jardí del Laberint d’Horta, l’obra d’un aristòcrata i científic il·lustrat
Albert Cubeles, 9 de desembre de 2013.
Àudio del diàleg

92.  L’arquitectura de Barcelona:una mirada fotogràfica, 1920-1990
Jordi Feixa Riu, 23 de desembre de 2013.
Àudio del diàleg

93.  La moneda falsa a Barcino. Mètodes i tècniques per identificar i combatre el frau monetari en època antiga
Montserrat Berdún, 13 de gener de 2014.
Àudio del diàleg

94.  D’exòtics a quotidians. El triomf dels productes americans en l’alimentació de Barcelona
María de los Ángeles Pérez Samper, 27 de gener de 2014.
Àudio del diàleg

95.  L’arquitectura eclèctica a Barcelona en el tombant de segle. August Font i Carreras, 1845-1924
Judith Urbano, ESARQ, UIC, 10 de febrer de 2014.
Àudio del diàleg

96.  Les operacions de creació d’habitatge al nucli antic de Barcelona, 1840-1880
Pere Hereu i Maribel Rosselló, UPC, 24 de febrer de 2014.
Àudio del diàleg

97    El temple i el fòrum de Barcino. Arguments per a una reinterpretació
Hector A. Orengo, Universitat de Nottingham i Ada Cortès, arqueòloga. Dilluns 10 de març de 2014, a les 19 h
Àudio del diàleg

98    Criteris d’intervenció en els jaciments arqueològics: normatives, conceptes i arquitectures
Gemma Hernández Herrero, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Dilluns 24 de març de 2014, a les 19 h
Àudio del diàleg

99    La sala de calderes de Fabra i Coats. Criteris d’intervenció patrimonial en una rehabilitació complexa
Xavier Delgado Ferrer, arquitecte tècnic. Dilluns 7 d’abril de 2014, a les 19 h
Àudio del diàleg

100    Abadal i Cª, una marca d’automoció de Barcelona amb projecció internacional
Manuel Garriga i Casas, periodista i historiador del motor. Dilluns 28 d’abril de 2014, a les 19 h
Àudio del diàleg

101   Els apotecaris en l'activitat i la societat de la Barcelona baixmedieval
Carles Vela Aulesa. Dilluns 12 de maig de 2014, a les 19h
Àudio del diàleg

102   Arqueologia, història i els jueus d'Europa entre l’antiguitat i l’època medieval
Johannes Heil. Dilluns 26 de maig de 2014, a les 19h
Àudio del diàleg

103   El comerç atlàntic. El bacallà i l'alimentació a Barcelona, s. XVII-XIX
Francesc Valls, UB. Dilluns 16 de juny de 2014, a les 19h
Àudio del diàleg

104   Els grans magatzems El Siglo, 1872-1953. La introducció de noves formes de comerç a Barcelona
Luis Conde Moragues. Dilluns 30 de juny de 2014, a les 19h
Àudio del diàleg

105    La Barcelona d'Orwell: interactivitat, noves tecnologies i espais de memòries
Manu Valentín. Dilluns 8 de setembre de 2014, a les 19h

106    La redefinició de Ciutat Vella com a centre històric 1976-1996
Alessandro Scarnato. Dilluns 22 de setembre de 2014, a les 19h

107    Barcelona, guerra i fam, 1936-1939. Protestes populars i polítiques de proveïment alimentari
Josep Lluís Martín Ramos. Dilluns 6 d'octubre de 2014, a les 19h

108    L'origen del ferrocarril a Barcelona, 1840-1866
Ferran Armengol. Dilluns 20 d'octubre de 2014, a les 19h

109    Vinyes i àmfores al territori de Barcino: producció i comerç del vi, I aC - II dC
Víctor Revilla. Dilluns 3 de novembre de 2014, a les 19h

110    La ciutat de les joguines. Barcelona, 1840-1918
Pere Capellà Simó. Dilluns 17 de novembre de 2014, a les 19h

111   Els pescadors de la Barcelona moderna, segles XVI-XVII
Mikel Soberón. Dilluns 1 de desembre de 2014, a les 19h
Àudio del diàleg

112    El record de 1714 a travès de la destrucció de la Ciutadella
Jordi Roca Vernet. Dilluns 15 de desembre de 2014, a les 19h
Àudio del diàleg

113.  El Gran Casino de la Rabassada: història d'un somni burgès
Pere Fàbregas i Carlota Giménez. Dilluns 12 de gener de 2015, a les 19h

114.  El clúster de Barcelona. Iniciatives empresarials i cicle de negocis en un districte de l'automoció del sud d'Europa, 1889-2013
Jordi Catalan. Dilluns 26 de gener de 2015, a les 19h
Àudio del diàleg

115.  De les arts industrials a les indústries d’art. Barcelona va fer tard a la cultura del disseny?
Jordi Pericot (UB), i Josep M. Bricall (UB). Dilluns 9 de febrer de 2015, a les 19 h
Àudio del diàleg

116.  L’art romànic a Barcelona, de ciutat comtal a capital reial, segles XI-XIII
Eduard Riu-Barrera, arqueòleg i historiador. Dilluns 23 de febrer de 2015, a les 19 h.

117. Els esclaus islàmics a Barcelona. Blancs, negres i turcs. De l’esclavitut a la llibertat, segles XIV-XV
Josep Hernando Delgado (UB). Dilluns 9 de març de 2015, a les 19h

118. La Vil·la del Pont del Treball. Una residència senyorial a l’ager de Barcino
Jordi Ardiaca i Daniel Alcubierre, arqueòlegs (CODEX). Dilluns 23 de març de 2015, a les 19h
 
119. Emissió de moneda i impacte tecnològic a Barcelona, segles XIII-XIX
Albert Estrada (MNAC). Dilluns 13 d'abril de 2015, a les 19h

120. Els governs de la ciutat de Barcelona, 1875-1930. Eleccions, partits i regidors
Cèlia Cañellas i Rosa Toran, historiadores. Dilluns 27 d'abril de 2015, a les 19h

121. De Barcelona a Canàries, de Canàries a Amèrica. La participació catalana en la primera expansió atlàntica (c.1470-1540)
Ivan Armenteros, historiador. Dilluns 11 de maig de 2015, a les 19h
 
122. Esplendor i ocàs del Banc de Barcelona,1844-1920
Yolanda Blasco Martel (UB) i Carles Sudrià. Dilluns 25 de maig de 2015, a les 19h
 
123. La circulació de l’aigua a la Barcelona moderna: el Llibre de les fonts del mestre Socies
Xavier Cazeneuve, historiador. Dilluns 8 de juny de 2015, a les 19 h

124. Noves dades per al coneixement del suburbium i la façana marítima de la colònia en el marc de la intervenció del carrer Sotstinent Navarro. Pla Bàrcino
Carme Miró, Servei d’Arqueologia de Barcelona, i Jordi Ramos, arqueòleg (ATICS). Dilluns 22 de juny de 2015, a les 19h
 
125.  L'alba del PSUC a Barcelona (1936-1938)
Marià Hispano. Dilluns 07 de setembre 2015, a les 19h
 
126.  L'escola de Vil.la Joana. L'Ajuntament de Barcelona i l'educació especial (1921-2011)
Cristina Masanés. Dilluns 21 de setembre 2015, a les 19h
 
127. Barcelona 1900, el punt de vista del fotògraf Adolf Mas
Blanca Giribet i Núria Peiris. Dilluns 5 d'octubre 2015, a les 19h
 
128. Els museus anatòmics de Barcelona 1849-1938
Enric H. March. Dilluns 19 d'octubre de 2015, a les 19h
 
129. El paisatge sonor a la Barcelona del segle XVI: el monestir de Sant Pere de les Puel.les
Ascensión Mazuela-Anguita. Dilluns 2 de novembre de 2015, a les 19h
 
130. La tuberculosi a l’espai social barceloní, 1929-1936
Celia Miralles Buil. Dilluns 16 de novembre de 2015, a les 19h
 
131. La construcció naval a Barcelona, segles XIV i XV
Marcel Pujol Hamelink. Dilluns 30 de novembre de 2015, a les 19h
 
132. El ferrocarril com a element estructurador de la morfologia urbana de Barcelona, 1848-1900
Rafael Alcaide González. Dilluns 14 de desembre de 2015, a les 19h
 
133. El Modernisme perdut a la Barcelona antiga
Raquel Lacuesta Contreras i Xavier González Toran. Dilluns 11 de gener de 2016, a les 19h
 
134. Les llengües de la negociació al segle XV. L’exemple barceloní
Stéphane Péquignot. Dilluns 25 de gener de 2016, a les 19h
 
135. La instauració del règim franquista a l’Ajuntament de Barcelona: depuració i reconfiguració de l’administració municipal
Marc Gil Garrusta. Dilluns 8 de febrer de 2016, a les 19h
 
136. La vinya i el vi a la plana de Barcino durant l’època romana. Del cultiu al consum
Antoni Martín Oliveras. Dilluns 22 de febrer de 2016, a les 19h

137. Ser Cònsol a la Barcelona revolucionària, juliol de 1936 - maig de 1937
Arnau González i Vilalta. 7 de març de 2016, a les 19h

138. Treball i gènere a la indústria metal·lúrgica de Barcelona, segles XIX i XX
Concepción Villar Garruta. 21 de març de 2016, a les 19h

139. Els espais de la ciutadania. Viure com a ciutadà a la Barcelona del segle XV 
Carolina Obradors. 4 d'abril de 2016, a les 19h

140. La industrialització en el procés de la fabricació de moneda: la Seca de Barcelona, segle XIX
Ana Bordas i Albert Estrada. 18 d'abril de 2016, a les 19h

141. Enric Morera i la invenció d’una nova música urbana a Barcelona
Anna Costal i Joaquim Rabaseda. 2 de maig de 2016, a les 19h

142. Barcelona i el sistema de parcs, 1900-1937
Vicente Casals Costa. 23 de maig de 2016, a les 19h
 
143. El motí de dones de 1918
Soledad Bengoechea i María Cruz Santos. 6 de juny de 2016, a les 19h 
 
144. L’altre pa de la indústria. El mercat del cotó a Barcelona en els inicis de la industrialització catalana, 1780-1850
Àlex Sánchez. 20 de juny de 2016, a les 19h
 
145. Microcrèdit, famílies i llars. Barcelona a finals del segle XVIII
Montserrat Carbonell Esteller. 12 de setembre de 2016, a les 19h
 
146. L’antiquarisme en la creació dels museus municipals: Apel·les Mestres i la seva col·lecció
Merixell Cano. 26 de setembre de 2016, a les 19h
 
147. Barcelona i les sociabilitats dels segles XIX i XX. Una perspectiva teòrica i historiogràfica europea
Pere Gabriel (UAB). 10/10/2016
 
148. “Per soplir la fragilitat e dolència de la carn”. Sexe i misogínia a la diòcesi de Barcelona (segles XIV i XV)
Lucía Conte (UPF). 24/10/2016
 
149. L’espai urbà com a representació. La família Morey i els avantatges i inconvenients de vincular-se a les expectatives marítimes de la Corona (1336-1405)
Alberto Reche Ontillera (UAB). 7/11/2016
 
150. Barcelona i el ferrocarril a Catalunya (1848- 1935). Una història de la seva explotació
Pere Pascual (UB). 21/11/2016
 
151. Barcino i les pintures parietals de la Hispània romana
Carmen Guiral Pelegrín (UNED). 12/12/2016
 
Xosé Aviñoa Pérez (UB) i Oriol Brugarolas Bonet (UB). 9/1/2017
 
Lucila Mallart (Universitat de Nottingham). 23/1/2017
 
154. Jardins i música a la Barcelona de Gaudí
Jorge de Persia. 6/2/2017
 
155. El Llibre d’aparellar de menjar, segle XIV: una síntesi de la literatura gastronòmica medieval
Joan Santanach. 20/2/2017
 
Joaquim Agulló. 6/3/2017
 
Arnau González Vilalta i Enric Ucelay Da Cal. 20/3/2017
 
158. Dalí i Barcelona 
Ricardo Mas Peinado. 3/4/2017
 
 
160. La muralla romana de Barcino: noves perspectives 
Alessandro Ravotto. 8/5/2017
 
 
Ramon Pujades.12/6/2017
 
Xavier Cazeneuve. 2/10/2017
 
164. Barcelona, bressol de l’impacte de la Revolució Russa i del comunisme
Josep Puigsech Farràs. 16/10/2017
 
Diàlegs del Park Güell, cicle de tardor. Elogis de la corba (I)
Dalí i els surrealistes descobreixen el Park. Mireia Freixa. 6/11/2017
L’evolució de la jardineria i les seves formes al Park Güell. Lluís Abad.4/12/2017
Jujol, entre el Park Güell i la Finca Sansalvador, Taller d’Història de Gràcia. 15/1/2018
 
Calidoscopis i traces als diàlegs matinals de Vil·la Joana. Diumenges d’història i literatura
La Barcelona culta i la Barcelona baixa a través de Pigmalió, de Joan Oliver.  Ferran Aisa, Emili Boix i Pau Vidal. 8/10/2017
El segrest de l’autobús a Torre Baró (7 de maig del 1978). Marc Andreu, David Castillo i Jordi Secall.  5/11/2017
Ramona, adéu, de Montserrat Roig, i la història de la dona barcelonina. Dolors Oller, Neus Real i Isabel Segura. 3/12/2017
La mort de Gaudí (10 de juny del 1926). Josep M. Tarragona, Marià Marín i Vicenç Altaió. 14/1/2018.
 
8/1/2018
 
Antoni Albacete Gascón. 22/1/2018
 
Les víctimes davant l’administració. Juli de Miquel, Sara Bosch, Jordi Valls i Txema Urkijo. 6/2/2018
Víctimes i usos partidistes. Aintzane Ezenarro, Pilar Manjón, Robert Manrique i Gemma Nierga. 13/2/2018
El ressò d’Hipercor. Debat de cloenda. Iñaki Anasagasti i Francesc Valls. 20/2/2018
 
Eva Fernández Lamelas. 5/2/2018
 
Pere Ortí. 19/2/2018
 
Jordi Roca Vernet. 5/3/2018
 
174. Troballes arqueològiques al Mercat de Sant Antoni: la via Augusta i la necròpolis romana
Emiliano Hinojo i Carme Miró. 19/3/2018
 
Ana Vallugera Fuster. 9/4/2018
 
Xavier Cazeneuve. 7/5/2018
 
Víctor Farias, UPF. 28/5/2018
 
Pau Castell Granados, UB. 18/6/2018
 
Sandra Moliner. 17/9/2018
 
180. Higiene i confort en els interiors domèstics de l’Eixample de Barcelona, 1888-1917
Pilar Cano Rojas. 1/10/2018
 
Rosa Subirana. 15/10/2018
 
Dolors Bramon, Enric Calpena i Josep Maria Salrach. 29/10/2018
 
María Cruz Santos. 12/11/2018
 
184. Descoberta i posada en valor del baluard del Mercat de Sant Antoni
Emiliano Hinojo García i Alejandra Miró Mangin. 26/11/2018
 
Isabel Rodà. 10/12/2018
 
186. Polítiques alimentàries de subsistència a la Barcelona del segle XVIII: els preus i els seus efectes en la redistribució econòmica i el benestar social
Mercè Renom. 14/1/2019
 
Manu Valentín. 28/1/2019
 
188. Sant Andreu de Palomar. República i guerra (1931-1939)
Pau Vinyes i Roig i Jordi Rabassa Massons
11/2/2019
 
 
 
191. Els ceramistes de Barcelona 
Isaac García-Oses
25/3/2019
 
192. Cuines de Barcelona. El laboratori domèstic de la ciutat moderna (1859-1976) 
Isabel Segura 
8/4/2019
 
193. Els xinesos barcelonins. Evolució de la seva residencia 
Joaquín Beltran Antolín
29/4/2019
 
 
 
Kenneth Pitarch, Conchi Villar i Antonio López-Gay. 
17/6/2019
 
 
197. La façana litoral de Barcelona abans de l’enderrocament de les muralles
Ramon Pujades, MUHBA, i Mikel Soberon, Oficina Estratègica de l’Àmbit Litoral, Ajuntament de Barcelona.
30/9/2019
 
Diàlegs al Park Güell. La mirada matemàtica al patrimoni: el cas del Park Güell
Teresa Ticó
7/10/2019
 
198. «El to de Sarrià» : música, territori i sociabilitat a Barcelona i el seu entorn cap al 1800
Lluís Bertran Xirau, UdR.
14/10/2019 
 
Josep Maria Llorach i Joan Manel Riera
21/10/2019
 
Laia Gallego, UB.
28/10/2019
 
Diàlegs al Park Güell. Park Güell: l’ús ciutadà del Park Güell a través de la fotografia
Marta Delclòs
4/11/2019
 
Jesús Burgueño, UdL. 
11/11/2019
 
Jaume Buxeda, UB, Emili Revilla, MUHBA, i Mireia Pinto, arqueòloga. 
25/11/2019
 
Joan Fuster, UOC; Marc Gil, UOC, i Jaume Subirana, UOC.
9/12/2019
 
Montserrat Claveria, UAB.
13/1/2020
 
Xavier Tarraubella, MUHBA.
27/1/2020 
 
Miquel Amengual Bibiloni.
10/2/2020
 
Montserrat Bastardes Porcel.
24/2/2020
 
Helena Martín-Nieva, La Salle - URL.
9/3/2020
 
208. Maleïda 1882: l’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto.
Projecció de la pel·lícula i debat amb Albert Naudin, director, i Bernat Gasull, autor del llibre.
23/3/2020
 
Carmen Rodríguez Pedret, UPC.
6/4/2020 (posposat al 16/11/2020 )
 
 
Alexandre Solano Budé, UB.
20/4/2020
 
Borja de Riquer
4/5/2020
 
Eva Saumell, filòloga i actriu.
13/5/2020 (posposat al 4/11/2020)
 
Rana Alhussin, investigadora.
18/5/2020
 
Celia Marín Vega, ETSAB-UPC 
3/6/2020
 
Cinema, ciutat i imatge fílmica: Barcelona en pantalla 
Sara Antoniazzi, Università Ca’ Foscari Venezia
3/6/2020
 
La participació jueva en el mercat immobiliari de la Barcelona medieval, 1191-1310 
Jordi Fernández-Cuadrench, historiador.
8/6/2020
 
Federico Camerin, arquitecte, Universitat de Valladolid
21/9/2020
 
 
215. La Barcelona de Francesc Tàrrega i Emili Pujol
Maria Ribera Gibal, historiadora de l’art i guitarrista
19/10/2020
 
2/11/2020
 
Eva Saumell
4/11/2020
 
 
Diàlegs al Park Güell. Eclecticisme, arquitectura i modernitat: Josep Domènech i Estapà (1858-1917)  
Sergio Fuentes Milà, UIC
25/11/2020
 
218. El món rural ibèric al pla de Barcelona
Conxita Ferrer, arqueòloga
30/11/2020
 
219. El model de casa-fàbrica als inicis de la industrialització: registre de fàbriques al Raval de Barcelona, 1767-1856
Jaume Artigues i Vidal, arquitecte
14/12/2020
 
220. Les vistes òptiques de Barcelona, segles XVIII i XIX
Cèlia Cuenca, UB
11/1/2021
 
221. La geografia de la Barcelona jueva del segle XIII (1191-1310)
Jordi Fernández-Cuadrench, historiador
25/1/2021
 
 
 

Arqueofòrum Barcelona

01    Els objectius de l’Arqueofòrum
Presentació de la sessió a cura de Joan Roca, 17 de gener del 2011

02    Arqueofòrum Barcelona. Plantejaments generals
Presentació de la sessió a cura de Josep Bracons, 7 de febrer del 2011

03    El patrimoni industrial de Ciutat Vella
Presentació de la sessió a cura de Jordi Rogent i Albiol, 4 d’abril del 2011

04    Les aportacions del MUHBA al Cens de patrimoni industrial de Ciutat Vella, a càrrec de Francesc Caballé (Veclus), Lluís Bou (Veclus) i Mercè Tatjer (Universitat de Barcelona), 2 de maig del 2011

05    Els materials constructius i la conservació-rehabilitació de patrimoni arquitectònic. Avenços, regressions i modes Agustín Gamarra, 6 de juny del 2011

06    Les intervencions arqueològiques a les obres de l'AVE a la Sagrera
Servei d'Arqueologia del MUHBA, 6 de juny del 2011

07    Construir la col·lecció contemporània
Josep Bracons, 4 de juliol del 2011

08    La vil·la romana del pont del Treball Digne
Codex SCCL, 3 d’octubre del 2011

 

Publicacions

 

Guies d’Història Urbana

01   Barcino/BCN, Joan ROCA, Mònica BLASCO, Xavier GONZÁLEZ, Barcelona, MUHBA, 2009 (Guies d’Història Urbana, 1)

02    Gaudí/BCN, Mar LÉNIZ I MIREIA FREIXA, Barcelona, MUHBA, 2010 (Guies d’Història Urbana, 2)

03    Diagonal/BCN, Andrea MANENTI, MERCEDES GÓMEZ, CAROLINA  HORRACH, MAR MONTEJANO, KARINA PEÑA (MASTER INTERVENCIÓ I GESTIÓ DEL PAISATGE), Barcelona, MUHBA, 2010 (Guies d’Història Urbana, 3)

04    Parcs/BCN, Jordi Díaz, MUHBA 2014 (Guies d’Història Urbana, 4)

05    Gòtic/BCN, Albert CUBELES, Barcelona, MUHBA, 2011 (Guies d’Història Urbana, 5)

06    Aigua/BCN, Ignasi MANGUE, Barcelona, MUHBA, 2011 (Guies d’Història Urbana, 6)

07    Barraques/BCN, Alonso CARNICER, Sara GRIMAL, Mercè TATJER, Barcelona, MUHBA, 2011 (Guies d’Història Urbana, 7)

08    Defensa/BCN, Ramon ARNABAT, David GESALÍ, David IÑIGUEZ, Barcelona, MUHBA, 2011 (Guies d’Història Urbana, 8)

09    Orient/BCN, Ricard BRU, Barcelona, MUHBA, 2011 (Guies d’Història Urbana, 9)

10    Seat/BCN, Francesc PRIETO, Barcelona, MUHBA, 2011 (Guies d’Història Urbana, 10)

11    Poblenou/BCN, Mercè Tatjer, Salvador Clarós, Andrea Manenti, Barcelona, MUHBA, 2012 (Guies d’Història Urbana, 11)

12    Teatres/BCN, Antoni Ramon i Guillem Aloy, Barcelona, MUHBA, 2012 (Guies d’Història Urbana, 12)

13   Cooperatives/BCN, Ivan Miró i Jordi Garcia, Barcelona, MUHBA, 2012 (Guies d’Història Urbana, 13)

14   Indianes/BCN, Jaume Artigues i Francesc Mas, MUHBA 2013 (Guies d’Història Urbana, 14)

15   Rereguarda/BCN, Paola Lo Cascio i Lola Harana. Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB (Guies d'Historia Urbana, 15)

16   Romànic S. XI-XIII/BCN, Eduard Riu-Barrera, MUHBA 2014 (Guies d'Historia Urbana, 16)

17   Call/BCN, Eulàlia Vernet, Anna Rich i Carles Puigferrat, MUHBA 2015 (Guies d'Historia Urbana, 17)

18   Balconada/BCN, Jordi Ramos i Joan Roca, MUHBA 2015 (Guies d'Historia Urbana, 18)

19   Indians/BCN 1835-1888, Aymara Arreaza, Lorena Bou i Martín Rodrigo Alhari, MUHBA 2016 (Guies d'Historia Urbana, 19)

20   Macosa/BCN, Marià Hispano, MUHBA 2017 (Guies d'Historia Urbana, 20)

21   II Guerra Mundial/BCN, Josep Calvet, Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, MUHBA 2017 (Guies d'Historia Urbana, 21)

22   La Maquinista Terrestre i Marítima (1855-1989), Marià Hispano Vilaseca, MUHBA 2018 (Guies d'Historia Urbana, 22)

23   Puig i Cadafalch / BCN, Eduard Riu-Barrera, MUHBA 2019 (Guia d’Història Urbana, 23)

24   Sexualitats segle XX / BCN, Miquel Missé i Gerard Coll-Planas, MUHBA 2019 (Guia d’Història Urbana, 24)

25   Aigua KM Zero  / BCN, MUHBA 2019 (Guia d’Història Urbana, 25)

26   Automòbil / BCN, MUHBA 2019 (Guia d’Història Urbana, 26)

27  Fabra i Coats / BCN, MUHBA 2019 (Guia d’Història Urbana, 27) 

28  Revolució Liberal 1820-1843 / BCN, MUHBA 2020 (Guia d’Història Urbana, 28)   

 

Col·lecció Pòsits

01   SANTA-MARIA BATLLÓ, Glòria, Decidir la ciutat futura, Barcelona 1859, Barcelona, MUHBA, 2009

02   LÓPEZ GUALLAR, Marina (ed.), Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli, 1853-1897, Barcelona, MUHBA, 2010

03   GUÀRDIA, Manuel; OYÓN, José L. (eds.), Fer ciutat a través dels mercats. Europa, segles XIX i XX, Barcelona, MUHBA, 2010

04   TATJER, Mercè; LARREA, Cristina (eds.), Barraques. La Barcelona informal del segle XX, Barcelona, MUHBA, 2010

05   FELIU, Assumpció; VILANOVA, Antoni (eds.), La Barcelona de ferro. A pròposit de Joan Torras Guardiola, Barcelona, MUHBA, 2011

06   DOMINGO, Josep M.(ed.), Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i romanticisme, Barcelona, MUHBA, 2011

07   GUÀRDIA, Manuel (ed.), La revolució de l’aigua a Barcelona. De la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967, Barcelona, MUHBA, 2011

08   SÁNCHEZ, Àlex, Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial, Barcelona, MUHBA, 2013. Segona edició: 2017

09   BALFOUR, Sebastian (ed), Barcelona malgrat el franquisme. La SEAT, la ciutat i la represa sense democracia, Barcelona, MUHBA, 2014

10   COLOMER, Pere, Barcelona, una capital del fil. Fabra i Coats i el seu model de gestió, 1903-1936, Barcelona, MUHBA, 2014

11   RENOM, Mercè, Proveir Barcelona: el municipi i l’alimentació de la ciutat (1329-1930), Barcelona, MUHBA, 2016

12   GELONCH, Antoni (coord.); CANALDA, Sílvia Canalda, FONTCUBERTA, Cristina; TORRES, Xavier Torres, Imatges per creure. Religió, art i conflicte a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIIIBarcelona, MUHBA, 2018

13   FAIGENBAUM, Patrick; ROCA, Joan, Barcelona vista del BesòsMUHBA i la Virreina Centre de la Imatge, Barcelona 2018

14   FREIXA, Mireia; LENIZ, Mar,  El Park Güell i els seus orígens, 1894-1926, Barcelona, MUHBA, 2019

15   CAÑELLAS, Cèlia; TORAN, Rosa,  L’escolarització a Barcelona, 1900-1970, Barcelona, MUHBA 2020

 

Col·lecció Textures

01   PUIG, Ferran; RODÀ, Isabel,  Les muralles de Barcino, Barcelona, MUHBA, 2010

02   BELTRÁN, Júlia; MIRÓ, Núria, The Ceramics Trade in Barcelona in the 16th-17th centuries, Barcelona, MUHBA, 2010

03   FELIU, Eduard,  Les lletres hebrees a la Barcelona medieval, Barcelona, MUHBA, 2010

04   GRAU, Ramon (coord.), Vicens i Barcelona. Imatges històriques, Barcelona, MUHBA, 2011, [actes de les Jornades sobre Jaume Vicens Vives, organitzades conjuntament per l’AHCB i el MUHBA]

05   BENGOECHEA, Soledad (coord.), Barcelona i la Setmana Tràgica, 1909.  Arrels i conseqüències, Barcelona, MUHBA, 2012

06   Diversos autors, Els sons de Barcelona a l’Edat Moderna, Barcelona, MUHBA, 2016

07   KNIGHTON, Tess; MAZUELA, Ascensión, Música i política a l’època de l’arxiduc Carles, Barcelona, MUHBA, 2017

08   GARCÍA, Carolina; ROVIRA, Josep M., Barcelona recta y curva, Barcelona, MUHBA, 2017


Col·lecció Documents

01   Diversos autors, L’arquitectura de l’habitatge al segle XIX a Barcelona, Barcelona, MUHBA, 2008

02   Diversos autors, La intervenció arqueológica a les necrópolis històriques. Els cementiris jueus, Barcelona, MUHBA, 2009, [En preparació la segona edició, amb els materials complets de les Jornades]

03   Diversos autors, La via sepulcral romana de la plaça de la vila de Madrid, Barcelona, MUHBA, 2009

04   Diversos autors, Els vitralls del monestir de Pedralbes i la seva restauració, Barcelona, MUHBA, 2011, [actes de les Jornades],

05   RODRIGO, Martín (ed.), Les bases colonials de Barcelona (1765-1968), [actes de les Jornades], Barcelona, MUHBA, 2012

06   CABALLÉ, Francesc; TATJER, Mercè, ARTIGUES, Jaume, El llegat fabril al nucli antic de Barcelona, Barcelona, MUHBA, 2013

07   ARNABAT, Ramon, Els refugis antiaeris de Barcelona. Criteris d'intervenció patrimonial, [actes de les Jornades], Barcelona, MUHBA, 2009

08   Diversos autors, Una iconografia urbana de la Transició. La donació Villuendas + Gómez , Barcelona, MUHBA, 2009 

09   FONT, Lídia, Conservar els murals del Trecento: el paper de la tècnica pictòrica, Barcelona, MUHBA, 2015

10   CABALLÉ, Francesc; CASTELLS, Eloi, L'estructura urbana del Call de Barcelona, Barcelona, MUHBA, 2015

11   GÓMEZ, Anna; MOLIST, Miquel, La prehistòria al pla de Barcelona. Documents per a una nova síntesi, Barcelona, MUHBA, 2016

12   RIU-BARRERA, Eduard, Intervenir en la muralla romana, Barcelona, MUHBA, 2017

13   MUHBA, Museu d’Història de Barcelona,  La domus Avinyó. El luxe interior d’una casa de Barcino, Barcelona, MUHBA, 2018.


Llibrets de sala

01   Barraques. La ciutat informal, 2008
02   Barcelona connectada, ciutadans transnacionals, 2009
03   Barcelona i els Jocs Florals, 1859, 2010
04   Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli, 1853-1897, 2010
05   Salomó ben Adret de Barcelona, 1235-1310.El triomf d'una ortodòxia, 2010
06   Ja tenim 600! La represa sense democràcia, 2010
07   La revolució de l’aigua a Barcelona, 2011
08   Murals sota la lupa. Les pintures de la capella de Sant Miquel, 2011
09   Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial, 2012
10   Barcelona, vint històries musicals, 2012
11   L’enginy de postguerra. Microcotxes de Barcelona, 2012
12   Alimentar la ciutat. El proveïment de Barcelona del segle XIII al segle XX, 2013
13   Música, Noucentisme, Barcelona, 2013
14   La bandera de Santa Eulàlia i la seva restauració, 2013
15   El món del 1714, 2013
16   Fabra & Coats fa museu, 2014
17   Monestirs urbans en temps de guerra. Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona, 1691-1718, 2014
18   Música, guerra i pau a la Barcelona moderna i contemporània,2014
19   La cartografia medieval i Barcelona, 2015
20   Barcelona a l’antiguitat tardana. El cristianisme, els visigots i la ciutat, 2015
21   Els jueus a la Barcelona medieval, 2015
22   Hagadàs  Barcelona. L’esplendor jueva del gòtic català, 2015
23   La casa Gralla. El periple d'un monument, 2016
24   Primers pagesos/Bcn. La gran innovació fa 7.500 anys, 2016
25   Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII, 2017
26   La ferida d'Hipercor. Barcelona 1987, 2017
27   El port franc i la fàbrica de Barcelona, 2018
28   Crítica i restitució patrimonial en gastronomia, 2018
29   Pere IV. Passatge major del Poblenou, 2018
30   Barcelona capital mediterrània. La metamorfosi medieval, segles XIII-X, 2019
31   La conquesta del litoral, del segle XX al segle XXI, 2019      

 

Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona

01.    Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona, 2008
02.    Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona, 2009
03.    Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona, 2010

 

QUARHIS (Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona)

01 Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 4 (2008)
Estudi del jaciment neolític de la caserna de Sant Pau (Barcelona); L'ocupació de l'extrem sud-oest del Suburbium de Barcino entre els segles I-IV DC: les troballes del carrer Avinyó (Cristina Belmonte Santisteban); La pisa arcaica i el conjunt ceràmic associat als primers moments del convent de Santa Caterina (Josefa Huertas Arroyo); El portal de Sant Daniel. Darreres troballes arqueològiques al Parc de la Ciutadella (Miquel Gea); Les pipes de caolí del segle XVII trobades al jaciment de l'antic mercat del Born a Barcelona: importacions angleses i holandeses (Julia Beltrán de Heredia Bercero, Núria Miró i Alaix); Analítiques realitzades als residus trobats a l'interior de pipes del jaciment arqueològics del mercat del Born (Joan Enrich, Montse Gómez, Vanessa Ferrera, Joaquim Font, Ana Bermejo); El tabac a la Catalunya del segle XVII: consum i economia (Albert Garcia Espuche).

02    Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 5 (2009)
El nucli ibèric de Montjuïc. Homenatge a Josep de Calassanç Serra i Ràfols; El nucli ibèric de Montjuïc. Les sitges de magòria o de port, Barcelona (David Asensio i Vilaró, Xavier Cela Espín, Carme Miró i Alaix, Maria Teresa Miró i Alaix, Emili Revilla i Cubero); El carro ibèric de les sitges del port de Montjuïc, Barcelona. En record i homenatge a Josep de Calassanç Serra i Ràfols (Carme Miró i Alaix); Centuriació i estructuració de l'ager de la colònia Barcino: anàlisis arqueomorfològica i modelació del paisatge (Josep Maria Palet Martínez, J. Ignacio Fiz Fernández, Hèctor A. Orengo Romeu); Les vies d'accés a les portes nord-oest i sud-oest de Barcino a través dels testimonis arqueològics (Francesc Busquets i Costa, José Manuel Espejo i Blanco, Vanesa Triay i Olives, Alessandr Ravotto, Àlex Moreno Gómez); Arquitectura y sistemas de construcción en Barcino durante la antigüedad tardía. Materiales, técnicas y morteros: un fósil director en el yacimiento de la Plaza del Rei (Julia Beltrán de Heredia Bercero); Metrologia i modulació dels edificis del segle VI del grup episcopal de Barcelona (Julia Beltran de Heredia Bercero, Emili Revilla i Cubero); El forn del carrer de l'Hospital i la producció de ceràmica comuna vidriada monocroma i de vaixella verda a la Barcelona del segle XIII (Rafael Dehesa Carreira, Jordi Ramos Ruiz, Jordi Alsina Martín); Annex. Estudi arqueomagnètic del forn del carrer de l'Hospital (Elisabet Beamud Amorós, Miriam Gómez-Paccard); La producció de ceràmica comuna vidriada del taller del carrer de l'Hospital al segle XIII a partir de la seva caracteritazió arqueomètrica (J. Buxeda i Garrigós, J.G. Iñañez, C. Capelli).

03    Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 6 (2010)
El comerç de ceràmica a Barcelona als segles XVI-XVII: Itàlia, França, Portugal, els tallers del Rin i la Xina (Julia Beltrán de Heredia Bercero, Núria Miró i Alaix); L'enterrament del neolític antic de la plaça de la Vila de Madrid (Barcelona). Una estructura funerària del VIè mil·lenni aC (Roser Pou Calvet, Miquel Martí Rosell, Xavier Jordana Comin, Assumpció Malgosa Morera, Juan Francisco Gibaja Bao); El cicle de l'aigua a Barcino. Una reflexió entorn de les noves dades arqueològiques (Carme Miró I Alaix, Hèctor A. Orengo); El port baixmedieval de la ciutat de Barcelona: una visió des de l'arqueologia. L'escullera de 1477 i la troballa d'un vaixell tinglat (Mikel Soberón Rodríguez); Usos del sòl i activitats productives a Barcelona a partir de l'anàlisi paleoambiental de la llacuna litoral medieval del Pla de Palau (Ramon Julià Brugués, Santiago Riera Mora); Poliorcètica defensiva: la ciutadella de Barcelona. Contextualització i característiques bàsiques (Miquel Gea, Laia Santanach).

04    Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 7 (2011)
Las Domus de Barcino: L'arquitectura domèstica de la ciutat romana de Barcino (Ada Cortés Vicente); Els Balnea de les domus de Barcino (Carme Miró i Alaix); Un nou assentament del V mil·lenni a la costa de Barcelona (Javier González, Karin Harzbecher, Miquel Molist); Santa Maria del Mar: Un enclave cultural de la antigüedad tardía en el suburbium de Barcino (Julia Beltrán de Heredia Bercero); Les àmfores de la necròpolis de Santa Maria del Mar (Albert Martín Menéndez); Urbanisme i artesanat al quarter de Sant Pere de la Barcelona medieval (Josefa Huertas, Mikel Soberón, Antonio Fernández); Anàlisi arquelològica de tres alambins procedents del quarter de Sant Pere de Barcelona (Marisol Madrid i Fernández, Jaume Buxeda i Garrigós); Un conjunt de sivelles de coure amb aplicació d'or de producció local (Julia Beltrán de Heredia Bercero, Lidia Font); La ceràmica de Barcelona. Organització i producció entre el segles XIII i XVIII a través de la seva caracterització arqueomètrica (Jaume Buxeda i Garrigós, Javier G. Iñañez, Marisol Madrid i Fernández, Julia Beltrán de Heredia Bercero).

05    Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 8 (2012)
Barcelona, port, costa i comerç: Proposta d’evolució del front marítim de Barcelona durant l’Holocè, a partir de l’integració de dades geotècniques de, intervencions arqueològiques i cronologies absolutes (Ramon Julià Brugués i Santiago Riera Mora); Circulació amfórica al port de la Barcino tardoantiga: Segles V a VII DC (Cèsar Carreras Monfort); “QUE EN ELL STARA LA MAIOR NAU DEL MON”. Tràfic i evolució del port de Barcelona al segle XV (Mikel Soberon Rodríguez); Notes i estudis: L’ocupació altmedieval de la Vilanova dels Arcs Vells (Vanesa Triay Olives); El forn de ceràmica del carrer de Carders. Un centre productor del selge XIII al Suburbium oriental de Barcelona (Esteve Nada Roma); Noves dades sobre la producció de ceràmica medieval de  Barcelona. La caraterització arqueomètrica del taller del carrer Carders (Roberta di Febo, Marisol Madrid i Fernández, Claudio Capelli, Jaume Buxeda i Garrigós, Javier G. Iñañez, Roberto Cabella); Les pipes de ceràmica no caolinítica trobades a Barcelona: Producció i comerç als selgles XVII-XIX (Julia Beltran de Heredia Bercero, Núria Miró i Alaix, Mikel Soberón Rodríguez). Noticiari: Projecte Prehistòria de Barcelona; La Porta de Mar de Barcino i les Termes Portuàries: Un nou espai patrimonial recuperat per a la ciutat; Intervenir la muralla romana; VII Congrés de Museïtzació de jaciments arqueològics; Impacte tecnològic en el nou món colonial. Aculturació en arqueologia i arqueometria ceràmica (tecnolonial).

Àudio de la Presentació Quarhis núm. 8

06    Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, 9 (2013)
La perspectiva arqueològica al Museu (Joan Roca i Albert) Editorial (Julia Beltrán de Heredia Bercero) Barcelona, el camí cap a la capitalitat Barcino, de colònia romana a sede regia visigoda, medina islàmica i ciutat comtal: una urbs en transformació. (Julia Beltrán de Heredia Bercero) Notes i Estudis: El Neolític antic i l’inici de l’Edat del Bronze a les excavacions del nou Conservatori del Liceu (Anna Bordas, Anna Gómez, Ramon Julià, Yolanda Llergo, Jordi Nadal, Raquel Piqué, Santiago Riera, Patrícia Ríos, Maria Saña, Miquel Molist) Un exemple d’explotació de la Carta Arqueològica de Barcelona: les vil·les i els petits assentaments agrícoles. Una primera radiografia del territorium (Carme Miró i Alaix, Jordi Ramos i Ruiz) Darreres troballes epigràfiques en pedra de Barcino (Isabel Rodà de Llanza) Una pintura de sostre de l’antiguitat tardana al baptisteri de Barcelona (Esther Albiol López) Il·lustracions color.

Àudio de la Presentació Quarhis núm. 9

07   Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, 10 (2014)
Presentació (Joan Roca i Albert). Editorial (Julia Beltrán de Heredia Bercero). El Born, una ciutat sota un mercat. El Born i el coneixement històric (Albert Garcia Espuche). El jaciment arqueològic de l’antic mercat del Born. La seva darrera fase d’ús (1700-1717) (Pere Lluís Artigues Conesa i Antoni Fernández Espinosa). El Born i la cultura material de 1700 (Julia Beltrán de Heredia Bercero). Evolució geomorfològica del barri de la ribera en èpoques històriques (Ramon Julià Brugués i Santiago Riera Mora). Notes i estudis: Escultures romanes de Barcino (Montserrat Claveria Nadal, Eva M. Koppel Guggenheim i Isabel Rodà de Llanza); La representación del rapto de Ganímedes en la habitación 3 de la Domus de Avinyó (Barcelona): Un Unicum en la pintura provincial romana (Alicia Fernández Díaz, Lorenzo Suárez Escribano); La muralla romana de Barcelona, una empresa de finals del segle III (Alessandro Ravotto) ; El primer testimoni arqueològic de la pesta negra a Barcelona: La fossa comuna de la basílica dels Sants màrtirs Just i Pastor (Julia Beltrán de Heredia Bercero i Irene Gibrat Pineda). Annex 1. Estudi de les restes tèxtils dels enterraments de la fossa de la basílica dels sants màrtirs Just i Pastor de Barcelona (Sílvia Carbonell Basté). Annex 2. Estudi de la composició de les mostres de teixit dels enterraments de la fossa de la basílica dels Sants màrtirs Just i Pastor de Barcelona (Enric Carrera i Gallissà).La sépulture multiple de la basilique des Saints Martyrs Just et Pastor: Bio-archéologie des restes humans (Sacha Kacki, Dominique Castex). Noticiari: Projecte prehistòria al pla de Barcelona. La muralla romana en el marc del pla Barcino. Projectes i resultats de l’any 2013. Pla Barcino. La basílica dels sants màrtirs Just i Pastor: La ciutat cristiana i visigoda. Impacte tecnològic en el nou món colonial. Canvi cultural en arqueologia i arqueometria ceràmica (tecnolonial).
Àudio de la Presentació Quarhis núm. 10

08   Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, 11 (2015)
Presentació (Joan Roca i Albert). Editorial (Julia Beltrán de Heredia Bercero). Enterrar-se al davant del mar. Les necròpolis de les Drassanes Reials de Barcelona (segles I-VII) (Esteve Nadal Roma). Annex 1. Llits funeraris d’os dels segles I i II dC (Esteve Nadal Roma i Isabel Pellejero Usón). Annex 2. Estudi arqueobotànic de la necròpolis de les Drassanes Reials (Raquel Piqué i Huerta i Marc Ferré i Trías).La població romana a Barcino a través del jaciment de les drassanes. Dades antropològiques, demogràfiques i culturals (M. Eulàlia Subirà i de Galdàcano). Notes i estudis: Evidències arqueològiques de les comunitats humanes en la transició del III al II mil·lenni BC al pla de Barcelona (Anna Gómez Bach, Anna Bordas Tissier, Sergio Arroyo Borraz, Josefa Huertas Arroyo, Jordi Aguelo Mas, Albert Velasco Artigues, Javier González Muñoz, Jordi Nadal Lorenzo, Maria Saña Seguí i Miquel Molist Montañá). Els jaciments de l’estació de la Lav a la Sagrera i el de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: aproximació a l’estudi de l’evolució del poblament rural d’època ibèrica al pla de Barcelona (Isabel Pereira Hernández, Conxita Ferrer Àlvarez i Francesc Antequera Devesa). Novetats sobre el fòrum de Barcino: la cúria i altres edificis públics (Julia Beltrán de Heredia Bercero). El consum de tabac entre els pescadors d’època moderna. Noves dades relatives al conjunt de pipes de ceràmica trobades a Barcelona (Mikel Soberón Rodríguez). La céramique catalane du XVe au XVIIe siècle en provence orientale. Relecture et nouveaux apports des contextes marítimes (Gaëlle Dieulefet). La botiga de Josep Barba: un terrisser a la Barcelona del segle XVIII (Noemí Nebot Pich). Noticiari: Projecte prehistòria al pla de Barcelona. Pla Barcino. La muralla romana entre les torres 27 i 28. Resultats arqueològics Pla Barcino. La basílica dels Sants mártirs Just i Pastor: La ciutat cristiana i visigoda. La recuperació de les pintures murals romanes de la domus del carrer d’Avinyó, 15. Tècniques constructives i arquitectura del poder al nord-est de la Tarraconense. Metodologia de representació i paràmetres analítics per a la comprensió dels processos evolutius entre l’alt imperi i l’antiguitat tardana. Activitat duta a terme el 2013-2104.Conveni amb la universitat de Barcelona per a l’excavació dels Jardins de Victoria de los Ángeles.

09  Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, 12 (2016)
Presentació (Joan Roca i Albert). Editorial (Julia Beltrán de Heredia Bercero). Construint a l’antiguitat tardana. Técnicas constructivas en la tarraconensis durante la antigüedad tardía durante la antigüedad tardía. Planteamientos y estrategias de investigación para una propuesta de síntesis (Julia Beltrán de Heredia i Josep Maria Macias). Arqueología y técnicas constructivas en Barcelona: nuevos datos para el horizonte tardoantiguo (Julia Beltrán de Heredia Bercero). Els edificis portuaris tardoantics de l’àrea fluvial de Tarraco i les seves tècniques constructives (Moisés Díaz García i Josep Francesc Roig Pérez). La tècnica constructiva de l’edifici octogonal de Can Ferrerons (Premià de Mar, Barcelona) (Ramon Coll Monteagudo i Marta Prevosti i Monclús). La basílica visigótica del anfiteatro de Tarragona: definición, técnicas constructivas y simbología de un templo martirial (Andreu Muñoz Melgar). Tècnica i arquitectura tardoantiga de Centelles (Tarragona). Observacions i primeres reflexions (Josep M. Puche i Jordi López Vilar). Notes i estudis. La transformació del medi natural en el paisatge agrícola durant l’època antiga. L’exemple del jaciment de foneria (Barcelona) (Alessandro Ravotto, Ferran Antolín, Oriol López Bultó i Raquel Piqué i Huerta). Annex 1. Estudi dendroarqueològic del pou de Foneria (A.Ravotto, J.S Mestres i Torres, M. Pugès i Dorca i J. Segura de Yebra). Una necròpolis al costat de la via romana de la plaça del Pedró (Barcelona) (Esther Medina). Ceràmica de rebuig al carrer d’Avinyó. Un possible nou taller barceloní en el primer quart del segle XIII (Jordi Serra Molinos). El fenomen dels cellers subterranis d’època moderna a Barcelona El cas únic de la fresquera del pont de Sant Adrià a Sant Andreu de Palomar (Sergio Arroyo). Noticiari Projecte prehistòria al pla de Barcelona Pictor: la decoración parietal en el cuadrante de Hispania: pinturas y estucos (siglo II a.C- siglo VI d.C) Tècniques constructives i arquitectura del poder al nord-est de la Tarraconense. Metodologia de representació i paràmetres analítics per a la comprensió dels processos evolutius entre l’alt imperi i l’antiguitat tardana.

10  Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, 13 (2017)
In memoriam. En record de Pau Verrié, historiador i arqueòleg. Alberto López Mullor. De la mediterrània a l’Atlàntic, via bordighera. A tall de presentació (Joan Roca i Albert). Editorial (Julia Beltrán de Heredia Bercero). La ceràmica sota la lupa. Ceràmica, tecnologia i transferències. Els centres productors del projecte tecnolonial (Marisol Madrid i Fernández,  Cristina Fernández de Marcos García, Cristina P. Barrachina, Julia Beltrán de Heredia Bercero, Sergio Escribano-Ruiz, Javier G. Iñañez, Samantha G. Ferrer, Roberta di Febo, Fernando de Amores Carredano i Jaume Buxeda i Garrigós). Notes i estudis. L’assentament de la Plaça de la Gardunya a inicis del II mil·lenni: noves dades sobre les ocupacions de l’edat del bronze inicial al pla de Barcelona (Albert Velasco Artigures, Noemí Terrats Jiménez, Anna Gómez Bach i Miquel Molist Montaña). Nuevos datos sobre las pinturas del aula o sala de recepción del obispo del primer grupo episcopal de Barcelona, siglos V-VI (Carmen Guiral Pelegrín, Julia Beltrán de Heredia Bercero i Lidia Font i Pagès). Los contactos comerciales en Barcelona a través de la cerámica: oriente (Siria, Egipto e Irán) y el norte de África, siglos XIII-XV (Julia Beltrán de Heredia Bercero i Núria Miró i Alaix). Projecte prehistòria al pla de Barcelona. Primers pagesos/Bcn. La gran innovació 7.500 anys. Ficta vitro lapis: Las imitaciones de piedras en vidrio en la Hispania romana. Social and cultural determinants of community welfare in the western roman empire: analysis and interpretation of vitamin D deficiency. Archaeological automatic interpretation and documentation of ceramics_archaide (693548). Avenços de la primera anualitat.. Francisca Pallarés i la Barcelona romana. En reconeixement d’una trajectòria. Bibliografia publicada sobre arqueologia de Barcelona.
Veure presentació Quaris núm.13

11  Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona,14 (2018)
L’arqueologia i el museu, un vincle sòlid i durador (Joan Roca i Albert). Editorial (Julia Beltrán de Heredia Bercero). El Museu d’Història de Barcelona i l’arqueologia: 75 anys. Barcelona i els centres arqueològics del Museu d’Història: una aposta per a la incorporació del patrimoni arqueològic a la ciutat (Julia Beltrán de Heredia Bercero). L’arxiu arqueològic del Museu d’Història, des dels seus orígens a l’actualitat (Lídia Font Pagès i Emili Revilla Cubero). Notes i estudis. La darrera intervenció arqueològica al poblat ibèric del Turó de la Rovira de Barcelona (Daniel Giner Iranzo). El enigma de C. Coelius y la primera muralla de Barcino (Alessandro Ravotto). Análisis de los contextos cerámicos de la antigüedad tardía de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor (Barcelona) (Julia Beltrán de Heredia Bercero i Xavier Aquilué Abadías). El taller de Pedralbes i els gresols ceràmics de la Plaça del Rei per la fosa de plata. Evidències ceràmiques de la Barcelona del segle VIII: arqueologia i arqueometria (Julia Beltrán de Heredia Bercero, Jaume Buxeda i Garrigós, Marisol Madrid i Fernández i Marta Valls Llorens). El treball de la seda a Barcelona entre els segles XV I XVII. Una aproximació des de l’arqueologia i la documentació escrita (Ivana stojak i Mikel Soberón Rodríguez). La ceràmica “tipus delft” (Holanda) al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (Josep Cruells Castellet). La fàbrica de ceràmica ornamental d’Antoni Tarrés, segles XVIII-XIX (Jacinto Sánchez Gil de Montes i Josep M. Gurt i Esparraguera). La bateria antiaèria i el barraquisme al Turó de la Rovira de Barcelona. Un cas d’arqueologia contemporània (Jordi Ramos Ruiz). Noticiari. La muralla de Barcino . La basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona en el marco de la ciudad tardoantigua y altomedieval (siglos V al XIII) y su precedente romano (siglo I). Angulaciones del fémur proximal a lo largo de la historia. Archaeological automatic interpretation and documentation of ceramics archaide (693548). Avenços de la segona anualitat. Homenatge al Dr. Alberto López Mullor. Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l’arquitectura. Bibliografia publicada sobre arqueologia de Barcelona. Normes de presentació d'originals a Quarhis.
Veure presentació Quarhis núm. 14

 

MUHBA Butlletí

01    MUHBA Butlletí, 13 (primer quadrimestre del 2008)
Tema central: El Centre de Conservació de Béns Mobles de l’MHCB

02    MUHBA Butlletí, 14 (segon quadrimestre del 2008)
Tema central: Prehistòria al cor del Raval

03    MUHBA Butlletí, 15 (tercer quadrimestre del 2008)
Tema central: La ciutat informal

04    MUHBA Butlletí, 16 (primer quadrimestre del 2009)
Tema central: Petita tetralogia contemporània
 
05    MUHBA Butlletí, 17 (segon quadrimestre del 2009)
Tema central: Barcelona i els Jocs Florals, modernització i romanticisme

06    MUHBA Butlletí, 18 (tercer quadrimestre del 2009)
Tema Central: La Via Sepulcral Romana. Un nou espai del MUHBA

07    MUHBA Butlletí, 19 (primer quadrimestre del 2010)
Tema Central: Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli, 1853-1897

08     MUHBA Butlletí, 20 (segon quadrimestre del 2010)
Tema central: Remodelació urbana i arqueologia preventiva

09     MUHBA Butlletí, 21 (tercer quadrimestre del 2010)
Tema central: Aviat tindrem 600

10     MUHBA Butlletí, 22 (primer quadrimestre del 2011)
Tema central: Repensar l’arqueologia urbana

11      MUHBA Butlletí, 23 (segon quadrimestre del 2011)
Tema central: Ferrer Bassa i les pintures del Monestir de Pedralbes, sota la lupa

12     MUHBA Butlletí, 24 (tercer quadrimestre del 2011)
Tema central: Col·lecionar la ciutat contemporània, un repte europeu

13     MUHBA Butlletí, 25 (primer quadrimestre del 2012)
Tema central: Les Indianes. Els origens de la Barcelona industrial

14    MUHBA Butlletí, 26 (segon quadrimestre del 2012)   
Tema central: Barcino, muralla, Barcelona

15    MUHBA Butlletí, 27 (tercer quadrimestre del 2012)
Tema central: Buits que s’omplen, nous objectes per a la historia de la ciutat

16    MUHBA Butlletí, 28 (any 2013)
Tema central: Interrogar Barcelona

17    MUHBA Butlletí, 29 (any 2014)
Tema central: La guerra de Successió des de l'Hospital de la Santa Creu

18   MUHBA Butlletí, 30 (any 2014)
Tema central: Les Haggadot de Barcelona

19   MUHBA Butlletí, 31 (any 2015)
Tema central: L'horitzó del 75è aniversari  

20   MUHBA Butlletí, 32 (any 2016)
Tema central: Museu, Barcelona, Europa

21   MUHBA Butlletí, 33 (any 2017)
Tema central: Reinventar el museu de Barcelona. Història urbana i democràcia cultural

22   MUHBA Butlletí, 34 (any 2018)
Tema central: Cap a l’actualització del pla museològic: els motors del MUHBA

23   MUHBA Butlletí, 35 (any 2019)
Tema central: Connectar ciutats, connectar ciutadans

 

Col·lecció La ciutat del Born. Barcelona 1700

01    Albert GARCIA ESPUCHE, Montse RIBERO MATAS, Josep M. MONTSERRAT MARTÍ, Neus IBÁÑEZ CORTINA, Jardins, jardineria i botànica. Barcelona 1700, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2008

02    Albert GARCIA ESPUCHE, Josep BORRÀS I ROCA, Joan PELLISSA PUJADES, Josep DOLCET, Carles MAS I GARCIA, Dansa i música. Barcelona 1700, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2009

03    Albert GARCIA ESPUCHE, Paloma SÁNCHEZ, Esther SARRÀ, Julia BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, Núria MIRÓ I ALAIX, Jocs, triquets i jugadors. Barcelona 1700, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2009

04    Albert GARCIA ESPUCHE, Henry ETTINGHAUSEN, Lluís CALVO, Josep MARTÍ, Festes i celebracions. Barcelona 1700, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2010
    (A partir el número 4 la col·lecció ha estat publicada pel Projecte Born)

 

Obres singulars

01    Albert GARCIA ESPUCHE, La ciutat del Born. Economia i vida quotidiana a Barcelona (segles XIV a XVIII), Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2009

02    Barcelona artística e industrial 1917, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2010 (edició facsímil)

03    La intervenció arqueològica a les necròpolis històriques. Els cementiris jueus, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2013

 

Webs temàtiques

01    Barraques. La ciutat informal
http://www.barraques.cat/swf/

02  Madrid Barcelona. 40 anys d’acció veïnal
http://www.memoriaveinal.org/index.php

03    Barcelona Connectada. Ciutadans transnacionals
http://www.barcelonaconnectada.cat/ca/index.php

04     Laboratori MUHBA. Col·leccionem la ciutat
http://www.muhba.cat/muhbalab/

05    Imaginary/BCN. La mirada matemàtica, les arts i el patrimoni
http://museuhistoria.bcn.cat/imaginarybcn/inici.htm

06   Les pintures de la capella de Sant Miquel,
http://www.bcn.cat/museuhistoria/Murals-sota-la-lupa-Monestir-Pedralbes

07   Altures i senderes. Verdaguer i Maragall diuen Barcelona
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/verdaguermaragall/index.html
 

Formació

 

Projecte educatiu integrat del MUHBA: Interrogar la ciutat

01    Un passeig de percepcions
Educació infantil i educació especial

02    Patrimonia’m
Alumnat de Cicle superior de primària i primer cicle d'ESO

03    Viatge per Barcelona, un treball de síntesi
Alumnat d'ESO

04    Seguiment tutorial dels treballs de recerca
Alumnat de Batxillerat


Cursos

01     Itinerar Barcelona. Formes d’interpretar la ciutat
Curs organitzat amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament (CESIRE CERES)

02     La Guerra Civil a Barcelona a través de les fonts primàries.
Curs d’estiu de formació del professorat reconegut pel Departament d’Ensenyament. Pretén donar a conèixer el valor potencial de les fonts primàries en l’aprenentatge escolar del període històric que emmarca els fets succeïts a Barcelona durant la Guerra Civil. El professorat podrà consolidar el seu coneixement sobre fonts primàries mitjançant sessions a l’aula i visites especialitzades a diferents centres i entitats que custodien aquestes fonts. Del 4 al 8 de juliol de 2016.

 

Estudis de postgrau

1    Postgrau del Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i el Patrimoni
Postgrau organitzat per la UAB i el MUHBA.Formació d’experts en projectes d’intervenció i gestió centrats en el camp del patrimoni històric i el paisatge urbà.. Programa de Postgrau Europeu, en conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona

2   Màster Barcelona-Europa. Literatura i Història Comparada dels Intel·lectuals
Organitzat per la UB en col·laboració amb el MUHBA. Projecte Vil·la Joana, Casa Verdaguer de ciutat i literatura. El màster ofereix formació de Postgrau sobre la història literària i intel·lectual de la ciutat de Barcelona en el marc d’una reflexió sobre el lloc de Catalunya a Europa des del segle XIX fins el darrer quart del segle XX. 
2.1   Curs mononogràfic universitari: La literatura Comparada. 2013
2.2   Curs mononogràfic universitari: Catalunya Ciutats per a pensar Europa. 2014
2.3   Curs mononogràfic universitari: Camp literari i camp intel.lectual a Barcelona (1890-1931) 2014 - 2016
2.4   Curs mononogràfic universitari: Barcelona: camp literari i mirada urbana. 2014
2.5   Postgrau 1. Història intel·lectual de Barcelona 2015 - 2016
2.6   Postgrau 2. Història de l'europeisme cultural a Catalunya 2015 - 2016 - 2018
2.7   Curs mononogràfic universitari. Història cultural d’un segle curt (Europa, 1914-1989: perspectiva des de Catalunya). 2016
2.8   Simposi Internacional Barcelona-París. Relacions intel.lectuals i capitals culturals (1880-1950)
Organitzat per la UB en col·laboració amb el MUHBA. Coordinació: Antoni Martí Monterde (UB). 
El seminari abordarà les relacions entre les dues ciutats i la influència de la capital francesa sobre la ciutat comtal.
Intervencions: Joan Ramon Resina (Universitat de Stanford), Antoni Martí Monterde (UB), Xavier Pla (UdG), Vincent Robert (Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne), Teresa Rosell (UB), Jeanne Moisand (Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne), Carolina Moreno (UB), Antonio Dorca (Macalester College), Eliseu Trenc (Universitat de Reims), Diana Sanz Roig (UPF), Joan Safont (UdG), Ester Pino (Université Paris- Sorbonne, Paris IV), Roxana Nadim (Universitat d'Aix-en-Provence), Àlex Matas Pons (UB), Neus Penalba (Université Paris-8), Maria Llombart (Universitat d'Avinyó), Joan Roca (MUHBA), Montserrat Prudon-Moral (Université Paris-8), Christophe Charle (ENS de Paris, Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne). 6,7 i 8/5/2015

3   Postgrau. Relats urbans. Teoria i pràctica de l’itinerari històric
Postgrau organitzat pel MUHBA i l’Institut del Teatre que aglutina continguts relacionats amb la història urbana, el patrimoni, el turisme cultural i l’art dramàtic. El curs ofereix formació especialitzada per a la ideació i la interpretació d’itineraris urbans, amb l’objectiu de mostrar nous mecanismes de descoberta i presentació dels actius històrics i patrimonials de Barcelona. Es pretén complementar l’estudi rigorós de la història urbana, el patrimoni històric i la seva gestió, així com el turisme cultural barceloní, amb el coneixement de tècniques pròpies de la performativitat escènica aplicades a l’itinerari urbà.
3.1  Curs 2017 - 2018
3.2  Curs 2018 - 2019
3.3  Curs 2019 - 2020
3.4  Curs 2020 - 2021

4   Comparatistes sense comparatisme. Literatura Comparada a Catalunya
Coordinació: Antoni Martí Monterde (Universitat de Barcelona). Organització Grup de Recerca Literatura Comparada en l’espai Intel·lectual Europeu i MUHBA. 2016 - 2020. En col·laboració amb la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Simposi en què es farà un recorregut alternatiu per la literatura comparada al nostre país i en el conjunt d'Europa.

4.1    Simposi I. Comparatistes sense comparatisme. Literatura Comparada a Catalunya
10 i 11/2/2016
Sinceritat i convicció: J.V. Foix agitador de l’avantguarda
Enric Bou (Università Cà’Foscari Venezia)
Els avantguardistes com a crítics comparatistes: Lluís Montanya
Bernat Padró Nieto (Universitat de Barcelona)
Ramon Esquerra, un pioner del comparatisme acadèmic
Guillem Molla (University of Massachusetts-Amherst)
Joan Estelrich, entre l’Humanisme i el comparatisme
Silvia Coll-Vinent (Universitat Ramon Llull)
Eugeni d’Ors, a favor i en contra de la Literatura Comparada
Antoni Martí Monterde (Universitat de Barcelona)
Armand Obiols, comparatista
Neus Penalba (Université de Montréal)
La literatura estrangera de Marià Manent
Teresa Rosell(Universitat de Barcelona)
Martí de Riquer i la Filologia de la Weltliteratur
Salvador Company
José María Valverde: notas para un comparatismo irónico
Juan Carlos Pueo(Universidad de Zaragoza)
Joan Ferraté, comparatista: una operació de lectura
Xavier Pla (Universitat de Girona)
Cloenda. La importància de la Literatura Comparada a Catalunya: un diàleg amb Jordi Llovet

4.2    Simposi II.Comparatistes sense comparatisme. Literatura Comparada a Catalunya
13-15/12/ 2017
Joan Maragall, entre la traducció i la reflexió crítica
Lluís Quintana (Universitat Autònoma de Barcelona)
Al llindar del comparatisme: el regionalisme literari i la teoria de la novel·la en la crítica de Josep Yxart
Toni Dorca (Macalester College)
Carles Soldevila: el canon y la biblioteca
Juan Carlos Pueo (Universidad de Zaragoza)
L’«apreuament comparatiu» de Jaume Bofill i Ferro
Jordi Malé (Universitat de Lleida)
Els crítics literaris de Mirador
Joan Safont (Universitat de Girona)
Joan Fuster, a favor i en contra de la Literatura Comparada
Antoni Martí Monterde (Universitat de Barcelona)
Gabriel Ferrater, crític literari
Marina Porras Martí (UB-UNED)
Joan Brossa, traductor de Rimbaud
Marc Audí (Université Bordeaux Montaigne)
Presentació del llibre Comparatistes sense comparatisme i de la Col·lecció Figura de Literatura Comparada (Edicions de la U.B.)
Seminari complementari. La literatura comparada a Catalunya. La república mundial de les lletres: perspectiva des de Barcelona
Space and the Other: contra el Imperio mundial de las Letras
Enrique Santos Unamuno (Universidad de Extremadura)
Barcelona i els Meridians literaris
Antoni Martí Monterde (Universitat de Barcelona)
Pascale Casanova: la fàbrica d’un perfil sociocultural acadèmic
Maria Patrício Mulero (Université Paris 8)
Cànon i Clàssic: perspectiva des de la literatura catalana
Enric Sullà (UAB)

4.3   Simposi III. Comparatistes sense comparatisme. Literatura Comparada a Catalunya
12-15/12/ 2018 
Les valors comparatistes de Joaquim Folguera
Enric Sullà (Universitat Autònoma de Barcelona)
Veure sessió
L’altra absència de Josep Carner: el comparatisme
Joan Todó (escriptor i crític literari)
Veure sessió
Guillem Díaz Plaja i les lletres de Mirador
Joan Safont (Universitat de Girona)
Veure sessió
Andreu Nin: entre la traducció i el gèlid compromís
Tomàs Meinhardt (Universitat de Barcelona)
Veure sessió
Homer, Goethe, Pindemonte, Maragall: dels escolis de Carles Riba a les galerades de Nausica de Maragall (1936)
Lluís Quintana (Universitat Autònoma de Barcelona), Isabel Turull (Università de La Sapienza Roma)
Veure sessió
Maurici Serrahima: una reflexió sobre llegir i escriure
Maria Dasca (Harvard University)
Veure sessió
Joan Ferraté: l’operació de llegir
Marina Porras Martí (Universitat de Barcelona)
Veure sessió
Reflexions entorn de la literatura a l’era industrial. Josep Maria Castellet i la sociologia literària de Lucien Goldmann
Maria Patricio Mulero (Université Paris 8)
Veure sessió
Josep Maria Corredor: el comparatisme exiliat
Oriol Ponsatí-Murlà (Universitat de Girona)
Veure sessió
Seminari complementari: Europeisme, perspectiva des de Barcelona 
La República Catalana i la unitat europea segons els germans Rubió i Tudurí
Ferran Armengol (Universitat de Barcelona)
La literatura catalana i els Estats Units d’Europa
Antoni Martí Monterde (Universitat de Barcelona)
Política cultural i europeïtzació: el cas de Barcelona en el marc de l’Europa del sud
Joaquim Rius (Universitat de València)
Veure sessió: Part I 
Veure sessió: Part II

4.4   Simposi IV. Literatura comparada: perspectives des de Barcelona
12 - 14/2/2020
Importància de la Literatura Comparada
Jaume Pérez Montaner (Universitat de València)
Josep Maria Poblet
Jaume Ferrer Puig (Universitat Oberta de Catalunya)
Ferenc Oliver Brachfeld
Guillem Molla (University of Massachusetts– Amherst)
Llorenç Villalonga
Jesús Revellés (Universitat de les Illes Balears)
Montserrat Roig
Carolina Moreno Tena (traductora)
Joan Perucho
Manel Ollé (Universitat Pompeu Fabra)
Joan Sales
Marta Pasqual (Universitat de Girona)
Josep Palàcios
Isabel Robles (Escriptora i traductora)
Jaume Pérez Montaner: entre la poesia i la crítica
Antoni Martí Monterde (Universitat de Girona)
Presentació del volum Comparatistes sense Comparatisme, 2
Edicions UB

5  18ª Edició. Master's Degree in Landscape Intervention and Heritage Management. Curs 2018-2019
Proposa la formació d’experts capaços de desenvolupar projectes d’ordenació del paisatge tenint específicament en compte la seva implicació en equips multidisciplinars a l’hora d’elaborar propostes d’intervenció i gestió, ja que la formació d’experts en aquest àmbit constitueix clarament una necessitat social i professional específicament reconeguda pel Consell d’Europa a l’hora de promoure la Convenció Europea del Paisatge l’any 2000. 

 

Educació en el lleure


Tallers infantils i familiars

01    Un misteri al monestir. 2008-2012

02    Les figures del pesebre. 2008-2012

03    Juguem com els romans. Descobrim Barcino a través dels jocs. 2008- 2019

04    Barcelona a l'edat mitjana. El barri del Call. 2008-2011

05    Viure al monestir de Pedralbes en l'època de la reina Elisenda. 2008-2009

06    El Park Güell: de ciutat jardí a jardí de la ciutat. 2008-2009

07    A pic i pala! La història del refugi 307. 2008-09

08    En Lucius et convida a casa seva. 2008

09    Artesans, mercaders i cavallers. 2008

10    Verdaguer i Collserola. 2008

11    Gaudí i el Park Güell. 2008

12    La fundació d'una ciutat romana. 2009-2016

13    Quan el Call era el call dels jueus. 2009

14    Pa i companatge a les taules medievals. 2009

15    Deconstruir l'Eixample. 2009

16    Treballar a la Fabra i Coats. 2009

17    Aire, aigua, terra i foc en perfecte equilibri. 2010

18    Els tres reis. 2010

19    Les claus de Barcelona (en col·laboració amb La Central) 2011-2012

20    Pous i fonts. L'aigua a la Barcelona medieval. 2011

21    Bèsties i plantes. La natura dins les pintures de la capella de Sant Miquel. 2012-2016

22    Güell i Gaudí a Pedralbes. 2012

23    Més boniques i més barates. Les teles d’Indiana. 2012

24    El Canigó, una història gegant. Espectacle familiar a càrrec de la contacontes Caro von Arend. Setembre 2016. Amb la col·laboració del Districte de Sarrià - Sant Gervasi.

25   Un refugi per a tothom. Solidaritat en temps de guerra. 2018-2019

26   Creem una ciutat.  Els mites i els rituals en la formació de Barcino. 2018-2019

27    Ingenium a Barcino per conèixer la Barcelona romana a través dels jocs matemàtics. 2010-2018

28    Les calderes de Sant Andreu. 2018-2019

29    Caçadors de paraules. Busquem la inspiració en l’obra de Verdaguer. 2019

30    Ingenium a Barcino amb motiu de la Smart City Week. 2019

 

Casals infantils

01    Casal dels Museus

02    Barcelona en 360º

03    La Setmana Blanca a Pedralbes

04    El fil de l’Aigua. Casal d’estiu

05    Casal de Nadal

06    Casal d’Estiu. Teixim la ciutat

07    Casal d'Estiu. Llegim la ciutat. 2014

08    Casal d'Estiu. Llegim la ciutat. 2015

09    Casal d'Estiu. Llegim la ciutat. 2016

10    Casal d'Estiu. Llegim la ciutat. 2017

11    Casal d'Estiu. LLegim la ciutat. 2018

12    Casal d'Estiu. Llegim la ciutat. 2019

13    Casal d'Estiu. Llegim la ciutat. 2020

 

Itineraris

Relació de visites i itineraris per tipus i període en el que es van realitzar en diferents sessions:


Itineraris d’Història Urbana

01    Barcino/Bcn. 2008 - 2020

02    Quan el Call era el call dels jueus. 2008 - 2020

03    La formació d'una capital. La ciutat medieval. 2008 - 2020

04    Sarrià, la reina Elisenda i els Montcada. 2008 - 2012

05    Els Vilumara. De teixidors de seda a grans industrials. 2008 - 2013

06    L'obertura de la Via Laietana i la creació del barri Gòtic. 2008 - 2020

07    Casa Parés 1875-2007. Un taller de foneria a Ciutat Vella. 2008 - 2014

08    La Fabra i Coats, Sant Andreu i Barcelona. 2008 - 2010

09    Urbanisme i poder. 2008 - 2009

10    El mercat, la cuina i la taula. La Barcelona medieval. 2008 - 2010

11    La utopia urbana del comte de Güell. 2008

12    L'Eixample, la Ciutadella, el Born i l'Exposició de 1888. 2009 - 2014

13    Raó, passió i negoci en la construcció de l'Eixample. 2009 - 2020

14    Morir i ser enterrat a Barcelona al llarg del temps. 2009 - 2011

15    A la recerca d'un nou estil. L'arquitectura historicista a l'Eixample. 2009 - 2010

16    La construcció d'una visió romàntica d'una ciutat. 2009 - 2010

17    Barcelona metròpoli. Sant Cosme, un barri en transformació. 2009

18    De Montcada a Barcelona. L'aigua a llevant de la ciutat. 2010 - 2017

19    L'Eixample al Poblenou. 2010 - 2014

20    Barcelona en Diagonal, tram de ponent. 2010 - 2019

21    Barcelona en Diagonal, tram central. 2010 - 2019

22    Barcelona en Diagonal, tram de llevant. 2010 - 2019

23    El barri del Bon Pastor. 2010 - 2020

24    Cases i tallers a la ciutat romana. 2010 - 2011

25    De l'aire a l'aigua. L'higienisme i el creixement de la ciutat de Barcelona. 2010

26    Park Güell. Natura i artifici. 2010

27    Joan Puig i Cadafalch i els codis de la representació urbana. 2010

28    Les escoles A. Baixeras i Collaso i Gil. Dues fites en la història de l'educació. 2010

29    L'aigua a Barcino. Una qüestió de pendents. 2011 - 2020

30    La Seca, emissió de moneda i ciutat (segles XIV-XIX). 2011 - 2013

31    Altures i senderes: Verdaguer i Maragall diuen Barcelona. 2011 - 2017

32    La defensa de la ciutat moderna. 2011 - 2018

33    La Barcelona de la guerra i la postguerra. Perspectives des del turó de la Rovira. 2011 - 2018

34    Pous, fonts i sèquies a la Barcelona medieval. 2011 - 2019

35    El Park Güell i l'aigua. De muntanya pelada a jardí de la ciutat. 2011

36    Enric Sagnier, arquitecte prolífic de l'Eixample. 2011

37    Barcelona en Diagonal en bus. 2011

38    Els espais de la SEAT. 2011

39    La ciutat de les indianes. 2012

40    Dins i fora muralles: Poder, higiene i comerç a Barcino. 2012 - 2020

41    La Barcelona gótica. Una ciutat en transformació 2012 - 2019

42    La guerra civil a Barcelona. Revolució i bombardeigs 2012 - 2019

43    Vedettes i milicians. El Paral·lel i el barri del Poble-Sec durant la guerra civil. 2012 - 2020

44    Barcelona’s Call, or Jewish District. 2012 - 2013

45    Barcelona at war. Revolution and bombing during the Spanish civil war. 2012

46    The 307 Shelter. 2012 - 2013

47    From the roman city to the medieval Palau Reial Major

48     The formation of a capital. The medieval city. 2012

49    Twentieth-century Barcelona. The anti-aircraft batteries, the slums and the growth of the city. 2012

50    Güell, Gaudí and Barcelona. 2012 - 2013

51    Immigració i creixement de la ciutat a llevant de Barcelona. 2013 - 2014

52    Baetulo/Barcino. 2012 - 2015

53    La defensa activa i passiva de la ciutat. La bateria del turó de la Rovira i el Refugi 307. 2012 - 2020

54    La ruptura de 1714. Del Consell de Cent a l’Ajuntament Borbònic, 2014 - 2016

55    Barcelona i els indians. Negocis d'ultramar i canvi urbà, 1835 - 1916.  2014 - 2019

56    El Park Güell i Barcelona. 2014 - 2020

57    La primera balconada de Barcelona. El creixement de la ciutat vist des dels Tres Turons. 2014 - 2020

58    Barcelona i els indians. Negocis d'ultramar i canvi urbà, 1835-1916. 2015 - 2020

59    "Siats de natura d'anguila". Bernat Metge i Barcelona. 2015

60    Les muralles romanes, història i recuperació monumental. 2015 - 2016

61    El llegat cultural dels jueus de Barcelona. 2015

62    Barcelona. Art en temps de guerra. 2015

63    Barcelona 1902: urbanitzar la Muntanya Pelada. 2015 - 2020

64    La Barcelona de la guerra i la postguerra. Perspectives des del turó de la Rovira. 2015 - 2019

65    Camins i necròpolis al voltant de Barcino. 2015 - 2016

66    Gràcia 1900. L'aparador burgès d'un barri obrer. 2015 - 2020

67    El carrer de Pere IV. Espina dorsal del Poblenou industrial. 2016 - 2019

68    «La formiga». Itinerari vital de Verdaguer: de Folgueroles a Vallvidrera. 2016 - 2018

69    El carrer de Pere IV, espina dorsal del Poblenou industrial. 2016 - 2020

70    La Barcelona Gòtica. Una ciutat en transformació. 2017 - 2020

71    Caminada al voltant de les masies de Collserola. Ruta sud: Vil.la Joana, Santa Margarida i la Torre del Bisbe. 2017

72    Caminada al voltant de les masies de Collserola. Ruta nord: Vil.la Joana, Can Jané i Can Bell. 2017

73    Sis-cents anys de correu, de l'edat mitjana al segle XXI. 2017

74    De Montcada a Barcelona. El proveïment d'aigua des de la conca del Besòs. 2017 - 2019

75    La ciutat interior. Recorregut sensorial pel Refugi 307. 2017

76    La conquesta dels turons. 2017 - 2018 

77    Trekking a la Casa de l’Aigua Un Open House diferent. 2017

78    El port franc i la fàbrica de Barcelona. 2018

79    Gaudi i l'aigua. 2018

80    Pompeu Fabra a Badalona. 2018

81    Pous, fonts i sèquies a la Barcelona medieval. 2018

82    Pels camins de Joan Brossa. 2019

83    Façanes, escales i salons. La Casa Gran i el govern de Barcelona (s. XIV al XX ). 2019

84    Dau al Brossa. La petjada del poeta a Sant  Gervasi i l'Eixample. 2019

85    Itinerari comentat al barri de Bon Pastor i al projecte del MUHBA al Bon Pastor. 2019

86    Entre la revolució i el desig. La Barcelona de Miquel Nuñez. 2019

87    Viure i ser enterrat a Barcelona, Ciutat Vella i el Poblenou. 2019

88    Josep Pla a Barcelona. 2019 - 2020

89    Jujol i Gaudí. La finca de Sansalvador i el Park Güell. 2019

90    Una mirada des de Montjuïc. 2019

91    El litoral des del mar. 2019

92    El litoral entorn del Port Olímpic i el Fòrum. 2019

93    El litoral de llevant. 2019

94    El litoral de ponent. 2019

95    Fages de Climent a Barcelona. 2019

96    Pasejada botànica i fotogràfica pel Park Güell. 2019

97    El Park Güell, entre cultura i natura. 2019

98    El Park Güell: l’arquitectura feta natura. 2019

99    De Montcada a Barcelona. L’aigua a llevant de la ciutat. 2019 - 2020

100    Passejada. Matinal d’albirament d’ocells al Park Güell. 2019 

101    Dones i rereguarda. 2020

102    De camino a la plaza… Memoria del mercado barcelonés (Laboratori de relats urbans).2019

103    Quan la ciutat comença a mirar el cel. L’aeronàutica a Barcelona, 1784-1936. (Laboratori de relats urbans) 2019

104    La batalla de Barcelona (19-20 de juliol 1936), el inicio de una revolución. (Laboratori de relats urbans) 2019

105    El llegat Olímpic de Barcelona (Laboratori de relats urbans). 2020

106    Beure i menjar fora de casa a la Barcelona de 1835-1940 (Laboratori de relats urbans). 2020

107    Sants fabril, popular i “lliure i tropical” (Laboratori de relats urbans). 2020

108    Retrats 08001: Memòria col·lectiva a través de l’art urbà (Laboratori de relats urbans). 2020

109    Del Xino al Raval. Urbanisme, imaginaris i espais viscuts (Laboratori de relats urbans). 2020

110    En línea recta cap a una Barcelona moderna (Laboratori de relats urbans). 2020

111    La guitarra a Barcelona. 2020

 


Itineraris d’autor

01    Altures i senderes: Verdaguer i Maragall diuen Barcelona
Jaume Trabal i Dolça Tormo. 2011

02    Els banys de Mar de Barcelona: Sant Sebastià
Mercè Tatjer. 2011

03    Els safarejos d'Horta
Maricarmen Tàpia. 2011

04    La lluita per l'aigua del Besós
Manuel Martín Pascual. 2011

05    L'aigua de boca a la Barcelona gòtica
Albert Cubeles. 2011

06    La ciutat de les indianes
Jaume Artigues. 2012

07    Siats de natura d’anguila. Bernat Metge i Barcelona
 MUHBA, Universitat de Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Institució de les Lletres Catalanes, Comissió de Commemoracions i Fundació Lluís Carulla, 2013

08    El castell de Torre Baró, Nou Barris i Barcelona
Ricard Fernández. 2015

09    El Gran Casino de la Rabassada. Història d'un somni burgès
Carlota Giménez i Pere Fàbregas. 2015

10    Barcelona. La transformació de la ciutat al llarg del temps.
Joana Bielak. 2015

12    L’abastament i la distribució de l’aigua a la Barcino romana.
Carme Miró. 2016

13    Del Poblenou al Besòs. La transformació de Barcelona (1968-2004)
Joan Roca. 2016

14    Barcelona, ciutat romànica
Eduard Riu-Barrera. 2016

15    Sis-cents anys de correu a la ciutat de Barcelona. De l’edat mitjana al segle XXI.
Antonio Aguilar. 2017-2020

16    Allà dalt de Barcelona. Les barraques del Carmel
Jesús Martínez, Oscar Dhooge i Isidoro Martínez. 2017

17    La Barcelona de Guimerà
Neus Oliveras i Àngels Santacana. 2017

18    Masies i vida rural. De Vil.la Joana a Sant Cugat. 
Eugeni Casanovas. Coorganitzat amb el Consorci del Parc Natural de Collserola dins les Jornades Europees de Patrimoni. 2017

19    Puig i Cadafalch a Ciutat Vella: comerços, cases i urbanisme. 
Eduard Riu-Barrera. 2017

20    L’obra de J. Puig i Cadafalch a la ciutat vella: comerços, cases i urbanisme. 
Eduard Riu-Barrera.2018

21    Verdaguer i la natura. Itinerari literari i naturalista. Plantes i animals que inspiren Verdaguer.
Pere Alzina i Gemma Sangerman. Amb la col·laboració del Parc de la Serra de Collserola. 2018-2020

22    La jardineria del Park Güell.
Lluís Abad, mestre jardiner. 2018

25    De Montcada a Barcelona. L'aigua a llevant de la ciutat.
Manel Martín Pascual. 2018-2020

23    Tothom al carrer! La lluita per les llibertats a la Barcelona de la transició (1976-1979).
Josep Grau. 2019-2020

24    La Barcelona dels López, els Güell i Gaudí
Xavier González. 2019

25    Una, grande y libre. Escenaris de la dictadura franquista a Ciutat Vella
Josep Grau. 2019-2020

26    Sis-cents anys de correu a la ciutat de Barcelona. De l’edat mitjana al segle XXI.
Antonio Aguilar. 2019

27    Un tomb per l’Exposició de 1929 de Montjuïc.
Josep Fabra. 2020

28    La ruta de la Premsa
Gil Toll. 2020

 

Visites

 

Visites comentades

01    De la ciutat romana al Palau Reial Major medieval. 2008 - 2020

02    El Monestir de Pedralbes. Història i art. 2008 - 2012

03    Plantes, remeis i apotecaris. 2008 - 2012

04    Vil·la Joana i Verdaguer. 2008 - 2017

05    El refugi antiaeri del Poble-sec. 2008 - 2019

06    La defensa de la ciutat moderna. 2008 - 2019

07    La Farinera del Clot: la indústria alimentària al Poblenou. 2008 - 2009

08    Gaudí al Park Güell. 2008

09    Camins i necròpolis al voltant de Barcino. 2009 - 2014

10    Els esmorzars del Monestir. 2009

11    Imatges i memòria de Mauthausen. Visita comentada a l’exposició. 2009

12    Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i Romanticisme. 2009

13    Güell, Gaudí i Barcelona. L'expressió d'un ideal urbà. 2010 - 2020

14    Cases i tallers a la ciutat romana. 2010 - 2011

15    La domus romana i les sitges del Call. 2010

16    Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli 1853-1897. 2010

17    Salomó ben Adret de Barcelona, 1235-1310. El triomf d’una ortodòxia. 2013 - 2019

18    Murals sota la lupa. Les pintures de la capella de Sant Miquel. 2011 - 2017

19    Utilitat i simbolisme de l'aigua al monestir de Pedralbes. 2011

20    Bèsties i plantes. La natura dins les pintures de la capella de Sant Miquel. 2011-2017

21    Casa Parés 1875-2007. Un taller de foneria a Ciutat Vella. 2011 - 2013

22    La Sagrada Família. Del projecte decimonònic a les solucions tecnològiques del segle XXI. 2011

23    Ja tenim 600! Visita comentada a l’exposició. 2011

24    La revolució de l'aigua. 2011

25    Viatge a l'Orient Bíblic. 2011

26    Laboratori MUHBA. Col·leccionem la ciutat. 2011 - 2013

27    La defensa activa i passiva de la ciutat. El Refugi 307 i les Bateries del Turó de la Rovira. 2011 - 2018

28    Nit de poesia i astronomia. 2011 - 2013

29    Casa de l’Aigua de Trinitat Vella. 2011 - 2016

30    La porta de mar i les termes portuàries de Barcino. 2012 - 2019

31    L'arxiu arqueològic i les sales de reserva. 2011 - 2014

32    El motor de la fàbrica. La sala de calderes de Fabra i Coats. 2012 - 2019

33    Imaginary / Bcn, una mirada matemática. 2012

34    Indianes 1736-1847. Els origens de la Barcelona industrial. 2012 - 2013

35    L’enginy de postguerra. Microcotxes de Barcelona. 2012 - 2013

36    Impactes! Art i vida quotidiana en temps de guerra. Joan Miró i el Refugi 307. 2013 - 2014

37    Música en temps de guerra. Visita comentada i concert. 2012 - 2013

38    El Món de 1714. 2014

39    Immigració i creixement de la ciutat a llevant de Barcelona. En col·laboració amb el Museu d'Història de la Immigració de Catalunya. 2013 - 2014

40    Monestirs en temps de guerra. Sant Pere i Santa Clara de Barcelona, 1697-1718.  2014

41    Hagadàs Barcelona. 2015

42    The Barcelona Haggadot. The Jewish Splendour of Catalan Gothic. Guided Tours. 2015

43    El Call, la Barcelona jueva medieval. 2015 - 2016

44    El motor de la fàbrica. La sala de calderes de Fabra i Coats i Sant Andreu. 2015 - 2020

45    Cristianisme, visigots i poder a Barcelona, segles IV al VIII. 2015 - 2020

46    El castell de Torre Baró, Nou Barris i Barcelona. 2015 - 2019

47    L'habitatge a Barcino. Les domus dels carrers de sant Honorat i Avinyó. 2015 - 2019

48    Torre de les Aigües del Besòs. A càrrec de l'Arxiu Històric del Poblenou. 2015 - 2016

49    El llegat cultural dels jueus de Barcelona. 2015

50    Solidaritat per sobreviure. 2015 - 2019

51    El Palau Reial Major. 2015 - 2020

52    Art en temps de guerra. 2015

53    Interrogar Barcelona. 2015 - 2020

54    La Barcelona jueva medieval. 2016

55    Visions cristianes del jueu a la col.lecció d'art gòtic del MNAC. 2016

56    El Park Güell i Barcelona. 2016-2020

57    Impactes! Art i vida quotidiana en temps de guerra. Joan Miró i el Refugi 307. 2016

58    Primers pagesos / BCN La gran innovació fa 7.500 anys. 2016 - 2017

59    Verdaguer, literatura i Barcelona. 2016

60    El castell de Torre Baró, Nou Barris i Barcelona. 2017 - 2019

61    Verdaguer segrestat a Vil·la Joana. 2017

62    Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII. 2017

63    La casa de l'Aigua de la Trinitat. Conductes, dipòsits i comportes. 2017 - 2020

64    Ordinary landscapes and urban heritage in Europe Bas Pedroli. Visita taller a les restes patrimonials del Turó de la Rovira. 31/5/2017

65    Patrimonis emergents per reciclar paisatges.  Visita taller al sistema de la Casa de l’Aigua de Trinitat Vella i Nova. 7/6/2017

66    Smartscapes: urban heritage in the era of the digital society. Visita taller a Oliva Artés. 5/7/2017

67    The new sublime: on heritage landscapes. Projecció dels audiovisuals: “Els últims 10 dies de les tres xemeneies del Besós”, de Christopher Willan “Escoltar les xemeneies” d’Andrea Manenti MUHBA Plaça del Rei, sala Martí l’Humà, 26/7/2017

68    Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII. En el marc del Festival Barcelona Pensa. 2017

69    In-Museu. MUHBA Plaça del Rei i MUHBA Zona Franca. 2017 - 2020

70    La ferida d’Hipercor. Barcelona 1987. 2018

71    L'Ateneu Barcelonès, la literatura i Verdaguer. 2018

72    Les bombes de vapor i l'extinció d'incendis. Bombers de Barcelona (1826-1920). 2018

73    Vil.la Joana i la Literatura. 2018 - 2020

74    En defensa pròpia: Verdaguer contra la censura. 2018 - 2020

75    Verdaguer i Barcelona. 2018 - 2020

76    El Park Güell i Barcelona. 2018 - 2020

77    La caserna del Poble-sec i l’exposició Bombers i bombes de vapor. 2018

78    Gimcana. Envoltem l’illa! El Bon Pastor fa museu. MUHBA Bon Pastor. 2019
 
79    Performance. Recreació de les cases barates. Bon Pastor, obert per obres. 2019 

80    Projecions. El gran film: making of del projecte del MUHBA i  Vídeo Pla de Barris. Bon Pastor, obert per obres. 2019

81    Barcelona capital mediterrània. La metamorfosi medieval, segles XIII-XV. 2019

82    Un refugi per a tothom. Solidaritat en temps de guerra. 2019 - 2020

83    Barcelona Flashback. Kit d’història en 100 objectes. 2019 - 2020

84    Harry Walker: obrers i veïns en lluita. 2020

85    La Sala Aixelà (1959-1975) i la reconstrucció de la modernitat interrompuda per la dictadura franquista. 2020

86    Visita al centre de col·leccions del MUHBA a la Zona Franca. Dia Internacional dels Museus 2020

.


Visites d’autor

01    Del carrer del Call als calls catalans
Victòria Mora. 8 de febrer del 2009

02    El Call menor
Mònica Maspoch. 8 de març del 2009

03    La vida al call medieval i passeig pel barri jueu
Victòria Mora, 14 de març del 2009. Matinals d'autor

04    L'alimentació i el ritme del temps a la Barcelona baix medieval
Teresa Vinyoles. 29 de març del 2009. Matinals d'autor

05    La comunitat jueva de Barcelona entre 1348 i 1391 segons la documentació notarial
Anna Rich. 19 d’abril del 2009

06    El jardí medicinal del Monestir de Pedralbes
Núria Abellan. 26 d’abril del 2009

07    La casa de Jucef Bonjach
Toni Juárez, Montserrat Pugès i Victòria Mora. 10 de maig del 2009

08    Arquilles i arquimeses. El mobiliari del monestir
Mònica Piera. 19 de maig del 2009

09    Els projectes de rehabilitació del barri del Call
Foment de Ciutat Vella. 14 de juny del 2009

10    Viure i morir a Barcino
Júlia Beltran. 15 de novembre del 2009. Matinals d'autor

11    La restauració romàntica del monestir de Pedralbes
Anna Castellano i Carme Aixalà. 29 de novembre del 2009. Matinals d'autor

12    Històries i llegendes a la Barcelona jueva medieval segons la literatura actual
Maria Josep Estanyol. 12 de desembre del 2009

13    La comunitat jueva dins la Barcelona medieval
Victòria Mora i Júlia Beltran. 18 d’abril del 2010. Matinals d'autor

14    Els argenters jueus al servei de Pere el Cerimoniós (1336-1387)
Anna Molina. 9 de maig del 2010. Matinals d'autor

15    La domus romana i les sitges del Call
Francesc Florensa. 16 de maig del 2010. Matinals d'autor

16    La Barcelona gòtica vista per Antoni de Bofarull (1821-1892)
Francesc Codina i Valls. 30 de maig del 2010. Matinals d'autor

17    La capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes
M. Gràcia Salvà. 6 de juny del 2010. Matinals d'autor

18    El turó de la Rovira
Jordi Ramos. 3 d’abril del 2011

19    La revolució de l'aigua a Barcelona. Visita comentada a l’exposició
Mercè Tatjer. 7 d’abril del 2011

20    Güell, Gaudí i Barcelona
Mireia Freixa i Mar Léniz. 10 d’abril del 2011

21    Gaudí i l'aigua. El projecte arquitectònic del Park Güell
Albert Cuchí. 10 d’abril del 2011

22    La revolució de l'aigua a Barcelona. Visita comentada a l’exposició
Manel Guàrdia. 12 de maig del 2011

23    Viatge a l'Orient Bíblic. Visita comentada a l’exposició
Miquel Molist. Maig i juny del 2011

24    L'aigua al monestir de Pedralbes
Carme Aixalà. 19 de juny del 2011

25    De Montcada a Barcelona. L'aigua a llevant de la ciutat
M. José Duran Reixegó (2011) i Manel Martín Pascual (2015-2019)

26    El fil de l'aigua al Laberint d'Horta
Ignasi Mangue. 3 de setembre del 2011

27     Salomó ben Adret de Barcelona. El triomf d'una ortodòxia
Manuel Forcano. 6 de novembre del 2011

28    L'aigua al Call: banys, micvé, pous i fonts
Victòria Mora. 22 de gener del 2012. Matinals d’autor

29    L'armari de la reina, segle XIV. Història de la restauració
Eva Pascual, Jesús Zormoza i Lídia Font. 5 de febrer del 2012

30    Les indianes. Els orígens de la Barcelona industrial, 1736-1847.
Álex Sánchez. maig del 2012

31    Llegir la muralla
Francesc Caballé i Reinald González. 17 de novembre de 2012.

32    Visites comentades a l’exposició Microcotxes de Barcelona.
Josep Maria Cortès, Albert Cubeles, Manuel Garriga, Miguel Pascual, Claudi Roca, Antoni Tachó i Lluís Virós. Del desembre 2012 al març de 2013

33    Visites comentades a l’exposició Acció defensa passiva
Juny 2012

34    Visites comentades a l’exposició Il·lusió i moviment. De les ombres al film
Comissari. Octubre 2012-Gener 2013

35    Visites comentades a l’exposició El món del 1714
Comissària. A partir del Gener 2014

36    Visites d'autor a l'exposició Fabra i Coats fa museu.
De maig a setembre 2014

Fer museu des de la memòria de l'empresa.
Amics de la Fabra i Coats.  31 de maig 2014

Fer museu des de la fotografia i el cinema.
Marta Delclòs. 3 de juny 2014

 Fer museu des de la documentació d'arxiu.
 Xavier Cazeneuve. 17 de juny 2014

Fer museu des de l'arquitectura expositiva.
Marta Galí i Marta Oristrell. 8 de juliol 2014

Fer museu des de la restauració d'objectes.
Equip del MUHBA. 20 de setembre de 2014

37    Monestirs urbans en temps de guerra. Sant Pere de les Puel.les i Santa Clara de Barcelona, 1691-1718
Coloma Boada i Irene Brugués. 3 de juny i 9 de setembre 2014

38    Hagadàs Barcelona
Ana Bejarano i  Manuel Forcano. 15 d'abril,5 i 28 de maig, 4, 9 i 18 i 28 de juny de 2015

39    Paisatges urbans emergents: el patrimoni fabril
19 de novembre 2015

40    La Casa Gralla. El periple d'un monument.
Judith Urbano. 2 d'abril i 7 de maig de 2016

41    Primers pagesos/Bcn. La gran innovació fa 6.500 anys.
A càrrec dels comissaris de l'exposició. 28 de maig de 2016

42    De Montcada a Barcelona. L’aigua a llevant de la ciutat
Manel Martín Pascual. 2016 / Manel Martín Pascual. 2020

43    Ramon Llull i l’encontre entre cultures.
Visita d’autor a càrrec de Francesc Tous.19 de juny i 12 de juliol 2016

44    La força de Verdaguer
Oriol Izquierdo 2017-2018

45    Combats per la paraula. Les Escoles Vil·la Joana al primer terç del segle XX
Cristina Masanés. 12/3/2017

46    Je vous offre les oiseaux
Marta Marín-Dòmine. 26/04/2017

47    Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII
Cristina Fontcuberta, Antoni Gelonch, Sílvia Canalda i Xavier Torres. 2017

48    Passatges. Espais de transició per a la ciutat del segle XXI
A càrrec dels comissaris. MUHBA Oliva Artés. 2017

49    La utilització del mite durant el franquisme 
A càrrec de Carles Puigferrat. 2018

50    Barcelona vista del Besòs
A càrrec de Joan Roca. 2018

51    La ferida d’Hipercor, Barcelona 1987
A càrrec de Francesc Valls. 2018

52    El port franc i la fàbrica de Barcelona
A càrrec del Marc A. García. 2018

53    Llegir la realitat. Cosmogonies, somnis i malsons literaris
A càrrec d’Oriol Izquierdo. 2018

 

Concerts i recitals  

 

Literatura

01    Pàtria, amor i fe a gogó
Accidents Polipoètics. 23 d’octubre del 2009

02    Divertiments amb textos i música d’un saló del vuit-cents
Josep Pedrals, David Casanova. 6 de novembre del 2009

03    Nit de poesia i astronomia
11 de juny del 2010 i 9 de juny del 2011

04    Joan Maragall, el ciutadà
Juliol del 2010

05    Poesia medieval al monestir
Dolors Miquel. 14 de maig del 2011

06    Poesia. Cròniques de l’ultrason
Quim Lecina, Joan Carles Martínez. 10 de juny del 2011

07    Paraules i sons de Barcelona. Col·leccionem la ciutat
Juliol-Setembre 2012

08    Recital d'obres de Jacint Verdaguer.
Aina Huguet i Ignasi Guasch. 10 de juny del 2015

09   Barcelona. La transformació de la ciutat al llarg del temps. Itinerari en vers. 
Joanna Bielak. 31 d'octubre del 2015

10   BCN  Calidoscopis literaris
Cicle de converses obertes moderades per Oriol Izquierdo. La lectura d'una obra literària ens il.lumina sobre un moment, un espai o uns fets històrics amb tanta força com la reçerca més documentada. Sessió mensual de febre a maig 2017.
La febre d'or, de Narcís Oller, i la riquesa a la Barcelona de finals del XIX
Francesc Cabana, Pere Gabriel i Magí Sunyer. 25/2/2017
Suburbi, de Xavier Benguerel, una mirada sobre el Poblenou d'abans
Joan Carles Luque, Carles Cortés i Joan Rendé. 25/3/2017
La Barcelona culta i la Barcelona baixa a través del Pigmalió de Joan Oliver
Ferran Aisa, Emili Boix i Pau Vidal. 29/4/2017
La terra prohibida, de Manuel de Pedrolo, i la irreal Barcelona de postguerra
Maria Campillo, Xavier Ferré i Francesc Vilanova. 27/5/2017
Ramona, adéu, de Montserrat Roig, i la història de la dona barcelonina
Dolors Oller, Neus Real i Isabel Segura. 3/12/2017
El dia que va morir Marilyn, de Terenci Moix, i les revolucions del 68
Josep-Anton Fernández, Sebastià Portell i Teresa Gimpera
28/10/2018
La Setmana Tràgica i l’Oda nova a Barcelona de Joan Maragall
Glòria Casals, Pere Maragall i Jordi Valls
2/12/2018

11  Barcelona, sense nostàlgia. Lectura comentada. 
Feliu Formosa, 18 h. MUHBA Vil·la Joana. 6.10.2017

12  Traces literàries

El segrest de l’autobús a Torre Baró (7 de maig del 1978)
Marc Andreu, David Castillo i Jordi Secall 2017

El cap del general Moragues (27 de març del 1715)
Agustí Alcoberro i Oriol Izquierdo, amb l’audició de la “Decapitació XII” (Cròniques, de Ramon Muntaner) 2018

Els fets del Cu-Cut! (25 de novembre del 1905)
Carme Ferré, Francesc Canosa i Jaume Capdevila 2017

Barcelona 92: els millors Jocs Olímpics de la nostra vida… (25 de juliol del 1992)
Núria Benach, Alfred Bosch i Ada Castells.
18/11/2018

La fundació del Barça (29 de novembre del 1899)
Josep M. Solé Sabaté, Jordi Finestres i Josep M. Fonalleras.
20/1/2019

13    Història i literatures. La Barcelona culta i la Barcelona baixa a través de Pigmalió, de Joan Oliver, una obra literària que ens il·lumina sobre un periode.
Amb Ferran Aïsa, Emili Boix i Pau Vidal. 18/2/2018

14    Història i literatures. Traces literàries. El cap del general Moragues (27 de març de 1715)
Agustí Alcoberro i Oriol Izquierdo. 11/3/2018. 

15    Espectacle literari. Paraules i sons. Itinerari literari per la Barcelona dels segles XIX i XX
A càrrec de Gemma Sangerman, actriu, i Oriol Romaní, clarinet. 2018-2019

16    Llegim Verdaguer.
Setmana de la poesia: 10-16 de maig 2018

17    Espectacle literari. Espais enllà. Els clàssics de la literatura catalana en un clic
A càrrec de Gemma Sangerman. Una activitat d’Espais Escrits. Xarxa del territori literari català. 07.06.2018   

18   Espectacle poetico-musical 'Maleïdes guerres (i aquell qui les va fer)'
Idea i guió: Lali Barenys i Carles Beltran. Cant: Namina. Inclou la visita al Refugi 307. Amb la col.laboració del Districte de Sants-Montjuïc. 17 i 19.07.2018 

19   Liternatura: literatura, ciutat i natura
Carles Llop (arquitecte i urbanista), Martí Boada (científic ambiental i geògraf), Sy Montgomery (naturalista), Philip Hoare (escriptor), Josep Pedrals (poeta) i Joana Santamans (il·lustradora)  
20 i  21.10.2018

20   Recital. Canigó
A càrrec de Lluís Soler. 2019-2020

21   Espectacle literari '10 Atlàntides'.
Espectacle coral sobre aspectes diversos de la figura de Ja - cint Verdaguer. Amb la participació d’una vintena d’artistes de Barcelona, la majoria vinculats a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats. Dins la programació del Grec Festival de Barcelona 2019. 11/6/2016

22   Espectacle 'Sin título'
Projecte de teatre comunitari a partir de la comèdia Sin título, de Federico García Lorca, creat per la companyia teatral La Danesa (Arnau Itinerant). 
26/10/2019 i 9,16 i 30/11/2019

23  Espectacle 'Brossa de prop'
A càrrec del clown Marcel Gros, dins «Poesia als parcs. Lletres i paisatges» i amb motiu de l’Any Brossa
24/11/2019

24  Recorregut literari 'Paraules i sons de Barcelona. Itinerari literari per la ciutat dels segles XIX i XX'
Amb una tria de textos interpretats per Gemma Sangerman i l’acompanyament al clarinet d’Oriol Romaní. 10/5/2020. 

26  Barcelona Poesia
Del 13 al 18 d’octubre la ciutat celebra la Setmana de la Poesia en diferents formats. El MUHBA hi participa amb el concert de Roger Mas en què canta sis poemes del llibre Al cel, de Jacint Verdaguer, enregistrat al MUHBA Vil·la Joana, Casa Verdaguer de la Literatura. 
Del 13 al18/10/2020

25  Any Carner. Bestiari a trio.
Espectacle poeticomusical amb motiu de l’Any Carner. A càrrec de Carles Belda (veu i acordió), Gemma Abrié (veu i contrabaix) i Manu Sabaté (tenora, clarinets, gralla, etc.)
25/10/2020 


Música

01    Nits de música al monestir
Monestir de Pedralbes. 2008 i 2009

02    Del saló al carrer, música i Jocs Florals
Nova Euterpe. 12 de novembre del 2009

03    Concert de Nadales i espirituals negres
Monestir de Pedralbes. Erwyn Seerutton, veu i guitarra; Oriol Romaní, clarinet, veu i presentación; Federico Mazzanti, teclat. 2009.

04    Cançons sefardites de la Mediterrània i jiddischs
Juliol del 2010

05    Concert de veu i piano
Juliol del 2010

06    La inspiració de l’aigua 
Cicle de concerts. Josep Surinyac (coord.). Juliol del 2010

07    Concert de Nadales
Monestir de Pedralbes. Isabel Juaneda, soprano i Joan Carles Martínez, guitarrista i compositor. Desembre 2010

08    Concert amb música de Francesc Alió (1862-1908)
Cor de Cambra Impromptu. Santa Eulàlia, febrer de 2011

09    De la Missa de Barcelona (segle XIV) a Ferran Sors
Fònics 2.0, Lluís Vilamajor (dir.). Santa Eulàlia, febrer del 2011

10    Música renaixentista i barroca al Monestir
Monestir de Pedralbes. Cum Cantico. 14 de maig del 2011

11    Joan Manén i la guitarra
Àlex Garrobé. 30 de maig del 2011

12    Orient-Occident. Els peregrinatges de l’ànima
Montserrat Figueras, Hespèrion XXI, Jordi Savall. 6 de juny del 2011

13    L’esclat del nou-cents
Monestir de Pedralbes. Kalina Macuta i Daniel Blanch. 2 de juliol del 2011

14    Cants de la Barcelona del Barroc
Cum Cantico. 9 de juliol del 2011

15    Música en temps de guerra
Oriol Romaní i Federico Mazzanti. Estius del 2011 – 2013

16    Concert de Nadal. Homenatje a Pau Casals
Monestir de Pedralbes. Svetlana Tovstukha. Desembre 2011

17    Concert de Santa Eulàlia
Fònics 2.0. 12 de febrer de 2012

18    Francesc Alió i la música del noucents
Cor de Cambra Impromptu. 2012

19    Jacint Verdaguer. 110 Aniversari.
10 de juny de 2012

  • Ocells de Pas. Recital amb comentaris i musicacions de poemes. Miquel Pujadó
  • Bressol de poetas. Mirna Vilasís (veu), Xavi Múrcia (veu i guitarra) i Albert Vila, contrabaix (grup Samfaina de Colors)
  • Verdaguer recita Verdaguer. Audició de “La cegueta” i “Amor de mare”
  • Coral Collserola de Vallvidriera

20    30 minuts de música al Museu
Agost 2012
Febrer 2013. Del Barroc als nostres dies.
Agost 2013
Agost 2014. Música, Guerra i Pau a la Barcelona moderna i contemporània.
Octubre-Decembre 2014. Música en femeni.
Publicació associada: Músiques de Barcelona, músiques en la història de Barcelona. En col·laboració amb la Fundació Mas i Mas.

21    Fònics
28 d’octubre de 2012. Esglèsia del Reial Monestir de Pedralbes

22    Corals del districte de les Corts
16 de desembre de 2012. Esglèsia del Reial Monestir de Pedralbes

23    Chopin variations
Amb col·laboració amb Mas i Mas. 30 d’abril de 2013

24    Música del segle XV
A càrrec de Fònics 2.0. 19 de maig de 2013

25    La Disputa de Barcelona de 1263
Lectura dramatitzada. 20 de juliol de 2013

26    Jacint Verdaguer: el poeta i els seus músics
9 de juny de 2013

27    Ensemble Meridien
19 de desembre de 2013

28    El món dels oients. Música i cultura a la Barcelona dels segles XVI i XVII. Musica Reservata de Barcelona.
23 de gener de 2014

29    "30 minuts" de música al Museu. Del Barroc als nostres dies
Febrer-Juny 2014. En col·laboració amb la Fundació Mas i Mas.

30    L'esplendor del Barroc a Europa. De Valls a Bach. 
Coral Càrmina i Conjunt de Música Antiga de l'ESMUC. 15 de març de 2014

31    Músiques a L'Europa dels segles XIX i XX
A càrrec de Fònics, Lluís Vilamajó i Francisco Poyato. 30 de març de 2014

32    L'ensenya de l'Orfeó Barcelonès. Concert del 160è aniversari i lliurament de l'ensenya al MUHBA.
4 d'abril de 2014.

33    Músiques del monestir de Sant Pere de les Puel.les. Concert a càrrec d'Auditexudi.
29 de maig 2014

34    Espais musicals a la Barcelona de l'Arxiduc Carles.
19 de juny 2014

35    Divendres musicals del Park Güell. Juliol 2014

  • Paraules i sons de Barcelona. Gemma Sangerman i Oriol Romaní. 4 de juliol 2014
  • A través de Vinyoli. Xavi Múrcia i la Proesia Coral. 11 de juliol 2014
  • << Sons de la terra que el meu cor estima>>. Alfons Encinas. 18 de juliol 2014
  • El Minotaure i Teseu. Dídac Rocher i Jordi Solans. 25 de  juliol 2014

36    Commemoració i recital. 113è Aniversari de la mort de Jacint Verdaguer. Recital a càrrec d'Aina Huguet i Ignasi Guasch.
10 de juny 2015

37    Concert Morales, Guerrero i Victoria
28 de juny 2015

38    Concert La Banda Municipal de Barcelona
31 de juliol 2015

39    Sons del renaixement. Canzoniere
A càrrec del conjunt Fortuna d'un Gran Tempo 03 d'octubre 2015

40    Ramon Llull. L’últim pelegrinatge
Concert a càrrec de la Capella de Ministrers. 8 de juny 2016

41    L’art de Llull
Concert a càrrec de Manel Camp Quartet i Joan Crosas, rapsode. 9 de juny 2016 

42    Somniant l’Atlàntida
Concert a càrrec de Sílvia Bel, veu, Juan Manuel Galeas, cantaor, i José Santiago, guitarra. Amb la col·laboració del Districte de Sarrià - Sant Gervasi. 21 de juliol 2016.

43    Barcelona/París/Brussel·les Divendres al Park Güell.
Els concerts dels divendres al Park Güell ens acosten a la música que sonava a la Barcelona de principis del segle XX. Amb la col·laboració de B:SM
​​​​​​​Trío Nuages. Pol Abellan, flauta, Nuria García, viola, i Esther Pinyol, arpa, interpretaran obres de Granados, Debussy, Jongen i Fauré.
1 de juliol 2016.
Nexus Piano Dúo. Mireia Fornells i Joan Miquel Hernández-Sagrera interpretaran obres de Satie, Ravel, Poulenc, Dvorák, Granados i Albéniz.
8 de juliol 2016.
Trío Fortuny. Marc Heredia, piano, Joel Bardolet, violí, Pau Codina, violoncel, interpretaran obres de Granados, Franck i Ravel
15 de juliol 2016.
Josep Colomé, violí, i David Apellàniz, violoncel, interpretaran obres de Gaspar Cassadó, Maurice Ravel i Eugene Ysaÿe
22 de juliol 2016.

44    Recital. Lluís Soler diu Canigó, de Jacint Verdaguer
2016 - 2017

45    Interpretant Foix
Concert. La soprano Júlia Farrés-Llongueras, el pianista Daniel Blanch i l'actor Lluís Soler interpretaran i recitaran versos de J.V. Foix i J.Verdaguer. 19 de febrer 2017

46    Paisatge Sonor, Cant de Calderes
Sala de Calderes de MUHBA Fabra i Coats. 30 i 31 de març 2017

47     Música oblidada. Compositors catalans del segle XIX
Concert amb motiu de la commemoració del centenari de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. A càrrec d'Angels Busquets, mezzosoprano, i Josep M. Gironell, piano. 27 d'abril 2017

48    Música per creure al cor d'Europa (segles XVI-XVIII)
Cor de cambra GAC. Direcció Laia Santanach. Montserrat Colomé, violoncel i Oriol Martí, violó. Director convidat: Lluís Vilamajó

49    Verdaguer, Canigó i Barcelona
Concert de la BandaConcert de la Banda Municipal de Barcelona interpretarà Canigó, de Fèlix Martínez Comín (Barcelona 1920-1995), amb Marta Valero, mezzosoprano, i Pepo Blasco, narrador. 9/6/2017

50   Roger Mas canta Verdaguer 
2017-2018

51    Natura, música i Barcelona. Estiu 2017 al Park Güell
Concerts. Divendres a les 22 h. Gratuïts Música dels segles XIX i XX inspirada en el jardí i la natura. 
Recordant Ricard Lamote de Grignon
Jordi Masó, piano, Maife Gil, actriu i Anna Tobella, mezzo. Interpretaran obres de Ricard Lamote de Grignon. 7/7/2017
Evocacions
Laia Masramon, piano. Interpretarà obres dec Granados, Albéniz, Chopin i Debussy. 14/7/2017
Vistes al mar
Quartet Gerhard: Lluís Castán, Judit Bardolet i Miquel Jordà, violins, i Jesús Miralles, violoncel. Interpretaran obres d’E.Toldrà i F. Schubert. 21/7/2017
Impressions de natura
David Alegret, tenor i Daniel Blanc piano. Interpretaran obres de F. Schubert, Beethoven, J. Lamote de Grignon, i E. Toldrà entre d’altres. 28/7/2017

52    Música oblidada. Compositors catalans del segle XIX
Àngels Busquets, mezzosoprano, i Josep M. Gironell, piano. Amb motiu de la commemoració del centenari de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona  

53   Concert. Pere Vila ( c. 1465-1538) i Pere Alberch (1517-1582), dos compositors a la Barcelona del Renaixement
Ensemble De canendi elegantia, amb Jordi Abelló i Josep Maria Gregori, contratenors, Oriol GuImerà, Martí Doñate i Joan Mas, tenors, Xavier Pagès i Germán de la Riva, baixos, i Francesc Garrigosa, tenor i direcció. Concert de cloenda del simposi dedicat a Pere Alberch i organitzat pel CSIC. MUHBA Plaça del Rei, Capella de Santa Àgata. 17.11.2017

54  Concert. Fer música a Barcelona sota les bombes
A càrrec del Quartet Cosmos (Helena Satué i Bernat Prat, violins, Lara Férnandez, viola, i Oriol Prat, violoncel), Natalia Labourdette, soprano i Jorge Nava, piano. Interpretaran obres de Rodolfo Halffter, Salvador Bacarisse, Gustavo Duran, Julian Bautista i Manuel Blancafort. En col·laboració amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. MUHBA Plaça del Rei. 18.03.2018

55  Concert. Sacrilegis, de Víctor Bocanegra
Dins la Setmana de la Poesia de Barcelona

56  Taller. Rapejant Verdaguer
Pau Llong

57  Concert. Homenatge a Verdaguer
Roger Mas canta Verdaguer. 10.06.2018

58  Barcelona i el jazz. Park Güell​ Modernisme, jazz, BCN
Concerts d’estiu a les 22 h.  Quatre concerts evoquen aspectes i episodis de la relació rica i diversa entre Barcelona i el jazz, des de l’arribada, als anys vint, d’aquella nova música vital, desinhibida i alliberadora, fins als nostres dies, en què el jazz ha esdevingut per a molts una part significativa de la nostra manera de viure, sentir i expressar-nos. Amb la col·laboració de B:SM
Concert. Un segle de jazz a Barcelona. Gili-Romaní Hot Jazz Cats.  22.06.2018
Concert. Recordant Django Reinhardt. Biel Ballester Trio i Joan Aguiar. 29.06.2018
Concert. Evocacions del Jamboree i La Cova del Drac. Josep Mª Farràs, Toni Solà i Ignasi Terraza Trio. 06.07.2018
Concert. Louis Armstrong i Barcelona. Jazz Care All Stars. 13.07.2018

59  Concert de la Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons.
Un concert on compositors barcelonis compartiran cartell amb figures de renom internacional. 06.07.2018

60  Presentació i concert. Monges al Palau!. Audició de la Passió del segle XVI.
12.07.2018

61  De l’ars nova a la música barroca (s. XIV-XVII)
Concert a càrrec de la Jove Capella Reial de Catalunya dirigida per Lluís Vilamajó. 20/10/2018 assaig obert i 21/10/2018 concert

62  Verdaguer. Poema d’amor a la terra
Concert a càrrec de la Banda Municipal de Barcelona.

63  Concert 'Música a la Barcelona de Martí l’Humà'
En relació a la inauguració de l’exposició Barcelona capital mediterrània.  20.03.2019

64  Tarda de festa. La rumba del Bon Pastor. 
Bon Pastor, obert per obres. 30.03.2019

65  Cicle de concerts 'Barcelona i la rumba'. 
21/6/2019, La Nave Bruja (Nou Barris)
28/6/2019, Sicus & Aires de Rumba (Gràcia)
5/7/2019, Muchacho & Los Sobrinos (Hostafrancs)
12/7/2019, Johnny Chipen. A Tempo de Rumba (Sant Antoni)

66  Recital 'Brossa i Verdaguer en diàleg'
Misael Alern i Raquel Santanera. 9/6/2019

67  Concert 'Roger Mas canta Verdaguer' 
Amb la col·laboració del Districte de Sarrià - Sant Gervasi. 10/6/2019

68   Concert  'Bach ist meine freude!' 
Motets de la família Bach a càrrec del Bach Collegium Barcelona, amb Frances Bartlett, violoncel, Mireia Ruiz, orgue, i Pau Jorquera, direcció. 16/11/2019

69  Concert 'Lucretia Borgia. Entre la història, el mite i la llegenda'
A càrrec de la Capella de Ministrers. 21/11/2019

70  Música al Palau Reial Major. Concert a la Capella de Santa Àgata
Un tast de música sacra i profana del Segle d’Or espanyol.  Escola d’educació musical Musicant de Barcelona i la Schola Pueri Cantores de la catedral de Granada, dirigits per Laia Santanach i Héctor E. Márquez.
1/3/2020

71  Visita-concert ' Roger Mas al MUHBA Vil·la Joana, Casa Verdaguer de la Literatura'
El cantautor Roger Mas, com cada any, vol retre un homenatge a Verdaguer al MUHBA Vil·la Joana. Les restriccions que imposa la covid-19 no permeten un concert obert al públic, però s’enregistrarà i s’emetrà a través del canal de YouTube del MUHBA.
10/6/2020

72  Musicant Verdaguer Audició musical a càrrec d’Arnau Tordera
10/6/2020

73  Barcelona, modernisme, guitarra Guitarra/Bcn. Concerts
3/7/2020, La guitarra clàssica. Àlex Garrobé
10/7/2020, La guitarra mediterrània i flamenca. Marco Mezquida (piano), Chicuelo (guitarra) i Paco de Mode (percussions)
17/7/2020, La guitarra mestissa. Pyrophorus Guitar Duo ( Alí Arango i Josué Fonseca)
24/7/2020, La guitarra i el jazz manouche. Albert Bello (guitarrista), Oriol Saña (violí), Camil Arcarazo i Claudi Làzaro (guitarres rítmiques) i Joan Motera (contrabaix)

74  Any Carner. Bestiari a trio.
Espectacle poeticomusical amb motiu de l’Any Carner. A càrrec de Carles Belda (veu i acordió), Gemma Abrié (veu i contrabaix) i Manu Sabaté (tenora, clarinets, gralla, etc.)
25/10/2020

75  El llegat d'Emili Pujol a Barcelona'
Concert a càrrec de Maria Ribera Gibal. La guitarrista i musicòloga interpretarà obres d’Emili Pujol, acompanyades de comentaris sobre el perfil de l’autor i la seva aportació a l’ensenyament de la guitarra.
29/10/2020

 

Nous patrimonis de Barcelona

               
Patrimoni musical


La música dels Jocs Florals. Disc compacte inclòs en el llibre Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i romanticisme. 2011

 

Patrimoni alimentari


1. Recerca i producción de productes alimentaris dels segles XV a XVIII
En conveni amb la Fundació Alicia i amb Sosa Ingredients

-    Pinyonada
-    Salsa de pagó
-    Neules
-    Vi piment
-    Almadroc
-    Salsa de tomàquet
-    Mostatxons
-    Xocolata

8 productes del MUHBA basats en el patrimoni. Gastronomia
Presentació 28 de juny 2012
Àudio de la presentació

2. El gran vermut del Park Güell Menjar i viure a Barcelona cap al 1910
Conferències, degustacions, recitals i música, un recorregut culinari pel que menjaven i bevi· en els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona entorn de l’any 1910. Per a donar a conèixer una nova perspectiva sobre les menges barcelonines i un patrimoni alimentari que està en procés de recerca i restitució gastronòmica.
Conferència. Cuina, teatre i modernitat, 1888-1919
Eva Saumell, 4/6/2020. MUHBA Casa del Guarda del Park Güell
Veure conferència
Degustació, recital i música
24/5/2020. Pati de l’Escola Baldiri Reixac

 


Patrimoni oral


Relats de fàbrica. Fabra i Coats
Acte públic de memòria oral amb antics treballadors de l’empresa Fabra i Coats de San Andreu
Amb la col·laboració de l’Associació d’Amics de la Fabra i Coats.
Guió i conducció de l’acte: Xavier Cazeneuve
Fabra i Coats. Sant Andreu. 11 de març de 2011
Saló del Tinell. 7 de novembre de 2011


Vides de fàbrica: Relats de fàbrica. Fabra i Coats
Documental de 30 minuts sobre l’acte Relats de Fàbrica de l’11 de març de 2011 i la seva preparació amb entrevistes a antics treballadors de l’empresa Fabra i Coats de Sant Andreu.
Guió i direcció: Daniel García Antón

 

MUHBA Europa

 

Xarxa de treball de museus de ciutat

Xarxa de treball fundada pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) i integrada pels següents museus: Amsterdam Historisch Museum - Univ. of Antwerp - Centre for Urban History - Museu d’Història de Barcelona - Kreuzberg Museum (Berlin) - Museum of Copenhagen - Hamburg Museum - Helsinki City Museum - International Cultural Centre Krakow - Museu da Cidade (Lisboa) - National Museums (Liverpool) - MGML I City Museum of Ljubljana - London School of Economics - Musée d'Histoire de la Ville de Luxembourg - Museo de Historia de Madrid - University of Rome III - Museu de Riga - Institute of Urban History (Stockholm) - Settore Patrimoniale Culturale Città di Torino - Wien Museum

- Primera reunió de la Xarxa, Barcelona, MUHBA, 25 i 26 d’Octubre de 2010.
- Reunió sectorial col·leccions, Copenhaguen, 20 de Setembre de 2011.
- Segona reunió de la Xarxa, Barcelona, MUHBA, 7 i 8 de Novembre de 2011.
- City History Museums Network, Creació i manteniment del blog de la Xarxa, com a plataforma d’intercanvi d’idees i projectes. 2012.
- Tercera reunió de la Xarxa, Barcelona, MUHBA, Novembre de 2012.
- Workshop “Heritage and Cityscapes”, 5 i 6 d’Octubre 2012, Roma Tre University – CROMA.
- VI AISU Congress “Visible and invisible: perceiving the city between descriptions and omissions”,12-14 de Setembre de 2013.
- Quarta reunió de la Xarxa, Barcelona, MUHBA, 7 i 8 de Novembre de 2013 (Workshop: Cultural Heritage, Tourism and City Marketing. Wednesday, 6 de Novembre de 2013).
- V Trobada del City History Museums and Research Network of Europe. Sessió pública: The public domain in post 1989 eastern Europe.Rethinking urban heritage policies in public space, conferència a càrrec de Gábor Sonkoly, Universitat Eötvös Loránd, Budapest. Dijous 5 de març 2015.
City History Museums and Research Network of Europe. 9,10 i 11/10/2019. Entrada reservada als membres i observadors de la xarxa. 

 

Amics del MUHBA

Activitats programades específicament pels Amics del MUHBA.

 

Visites, Itineraris i Conferències

01    Plantes, remeis i apotecaris. Visita al Jardí medieval del Monestir de Pedralbes. 2008

02    Des de la finestra: històries de dones. 2008

03    Josep M. Jujol a Sant Joan Despí. 2008

04    Visita a l’Exposició “Els Etruscs”. CaixaForum, 2008

05    Visita al Centre de Conservació de Béns Mobles de l’MHCB. 2008

06    Visita a l’exposició “Montjuïc 1915, primera mirada” Arxiu Fotogràfic, 2008

07    L’art romànic català: herències i influències. MNAC, 2008

08    El món funerari romà. 2008

09    Una nit de llegenda, 2008

10    “Barraques, la ciutat informal”. Visita a l’exposició, 2008

11    La Barcelona dels gremis. 2008

12    Exposició “Barcelona connectada, ciutadans transnacionals”. Visita amb els comisaris, 2009

13    “L’exaltació del color, la pintura de Joaquim Mir (1873-1940)”. CaixaFòrum, 2009. Mercé Riera

14    “El panorama pictòric català: del modernisme a les primeres avantguardes” Conferència, 2009

15    La ciutat subterrània. Itinerari, 2009

16    Exposició “Els móns de l’Islam a la col·lecció del Museu Aga Khan”, 2009

17    Exposició “Imatges i memòria de Mauthausen”, 2009

18    A la recerca d’un nou estil. L’arquitectura historicista de l’Eixample. Itinerari, 2009

19    Exposició “Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte”, CCCB, 2009

20    L’Eixample, la Ciutadella, el Born i l’Exposició de 1888. Formació d’una àrea central entre la vella i la nova ciutat, 2009

21    Trobada de Nadal dels Amics i amigues del MUHBA, 2009

22    Convidats d’honor. Commemoració del 75é aniversari del MNAC, 2010

23    Experimentació i mirada vers al passat. Tendències de l’art contemporani (Conferència), 2010

24    Nous usos de l’espai industrial: Can Framis, 2010

25    Barcino/BCN Itinerari, 2010

26    Exposició “Cerdà i Barcelona. La primera metrópoli”, 1853-1897

27    Horta, de vila a barri de Barcelona. Itinerari, 2010

28    Exposició “Frederic Ballell. La Rambla, 1907-1908”. Arxiu Fotogràfic, 2010

29    Sarrià, la reina Elisenda i els Montcada. Itinerari, 2010

30    La Fundació Antoni Tàpies, 2010

31    Exposició “Picasso versus Rusinyol”. Museu Picasso, 2010

32    Park Güell: reobertura. Itinerari, 2010

33    Exposició “Les jerarquies angèliques a través de les col·leccions medievals del MNAC”, 2010

34    Capitania General de Barcelona, de l’edifici conventual a la seu de Capitania. Visita, 2010

35    Exposició “Picasso davant Degas”. Museu Picasso, 2010

36    L’Exposició Universal de 1929. Itinerari, 2010

37    La domus romana i les sitges medievals del carrer de la Fruita. Visita, 2010

38    Exposició “Ja tenim 600!”, 2010

39    Exposició “Salomó Ben Adret de Barcelona 1235-1310. El triomf d’una ortodòxia”, 2011

40    Gaudí: les solucions innovadores de la seva arquitectura. Conferència, 2011

41    La Sagrada Família, del projecte decimonònic a les solucions tecnològiques del segle XXI. Visita, 2011

42    Exposició “L’Estudi fotogràfic Napoleón”. Arxiu Fotogràfic, 2011

43    Exposició “La revolució de l’aigua a Barcelona”, 2011

44    Enric Sagnier, arquitecte prolífic de l’Eixample. Itinerari, 2011

45    Exposició “Construir la revolució. Art i arquitectura a Rússia, 1915-1935”. CaixaFòrum, 2011

46    Pous, fonts, rieres i sèquies. L’abastament d’aigua a la ciutat medieval i postmedieval. Itinerari, 2011

47    Exposició “Vinyetes al front”. Museu Picasso, 2011

48    Les reserves del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Visita, 2011

49    La defensa de la ciutat moderna. Itinerari pel Turó de la Rovira, 2011

50    Nova presentació de les col·leccions del Museu Frederic Marés. Visita, 2011

51    Exposició “Teotihuacán: Ciutat dels déus”. CaixaFòrum, 2011

52    Exposició “Viatge a l’Orient Bíblic”, 2011

53    Barcelona en Diagonal. Itinerari, 2011

54    Exposició “Sota la lupa. Els murals de la capella de Sant Miquel de Pedralbes”, 2011

55    El mestre Josep Rodoreda. Conferència i concert, 2012

56    Exposició “L’escala de l’evasió”. Fundació Joan Miró, 2012

57    L’arxiu arqueològic i les sales de reserva del MUHBA a Zona Franca. Visita, 2012

58    De Montcada a Barcelona. L’aigua a llevant de la ciutat. Itinerari comentat, 2012

59    Exposició “Imaginary/BCN. La mirada matemàtica, les arts i el patrimoni”, 2012

60    La porta de mar de Barcino. Visita, 2012

61    Baetulo-Barcino. Visita i itinerari comentats, 2012

62    Exposició “Indianes. Els orígens de la Barcelona industrial, 1736-1847”. 2012

63    El Museu de l’Estampació de Premià de Mar. Visita, 2012

64    Pis-Museu de la Casa Bloc. Visita, 2012

65    Exposició “Catalunya 1400. El gòtic internacional”. MNAC, 2012

66    Castell de Montjuic. Visita, 2012.

67    La ciutat de les Indianes. MUHBA Plaça del Rei, 2012

68    Cartografies contemporànies. Dibuixant el pensament. CaixaForum, 2012.

69    Dins i fora muralles: poder higiene i comerç a Barcino. La porta de mar i les termes portuàries, 2012.

70    La Casa Parés, 1875-2007. Un taller de foneria a Ciutat Vella. Visita, 2012.

71    La biblioteca pública Arús. Visita, 2012.

72    El Paral·lel, 1849-1939. CCCB, 2012.

73    Paraules i sons de Barcelona. Espectacle literari, 2012.

74    Abans del diluvi. Mesopotàmia3500-2100 aC. Visita, 2013.

75    La Barcelona irreverent. Visita, 2013

76    Vedettes i milicians. El Paral·lel i el barri del Poble-sec durant la guerra civil. Itinerari, 2013.

77    Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret. Sortida, 2013.

78    Barcelona a mà. Guies urbanes, 1776-2004. Visita, 2013.

79    La Fabra i Coats. Sant Andreu i Barcelona. Visita, 2013.

80    Camins de l’aigua. L’art de la llum i el color. Visita, 2013.

81    Barcelona al TNC. Sortida al teatre, 2013.

82    Històries de tocador. Cosmètica i bellesa a l’antiguitat. Visita, 2013.

83    Les clavegueres de Barcelona. Visita, 2013.

84    Les cases del temps del modernisme de Canet de Mar. Itinerari, 2013.

85    La Disputa de Barcelona de 1263. Lectura dramatitzada, 2013.

86    Ateneu Barcelonès. Visita, 2013.

87    Exposició “Tapies des de l’interior” al MNAC. Octubre 2013.

88    Sortida al teatre. Musical Goodbye Barcelona. Octubre 2013.

89    Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Novembre 2013.

90    La casa museu-Arxiu Maragall. Desembre 2013.

91    La Fira de Santa Llúcia vista pel baró de Maldà. Desembre 2013.

92    Exposició “El món de 1714”. Gener 2014.

93    Visita a l’Exposició "Jo faig el carrer" del MNAC. Febrer 2014.

94    Ruta literària "Passeig per Sinera". Febrer 2014.

95    Sortida al Teatre "Tomás Moro, una utopía". Març 2014.

96    Itinerari  "La ruptura de 1714. Del Consell de Cent a l'Ajuntament borbònic". Març 2014.

97    Taller d'Oleguer Junyent. Abril 2014.

98    Visita comentada a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Abril 2014.

99    Itinerari "Barcelona i els Indianos. Negocis d'ultramar i canvi urbà, 1835-1916". Maig 2014.

100    Visita comentada a l'exposició Fabra i Coats fa museu. Objectes, imatges i paraules. Juny 2014.

101    Visita comentada a l'exposició "La Barcelona de postguerra 1939-45". Juny 2014.

102    Itinerari guiat "Ruta d'espais patrimonials: L'ou com balla". Juny 2014.

103    Visita comentada al Recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau. Juny-setembre 2014.

104    Visita comentada a l'exposició "Monestirs urbans en temps de guerra. Sant Pere de les Puel.les i Santa Clara de Barcelona, 1691-1718". Juliol 2014.

105    Visita cometada a El Born Centre Cultural. Setembre 2014.

106    Exposició "Les músiques del 1714". Octubre 2014.

107    Sortida al teatre "Crònica d'un setge". Octubre 2014.

108    Visita comentada a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Novembre 2014

109    Itinerari "La primera Guerra Mundial va transformar Barcelona". Novembre 2014

110    Visita comentada al Temple de la Sagrada Família. Desembre 2014

111    Visita comentada a l'exposició "El cos vestit. Siluetes i moda (1550-2015)". Museu del Disseny. Febrer 2015

112    Visita comentada a la "Torre de les Aigües del Besòs". Març 2015

113    Visita comentada a l'exposició "Hagadàs Barcelona. L'esclat jueu del gòtic català". Abril 2015

114    Visita comentada "Els terrats de Santa Maria del Mar". Maig 2015

115    Visita comentada "Baptisteri i aula episcopal". Maig 2015

116    Visita comentada "Barcelona al límit". MUHBA Turó de la Rovira. Juny 2015

117    Visita comentada "Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat, 1929-1939". Juliol 2015

118    Itinerari "Barcelona 1902: la urbanització de la Muntanya Pelada". Juliol 2015

119    Visita comentada "Interrogar Barcelona". MUHBA Oliva Artés. Setembre 2015

120    Visita comentada "El carrer de Montcada i els seus museus". Setembre 2015

121    Visita comentada "Salvadoriana: el gabinet de curiositats de Barcelona". Febrer 2016

122    Visita comentada "El Renaixement a Barcelona. La casa Gralla". Març 2016

123    Visita guiada "Xavier Gosé (1876-1915), il·lustrador de la modernitat". Març 2016

124    Visita comentada "Les arts de la seda a Barcelona. 500 anys de les corporacions sederes a la ciutat". Març 2016

125    Visita guiada "Palauet Casades". Abril 2016

126    Visita guiada. "Biblioteca de Catalunya". Abril 2016

127    Itinerari guiat. "Gràcia al voltant del 1900". Juny 2016

128    Visita comentada. "Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia". Juny 2016

129    Visita comentada. "Primers pagesos/BCN. La gran innovació fa 7.500 anys". Juny 2016

130    Visita comentada. "Casa Verdaguer de la Literatura, a Vil·la Joana". Setembre 2016

131    Itinerari. "Immigració i creixement de la ciutat. El llevant de Barcelona (1952-1975)". Setembre 2016

132    Visita comentada "Forestier a Montjuïc. El jardí com a obra d’art". Setembre 2016

133    Visita comentada "La màquina de pensar. Ramon Llull i l’«ars combinatoria». Exposició". Octubre 2016

134    Visites comentades "48h Open House Barcelona". Octubre 2016

135    Ruta literària "La Barcelona de Guimerà". Novembre 2016

136    Visita comentada "Lluïsa Vidal (1876-1918). Pintora barcelonina del modernisme". Novembre 2016

137    Sortida "D’ibers i de romans. Els museus de Premià". Desembre 2016

138    Visita comentada "La fàbrica Casaramona". Gener 2017

139    Itinerari "Sis-cents anys de correu a la ciutat de Barcelona. De l’edat mitjana al segle XXI". Febrer 2017

140    Visita comentada. "El procés de Montjuïc. Anarquisme i repressió a la Barcelona de finals del segle XIX". Febrer 2017

141    Exposició "Diario de Barcelona: una empresa periodística (1792-2009)". Març 2017

142    Visita comentada "Dones silenciades. El llegat de sor Eulàlia Anzizu al monestir de Pedralbes (1868-1916)". Abril 2017

143    Visita comentada a l'exposició "Je vous offre les oiseaux / Us ofereixo els ocells". Abril 2017

144    Sortida "Àngel Guimerà i Pau Casals a través de les respectives cases museu". Maig 2017

145    Ruta literària "La Formiga. Itinerari vital de Verdaguer". Juny 2017

146    Homenatge a Verdaguer a Vil·la Joana. Juny 2017.

147    Visita comentada "Ikunde. Barcelona, metròpoli colonial". Juny 2017

148    Visita comentada "Memòries d’un mercat". Juny 2017

149    Visita "Ruta Puig i Cadafalch". Setembre 2017

150    Visita comentada "Drassanes i galeres". Setembre 2017

151    Visita comentada "Els jardins neoclàssics i romàntics del parc del Laberint d'Horta". Octubre 2017

152    Visita comentada "Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII". Octubre 2017

153    Sortida "L'aviació republicana durant la Guerra Civil Espayola". Novembre 2017

154    Visita comentada "Propaganda Fidei. Escultura i Contrareforma". Novembre 2017

155    Visita comentada "Passatges. L'urbanisme de proximitat". Desembre 2017

156    Visita comentada "La residència d'Antoni Amatller, una casa de Puig i Cadafalch". Gener  2018

157    Visita comentada "Barcelona vista del Besòs. Patrick Faigenbaum i Joan Roca". Febrer 2018

158    Visita comentada "Nazis i feixistes, l'ocupació simbòlica de Barcelona (1939-1945)". Febrer  2018

159   Visita comentada "La ferida d'Hipercor. Barcelona 1987". Març 2018

160   Visita comentada "Prat de la Riba des de Castellterçol". Març 2018

161   Itinerari "Puig i Cadafalch a la ciutat vella: comerços, cases i urbanisme". Abril 2018

162   Itinerari "Viure i ser enterrat a Barcelona. El Cementiri del Poblenou". Maig 2018

163   Homenatge a Verdaguer a Vil·la Joana. Juny 2018.

164   Visita comentada "La revolució pedagògica de Ferrer i Guàrdia". Juny 2018

165   Visita comentada "El Palau Savassona, seu de l'Ateneu Barcelonès". Juny 2018

166   Visita comentada "La Casa Vicens, d'Antoni Gaudí". Setembre 2018

167   Visita comentada "Una infància sota les bombes". Setembre 2018

168    Visita comentada "Bombers i bombes de vapor". Octubre 2018

169    Visita comentada "La casa de l'aigua. Conductes, dipòsits i comportes". Novembre 2018

170    Itinerari "Ruta Pompeu Fabra a Badalona". Novembre 2018

171    Itinerari "La Barcelona de Frederic Marès". Desembre 2018

172   Visita comentada "Salomó ben Adret de Barcelona (1235-1310)". Desembre 2018

173    Itinerari "Pels camins de Joan Brossa. Del MACBA a La Seca". Gener 2019

174   Visita comentada "Jaume Plensa al MACBA". Febrer 2019

175   Visita comentada a l'exposició "Eduard Olivella. Documentant cultura a Barcelona" a càrrec de Lluís Saura, comissari. Març 2019

176   Visita comentada a l’exposició del Museu del Disseny "El boom de la publicitat. Reclams de llauna, cartró i rajola". Març 2019

177   Visita comentada a l’exposició "Barcelona 1249-1516, l’emergència d’una capital mediterrània" a càrrec de Ramon J. Pujades. Abril 2019

178   Visites comentades "Jacint Verdaguer al Santuari de la Gleva i a Vic". Maig 2019

179   Itinerari "Josep Pla a Barcelona" a càrrec de Maria Nunes. Maig 2019

180   Visita comentada "Picasso, la mirada del fotògraf". Juny 2019

181   Visita comentada "Arqueologia a l’exili. El Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Guerra Civil espanyola (1936-1939)". Juny 2019

182   Sortida "Montserrat: art i literatura". Juliol 2019

183   Itinerari Relatar la Ciutat, "De camino a la plaza… Memoria del mercado barcelonés". Eliana Carrillo. Divendres 13 de juliol

184   Itinerari Relatar la Ciutat, "La batalla de Barcelona (19-20 de juliol de 1936), el inicio de una revolución". David Burruezo. 19 de juliol

185   Itinerari Relatar la Ciutat, "Quan la ciutat comença a mirar el cel. L’aeronàutica a Barcelona, 1784-1936. Lluís Corominas. 26 de juliol

186   Visita comentada "Els Vallmitjana i els seus deixebles modernistes a les col·leccions del MMBCN". Setembre 2019

187   Visita comentada "Oriol Maspons, la fotografia útil". Setembre 2019

188   Visita comentada a l'exposició "La ciutat dels passatges. Abans de la Via Laietana". Octubre 2019

189   Visita comentada  "Un museu de novel·la" al Museu Frederic Marès. Octubre 2019

190   Visita comentada a l’exposició "Joaquim Capdevila. Joies, 1959-2019" a càrrec de Pilar Vélez, comissària. Novembre 2019

191   Visita comentada a l’exposició "Barcelona Flashback" al MUHBA Casa Padellàs a càrrec de Joan Roca. Desembre 2019

192   Visita comentada a l’exposició "Catalunya mar enllà. Tres segles de marina catalana al Museu Marítim (s. XVIII-XX)". Desembre 2019

193    Visita comentada "El Palau de la Balmesiana". Gener  2020

194   Visita comentada a l’exposició "La Sala Aixelà (1959-1975) i la reconstrucció de la modernitat interrompuda per la dictadura franquista" a La Virreina Centre de la Imatge. Febrer 2020

195   Visita comentada a l’exposició "Càmera i ciutat. Disseccionar la metròpoli" al CaixaForum. Març 2020

196   Visita comentada a l’exposició "Jaume Perich Amb ulls de gat” al Born Centre de Cultura i Memòria. Abril 2020

197   Visita comentada a l'exposició "Nonell entre tradicions. De Goya a Picasso" al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Maig 2020

198   Visita comentada a l’exposició "Clotilde Cerdà / Esmeralda Cervantes, una dona davant d’una època". Octubre 2020 

199   Itinerari  "Un tomb per l’Exposició de 1929 de Montjuïc". Octubre 2020

200  Visita comentada "Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social, 1936-1939". Octubre 2020

201  Visita comentada a l’exposició "Viure a Montjuïc. Memòria d’un barraquisme oblidat". Octubre 2020

202   Itinerari  "Ruta de la Premsa. La història de Barcelona a través dels seus diaris". Novembre 2020

203  Visita comentada "Fundació Ramon Pla Armengol". Gener 2021

 
Viatges i Sortides

01    L’Empordà, somni i tradició: el Museu Dalí de Figueres i al Canònica de Santa Maria de Vilabertran. Març 2008

02    Romànic a les terres de Conflent. Abril 2008

03    Visita a les termes romanes de Sant Boi de Llobregat. Abril 2008

04    Viatge a Nàpols, Pompeia i Herculà. Juny 2008

05    Reus, París, Londres. Juny 2008

06    L’Anoia: frontera I desenvolupament industrial. Febrer 2009

07    Tradició i modernitat de les activitats del sector primari: arrós, vinya i mineria a les terres del sud de Catalunya. Març 2009

08    La Colònia Güell. Febrer 2009

09    Del vi a les icones arquitectòniques. La Rioja. Octubre 2009

10    Vilanova i la Geltrú, paradigma i esperit del vuitcentisme. Novembre 2009

11    La reconstrucció/reinvenció dels monestirs de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Abril 2010

12    París, temps d’innovacions. Juny 2010

13    Entre les termes i el mar. L’estiueig burgés a Caldes d’Estrac en el nou-cents. Juny 2010

14    Montserrat: el monestir i les seves col·leccions. Novembre 2010

15    Terrasa. Del bisbat d’Ègara a la ciutat modernista. Juny 2011

16    Liverpool, Manchester i els seus museus d’història i de la indústria. Maig 2012

17    València. Novembre 2013.

18    Saragossa. Març 2014.

19    Perpinyà. Novembre 2014

20    Madrid. La interpretació del patrimoni: museus i itineraris. Març 2015

21    Interpretació del patrimoni: museus i itineraris. Sortida a Palma de Mallorca. Octubre 2015

22   “La Formiga” Itinerari vital de Verdaguer: de Folgueroles a Vallvidrera. Setembre 2017

23   Jacint Verdaguer a Vic i Folgueroles Sortida. Maig 2020

24   Sortida a Martorell. La Torre de les Hores de Francesc Pujols i L’Enrajolada, Casa Museu Santacana. Desembre 2020

  

Altres

Amics i amigues voluntaris