Premsa

Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut

13.10.21

L’exposició, ideada i organitzada pel MUHBA a partir de les recerques sobre el proveïment de la ciutat i sobre la salut dels seus habitants al llarg de la història, s’emmarca en el conjunt d’actes que es celebren a la Setmana de l’Alimentació Sostenible, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021.

Barcelona capital mediterrània

El projecte Barcelona capital mediterrània aborda la trajectòria de la ciutat i el vincle amb el mar com a motor de la seva història, amb l’exposició La metamorfosi medieval, segles XIII-XV al Saló del Tinell, i amb un contrapunt dels nostres dies en La conquesta del litoral, del segle XX al segle XXI, a la capella de Santa Àgata.

La ferida d'Hipercor. Barcelona 1987

La ferida d’Hipercor. Barcelona 1987 és una exposició-memorial que forma part del programa d’evocació i commemoració del trentè aniversari de l’atemptat d’Hipercor iniciat el juny de 2017 amb un acte ciutadà que expressava el respecte i solidaritat del govern de Barcelona  envers les víctimes. El 19 de juny de 1987, quan passaven vuit minuts de les quatre de la tarda, un cotxe bomba va explotar a la primera planta del pàrquing dels magatzems Hipercor de Sant Andreu. 21 persones van perdre la vida i 46 més van resultar ferides, en el que ha estat l’atemptat més mortífer d’ETA.

Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII

A l’Europa de l’edat moderna, sacsejada pels conflictes religiosos, Barcelona va figurar entre les capitals de la Contrareforma o reforma catòlica. L’empremta d’esglésies i convents en l’espai urbà és, encara avui, un vestigi ben visible de la intensa transformació del teixit social i cultural de la ciutat al llarg dels segles XVI‐XVIII. En part, com a resultat del control social formal, amb la implantació d’una Inquisició renovada i la repressió subsegüent.

Festa Verdaguer 2017

L’any 1952, en ple franquisme, es commemorava el 50è aniversari de la mort del poeta Jacint Verdaguer. En aquell moment, Folgueroles i Barcelona van iniciar o consolidar uns rituals a l’entorn del naixement i la mort del poeta que han perdurat fins ara. En aquell context es va posar l’embrió que culminaria en la creació dels dos museus verdaguerians a la dècada de 1960.

La tradició de celebrar a mitjan maig el natalici de Verdaguer a Folgueroles i al voltant del 10 de juny la commemoració de la mort a Vallvidrera, Barcelona, s’ha mantingut fins a l’actualitat.

Je vous offre les oiseaux - Us ofereixo els ocells, una instal·lació per commemorar el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust

L’Ajuntament de Barcelona, a través del Comissionat de Programes de Memòria ha volgut commemorar el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, que té lloc el 27 de gener, amb l’obertura d’una instal·lació artística a la Capella de Santa Àgata / MUHBA Plaça del Rei i d’una conferència de la seva autora, Marta Marín-Dòmine, que mostra les tensions entre la memòria i el paisatge, prenent com a punt de referència el camp d’Auschwitz-Birkenau.

Exposició ‘Primers Pagesos/Bcn. La gran innovació fa 7.500 anys’

El debat sobre l’obtenció, el repartiment social i les pautes de consum d’aliments és fonamental, tant a escala local com global, per imaginar el futur humà. En el marc dels estudis històrics sobre el proveïment alimentari que impulsa el MUHBA, “Primers pagesos BCN. La gran innovació fa 7.500 anys” s’endinsa en les comunitats agràries formades al neolític arran de la domesticació de plantes i d’animals. La gran innovació, sorgida al Pròxim Orient, va arribar al pla de Barcelona fa uns 7.500 anys...

Exposició ‘La Casa Gralla. El periple d’un monument’

La casa Gralla va ser una de les més admirades de Barcelona per l’ornamentació escultòrica renaixentista que des del segle XVI n’embellia la façana. No va salvar-se del declivi en els darrers temps en mans de la noblesa ni de l’enderroc, tot i que la façana va estar a punt de mantenir-se com a entrada monumental del carrer Duc de la Victòria que s’obria per a la promoció immobiliària.