Premsa

Exposició ‘La Casa Gralla. El periple d’un monument’

16.03.16

La casa Gralla va ser una de les més admirades de Barcelona per l’ornamentació escultòrica renaixentista que des del segle XVI n’embellia la façana. No va salvar-se del declivi en els darrers temps en mans de la noblesa ni de l’enderroc, tot i que la façana va estar a punt de mantenir-se com a entrada monumental del carrer Duc de la Victòria que s’obria per a la promoció immobiliària.

Finalment, les pedres treballades van ser adquirides per refer la casa en un altre indret i llavors va començar un llarg periple. El prestigi de la casa Gralla va ser destacat pels viatgers i els historiadors al llarg dels segles i font d’inspiració per a l’arquitectura historicista, fins al Modernisme. Les apostes per reconstruir-la mostren tant el seu potencial de representació social com els límits de les actuacions en el patrimoni de la ciutat, fins als nostres dies.

L’exposició mostra per primera vegada el quadern de notes sobre la Casa Gralla de l’arquitecte Elies Rogent, de 1856 i la col·lecció de dibuixos extraordinàriament acurats de la façana, obra del pintor i escenògraf Francesc Soler i Rovirosa, de 1857

Exposició laboratori ‘Interrogar l’eix de Pere IV’

12.09.15

MUHBA OLIVA ARTÉS acull les sales del Museu d'Història de Barcelona destinades a explicar la ciutat contemporània i ha de ser el gran espai de Barcelona per explicar la metròpoli del nostre temps.

Mentre no es faci la segona fase de les obres de condicionament, compta des del passat mes de maig amb l’exposició estable “Interrogar Barcelona. De la industrialització al segle XXI” en el seu espai perimetral.

Aquesta exposició, organitzada temàticament al voltant de dotze qüestions (Industrialització, Immigració, Treball, Metròpoli, Infraestructura, Metabolisme, Societat, Governança, Capitalitat, Imatge, Reconversió i Innovació), explica la història de la ciutat des del segle XVIII fins l’actualitat amb plafons, fotografies, audiovisuals i objectes. L'exposició culmina amb un gran audiovisual en dues pantalles, Barcelona, la formació d'una capital, que situa la metròpoli contemporània dins dels dos mil anys d'història de la ciutat.

Dins d'aquest marc general MUHBA OLIVA ARTÉS funciona com a museu laboratori, amb projectes de mitjana durada al seu espai central.

La recuperació de la Sala de Calderes de Can Fabra

05.05.15

A Catalunya, s’han conservat un nombre relativament elevat de màquines de vapor industrials. En canvi, el nombre   d’instal·lacions de calderes que han arribat fins als nostres dies és molt inferior.

La recuperació de la Sala de Calderes de Can Fabra, tant per les seves dimensions com per la documentació relativa a la seva trajectòria, que el MUHBA ha conservat, és una aportació important que permet avançar en el coneixement de l’evolució i les funcions d’aquestes instal·lacions.

Domus romana del carrer Avinyó, 15

26.03.15

Amb aquesta domus -que es troba al subsòl de la finca del carrer d’Avinyó número 15- es recupera un nou centre per la ciutat en el marc del Pla Bàrcino, amb un doble objectiu: il·lusionar la ciutadania amb l’arqueologia, i fer present la Bàrcino romana a la Barcelona del segle XXI.

Barcelona a l’antiguitat tardana. El cristianisme, els visigots i la ciutat

16.03.15

El Conjunt Monumental de la plaça del Rei té 4.000 m2 de superfície dels quals encara hi havia una part important que no era visitable. Amb aquest projecte es pretén completar el recorregut arqueològic actual i recuperar per la visita pública 310 m2 del jaciment, així com exposar 120 peces datades entre el segle IV i el segle VII, trobades a les excavacions realitzades a tota la ciutat.

El MUHBA, en el marc del projecte de remodelació general per donar un nou impuls a la seva seu al Conjunt Monumental de la plaça del Rei, que inclou el subsòl arqueològic, el Palau Reial i la Casa Padellàs, presenta ara la primera etapa del projecte: la remodelació de la part dedicada a la Barcelona de l’antiguitat tardana, dels segles IV a VII.

L’obra forma part dels projectes impulsats pel Pla Barcino.

MUHBA El Call. Els jueus a la Barcelona medieval

11.03.15

El projecte dóna a conèixer la història i el patrimoni del barri jueu medieval barceloní, a partir d’un ampli projecte de recerca desenvolupat pel MUHBA en els darrers anys, amb una dotzena d’especialistes implicats.

MUHBA Vil·la Joana. La Casa Verdaguer de la Literatura

04.03.15

El projecte Vil·la Joana, Casa Verdaguer de la Literatura es proposa de mostrar la intensa relació de la ciutat de Barcelona amb la imaginació literària i amb tot allò que se'n deriva: les projeccions acadèmiques, les socials, les ideològiques o les industrials tant com la creació d'un imaginari sòlid i característic, de singular eficàcia en la construcció de la ciutat contemporània.

El projecte de Vil·la Joana, Casa de la Literatura, promogut pel Museu d'Història de Barcelona, forma part de les propostes d'acció que Barcelona formularà davant de la Candidatura a la Unesco, actualment en elaboració, i que es resoldrà a principis de 2016, al mateix temps que la inauguració de Vil·la Joana.

Estimul’Art. Història, art i Alzheimer

26.09.14

Un projecte per estimular les capacitats cognitives de les persones afectades de la malaltia d’Alzheimer a través de l’art i la memòria històrica amb un programa de visites al Museu Frederic Marès i al Museu d’Història de Barcelona.

La carta portolana de Guillem Soler (s.XIV). Un tresor patrimonial de la cultura catalana adquirit per l’Ajuntament de Barcelona

05.09.14

L’Ajuntament de Barcelona ha adquirit una carta portolana del mestre cartògraf Guillem Soler (s. XIV) a la casa Daniel Crouch Rare Books de Londres.

El fragment adquirit per la ciutat de Barcelona és un dels únics deu exemplars supervivents arreu del món de la producció cartogràfica catalana del segle XIV.

Aquest fragment de carta portolana ve a omplir, doncs, un gran buit patrimonial, en posar davant dels ulls de l’espectador el que va ser realment la norma productiva de la cartografia catalana medieval: una gran quantitat de cartes utilitàries relativament barates que, per això mateix, es van difondre extraordinàriament ja durant el mateix segle XIV, i que van constituir una de les aportacions més rellevants de la cultura catalana medieval al patrimoni cultural de la Humanitat.

Aquesta carta passarà a formar part del fons de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i s’exposarà durant el 2015.

Monestirs urbans en temps de guerra. Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona, 1691-1718

29.05.14

Situats a recer de la muralla de llevant de Barcelona, els dos monestirs benedictins femenins de la ciutat, Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara, van ser testimonis i afectats directes dels atacs que va patir la ciutat en les guerres de finals del segle XVII i principi del XVIII. La documentació preservada per les dues comunitats monàstiques forneix informacions molt valuoses per completar la crònica d’aquells esdeveniments, en particular sobre els bombardejos marítims de 1691 i 1693, el setge de 1697 i la Guerra de Successió, amb els setges de 1705, 1706 i 1713-1714.

L’exposició Monestirs urbans en temps de guerra és una de les propostes destacades de la contribució que fa el museu a la commemoració del Tricentenari de 1714, que es desenvolupa també en altres formats. Comissariada pel Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines, resulta un bon contrapunt a l’altra exposició que el MUHBA ha preparat a propòsit del Tricentenari, titulada El Món del 1714 i que es pot visitar al Saló del Tinell fins a final de setembre de 2014. El punt de vista dels fets i l’escala del relat són diametralment diferents, per bé que molt complementaris. Mentre que l’exposició del Tinell mostra el món al voltant del 1700 i la Guerra de Successió des de l’òptica de la geopolítica europea i del seu eco mundial, l’opció de “Monestirs urbans en temps de guerra” és just el contrari: presentar la microhistòria de dues comunitats de monges que van viure el conflicte bèl·lic des de la primera línia, atès que els seus respectius monestirs estaven situats a tocar del baluard de Santa Clara i del de Sant Pere, escenaris claus del desenllaç final del setge de Barcelona.

Pàgines