Què és la Carta Històrica de Barcelona?

La Carta Històrica de Barcelona és un document que consisteix en la narració de la història de la ciutat a través de 29 cartografies que reflecteixen els moments més singulars de la seva història urbana.

A inicis de 2014 el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) va iniciar la tasca de redacció de la Carta Històrica de Barcelona (CHB) amb la voluntat de fer confluir sobre una mateixa base cartogràfica els diversos estudis realitzats sobre la ciutat (interns i externs al propi museu) alhora que construir una eina de divulgació científica. La CHB es planteja, per tant, com una investigació que recull gran part del coneixement publicat i de les fonts documentals cartogràfiques conservades, que pren forma en una eina digital per a investigadors i ciutadans i que permet explicar la història de la ciutat a partir de 26 moments històrics i les seves cartografies corresponents.

El projecte ha comprès tots els estadis del procés: la configuració d'un comitè científic que supervisa els treballs i garanteix la coherència històrica, la documentació de les fonts, la digitalització d’alguns dels documents originals, la georeferenciació de les cartografies antigues i la seva posterior vectorització, la representació unificada de fonts d'origen dispar i la publicació dels materials processats per permetre la consulta i la interacció dels usuaris.

Un dels reptes fonamentals del projecte és el tractament i redibuixat de les diferents capes d'informació entre elles estudis històrics, gravats d'època, plànols militars i cartografia històrica i contemporània. El segon repte és crear una web interactiva, que a més de construir una narració sobre l'evolució de la ciutat, serveixi com a recurs pedagògic i repositori obert del resultat de futures investigacions.

Bibliografia

150 a.C.
100 a.C.
10 a.C.
200
260
550
1000
1100
1200
1300
1400
1500
1600
1650
1700
1750
1823
1840
1859
1890
1903
1936
1956
1976
1992
2004
2010

Palet, Fiz, Orengo.(2009). "Centuriació i estructuració de l'Ager de la colònia Barcino: Anàlisi arqueomorfològica i modelació del Paisatge".Quarhis, època II, núm. 5. Barcelona106-123 link

Julià Brugués, R.; Santiago Riera Mora, S.(). "Proposta d’evolució del front marítim de barcelona durant l’holocè, a partir de la integració de dades geotècniques, intervencions arqueològiques i cronologies absolutes". Quarhis, època II, núm. 8 . pp. 16-37 link

Duran i Sanpere, A. (1973). Barcelona i la seva història. Barcelona link

Palet, Fiz, Orengo.(2009). "Centuriació i estructuració de l'Ager de la colònia Barcino: Anàlisi arqueomorfològica i modelació del Paisatge".Quarhis, època II, núm. 5 . Barcelona106-123 link

Palet, Fiz, Orengo(2009). "Centuriació i estructuració de l'Ager de la colònia Barcino: Anàlisi arqueomorfològica i modelació del Paisatge".Quarhis, època II, núm. 5 . Barcelona pp. 106-123 link

Beltrán de Heredia Bercero(2013). "Barcino, de colònia romana a sede regia visigoda, medina islàmica I ciutat comtal: una urbs en transformació ". Quarhis, època II, núm. 9 . pp. 16-118 link

Palet, Fiz, Orengo(2009). "Centuriació i estructuració de l'Ager de la colònia Barcino: Anàlisi arqueomorfològica i modelació del Paisatge".Quarhis, època II, núm. 5 . Barcelona pp. 106-123 link

Beltrán de Heredia Bercero(2013). "Barcino, de colònia romana a sede regia visigoda, medina islàmica I ciutat comtal: una urbs en transformació ". Quarhis, època II, núm. 9 . Barcelonapp. 16-118 link

Miró, C., Ramos J.(2013). "Un exemple d’explotació de la carta arqueològica de barcelona: les vil·les i els petits assentaments agrícoles. Una primera radiografia del territorium.". Quarhis, època II, núm. 9 . Barcelonapp. 138-155 link

Beltran Heredia J.(2015). " Barcelona a l'antiguitat tardana".MUHBA. Llibret de sala 20. Barcelona link

Beltran Heredia J. Bonnet, Ch.(2001). "Origen y evolución del conjunto episcopal de Barcino: de los primeros tiempos cristianos a la época visigoda".De Barcino a Barcelona (siglos I-VII). Los restos arqueológicos de la Plaza del Rey de Barcelona. MHCB.. Barcelonapp. 74-93 link

Beltran Heredia J.(2008). "Inhumaciones privilegiadas intramuros durante la Antigüedad Tardía: El caso de Barcino".Anales de Arqueología Cordobesa, vol. 19. Universidad de Córdoba, Córdoba.pp. 231-260 link

Banks, P.(2003). "El creixement físic de Barcelona, segles X-XIII.".Barcelona Quaderns d’Història, 8. Barcelona link

Recurs web Contra taedium. Grup de recerca (Teresa Vinyoles i Vidal)

Moran, J.(2013). "El Camp de l’arpa. La corona catalanoaragonesa, l'islam i el món mediterrani.".Estudis d'història medieval en homenatge a la doctora Maria Teresa Ferrer i Mallol. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Barcelona link

Banks, P.(2003). "El creixement físic de Barcelona, segles X-XIII.".Barcelona Quaderns d’Història, 8. Barcelona link

García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1986). Espai i societat a la Barcelona pre-industrial. . Editorial La Magrana, Barcelona link

Banks, P.(2003). "El creixement físic de Barcelona, segles X-XIII.".Barcelona Quaderns d’Història, 8. Barcelona link

García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1986). Espai i societat a la Barcelona pre-industrial. . Editorial La Magrana, Barcelona link

Banks, P.(2003). "El creixement físic de Barcelona, segles X-XIII.".Barcelona Quaderns d’Història, 8. Barcelona link

Cebrián, J.(2007). "Gènova, Barcelona i València en les cartes portolanes dels segles XIV i XV".Mètode, 53. Valènciapp. 82-87 link

García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1992). "Capítul: La consolidació d'una estructura urbana. 1300-1516".Historia de barcelona: la ciutat consolidada. Enciclopèdia Catalana-Ajuntament de Barcelona, Barcelona link

García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1986). Espai i societat a la Barcelona pre-industrial. . Editorial La Magrana, Barcelona link

Cebrián, J.(2007). "Gènova, Barcelona i València en les cartes portolanes dels segles XIV i XV".Mètode, 53. Valènciapp. 82-87 link

Pujades, R.(2007). Les cartes portolanes: la representacio medieval d'una mar solcada.. Lunwerg, Barcelona link

García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1992). "Capítul: La consolidació d'una estructura urbana. 1300-1516".Historia de barcelona: la ciutat consolidada. Enciclopèdia Catalana-Ajuntament de Barcelona, Barcelona link

Pujades, R.(2016). "Del nom en el mapa al mapa de la ciutat: la presència i la representació de Barcelona en la cartografia dels segles X-XVII".Mapes i control del territori a Barcelona. Vuit estudis. Barcelona, Ajuntament de Barcelona e Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunyapp. 20-43 link

García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1986). Espai i societat a la Barcelona pre-industrial. . Editorial La Magrana, Barcelona link

García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1992). "Capítul: La consolidació d'una estructura urbana. 1300-1516".Historia de barcelona: la ciutat consolidada. Enciclopèdia Catalana-Ajuntament de Barcelona, Barcelona link

Cebrián, J.(2007). "Gènova, Barcelona i València en les cartes portolanes dels segles XIV i XV".Mètode, 53. Valènciapp. 82-87 link

Pujades, R.(2007). Les cartes portolanes: la representacio medieval d'una mar solcada.. Lunwerg, Barcelona link

Pujades, R.(2016). "Del nom en el mapa al mapa de la ciutat: la presència i la representació de Barcelona en la cartografia dels segles X-XVII".Mapes i control del territori a Barcelona. Vuit estudis. Barcelona, Ajuntament de Barcelona e Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunyapp. 20-43 link

García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1986). Espai i societat a la Barcelona pre-industrial. . Editorial La Magrana, Barcelona link

Detall de Barcelona: Barcino que vulgo Barcelona dicitur published in the Civitates orbis terrarum (Cologne, 1572) de George Braun & Frans Hogenberg, basat en un gravat perdut de Jan Cornelisz Vermeyen. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

García Espuche, A.(1995). "La primera imatge global de Barcelona (1535)".Barcelona quaderns d'història, 1. pp. 109-111 link

Pujades, R.(2016). "Del nom en el mapa al mapa de la ciutat: la presència i la representació de Barcelona en la cartografia dels segles X-XVII".Mapes i control del territori a Barcelona. Vuit estudis. Barcelona, Ajuntament de Barcelona e Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunyapp. 20-43 link

Galera, M.(1998). Antoon van den Wyngaerde: pintor de ciutats i de fets d'armes a l'Europa del Cinc-cents.. Barcelona. Institut Cartogràfic de Catalunya. link

Credença, N.(2008). "Retrat del Monestir i les costes del Garraf.".A Rosselló i Verger, V. M. Cartografia històrica dels Països Catalans. Universitat de València. Institut d'Estudis Catalans. link

Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

Pujades, R.(2016). "Del nom en el mapa al mapa de la ciutat: la presència i la representació de Barcelona en la cartografia dels segles X-XVII".Mapes i control del territori a Barcelona. Vuit estudis. Barcelona, Ajuntament de Barcelona e Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunyapp. 20-43 link

Batista Ricci, G. Plànol de Barcelona (1614)

Teixeira P. (1634) El Atlas del Rey Planeta "Descripción de España y de las costas y puertos de sus Reinos". (2009) Editorial Nerea.

Beaulieu (1640-1651) Vista general del front marítim, des del Rosselló fins a Barcelona, a Atlas de Perpinyà (1653) Mediatheque de Paris

Bazzicaluva (1642)

Boisseau (1645)

Seaulieu-Perelle (1649)

Gualteri de Messina (1611)

Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

Borsano, A. (1674-78) Barcelona. c. 1673 (Biblioteca Nacional de España, Ms. 12.681)

Nadal i Piqué. F.(2015). "Els plànols i la vista de Barcelona d’Ambrosio Borsano, 1673-1693".Quaderns d’Història, 22. Barcelona pp. 19-32 link

Baldi (1668)

Pène (1680)

Gentile (1695)

Carreras Candi, F.(1908-18). "La ciutat de Barcelona".Geografia General de Catalunya. Barcelona. link

Sanchez, À.(2013). Indianes. El orígens de la Barcelona Industrial. MUHBA, Districte de Sant Andreu, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Edicions La Central link

Plànol de Barcelona, de Juan Martín Cermeño. Barcelona, 1751. AHCB

Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1993). Barcelona 1714-1940. Lunwerg, editores-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. link

Plànol de Barcelona, de Josep Mas i Vila. Barcelona, 1842. AHCB

Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

Montaner i Garcia, C.(2000). "Cartografia catalana. Segles XIX i XX.".Cicle de conferències sobre Història de la Cartografia. 10è Curs: La cartografia catalana.. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunyapp.199-246. link

García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1993). Barcelona 1714-1940. Lunwerg, editores-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. link

Lever nivelé de la place de Barcelone (1823-27)

Nadal, F. y Montaner, C.(2016). "El Lever nivelé de la place de Barcelone, 1823-1827: un gran salt qualitatiu en la representació cartogràfica de l’espai barceloní".Mapes i control del territori a Barcelona. Vuit estudis. Ajuntament de Barcelona e Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunyapp. 44-67 link

Plànol de Barcelona, de Josep Mas i Vila. Barcelona, 1842. AHCB

Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

Montaner i Garcia, C.(2000). "Cartografia catalana. Segles XIX i XX.".Cicle de conferències sobre Història de la Cartografia. 10è Curs: La cartografia catalana.. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunyapp.199-246. link

García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1993). Barcelona 1714-1940. Lunwerg, editores-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. link

Lever nivelé de la place de Barcelone (1823-27)

Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

Montaner i Garcia, C.(2000). "Cartografia catalana. Segles XIX i XX.".Cicle de conferències sobre Història de la Cartografia. 10è Curs: La cartografia catalana.. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunyapp.199-246. link

García-Bellido, J.(2000). "Ildefonso Cerdà y el nacimiento de la urbanística".Scripta Nova, 61. link

García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1993). Barcelona 1714-1940. Lunwerg, editores-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. link

Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

Montaner i Garcia, C.(2000). "Cartografia catalana. Segles XIX i XX.".Cicle de conferències sobre Història de la Cartografia. 10è Curs: La cartografia catalana.. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunyapp.199-246. link

Magrinyà, F.(2009). "El ensanche y la reforma de Ildefons Cerdà como instrumento urbanístico de referencia en la modernización urbana de Barcelona.".Scripta Nova revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales XIII (296). Barcelona: UB link

García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1993). Barcelona 1714-1940. Lunwerg, editores-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. link

Guàrdia Bassols, M.(2011). La revolució de l'aigua 1867-1967.. Barcelona : Museu d'Història de Barcelona : Institut de Cultura : Ajuntament de Barcelona link

Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

Montaner i Garcia, C.(2000). "Cartografia catalana. Segles XIX i XX.".Cicle de conferències sobre Història de la Cartografia. 10è Curs: La cartografia catalana.. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunyapp.199-246. link

Navas Ferrer T.(2014). "La construcción simbólica de una capital. Planeamiento, imagen turística y desarrollo urbano en Barcelona a principios del siglo XX.".Scripta Nova, 493 (13). Barcelona: UB link

Magrinyà, F.(2009). "El ensanche y la reforma de Ildefons Cerdà como instrumento urbanístico de referencia en la modernización urbana de Barcelona.".Scripta Nova revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales XIII (296). Barcelona: UB link

García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1993). Barcelona 1714-1940. Lunwerg, editores-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. link

Plànol Martorell

Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

Montaner i Garcia, C.(2000). "Cartografia catalana. Segles XIX i XX.".Cicle de conferències sobre Història de la Cartografia. 10è Curs: La cartografia catalana.. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunyapp.199-246. link

Navas Ferrer T.(2014). "La construcción simbólica de una capital. Planeamiento, imagen turística y desarrollo urbano en Barcelona a principios del siglo XX.".Scripta Nova, 493 (13). Barcelona: UB link

Magrinyà, F.(2009). "El ensanche y la reforma de Ildefons Cerdà como instrumento urbanístico de referencia en la modernización urbana de Barcelona.".Scripta Nova revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales XIII (296). Barcelona: UB link

García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1993). Barcelona 1714-1940. Lunwerg, editores-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. link

García Espuche, A.,Guàrdia Bassols, M. i Oyón, J.L.(1988). "Arquitectura i ciutat a l'Exposició Universal de Barcelona".La dimensió urbana. Ediciones de la U.P.C., Barcelona, link

Guàrdia Bassols, M.(2002). Barcelona. Memoria des del cel 1927-1975.. Lunwerg, editores-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. link

Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

Montaner i Garcia, C.(2000). "Cartografia catalana. Segles XIX i XX.".Cicle de conferències sobre Història de la Cartografia. 10è Curs: La cartografia catalana.. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunyapp.199-246. link

Navas Ferrer T.(2014). "La construcción simbólica de una capital. Planeamiento, imagen turística y desarrollo urbano en Barcelona a principios del siglo XX.".Scripta Nova, 493 (13). Barcelona: UB link

Magrinyà, F.(2009). "El ensanche y la reforma de Ildefons Cerdà como instrumento urbanístico de referencia en la modernización urbana de Barcelona.".Scripta Nova revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales XIII (296). Barcelona: UB link

Guàrdia Bassols, M.(2002). Barcelona. Memoria des del cel 1927-1975.. Lunwerg, editores-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. link

Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

Montaner i Garcia, C.(2000). "Cartografia catalana. Segles XIX i XX.".Cicle de conferències sobre Història de la Cartografia. 10è Curs: La cartografia catalana.. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunyapp.199-246. link

Ferrer, A.(1997). "El pla general Metropolità de Barcelona. La versió de 1976.".Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, (28). Barcelonapp. 43-54 link

Magrinyà, F.(2009). "El ensanche y la reforma de Ildefons Cerdà como instrumento urbanístico de referencia en la modernización urbana de Barcelona.".Scripta Nova revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales XIII (296). Barcelona: UB link

Parcerisa, J.(2014). "El PGM en perspectiva: a la recerca d'una explicació urbanística que pugui ser compartida.".Quaderns PDU Metropolità, 01. Barcelonapp. 62-95 link

Solans, J.A.(1997). "Els canvis que el Pla General Metropolità va introduir a la pràctica Urbanística. Un balanç.".Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, (28). Barcelonapp. 85-106 link

Tarragó, S.(1972). "El Pla Macià o La Nova Barcelona. ".Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, 90. pp. 24-36 link

Guàrdia Bassols, M.(2002). Barcelona. Memoria des del cel 1927-1975.. Lunwerg, editores-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. link

Montaner i Garcia, C.(2000). "Cartografia catalana. Segles XIX i XX.".Cicle de conferències sobre Història de la Cartografia. 10è Curs: La cartografia catalana.. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunyapp.199-246. link

Magrinyà, F.(2009). "El ensanche y la reforma de Ildefons Cerdà como instrumento urbanístico de referencia en la modernización urbana de Barcelona.".Scripta Nova revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales XIII (296). Barcelona: UB link

Montaner, J., Álvarez F. i Muxí, Z. (eds.)(2012). Arxiu crític model Barcelona 1973-2004.. Barcelona, Departament de Composició Arquitectònica-Universitat Politècnica de Catalunya Ajuntament de Barcelona link

Roca, J., Burns, M. i Carreras J.(2004). "Monitoring urban sprawl around Barcelona's Metropolitan Area with the aid of satellite imagery.".Proceedings of Geo-Imaginery Bridging Continents XXth ISPRS Congress. Istanbul. ISPRS link

Ajuntament de Barcelona. (2017). GeoPortal.

Montaner, J., Álvarez F. i Muxí, Z. (eds.)(2012). Arxiu crític model Barcelona 1973-2004.. Barcelona, Departament de Composició Arquitectònica-Universitat Politècnica de Catalunya Ajuntament de Barcelona link

Descàrregues

Crèdits

Direcció:

La carta Històrica de Barcelona es un projecte ideat i desenvolupat pel MUHBA

Direcció científica:
Joan Roca Albert

Direcció d’aixecaments cartogràfics:
Manel Guàrdia Bassols i Joan Roca Albert

Supervisió de cartografies:
Ramon Pujades Bataller
Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia

Gestió d’imatges i documentació:
Carme García Soler, Marta Iglesias Urbano

Execució:

Elaboració de cartografies
300.000 km/s
Oriol Hostench
Pablo Martínez
Mar Santamaria

Col·laboradors:
Laia Molist Pujadas

Programació servidor cartogràfic i website:
Gerald Kogler
300.000 km/s

Agraïments:

Josep Maria Palet

Júlia Beltran Heredia

Carme Miró Alaix

Servei d’Arqueologia de Barcelona

Infraplan Barcelona S.L.

Institut Municipal d’Informàtica (IMI)

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

Arxiu Històric de Barcelona

Màster de Restauració de Monuments (MRM)

Institut de Cultura de Barcelona (ICUB)

Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)

Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA)

Mikel Soberón Rodríguez

Albert Cubeles i Bonet

Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.