Blog

L’any 1988 apareixia al mercat el disc Quico, rendeix-te!, publicat pel segell Ariola. D’entre totes les cançons, la que més ens ha cridat l’atenció (gràcies a un visitant que ens n’ha donat notícia), és justament la que dona nom al disc, i ara, llegint la lletra, entendreu per què:

Quico, rendeix-te! (Lletra de Francesc Pi de la Serra i Antoni Carcellé)

Quico, rendeix-te, estàs rodejat!
Fins i tot ha vingut la teva mare;
Quico, si baixes de l'escenari
amb les mans alçades,
evitarem un inútil vessament de sang.
Tot el teu grup s'ha entregat.
Quico, baixa!
Les teves cançons no interessen a ningú.
Si baixes de l'escenari
t'oferim la medalla,
una sots-secretària a perpetuïtat,
dues pagues extres anuals
i una bona jubilació.
Tindràs les teves guitarres
al museu de la ciutat.
Quico, rendeix-te...a l'evidència!
Tot el país està pendent de tu.
Estem d'acord amb la teva germana,
d'acord amb el teu advocat,
d'acord amb la teva casa discogràfica.
Deixa-ho córrer!
Quico, atenció que compto fins a cinc
i després et faran baixar els mossos.
S'està acabant la pila del megàfon.
La teva mare vol parlar-te.
Ara no se'n recorda;
un, dos, tres, quatre, cinc,
sis, set, vuit, nou, deu, onze...
Quico, baixa de l'escenari!