
Préstec
Préstec d’un retrat d’Enric Morera al MNAC
El retrat d’Enric Morera fet pel pintor Eveli Torent està cedit al MNAC des de principis d’octubre de 2024, forma part de l’exposició temporal “Eveli Torent. Entre els Quatre Gats i la maçoneria”, que encara podeu visitar fins el dia 16 de febrer de 2025.
Es tracta d’un retrat a l’oli sobre tela del compositor català Enric Morera Viura (Barcelona, 1865 – 1942), amb el número de registre MDMB 11138. Morera va ser un dels fundadors, juntament amb Enric Granados i Jaume Pahissa, del Teatre Líric Català i un dels principals representants del Modernisme musical. La seva formació va començar de forma autodidacta a l’Argentina. Després d'estudiar a Barcelona amb Tolosa, Vidiella i Pedrell, es va traslladar a Brussel·les per estudiar amb Fiévez. L’any 1890 va tornar a Barcelona on va ser acollit pels moviments modernistes i va estrenar "Dansa de Gnoms" (1893) i "Introducció a l’Atlàntida" (1893). Poc després va fundar la Societat Coral Catalunya Nova vinculada als moviments claverians. L’any 1905 es va fer càrrec de Espectacles-Audicions Graner i va presentar "El Compte Arnau" i "La Santa Espina" (1907), un èxit aclaparador. L'any 1906 va estrenar produccions d’èxit al Liceu, com "Emporium" i "Bruniselda". Va ser nomenat sotsdirector de l’Escola Municipal de Música, posició que li va permetre influir compositors com ara Pahissa i Montsalvatge.
El retrat és obra d'Eveli Torent i Marsans (Badalona, 1876 - Barcelona, 1940) format a l’Escola de Llotja de Barcelona, sota el mestratge, entre d’altres, de Ramon Martí Alsina. Va exposar a la popular cerveseria barcelonina dels Quatre Gats i a la Sala Parés de Barcelona. El 1901 s’instal·là a París, on va concórrer a diverses edicions dels Salons dels Independents i contactà amb l’avantguarda artística, en especial amb Hermen Anglada Camarasa. En la seva obra destaca la il·lustració de premsa i la retratística (Fontbona & Sala, 2005). En aquest retrat Enric Morera seu en una senzilla cadira, davant d’un fons neutre però de pinzellada vibrant i intens tons vermellosos sobre el qual es destaca la figura, vestida amb jaqueta fosca i una camisa blanca que emmarca el seu rostre. El personatge té al seu davant un paper pautat i arronsa les celles en un gest de concentració o contrarietat de gran naturalitat.