Des dels anys vuitanta, l’artista britànic Ben Roberts dona forma al Found Tape Archive, un arxiu de cintes anònimes d’ús domèstic d’arreu del món que han passat a formar part del gran conjunt d’objectes perduts, descartats o a la deriva. Trobades a la brossa , al carrer o als encants, són gravacions desubicades: traces físiques i sonores d’un sentit que s’ha esvaït i que, amb l’aparició d’Internet, formen part d’un món ja extingit.
Una de les possibilitats que emergeixen al llarg del segle passat amb la difusió massiva de les tecnologies de reproductibilitat tècnica és la integració, en la vida quotidiana, de la possibilitat d’enregistrar i emmagatzemar sons amb independència de la seva font emissora original. De la mateixa manera, la tecnologia ha permès crear el miratge d’una posada a disposició infinita, fins i tot del present continu. No hi ha dimensió de l’activitat humana que no hagi estat permeable a aquest fet. Des d’una perspectiva arqueològica, una aproximació a través dels suports analògics obsolets permet dotar de consistència un fenomen que avui, en l’època de la digitalització, és invisible i omnipresent.
L’esvaniment de la seva utilitat fràgil i immediata permet perfilar el contorn d’un ordenament: la confecció d’un atles de l’impossible, que es desvia de les formes o regles ordinàries, heteròclit. Roberts proposa, en la seva intervenció al Museu de la Música, una presentació de l’arxiu des d’una taxonomia en set conjunts, manllevada dels portals de compravenda de segona mà: cartes i dictats, miscel·lània, telèfons, nens i família, discjòqueis i ràdio, religió i música. Aquesta classificació inquietant, semblant a la que planteja Borges a la narració L’idioma analític de John Wilkins quan fa referència a una «certa enciclopèdia xinesa» (en què els animals, reals i imaginaris, es classifiquen en categories aparentment contradictòries), descobreix les tensions que minen les relacions entre les paraules i les coses, entre la voluntat de preservar una materialitat íntima i la seva pèrdua irremeiable.
La mostra Found Tape Archive és una producció del Museu de la Música – Centre Robert Gerhard
Mostra temporal en el marc de l'exposició "Escoltar amb les mans".
Pots consultar tota la programació d'activitats de l'exposició aquí