Canyelles és l’últim barri construït en l’etapa predemocràtica a Barcelona. Es va aixecar a la dècada dels anys setanta per donar resposta a la demanda d’habitatges d’una nombrosa classe treballadora a la perifèria de la capital i, també, per posar fi al barraquisme de la zona propera a la ronda de Dalt. La solució va ser una zona residencial amb una concepció d’habitatge vertical, on es va prioritzar l’altura amb la finalitat d’alliberar espais i zones verdes per al veïnat.

Parc de Josep Maria Serra MartiuFes clic per ampliar la imatge

Parc de Josep Maria Serra Martí

El resultat va ser una zona de blocs d’edificis amb capacitat per a 2.805 llars al cinturó de Barcelona, entre la ronda de la Guineueta Vella i la ronda de Dalt, que també s’estén per la serra de Collserola. En néixer a la perifèria, Canyelles va mancar durant molt temps de serveis i infraestructures, però, durant més de trenta anys, el treball veïnal incansable ha anat lligat al de l’Administració per anar-ne cobrint les necessitats.

Espais comuns entre blocsFes clic per ampliar la imatge

Espais comuns entre blocs

Canyelles no és un polígon

Sovint s’ha titllat la zona de polígon, però Manuel Sánchez, president de l’associació de veïns, fuig d’aquesta expressió i detalla: “Ni tenim forma de polígon, ni hi ha indústria.” Sánchez ha viscut tota la vida a Canyelles i recorda que, quan va arribar, “no hi havia serveis bàsics, ni mercat, i pràcticament tampoc enllumenat públic”. Amb els anys ha arribat el metro, un bon servei d’autobús públic, el mercat municipal, la llar d’infants, l’Escola Tomàs Moro i l’Escola de Disseny Deià.

Tots aquests equipaments s’han obtingut a partir del treball amb l’Administració. El president del casal de la gent gran, Miquel Abdón, manifesta: “Sempre hem estat un veïnat d’orígens humils i, al llarg dels anys, hem après que les coses s’han de treballar.” Aquest és el punt bàsic del barri, perquè tant Abdón com Sánchez coincideixen que el teixit associatiu a Canyelles és molt fort i que al barri es fan tot tipus d’activitats i tallers per mantenir la bona salut de les relacions veïnals.

Miquel AbdonFes clic per ampliar la imatge

“Fa molts anys que lluitem, però ningú és imprescindible, al barri hi ha gent molt vàlida.”

Miquel Abdón, Casal de la Gent Gran de Canyelles

La necessitat d’un espai físic per cohesionar el veïnat

Yolanda Candel, vicepresidenta del Consell de Barri, assenyala que és necessari mantenir tres pilars per afavorir la socialització a Canyelles: “Una associació de veïns forta, un casal de joves i de persones grans en condicions i un espai on fer esport o organitzar activitats comunitàries.” El primer pilar es compleix, però les diferents entitats de Canyelles hi troben a faltar concretament dos espais físics en millors condicions per ajudar a cohesionar el veïnat.

“El casal de la gent gran es troba en mal estat”, assenyala el president, Abdón, i afegeix: “Tot i que s’ha anat reformant, necessitem un espai més gran i condicionat”, on es puguin organitzar totes les activitats, com els balls de saló, la gimnàstica o els sopars comunitaris.

Membres del club de basquetFes clic per ampliar la imatge

Membres del Club de Bàsquet

David GutiérrezFes clic per ampliar la imatge

“Canyelles funciona com un poble, tothom es coneix i no costa gens implicar-se en els projectes.”

David Gutiérrez, Club de Bàsquet Canyelles

L’altra gran prioritat és una pista coberta per fer esport. Tot i que hi ha en marxa un projecte per construir un poliesportiu que absorbeixi activitats dels barris de Canyelles, les Roquetes, el Verdun i la Guineueta, des del veïnat es creu que aquest projecte és compatible amb una pista exclusiva per a Canyelles. El president del club de bàsquet, David Gutiérrez, explica que els seus jugadors fa temps que juguen al descobert a la pista de l’Escola Deià, amb el fred i el vent de l’hivern i el sol de l’estiu. L’esport és essencial per al barri i esdevé una gran eina de socialització, ja que, segons recorda el president de l’associació de veïns, Manuel Sánchez, “durant anys ha estat implicat en l’activitat social”. L’Ajuntament està treballant amb el Consorci d’Educació per cobrir la pista de l’Escola Deià i així poder donar resposta a aquesta necessitat.

Yolanda CandelFes clic per ampliar la imatge

“El barri ha evolucionat molt bé, però el més important és mantenir la il•lusió per seguir millorant.”

Yolanda Candel, Consell de Barri

Relleu generacional per mantenir l’esperit

Miquel Abdón parlava de la importància d’un casal de persones grans per facilitar-ne la socialització. A més, però, ell mateix indica: “També cal brindar als joves un casal on trobar-se.” El projecte, a banda de voler evitar que els joves rondin pels carrers sense activitats per fer, busca sobretot ser l’espurna de l’organització entre aquest col·lectiu. Abdón manifesta: “Cal un relleu generacional a Canyelles al capdavant del treball associatiu”, i un casal per als joves seria idoni. Nostàlgic, recorda que fa gairebé quaranta anys que és a l’associació i té la il·lusió de “veure cares noves perquè voldria dir que l’esperit treballador s’hi manté”.

Manolo SánchezFes clic per ampliar la imatge

“Hem treballat per ser un barri treballador modèlic per a la ciutat.”

Manuel Sánchez, Associació de Veïns i Veïnes de Canyelles

Font Manuel de Falla Fes clic per ampliar la imatge

La font de Manuel de Falla