Districte de Nou Barris

Durant aquesta dècada van continuar les reivindicacions veïnals que reclamaven millores per als barris, especialment equipaments culturals (biblioteques, casals de joves i persones grans i centres culturals), educatius (escoles bressol i escoles públiques), esportius (poliesportius) i sanitaris (ambulatoris i centres de salut). També es va treballar per a la millora del transport públic (més línies d'autobús i metro), per a la construcció de nous habitatges socials i la rehabilitació d'altres existents i per executar reformes urbanístiques encaminades a millorar la qualitat de vida dels seus habitants (illes de vianants, ampliacions de voreres, zones verdes i reducció de la densificació). La transformació de Nou Barris va anar acompanyada de la marca La Nova Barcelona, sorgida en contraposició al terme La penúltima Barcelona creat pels periodistes Josep M. Huertas i Jaume Fabre.

L'any 1996 Joan Clos va substituir Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona, ​​continuant durant els anys següents amb la mateixa política de renovació del districte iniciada anys enrere. Antonio Santiburcio, regidor de Nou Barris entre els anys 1995 i 1999, va apostar per estendre el concepte  de "ciutat del disseny" fins a la perifèria per regenerar aquests barris del nord de Barcelona i contribuir a integrar-los dins la resta de la ciutat. Aquest fet va quedar urbanísticament reflectit en el tipus de mobiliari urbà (bancs i fanals), en els monuments (escultures) i el paviment (rajoles vermelles). L'any 1997 es va constituir la societat privada municipal PRONOBA, que va centrar la seva actuació en creació de bulevards, la potenciació dels eixos comercials i el sector terciari, la creació de noves places i zones verdes, la urbanització de carrers i interiors d'illa, la construcció d'aparcaments subterranis, la millora de la connectivitat entre els barris i l’execució dels plans especials de reforma interior.

Equipaments, espai públic i habitatge

A Prosperitat, l'any 1992 es va urbanitzar un tram del carrer de Pablo Iglesias i el 1988 es va remodelar la plaça de la Zona Verda i es va urbanitzar la plaça Harry Walker.

Al barri de Porta, l’any 1993 van finalitzar les obres de construcció del Parc Esportiu de Can Dragó sobre els antics terrenys de RENFE-Meridiana i el 1994 es va inaugurar el nou Centre Cívic Porta-Sóller

A Trinitat Nova, el 1994 es van inaugurar el nou parc de la Trinitat Nova i el nou edifici de l'Ateneu Popular de Nou Barris, que es va convertir en la seu de diferents entitats com l'Escola de Circ Rogelio Rivel, els Diables de Nou Barris i l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris (fotos).

A Verdun l'empresa de la Generalitat ADIGSA va començar a enderrocar els degradats blocs dels habitatges del Governador (foto) per substituir-los per noves edificacions, i es van iniciar les obres de rehabilitació dels blocs construïts antany per la Obra Sindical del Hogar, actuació que també es va estendre als blocs situats a Guineueta, Roquetes i Trinitat Nova. Aquesta rehabilitació va anar acompanyada de la urbanització dels espais interiors i del seu enjardinament. També es van urbanitzar les noves places de Francesc Layret i Joan Riera (foto).

A Guineueta el 1995 es va inaugurar l'edifici del Fòrum Nord de la Tecnologia al costat de l'edifici del Mental (foto), on el 1997 va obrir les portes la Biblioteca de Nou Barris (foto).

També a Guineueta, als voltants de la Seu del Districte es va posar en marxa la primera fase del nou Parc Central de Nou Barris (fotos).

Al Turó de la Peira la masia de Can Basté va reobrir completament rehabilitada per acollir un centre cívic dedicat a la fotografia (fotos) i es va procedir a la construcció dels primers nous blocs de pisos en substitució dels afectats per aluminosi. Al passeig de Fabra i Puig es van lliurar nous pisos per reallotjar els veïns afectats pels desallotjaments de blocs en mal estat condemnats a l'enderrocament.

A Vilapicina els tallers de reparació d'autobusos de Vilapicina van ser desmantellats i la plaça Virrei Amat va duplicar la seva superfície.

A Canyelles es va inaugurar el nou parc de Josep Maria Serra i Martí l'any 1998.

I, el 1998, el veïnat de Ramon Albó va decidir per votació popular que el barri passés a denominar-se Can Peguera.

Infraestructures i mobilitat

Dins l'àmbit de la mobilitat, l’any 1999 es van convertir en bulevards els passeigs de Fabra i Puig, Verdun i Valldaura (tram superior) i el carrer Doctor Pi i Molist. El concepte de bulevards consistia en l'ampliació substancial de les voreres per tornar l'espai públic als vianants i fomentar el comerç i la vida ciutadana.

El passeig de Fabra i Puig es va obrir completament fins al passeig de Valldaura i la Ronda del Mig es va perllongar a través dels carrers Ramon Albó, Arnau d'Oms, Piferrer i l'avinguda de Rio de Janeiro.

Dins l'àmbit dels transports, el metro es va anar incorporant progressivament als diferents barris. L’any 1999 la L4 de metro va arribar fins a  Trinitat Nova (fotos) i l'estació Roquetes de la L4 va canviar la seva denominació per la de Via Júlia. La xarxa d'autobusos va estendre notablement alguns recorreguts per l'interior del districte fins arribar a aconseguir una cobertura territorial òptima. També van millorar les connexions amb altres barris de Barcelona mitjançant la prolongació de línies.